CARRER DEL TRIPÓ. (Segle XIV-1870's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a VALENTÍ PONS TOUJOUSE

Heus ací un carrer desaparegut, però no del tot. Va desaparèixer del nomenclator i cap indicació l'identifica avui amb aquest nom, ni amb cap altre, però conserva uns 10 metres del seu traçat i es troba en una zona de gran centralitat. A poc més de cent metres de la plaça de Catalunya. És el típic cul de sac, un carreró sense sortida, que el vianant inquiet podrà identificar com el resultat d'alguna reordenació urbanística que va malmetre la seva continuïtat.

El carrer, o el que queda d'ell, va actualment del Portal de l'Àngel, rera de l'edifici del Banco de España fins prop de l'àbsis de l'església de Santa Anna i es fàcilment reconeixible per l'existència de la botiga de torrons i altres llaminadures de Planelles Donat.  

*1855.- Sobre els Quarterons de Garriga i Roca veiem marcat al carrer del Tripó que descrivia una ela entre els carrers del Portal de l'Àngel i de Santa Anna. 

La petita via va ser coneguda també com a carrer del Tripó de l'Angel per la seva proximitat al Portal del mateix nom i per a no confondre'l amb d'altres carrerons que hi havia a la ciutat amb aquest nom [1]. 

Al segle XIX algunes publicacions el descrivien com un carrer perillós idoni per l'activitat de lladregots i malfactors. La corba sobtada, gairebé en angle recte, que descrivia el seu curs facilitava tant l'emboscada sobtada i imprevista com la fugida corrent dels amics de l'aliè. 

*1879.- El Diari Català del 8 de juny d'aquell any, publicava aquestes ratlles en les que demanava la desaparició del carrer en ocasió de l'enderroc d'un edifici (Font: ACA).

*1860's.- Un dels últims plànols en que apareix el carrer del Tripó formant angle recte entre el de Santa Anna i el Portal de l'Àngel. Al fons encara s'hi pot veure el perfil de les muralles amb les seves torres i baluards de defensa. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

A partir de 1870 es van anar construint els edificis que ocupaven el carrer del Portal de l'Àngel entre els  de Fontanella i de Santa Anna. Entre ells hi figuraven la Casa Joan Pou (1871, obra de Modest Tapias) i la Casa Caterina Barceló (1872, obra d'Antoni Robert) que ocupava la cantonada amb Fontanella en el que després seria la plaça de Catalunya. El carrer del Tripó va quedar reduit a un carreró sense sortida perqué els nous edificis aixecats al Portal de l'Àngel entre Tripó i Santa Anna van fer desaparèixer el tram posterior del carrer.   

Gravat de l'embocament del carrer del Portal de l'Àngel al passeig de Gràcia i a la futura plaça de Catalunya, un cop enderrocada la muralla.

Així doncs, el que havia estat el carrer del Tripó havia quedat ocult per les cases adjacents que donaven continuitat a la Casa Segura en direcció mar, però especialment per la del número 27, la façana de la qual s'endinsava pel propi carrer Tripó i el tancava totalment descrivint un angle recte. Com ja s'ha dit, el tram posterior de les cases de Portal de l'Àngel que inicialment permetien al carrer del Tripó arribar fins al de Santa Anna havia estat eliminat.

A l'any 1929, la publicació mensual D'ací i d'Allà incloia un article dedicat al carrer del Tripó signat amb pseudòmin per Barceloni de la Ribera (A.C.) que explicava la història del carrer. 

*1932.- El carrer de Tripó en un plànol municipal traçat durant els anys de la Segona República. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

L'empresa de La Canadenca va comprar la Casa Segura i les adjacents fins al carrer del Tripó al 1932. A partir d'aleshores va començar un llarg procés d'enderroc que acabà el 1935. L'empresa elèctrica havia previst construir sobre el solar la seva seu corporativa, però l'esclat de la Guerra Civil fa frustrar l'execució del projecte. 

*1935.- El gran solar resultant de l'enderrocament de la Casa Segura i altres edificis adjacents del Portal de l'Angel, que deixava a la vista el petit tram del carrer de Tripó (fletxa groga).

*1936.- Imatge del Portal de l'Angel captada des del terrat de l'edifici de la Telefònica pocs mesos abans de l'inici de la Guerra Civil. En primer terme es veu  el petit tram del que fou el carrer del Tripó. (Foto: Arxiu Nacional de Catalunya).

Acabada la Guerra Civil el solar va ser adquirit pel banquer Juan March i l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro però, finalment, va ser el Govern espanyol el que el va comprar per construir-hi la seu barcelonina del Banco de España que s'inaugurà pel general Franco el 1955.

