Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cooperatives Obreres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cooperatives Obreres. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de juny del 2026

LA UNIÓ COOPERATISTA BARCELONESA. Carrer del Comte d'Urgell 176-180. (1927-1970's)

MIQUEL BARCELONAUTA


El moviment cooperatista a Barcelona ja s'havia iniciat a mitjan del segle XIX com una resposta de la necessitat de la classe obrera d'autoorganitzar-se, davant de la situació derivada de les conseqüències de la revolució industrial. Els històrics gremis van ser la font inspiradora d'aquesta nova forma d'organització per combatre la precarietat que patia al proletariat. Així aparegueren les primeres associacions de socors mutus amb caixes de resistència i solidaritat per ajudar als obrers en supòsits de malaltia com també a les vagues. 

El polític republicà figuerenc Joan Tutau (1829-1893) va ser l'introductor del concepte de cooperativa a la premsa de l'època cap al 1863, inspirant-se en les idees del pensador socialista gal·lès Robert Owen (1771-1858), promoguent la creació de les primeres cooperatives als barris industrials de la ciutat. En general, les cooperatives es caracteritzaven per la llibertat d'associació que podia ser individual o per família, un funcionament intern democràtic amb unes regles estrictes on cada associat tenia un únic vot amb independència del capital aportat. D'altra banda, la lògica de funcionament intern de la cooperativa intentava evitar, costés el que costés, les acumulacions de capital o l'afavoriment d'alguns socis per tal d'evitar els vicis propis del sistema capitalista. Així mateix, el moviment cooperatista es va distingir per ser una font de culturització de les classes obreres amb l'establiment d'escoles laiques per als fills dels obrers, biblioteques i grans agendes d'activitats culturals. 

La Unió Cooperatista Barcelonesa va ser fundada l'any 1927 en fusionar-se les cooperatives La Dignidad i El Reloj, ambues sorgides a l'entorn de la barriada de l'antiga fàbrica tèxtil Batlló, que avui acull l'Escola Industrial, a l'Esquerra de l'Eixample.

El Reloj, fundada al 1901 s'havia establert des de la seva fundació al passatge de Batlló i després (1912) al número 163 del carrer Villarroel, just darrere de l'edifici de la Unió Cooperatista, entre els carrers de Mallorca i de Provença, mentre que La Dignidad (1903) tenia la seva seu al carrer del Comte Borrell 253.

*1921.- Una proclama del moviment cooperatista, molt estès durant aquells anys a Barcelona. (Font: Acción Cooperatista. / ARCA).

*1927.- Anvers d'una moneda de la Unió Cooperatista en la que apareixen esmentades les dues entitats  cooperatives (El Relloj i La Dignidad), que es van fusionar per fundar-la. 

Les dues cooperatives eren les més importants del barri i la idea d'una fusió, per enfortit l'entitat, va anar circulant aviat per les ments dels cooperatistes. Tot i això, van sortir algunes reticències i l'operació no va quallar fins al 1927. Va ser aleshores quan ambdues s'establiren a l'antiga seu de La Dignidad del carrer de Villarroel, més àmplia que la que tenia El Reloj a Comte de Borrell. 

*1929.- Primera seu de la Unió Cooperatista al carrer de Villarroel 163, al mateix edifici que havia ocupat anteriorment la cooperativa La Dignidad el nom de la qual figura encara al frontò del capdamunt de la façana  (Font: Fundació Roca i Galès).

*1930's.- Emplaçaments de les dues cooperatives (estels verds): La Dignidad (Comte de Borrell 253) i El Reloj (Villarroel 163), que es van fussionar i acabarien traslladant-se a la nova seu de la Unió Cooperatista Barcelonesa (estel vermell) al carrer del Comte d'Urgell. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / Barcelofília). Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la.

*1930.- Retall de la publicació Acción Cooperatista on es posava de manifest el creixement de la Unió Cooperatista Barcelonesa durant els dos primers anys des de la seva fundació (1927-1929). (Font: ARCA)

L'èxit de l'operació va ser total i la nova associació arribaria a tenir prop de 2.000 associats esdevenint la cooperativa de consum més important de Catalunya.

