Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garatges. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 de setembre del 2016

AUTO-GARATGE CENTRAL ABADAL. Aragó 237-245 (1907-1951)


*1907.- Vista exterior del Garatge Abadal (Foto: Associació Cultural Paco Abadal)

Francesc Serramalera Abadal (1875-1939), que comercialment va adoptar el seu segon cognom (F.S.Abadal)  ja havia obert al 1902 un primer garatge a la Rambla de Catalunya tocant a Consell de Cent. Nat a Manresa i establert a Barcelona, va treballar a l'Hispano-Suiza i la seva afició al món del motor el va convertir en pilot de carreres. Amb el pas del temps, Paco Abadal ha quedat per la història com un dels prohoms més actius i entussiastes d'entre els pioners de l'automòbil a la ciutat i a Catalunya.
Aquell Eixample de començaments de segle XX era un sector idòni per instal·lar-hi botigues i magatzems per exhibir i comercialitzar el que sens dubte esdevindria un dels béns de consum més desitjats per les classes benestants: l'automòbil.  
Abadal va confiar a l'arquitecte Sagnier el disseny d'un garatge-magatzem que li va ser presentat al 1907 i tot seguit construït. S'estenia amb una llargària de 40 metres de façana sobre la vorera muntanya del carrer Aragó entre el de Balmes i la Rambla de Catalunya  Internament l'edifici presentava una sectorització adequada als diferents usos que tenia assignats. Taller i rentat, exposició i venda i aparcament. El nucli central de l'edifici era resevat a les oficines, direcció i salons de la seu de la companyia. Sagnier va saber aplicar-hi el seu segell personal dotant-lo d'uns excepcionals nivells de lluminositat molts adients amb l'objectiu principal del negoci que era l'exhibició d'automòbils.


Francisco-abadal.jpg


Publicitat de l'Auto-Garatge Abadal en un cartell modernista dissenyat per Ramon Casas.

El 1912 Abadal va fundar la seva pròpia marca amb motors inspirats en la Hispano-Suiza. Eren prototips de luxe, esportius i de competició que també serien comercialitzats a Bèlgica a través de la marca Impéria que n'obtingué la llicència. 
Exiliat a Itàlia durant la Guerra Civil, Abadal va retornar poc després de l'entrada dels nacionals a Barcelona disposat a continuar amb el seu negoci. Moriria però aquell mateix any de 1939.
L'Auto-Garatge Central va continuar dempeus rebent l'impacte dels fums dels combois que circulaven per la rasa del carrer Aragó, fins que va ser enderrocat a començaments del 1951 per edificar-hi un conjunt d'habitatges de línies clàssiques. 



*1913/1918.- Dos dels prototips dissenyats per l'empresa. A la foto acolorida d'abaix hi veiem al propi Paco Abadal al volant.

dissabte, 3 d’octubre del 2015

GARAGE EXPOSICIÓN / GUAL ESPAÑA / COMERCIO DEL AUTOMÓVIL / COBISA. Lleida/Paral·lel/Tamarit (1924-1970's)

Article elaborat en col·laboració amb EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

L'Exposició de 1929 a Barcelona va suposar un esdeveniment cabdal per la projecció de la ciutat, que va rebre una gran quantitats de visitants i forasters. Tots ells van poder gaudir amb els espectacles d'aigua i llum de les fonts de Montjuic, els últims avenços de la ciència i la tècnics i el considerable desplegament de les arts i del comerç que es va produir a la muntanya de Montjuïc i el seu entorn.
El projecte de celebrar una Exposició Universal a la ciutat havia començat a forjar-se el 1923 i va trigar mitja dècada en tenir enllestides totes les instal·lacions per captar l'admiració del món. 
Algú amb bon ull comercial va instal·lar un conjunt de naus al triangle format pels carrers Lleida, Tamarit i el Paral·lel (Marquès del Duero aleshores) que configuraven un garatge de considerables dimensions que va servir per estacionar tota mena de vehicles i automòbils que per una o altra raó s'acostaven al recinte on es desenvoluparia l'exposició internacional. El gran pàrquing va ser batejat amb el nom de Garage Exposición (com no podia ser d'altra manera). El 1927 va ser adquirit per la Casa Gual que va preveure la projecció d'aquell negoci durant les vigilies i els mesos en que romangué oberta l'exposició. Acceptava cotxes a pupilatge i cobrava només la meitat d'un mes sencer de servei.

*1924.- Notícia de la inauguració del Garatge Exposición publicada a La Vanguardia

*1927. Dos anys abans de l'obertura de l'Exposició Casa Gual va comprar el negoci.

*1928.- El Garatge Exposición vist des del Paral.lel amb el tren que circulava per aquesta avinguda en l'època de l'Exposició.

Els nous propietaris van decidir rebatejar el garatge que durant un curt temps va ser conegut com Garage Gual España, tot i que ben aviat, davant la imminent obertura de l'Exposició, recuperaria el seu nom original. També s'hi va instal·lar una benzinera
Els anys 1930's la uniformitat de l'illa amb el seu conjunt de naus intercal·lades amb cobertes a dues aigües, es va veure trencat per la construcció d'un edifici d'habitatges d'estil racionalista al número 5 del carrer Lleida,
Acabada la Guerra Civil una part del recinte del garatge va passar a mans de l'empresa Codisa (Comercio y Distribucion SA) vinculada a Cepsa, que va reformar la benzinera que hi havia al xamfrà del carrer Lleida i el Paral.lel. D'altra banda, des de 1948 al número 173 Paral·lel /Tamarit s'hi anunciava l'empresa Comercio del Automóvil, dedicada a la venda de vehicles de segona mà.