*2020.- El que queda avui de l'antic carrer del Tripó amb la façana del Banco de España a la dreta de la imatge. (Font: GoogleEarth)

______________

[1].- L'Enric H. March en el seu magnífic blog Bereshit, la reconstrucció de Barcelona i altres mons, ha fet una extensa recerca sobre tots els carrers barcelonins que històricament van dur el nom de Tripó. El total és de cinc.

CARRER DE WAGNER (1907-1970's)

En els darrers anys del segle XIX i els primers del XX es van agregar a la ciutat de Barcelona diverses localitats del pla. L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona al 1897, va ser dels primers. Aquest fenòmen va comportar la necessitat de renomenar molts carrers que ja tenien el mateix nom en d'altres localitats agregades o en la pròpia Barcelona.

El carrer de l'Alsina de Sant Gervasi de Cassoles discorria entre el carrer Jules Verne i l'eix format pels carrers Alfons XII i Major de Sant Gervasi. El 1907 va ser rebatejat com molts d'altres per evitar duplicitats i va se'l va renomenar com a carrer de Wagner en honor al músic alemany. Una figura tan important com el compositor d'òpera alemany Richard Wagner (1813-1883), que tant havia triomfat al Liceu i als millors escenaris europeus amb les seves peces operístiques, mereixia disposar d'un carrer a la Barcelona del segle XX. Al carrer Wagner hi va néixer el 19 de gener de l'any 1919 el poeta Joan Brosa. El seu pare hi treballava coma gravador.

*1907.- El 12 de novembre d'aquell any, La Vanguardia publicava un seguit de canvis de noms de carrers entre els que s'hi trobava el canvi d'Alsina a Wagner.

El carrer Wagner connectava l'eix mar-muntanya provinent dels carrer de Saragossa i Jules Verne i els desviava cap al carrer de Sant Gervasi de Cassoles (antic carrer Major) per a poder arribar fins a la plaça Bonanova. Cal recordar que aleshores l'últim tram del carrer Balmes encara no estava del tot obert i pel carrer Wagner discorrien diverses línies de tramvies [1].

*1920's.- El curt carrer Wagner, situat entre els turons de Monterols i del Putget, abans de l'obertura i  consolidació del carrer Balmes en aquella zona. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

A la dècada dels 1930's es comença a formar l'eix del carrer Balmes que divideix en dos trams el carrer Wagner que partint de Jules Verne formava cantonades amb els d'Elisa, Ríos Rosas, el futur carrer Balmes, Miño i finalment l'eix Alfons XII-Major de Sant Gervasi de Cassoles. 

*1932.- El carrer Wagner  quan ja als plànols es dibuixava el curs del carrer Balmes. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) 

*1934.- Durant la Segona República el carrer Alfons XII va ser dedicat a Bèlgica. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) 

A finals de la dècada dels 1950's s'inicia la progressiva obertura de la Ronda del General Mitre, que a la llarga provocarà la desaparició del carrer de Wagner que resultarà engolit per la nova via ràpida.

*1958.- Inici del procés de desaparició del carrer de Wagner amb l'obertura de la Ronda del General Mitre. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) 

El cop de gràcia definitiu al carrer Wagner el va suposar l'obertura total de la Ronda General Mitre en aquella zona i especialment la construcció del túnel sota el carrer Muntaner, que consolida aquella via ràpida per facilitar el trànsit transversal a la part alta de la ciutat. 

Posteriorment l'ajuntament de Barcelona va voler reparar la mancança d'un espai públic dedicat a Wagner amb la creació de la plaça Wagner, situada a l'interior d'illa format pels carrers Beethoven, Bori i Fontestà, Ganduxer i l'avinguda Diagonal.

-----------

[1].- Durant l'existencia del carrer Wagner van ser diverses les línies de tramvies que hi van passar:

Linia 10 (Plaça Catalunya-Sarrià). El 1932 va ser suprimida i va passar a ser la 17 

Línia 16 (Via Laietana- Plaça Frederic Soler) va ser l'última en suprimir-se. 

Línia 17 (Plaça Catalunya - Plaça Frederic Soler) va ser suprimida el 1945.

Línia 18 (Plaça Catalunya - Plaça Frederic Soler) va ser suprimida el 1930.

Els tramvies de totes aquestes línies arribaven al carrer Wagner des de l'eix dels carrers Saragossa-Jules Verne.

CARRER DE BERNAT METGE (1931-1944)

MIQUEL BARCELONAUTA

*1939.- El carrer Bernat Metge apareix en aquesta foto a l'esquerra de la imatge sense urbanitzar. A la dreta veiem el carrer Gelabert. (Font: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya).

