CLÍNICA VICTÒRIA. (1934-1988). - INSTITUT GINECÓS (1923-1934). Passeig Maragall 52.

*1940's.- La Clínica Victòria del passeig Maragall poc després de ser ocupada per  l'Obra 18 de julio.

 

A la cantonada entre el passeig Maragall i el carrer de Sant Antoni Maria Claret, on avui s'aixeca el Centre d'Atenció Primària "CAP Maragall" gestionat per l'Institut Català de la Salut (ICS), hi va haver abans un petit equipament hospitalari, la història del qual es remunta als anys 1920's.

A l'any 1923, un grup de facultatius barcelonins encapçalats per doctor Climent Selva i Bolós juntament amb l'industral Josep Laffite i Sopena, van constituir una societat anònima amb el nom d'Institut Ginecós, que, com el seu nom indica, s'orientava a l'atenció sanitària en ginecologia i obstetrícia i per tant a les dones. L'objectiu inicial de la societat va ser dotar-se d'un equipament sanitari específic per desenvolupar la seva activitat assistencial i va acordar la construcció d'una clínica entre els barris del Guinardó i Camp de l'Arpa, relativament aprop dels hospitals de Sant Pau i de la Creu Roja. El solar escollit era als números 52-54 del carrer Garrotxa, que era el nom que tenia aleshores en aquell indret la via que avui coneixem com a passeig Maragall.

Les obres van començar ben aviat amb la construcció d'un primer pavelló i el 1925 es va acometre la construcció d'un segon per la qual cosa es va procedir a una emissió d'accions.

 

*1925.- Per tal de poder completar les obres de la seva clínica-sanatori, l'Institut Ginecós va acordar l'emissió d'accions. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

 

El dia 29 d'octubre de 1927, aprofitant la seva estada a Barcelona, el Rei d'Espanya Alfons XIII va fer una visita al centre acompanyat de les primeres autoritats locals. L'ampliació de la clínica ja havia quedat totalment enllestida i el centre comptava amb els seus dos pavellons bessons de tres alçades més planta baixa comunicats per un espai intermig on hi havia l'entrada principal. Disposava de 60 habitacions individuals i al poc temps d'iniciar la seva activitat ja havia ampliat la seva cartera de serveis i va admetre també a pacients masculins. Avui encara queda un petit record d'aquella época en el petit passatge Ginecós que hi ha a la part del darrera del solar. L'any 1934 el centre va ser rebatejat com a Clínica Victòria. 

 

*1927.- Retall del text de la notícia apareguda a l'edició de La Vanguardia del dia 30 d'octubre sobre la visita reial al centre. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

 

Després de la Guerra Civil el panorama va canviar radicalment. Els franquistes es van apropiar de la Clínica Victòria, que va perdre el seu carácter privat, i a través del seu aparell nacionalsindicalista i d'una institució anomenada Obra Sindical 18 de Julio van assumir-ne la gestió. El centre es va integrar a la Red Azul i al Seguro Obligatorio de Enfermedad, comptava amb una dotació de 140 llits i bàsicament tractava especialitats quirúrgiques, pacients crònics i jubilats [1]. 

*1943.- El 10 de gener d'aquell any La Vanguardia publicava que l'antiga sociedad Ginecós SA, lliurava un donatiu a la nova propietària de la Clínica Victòria: La Obra Sindical 18 de Julio. Començava una nova etapa.

*1944.- Liquidació de l'Institut Ginecos S.A. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1950's.- Una altra imatge de la façana de la Clínica Victoria.
 

A causa de la manca d'inversions durant els anys del franquisme l'aspecte exterior de la clínica es va anar deteriorant progressivament i ja als anys 1960's la façana  oferia un aspecte molt poc agraït. No obstant això, molts veins dels barris de les rodalies en guarden el bon record d'haver-hi nascut. 

 

*1970's.- El tramvia 49 provinent d'Horta passant per davant de la clínica.