*1963.- L'edifici racionalista del carrer Lleida 5 trencava l'antiga uniformitat de l'illa formada per un conjunt de naus. A l'extrem superior esquerra veiem el Parc de Bombers del carrer Lleida i a l'inferior de la dreta la terrassa del desaparegut Cinema Avenida. (Foto: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya/SACE)


*1964.- Una altra vista aèria del triangle Lleida/Tamarit/Paral.lel. (Foto: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya/SACE)

A partir de la segona meitat dels anys 1970's l'espai dedicat a l'automòbil en aquesta illa triangular va anar perdent superfície a mesura que s'enlairaven nous edificis, que en menys de dues dècades van arribar a completar tot el recinte. La benzinera, avui existent al número 1 del carrer Lleida, va ser convenenient modernitzada i ha quedat com a únic record del passat d'una illa que en el seu origen va estar dedicada completament a l'automòbil.

divendres, 26 d’abril del 2013

GARATGE VILA. Plaça Lesseps 2-3 (1914-1940's)

MIQUEL BARCELONAUTA




*1925.- Un camió Commer Car a la porta del Garatge Vila.

El Garatge Vila, situat als números 2 i 3 de la plaça Lesseps va obrir cap a l'any 1914 per dedicar-se a la compra-venda i comercialització de vehicles de transport, camions i automòbils. Dins el garatge hi havia també un taller de reparacions. L'empresa disposava d'un local d'exposició a la Rambla Catalunya 85. El local de plaça Lesseps era pràcticament veí del Garatge Lluís, un altre dels legendaris establiments dedicats a l'automòbil en aquell sector nord de la vila de Gràcia.
 
*1919.- Presència del Garatge Vila en el Saló de l'Automòbil de Barcelona (Font: La Vanguardia).
 
Garatge Vila va estar present en vàries edicions del Saló de l'Automòbil, les seves camionetes es van fer força populars en aquella época i va ser concessionari de marques de vehicles avui desaparegudes com Commer Car o Victor. El negoci va renéixer acabada la Guerra Civil i continuà durant alguns anys
L'edifici que acollia el garatge tenia un pis per a les oficines i va romandre dempeus fins als anys 1960's quan ja s'havia reciclat com a garatge convencional.
 
*1922.- Anunci amb una llista dels models de camions i vehicles de transport que oferia el Garatge Vila.  
 
*1930's.- Foto captada davant del Garatge Vila amb un automòbil amb el nom del local ple de gent.
 
 
*1950's.- La façana de l'antic Garatge Vila encara conservava la mateixa silueta a la posguerra, al costat del cine Roxy durant les festes de Sant Medir.

dimecres, 17 d’abril del 2013

GARATGE LLUÍS. Plaça dels Josepets (Lesseps). (1915-1939)

 
*1915.- En els seus primers anys la façana del garatge amb grans rètols oferia aquest aspecte modernista
 
Heus ací un dels garatges més populars de l'antiga vila de Gràcia durant els anys 1920's i els temps de la República. El garatge Lluís era situat al capdamunt del carrer Gran allà on la via s'eixamplava per formar el petit passeig que menava fins a les escales dels Josepets, un lloc també conegut com a plaça Lesseps. En el mateix lloc s'havia aixecat una dècada abans el Teatre del Prado Catalán (1909-1912) i el cinema Lesseps. Francisco Lluís, el propietari del negoci, tenia una sucursal més amunt, al número 11 de l'avinguda República Argentina. 
El local oferia tot un ventall de serveis a l'automobilista que incloia bateries, taller elèctric, canvi d'olis, repostatge de benzina, gasoil i petroli... etc. Però, a més a més, era un lloc molt popular i apreciat en el negoci de la compravenda de cotxes de segona mà on també es podien llogar cotxes luxosos de procedència nordamericana.  Els diaris anaven plens d'anuncis oferint ganges i oportunitats en materia de vehicles usats.
 
*1933.- El Garatge Lluís al final del carrer Gran de Gràcia, que ja s'anomenava plaça Lesseps.
 
El local va patir les conseqüències de l'esclat de la Guerra Civil i va ser ocupat pels milicians, que hi van establir una mena de quarter general durant els anys 1936 a 1939.
Acabada la Guerra el garatge ja era una nau pràcticament abandonada i el terreny va ser venut per aixecar-hi tot seguit el mític cinema Roxy  inaugurat l'any 1941 i la sala de ball Caribe.
 
*1924.- Un dels nombrosos anuncis de premsa en els que s'oferien cotxes a bon preu al Garagte Lluís.(Font: La Vanguardia. Edició del dia de 17 de febrer de 1924). 
 
*1930's.- Una altra imatge de l'entorn del Garatge Lluís (fletxa vermella), on podem veure l'església dels Josepets, la silueta de les Cases Ramos i el templet per baixar al metro.
 
*1935.- Plànol municipal on s'identifica en vermell l'emplaçament del Garatge Lluís. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya-ICC. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).