El 1930 l'entitat va acordar la compra del terreny contigu situat al darrere de la seva seu de Villarroel. El solar era propietat de la família Rosés, una de les més acabalades del barri, i abastava fins al límit amb el carrer Comte d'Urgell. Això permetia connectar per l'interior de l'illa ambdues finques. El nou edifici de Comte d'Urgell 176-180 es va construir entre 1930 i 1931 d'acord amb el projecte de l'arquitecte Francesc de Paula Riera. L'edifici tenia els baixos, una planta principal on hi havia la sala d'actes i una segona planta més la terrassa. Les instal·lacions incorporaven també un forn de pa a vapor. Es va inaugurar al setembre de 1931.  

*1930's.- Ex libris de la Unió Cooperatista.


Els estralls de la Guerra Civil i el nou ordre imposat pel franquisme van començar a fer trontollar el futur de la Unió Cooperatista Barcelonesa, que va haver d'adequar els seus estatuts a la nova Llei de Cooperatives de 1942 que va aprovar l'administració franquista i que s'apartava, òbviament, dels principis que havien inspirat el fenómen cooperatista des de finals del segle XIX. Malgrat això s'hi va desenvolupar una gran acció social i cultural amb celebració d'actes i representació d'obres de teatre. 

Amb l'arribada a la dècada dels 1950' els problemes econòmics s'agreujaren. Gestors externs amb interessos molt allunyat de l'esperit cooperatista van entrar a l'associació i començaren a prendre decisions. Es van tancar les diverses sucursals de la cooperativa i el nombre d'associats va patir una considerable davallada. En aquesta tessitura, la cooperativa va haver d'hipotecar els seus dos edificis el 1954. El del carrer de Villarroel que s'acabaria venent el 1957, mentre que en el de Comte d'Urgell, es van haver de llogar les dues botigues dels baixos més pròximes al carrer Provença a l'entitat de crèdit Banca Soler y Torra, que hi va instal·lar les seves oficines.  

Finalment, el 1962 l'arquebisbat de Barcelona va comprar l'edifici del carrer Comte d'Urgell que es convertirà en la Parròquia de Sant Isidor. Amb aquest canvi desapareixeria la inscripció del frontó del centre de la façana de l'edifici de la Cooperativa per a ser substituïda per una creu. 

Detall de la inscripció que coronava el frontó central de l'edifici del carrer Comte d'Urgell

*1945.- Una entrada per una de les obres de teatre que a la postguerra s'oferien al teatret de l'edifici.

*1962.- L'edifici de la Unió Cooperatista quan va ser comprat per l'Arquebisbat de Barcelona per instal·lar-i la Parròquia de Sant Isidor (Foto: Fons UCB).  

Els historiadors Mònica Maspoch [1] i Marc Dalmau i Torvà [2] han realitzat interessants i exhaustius estudis sobre l'origen, creixement i evolució de la cooperativa així com de la seva progressiva decadència. 

______

[1].- Maspoch Oller, Mònica. Estudi històric de la finca del c. Urgell, 176- 180. Ajuntament de Barcelona. 2022. Enllaç aquí

2].- Dalmau i Torvà, Marc. La Unió Cooperatista Barcelonesa 1901-1977. Intel·ligència col·lectiva a l'Esquerra de l'Eixample. Ajuntament de Barcelona. 2024. Enllaç aquí.

divendres, 5 de juny del 2026

COOPERATIVA LA DIGNIDAD. Villarroel 163. (1903-1927)

 MIQUEL BARCELONAUTA


Una de les organitzacions cooperatistes més notables de les que van proliferar als inicis del segle XX va ser La Dignidad. Es va establir al barri del Ninot o de Can Batlló, com es coneixia aleshores la zona dels voltants de l'Hospital Clínic i l'Escola Industrial. Encara pertanyia al districte de les Corts de Sarrià, població que havia quedat annexionada a Barcelona des del 20 d'abril de 1897.

Un sol naixent rere de l'horitzó del mar apareixia habitualment com a distintiu de La Dignidad.

La fundació el 1903 de la cooperativa La Dignitat va ser una iniciativa d'un grup d'obrers de la barriada del Ninot. El seu primer emplaçament va ser en el magatzem de gra de Cal Ros, un negoci establert al carrer Comte d'Urgell. Igual que s'esdevingué en altres fenòmens d'associacions cooperatistes, el creixement en nombre d'associats va requerir ben aviat el trasllat de la cooperativa a un local de més amplitud.