 

El 1975 l'Obra Sindical 18 de Julio va ser extingida i el centre va quedar integrat al sistema de la Seguretat Social. El 1981 va la Clínica Victoria va quedar inclosa en la relació de centres sanitaris públics de la xarxa estatal de la Seguretat Social que es traspassaren a la Generalitat de Catalunya. L'ICS en va assumir la gestió i encara va funcionar uns anys fins el 1988 en que l'edifici fou enderrocat. Tot seguit es va aixecar al mateix lloc l'actual CAP Maragall i es va reurbanitzar la cantonada amb el carrer Sant Antoni Maria Claret. 

 

[1]. Contel, Josep Maria. Història de la Clínica Victoria.

 

Podeu trobar més informació al bloc de la Carme Martín  Memòria dels Barris en aquest enllaç:

http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2013/07/clinica-ginecos-clinica-victoria-cap.html

 

SALON MERIDIANA/CINE MERIDIANA. (1929-1971)

*1961.- L'edifici del Cine Meridiana vist des de l'àrea de jocs infantils de la placeta del doctor Serrat.

 

Obert el 1929, any de l'Exposició Universal de Barcelona, aquest local era emplaçat al número 166 de la Gran Via Meridiana -nom oficial aleshores de l'actual avinguda-, entre els barris del Clot i Camp de l'Arpa. El Salón Meridiana fou construit per inicitiva d'Alberto Meier, un jueu suís dedicat al negoci dels sabons, tenia un aforament de 1200 localitats i va ser inicialment un espai polivalent on es celebraven tant combats de boxa, com projeccions cinematogràfiques o mítings polítics.

 

*1929.- Una de les vetllades de boxa que se celebraven habitualment al Salón Meridiana durant els seus primers anys. (Font: La Vanguardia. 5 de març de 1929).

 

Malgrat que durant els anys de la Segona República els actes de partits polítics, sindicats i associacions ocupaven habitualment el local, poc a poc el Meridiana va anar guanyant posicions com a sala de cinema. Després de la guerra va reemprendre la seva activitat com a cinema de barri projectant pel·lícules de reestrena, i va ser reformat a fons el 1946 mentre la seva façana era testimoni de la profunda transformació de la Meridiana en via ràpida poc agraïda per al vianant.

 

 

*1963.- Vista parcial de la façana del Cinema Meridiana (Foto: Carles Barba)

 

El 1969 la sala va tornar a ser reformada amb noves butaques i Cinemascope després d'un petit accident provocat per la caiguda d'una part del vell sostre. Però, malgrat aquesta modernització, el Meridiana ja havia perdut el seu encant d'abans, sobretot en quedar separat de la zona nord del Clot a causa de la consolidació de l'avinguda Meridiana.

Entrada la dècada dels 1970's va viure els seus últims dies. El dia 14 de març de 1971 tancava portes amb la projecció d'un doble programa integrat per La leyenda del indomable amb Paul Newman i Grandes vacaciones amb Louis de Funes. 

CINE DUCAL (1956-1985). Besalú 30.

Possiblement el cinema de barri més popular del Camp de l'Arpa va ser el petit Cine Ducal, situat al número 30 del carrer de Besalú, entre Muntanya i Nació, on abans hi hagué l'Ateneu Obrer Martinenc, al bell mig de l'antiga trama urbana d'aquest sector molt aprop de la transitada avinguda Meridiana. Durant els primers anys del franquisme s'hi instal·là un local de la Falange i després un gimnàs on es practicava boxa.

1960’s.- Imatge del bar del cine Ducal

La sala de cinema Ducal va ser inaugurada el dissabte 22 de setembre de 1956 amb la projecció d'un programa doble que incloia els films italians Teodora i Nuestro tiempo. Durant prop de 30 anys va fer la funció pròpia d'un cine de barri, fins que al 1984 va ser convertit en sala X, la qual cosa va ser com una mort anticipada de la sala. En aquesta categoria va aguantar durant poc més d'un any i mig projectant pel·licules pornogràfiques en una darrera etapa decadent quan pràcticament havia deixat endarrera tot el que havia estat i representat per a l 'esbarjo del barri. Va ser una de les primeres sales porno a tancar. L'1 de desembre de 1985 s'hi va projectar l'última pel·lícula X.