dimarts, 15 de juliol del 2025

PLAÇA DE CALVO SOTELO (des de 1979 FRANCESC MACIÀ). Botigues i comerços. Anys 1970's

MIQUEL BARCELONAUTA


La dècada dels anys 1970's suposa la consolidació arquitectònica definitiva de la plaça amb l'edificació a l'últim solar que quedava per construir: el que fa cantonada amb la Diagonal i el carrer de la Infanta Carlota Joaquima (avui avinguda de Josep Tarradellas). Allà es conclou entre 1970 i 1972 l'aixecament de la torre anomenada inicialment del Banco de Vizcaya i rebatejada Edifici Macià després del canvi de nom de la plaça. L'edifici de 20 plantes i 75 metres es l'únic gratacels de la plaça si considerem que la veina Torre Barcelona, seu actual del Grup Godó, ja queda fora d'ella. Va ser projectat per l'arquitecte Josep Lluís Soteras i Mauri (1907-1989) donant preferència a la façana tota de vidre acolorit de tons ataronjats que reflecteix el sol envers l'exterior i que en els seus baixos conté l'obra escultòrica de Josep Maria Subirachs (1927-2014) titulada Comunicació-Computació. La promoció va ser de la immobiliària La Llave de Oro a través de l'empresari Lluís Marsà.

*1970's.- L'edifici del Banco de Vizcaya en primer terme, última edificació que quedava per completar el cercle de la plaça. (Font: Postals Escudo de Oro).
 
   
Detalls dels relleus escultòrics de Josep Maria Subirachs als baixos de l'Edifici Macià, A l'esquerra Comunicació i a dreta Computació. (Fotos: Juan María Pérez / La Vanguardia)

Aquest procés envers l'acabament de la plaça, ja iniciat a la dècada anterior, acaba conferint a l'espai un aire de modernor, que actualitza aquell component ineludiblement burgés que ja ostentava des dels anys posteriors a l'acabament de la Guerra Civil. Eren els temps del Lamoga i les sales de festes d'estiu més properes del nord de la Diagonal (El Cortijo i Rosaleda) que alehores ja havien desaparegut. Tot plegat fa que la zona de Calvo Sotelo aparegui davant dels ulls dels barcelonins, especialment els més joves, com a un nou espai de centralitat, allunyat dels tradicionals del centre de la ciutat. Els caps de setmana i festius, la presència de grups de joves al voltant d'alguns establiments que actuen com a improvisats punts de trobada (bàsicament l'entorn de La Oca i després del Pokin's) i d'una munió de discoteques, pubs i bars musicals concentrats principalment al voltant del triangle que formen els carrers Bori i Fontestà, Beethoven i Mestre Nicolau, afavoreixen grans concentracions humanes en la zona. D'altra banda, i des d'una òptica ideològica, la notable presència de jovent de ment conservadora o si més no despolititzada, fa que l'apelatiu Zona Nacional sigui aplicat a la plaça com l'avantsala d'accés als barris benestants i popularment anomenats pijos situats per sobre de la Diagonal. L'únic cinema de la plaça, el Rialto, va tancar portes al 1977.

També són remarcables en aquesta dècada els canvis al nomenclàtor dels carrers. Així amb la mort del dictador i l'adveniment de la democràcia, els anys 1970's es van tancar amb substancials canvis de nom en el carrers de l'entorn. La pròpia plaça a partir del 20 de desembre de 1979 es dedica al primer president de la Generalitat Republicana Francesc Macià (1859-1933) tot descartant al polític conservador José Calvo Sotelo (1893-1936), un dels màrtirs preferits del franquisme després del seu assassinat dies abans de l'inici de la Guerra Civil. L'Avinguda Diagonal, que durant tota la dictadura va honorar al Caudillo Franco recuperava el seu nom original. De la mateix a manera, la via d'accés al Turó Park que el règim franquista va dedicar al colpista Manuel Goded Llopis (1882-1936), militar responsable del fracassat Alzamiento a Barcelona el 19 de juliol de 1936, va tornar a recuperar el nom del violoncel·lista universal Pau Casals. D'altra banda, el president de la Generalitat recuperada Josep Tarradellas (1899-1988) hauria d'esperar una dècada mes a tenir el seu propi carrer quan al 1989, ja després de la seva mort, se li va dedicar l'anteriorment conegut com de la Infanta Carlota Joaquima. 

La Plaça Calvo Sotelo (Francesc Macià) amb els seus cinc trams de vorera. (Font: Barcelofília)


A

Del carrer Calvet - Av. del Generalísimo Franco (després Diagonal) fins a l'Av. del General Goded (després Pau Casals)

* Cases Ferrer i Cajigal.  (Diagonal 600 i Calvo Sotelo 1-5)

Diagonal 600.- Granja La Catalana

Calvo Sotelo 1.- Magda. Perfumeria.


Calvo Sotelo 2.-  Farmàcia Vilanova

Calvo Sotelo 3.- Rialto Cinema. (fins a 1977). 


Pokin's. Hamburgeseria (des de 1979).



Calvo Sotelo 4.- 

Calvo Sotelo 5.- Sándor. Cocteleria


Estanc

Mantequerias Lafuente


B

De l'Av. del General Goded (després Diagonal) fins a l'Av. del Generalísimo Franco (després Diagonal) 

* Annex a les Cases Ferrer i Cajigal

Calvo Sotelo 6.- 


C

De l'Av. del Generalísimo Franco (després Diagonal) fins al carrer de la Infanta Carlota Joaquima (avui Av. de Josep Tarradellas)

* Edifici Banco de Vizcaya (després Edifici Macià)

Calvo Sotelo 7.-  Banco de Vizcaya (des del 1972)



D

Del carrer de la Infanta Carlota Joaquima (avui Av. de Josep Tarradellas) fins al carrer del Comte d'Urgell.

* Edifici d'Oficines (Calvo Sotelo 8-9 / Comte d'Urgell 261-263 / Infanta Carlota 134)

Calvo Sotelo 8.- Zoppas Electrodomèstics

Calvo Sotelo 9.- Leiro. Ximeneies per la llar


Infanta Carlota 134.-  Infanta. Moda femenina 

Mister Dollar. Cabaret

E

Del carrer del Comte d'Urgell fins a l'Av. del Generalísimo Franco (després Diagonal)

Calvo Sotelo 10.-  Edifici Wintertur. Assegurances


La Oca. Dinner Shop  



La Oca Express. Cafeteria

Mix.  Bar musical. (1972-1973)


La Oca Gourmet. Restaurant. (des de 1974)


General Óptica


Trilla. Rodier. Moda (des de 1972)   




_____________

En aquest mateix blog vegeu també l'article. Plaza de Calvo Sotelo (1940-1979) en aquest enllaç:
https://barcelofilia.blogspot.com/2011/10/plaza-de-calvo-sotelo-1940-1981.html
i els articles de l'etiqueta Plaça Francesc Macià en aquest altre:
https://barcelofilia.blogspot.com/search/label/Pla%C3%A7a%20Francesc%20Maci%C3%A0