A la conferència general d’octubre del 1905, es va tractar per primer cop el tema de la compra d’uns terrenys per canviar d’ubicació. Uns mesos s, el gener de 1906, es va signar l’escriptura de compravenda. El solar s’ubicava al carrer de Villarroel, número 163, entre els de Mallorca i Provença. De la construcció material del nou edifici, se’n van fer càrrec, paletes, peons i fusters socis de la cooperativa. L’edifici es va inaugurar el 1906.

El nou i definitiu emplaçament de la seu de La Dignidad al carrer Villarroel 163, entre el mercat del Ninot (aleshores encara a l'aire lliure) i l'Hospital Clínic. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / Barcelofília). 

En el primer article dels estatuts del 1908, es van fixar els objectius principals de la cooperativa amb aquestes paraules:

Artículo 1.

Con el título La Dignidad queda domiciliada en esta ciudad, distrito 6 expueblo de Las Corts, calle de Villarroel n° 163, bajos, la Sociedad Cooperativa de Consumo de duración ilimitada constituida de obreros sin distinción de nacionalidad cuyo objeto es el siguiente: 

a) Suministrar á sus asociados y á las familias de éstos toda clase de comestibles y demás artículos de primera necesidad de la vida, ampliando la venta del pan al público, procurando servir á éste con los mismos precios y calidad que los asociados. 

b) Estimular á los socios á que se eduquen y encariñen al interés económico y el ahorro por su mismo concurso personal y el consumo.

La vaga de La Canadenca (1919) i l'augment de la conflictivitat social van afectar sensiblement a les cooperatives que van optar per crear i reforçar les estructures federatives.

El 1921 la cooperativa va decidir enderrocar aquell primer edifici de la seva seu social optant per construir-ne un de nou que s'aixecaria al mateix solar del carrer de Villarroel 153. Provisionalment durant les obres (1921-1922), la seu social de La Dignidad  es va traslladar al número 142 del carrer de Casanova, just a l'altre costat del mercat del Ninot

El nou edifici es va inaugurar durant la festa major de la barriada al mes d’octubre de 1922.

*1922.- La revista Acción Cooperativa recollia així la festa d'inauguració del nou local social de La Dignidad el 8 d'octubre d'aquell any (Font: ARCA).

*1922.- Edifici de la Cooperativa La Dignidad al carrer de Villarroel 163. (Foto: Fons Biblioteca Arús).

El nou edifici de la seu social disposava de totes les infraestructures i espais necessaris per donar cobertura de les activitats cooperatives. La superfície total s'acostava als dos mil metres quadrats.  Estava estructurat en una planta soterrània, els  baixos que acollien la botiga de queviures, la taverna, l'espai de venda del pa que provenia del forn col·lectiu, així com d'altres dependències (merceria, camiseria, i venda de sabates i espardenyes). El saló-cafè ocupava el primer pis amb una capacitat per a 500 persones i la segona planta, hi havia la sala d’actes, la sala de juntes i els serveis administratius de la cooperativa. Mesos després es van incorporar també dos nous serveis: una barberia col·lectiva i un consultori d’assistència mèdica. Cal destacar també la cura que l'entitat dispensava a l'àmbit cultural amb una gran profusió d'actes i conferències sempre amb la defensa dels valors cooperatives com a bandera. 

L'edifici va acollir les dependències d'un grup esperantista i el 1922 s'hi va emplaçar la seu social del Futbol Club Espanya, equip que tenia el camp on disputava els seus partits ben a prop, concretament a la cantonada entre els carrers del Rosselló i Villarroel, davant de l'Hospital Clínic. D'altra banda, La Dignidad editava la revista Germinal, que era el butlletí informatiu de la cooperativa.


*1924.- La Dignidad difonia els principis del moviment cooperatista i organitzava actes amb motiu de la Festa Cooperatista Internacional, com aquest del dia 5 de juliol d'aquell any, que recollia el diari El Diluvio del dia anterior (Font: ARCA).

La possible fusió de La Dignidad amb El Reloj, l'altra gran cooperativa del barri, era objecte recurrent de consideració des de feia molt anys. 
Marc Dalmau [1], un dels historiadors més prolífics i ben documentats en matèria d'història del cooperatisme a la ciutat, ha tingut cura d'explicar amb rigor i detall la confluència d'ambdues cooperatives en la creació de la Unió Cooperatista Barcelonesa a l'any 1927.

______

[1].- Dalmau i Torvà, Marc. La Unió Cooperatista Barcelonesa 1901-1977. Intel·ligència col·lectiva a l'Esquerra de l'Eixample. Ajuntament de Barcelona. 2024.

dissabte, 30 de maig del 2026

COOPERATIVA EL RELOJ. (1901-1927). Passatge de Batlló 1 i 5 i carrer del Comte Borrell 253.

 MIQUEL BARCELONAUTA 


*1901.- Anvers i revers d'una de les primeres monedes encunyades per la Cooperativa El Reloj

El dia 20 d'octubre de 1901 es va constituir la cooperativa El Reloj, que comptava en aquell moment fundacional amb només 33 socis. La seva activitat va començar en una petita botiga de lloguer emplaçada als baixos del número 5 del passatge de Batlló. Ben aviat, però, l'augment del nombre de socis i l'espai extremadament reduït del local van aconsellar un local més ampli, que el van trobar al costat, al número 1 del mateix passatge, fent cantonada amb el carrer de Provença. Aquest foren els inicis d'El Reloj, una entitat que es movia al voltant del barri del mercat del Ninot i que amb el pas del temps tindria una especial importància en la creació de la Unió Cooperatista Barcelonesa. 

*1900's.- Imatge de l'edifici que va acollir la Cooperativa El Reloj al passatge de Batlló fins a l'any 1912. (Font: Fons Biblioteca Arús).

El primer reglament de la cooperativa requeria als seus socis la condició d’obrers, 100 pessetes d'aportació inicial que es podien pagar en quotes i 15 pessetes per drets d’ingrés. D'altra banda, els estatuts prohibien tractar de temes polítics o religiosos, si bé el debat sobre el cooperativisme va estar present en moltes de les reunions de la junta directiva. 

Cap al 1911 les sol·licituds de famílies per ingressar a la cooperativa eren nombroses i es va haver de limitar el nombre d’associats. La solució final, però, demanava disposar d'un edifici més gran i, després que crear una comissió específica per a aquest fi, acabarien comprant un solar per aixecar una nova seu pròpia. Abans d'un any, la feina estigué feta i van adquirir un solar a la cantonada entre els carrers Comte Borrell i Rosselló. L'escriptura de compra es va signar el 24 d’abril de 1912. 

Les obres del nou edifici van ser a càrrec del contractista Joan Amat i del mestre d’obres Antoni de Facerías i Marimón (1846-1918). Adjacent a l'edifici principal es va construir un forn col·lectiu i també les instal·lacions en les quals va començar l’activitat incipient de la fusió de les Cooperatives per la Matança del Porc. La construcció de la nova seu d'El Reloj va requerir un gran esforç econòmic que va comportar l'increment a 500 pessetes de l’aportació individual de cada soci al capital social. La meitat d'aquesta quantitat s'ingressava mitjançant una aportació setmanal d’una pesseta per associat fins a aconseguir la suma indicada. La resta provenia dels beneficis sobrants de les operacions de compravenda. 

*1912.- Plànol del projecte d'Antoni Facerias sobre la façana de la nova seu corporativa de la Cooperativa el Reloj al carrer Comte Borrell 253.

*1913.- Vista de la cantonada entre els carrers del Comte de Borrell (a l'esquerra) i del Rosselló (a la dreta) amb l'edifici de la Cooperativa El Reloj i les instal·lacions del forn de pa. (Foto: Fons Biblioteca Arús)


* L'emplaçament inicial de la cooperativa (estel blau) al passatge de Batlló i el de la nova seu (estel vermell) a Comte de Borrell-Rosselló, al costat de l'Escola Industrial.

*1913.- Retall de l'article publicat el 15 d'abril d'aquell any al setmanari El Cooperatista, que recull la notícia de la inauguració de l'edifici del carrer Borrell 253, sobre el que onejava la bandera verda i blanca del cooperativisme. (Font: ARCA).

*1913.- Retall d'un article publicat a la portada del periòdic quinzenal El Cooperatista el 15 d'abril d'aquell any, en el que es fa una glossa de les virtuts i els valors del fenomen cooperatista. (Font: ARCA).

La nova seu de Comte de Borrell 253 va permetre l'expansió de la cooperativa i l'organització d'activitats i actes culturals. També s'hi va poder instal·lar una biblioteca. L'historiador Marc Dalmau ha documentat exhaustivament la història de l'activitat d'El Reloj [1], que fou creixent juntament amb l'altra gran cooperativa del barri: La Dignidad. Ambdues entitas van optar per fusionar-se al 1927 i van donar pas a la fundació de la Unió Cooperatista Barcelonesa.

_______

[1].- Dalmau i Torvà, Marc. La Unió Cooperatista Barcelonesa 1901-1977. Intel·ligència col·lectiva a l'Esquerra de l'Eixample. Ajuntament de Barcelona. 2024.

divendres, 5 de desembre del 2014

COOPERATIVA LA FLOR DE MAIG. Sucursal núm. 6. Marià Cubí/Sagués. (1918-1950)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, FRANCISCO ARAUZ i MAGDA LLURBA


*1920's.- Vista exterior de la sucursal de La Flor de Maig al barri Galvany.

La Societat Cooperativa La Flor de Maig va néixer al barri de Poblenou el 1890 i amb el temps va arribar a ser la més important de Catalunya amb diverses sucursals dispersades per la ciutat i una gran granja a Cerdanyola del Vallès com a instal·lació més destacada.
El 1918 es va fussionar amb La Formiga Obrera de Sants. En aquesta operació la cooperativa santsenca va aportar un immoble situat a la cantonada entre els carreres Sagués i Marià Cubí. Això va permetre a La Flor de Maig obrir la seva sucursal número 6 al barri de Galvany dins l'antic terme municipal de Sant Gervasi de Cassoles.
L'edifici disposava de planta baixa i un ampli primer pis. Als baixos hi havia instal·lada la botiga de queviures mentre que el pis superior acollia el cafè instal·lat en una sala molt espaiosa envoltada per un llarg balcó que recorria les dues façanes de l'edifici
La Flor de Maig va sobreviure a la Guerra Civil però el cooperativisme era ja un fenomen vingut a menys a causa, bàsicament, de l'origen obrerista del cooperativisme que el feia difícil de compaginar amb els postulats del règim franquista. Així doncs al 1950 la societat es va dissoldre i posteriorment als baixos de l'edifici s'hi va instal·lar una fusteria.
El 1983, coincidint amb l'etapa de boom del barri de Galvany com a zona d'oci nocturn, tot l'edifici es va condicionar per acollir el bar de copes Universal, inaugurant així una de les etapes més destacades del local. Finalment al juny de 2021 va ser enderrocat..

*1923.- Imatge de l'interior del cafè a la planta superior.


dimarts, 26 d’abril del 2011

COOPERATIVA L'ARTESANA. Llull-Marià Aguiló (1921-1995)

*1932.- Vista de la seu de la Cooperativa La Artesana a la cantonada Marià Aguiló/Llull amb el gran rètol que coronava la façana (Foto: Arxiu Històric de Poblenou).

Poblenou va ser sempre un barri propens a l'associacionisme obrer. Les cooperatives de consum eren muntades i gestionades pels propis obrers, que intentaven ajudar-se mútuament comprant menjar a preu més econòmic, alhora que desenvolupaven activitats culturals i socials.
Després de la seva fundació l'any 1876 al carrer del Ferrocarril, la Cooperativa Obrera l'Artesana, va canviar diverses vegades de seu fins que l'any 1921 va recalar definitivament en un edifici de dues plantes a la cantonada dels carrers Llull i Marià Aguiló. 
Als baixos s'hi va instal·lar la botiga de la cooperativa de consum. Després de la Guerra Civil, com totes les cooperatives, l'Artesana va viure anys de dificultats i decadència. Els futbolins i les taules de billar van ocupar les espaioses sales de sostres alts. Aquí hi va tenir durant molts anys la seva seu social la Penya Barcelonista Poblenou. Dissortadament, l'edifici va ser enderrocat l'any 1995.

*1925.- Vista interior de la botiga de la cooperativa on es pot veure la fleca i el taulell d'embotits