Via projectada per recórrer el límit entre l'Eixample i els barris de Les Corts i Sants seguint el trajecte de la que avui coneixem com Avinguda Josep Tarradellas. Aquest carrer ja figurava al Pla d'Ildefons Cerdà (1860) com tancament de la quadrícula de l'Eixample per la zona de Ponent. Posteriorment va ser anomenada Via P (1917) per enllaçar l'actual plaça de Francesc Macià amb els barris de Sants i Hostafrancs. Durant la dècada dels 1920's i la dictadura primoriverista, va adoptar el nom de la Infanta Carlota Joaquima fins que amb l'arribada de la República va passar a ser dedicat a Bernat Metge [1], nom que se li va adjudicar el 26 d'agost de 1931.

De fet, era poc coneguda amb seu nom oficial. A la part més pròxima a la Presó Model coincidia amb el curs del carrer de Joanot Martorell fins a la cruilla amb el carrer Crabinetti i algun nuclis de barraques en part desapareguts durant l'esponjament al que fou objecte la zona amb motiu de l'Exposició de 1929. El curs del carrer Bernat Metge seguia després cap a Les Corts coincidint amb el de la Riera de Magòria.    

Com a carrer de Bernat Metge se'n conserven ben porques imatges. Això no és estrany si considerem que el seu traçat presentava múltiples trams interromputs per la presència d'instal·lacions industrials i grans magatzems en aquella zona a cavall entre els barris de Les Corts i Sants. En realitat era un espai poc agradable a la vista, ple de descampats i mancat d'asfalt i de voreres, amb zones que els dies de pluja esdevenien autèntics fangars. Una de les fabriques més importants i que tallava radicalment el seu projectat recorregut era la Fàbrica de Productes Químics coneguda propularment com El Vidriol. Per la part més propera a la carretera de Sarrià també van haver-se d'expropiar terrenys pertanyents a les religioses del convent de Loreto.

*1932.- Marcat en vermell sobre el plànol veiem el curs del carrer Bernat Metge des de la Presó Model en direcció a la Diagonal (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

Oficialment el carrer Bernat Metge va sobreviure a la Guerra Civil. Finalment però, va desaparèixer el 27 de desembre de 1944, quan el règim franquista va optar per rescatar oficialment el nom de la Infanta Carlota a qui es va tornar a dedicar el carrer. No obstant, les hemeroteques ens diuen que, ja des de després de la Guerra, als edificis del tram situat entre la Plaça de Calvo Sotelo (actual Francesc Macià) i la carretera de Sarrià se'ls identificava amb número del carrer Infanta Carlota Joaquima. 

*1950.- La fàbrica del Vidriol poc abans de ser expropiada. Era situada al final del carrer Entença i va impedir durant molts anys l'obertura del carrer de Bernat Metge. Finalment, la urbanització del carrer de la Infanta Carlota va provocar la seva desaparició. (Foto: Bonaventurt Batlle i Piera. AMDC) 

--------

[1].- Bernat Metge (1340-1413) va ser un notable escriptor, traductor i un dels millors prosistes en llengua catalana. 

EL TRAM DESAPAREGUT DEL CARRER AMPLE (segle XVI - 1920's)

Com el seu nom indica, el carrer Ample va ser una de les vies de més amplària entre el nucli de carrerons estrets i poc airejats propers a la Muralla de Mar. Discorre en Paral·lel al Passeig de Colom i constituïa una via idònia per anar des del Portal de la Pau fins a la Basílica de Santa Maria del Mar, conformant un traçat en paral·lel al front marítim i el port.

Aquesta via naixia a la part baixa de les Rambles amb el Carrer del Dormitori de Sant Francesc (després dedicat a Josep Anselm Clavé) fins a la plaça del Duc de Medinaceli. És a partir d'aquest punt on realment arrenca el carrer Ample, que des d'allà continuava en direcció al barris del Born i Santa Maria del Mar vorejant l'església de la Mercè.

Llargària actual del carrer Ample, que coincideix amb la línia verda traçada sobre aquest plànol dels anys 1930's. A la dreta, la línia vermella correspon al tram desaparegut, que discorria sobre l'emplaçament de l'actual edifici de Correus i arribava més enllà de la Via Laietana en un petit tram que després de la reforma es va afegir al carrer dels Agullers. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya). (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

El tram vermell, dibuixat sobre aquest plànol de començaments del segle XX, indica la part del carrer Ample que va desaparèixer entre el carrer de la Fusteria i l'inici del carrer dels Agullers, el qual va absorbir les finques dels números 73-78 a 87-94 de l'antic carrer Ample. El nou edifici de Correus construït entre 1926 i 1928 va suposar la desaparició dels números 55 al 69 a la banda muntanya i del 58 al 68 al costat mar. Per la seva banda, l'obertura de la Via Laietana va comportar l'enderroc de l'edifici número 71 i ja anteriorment s'havien enderrocat els dels números 70 al 76. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

*1908.- Imatge de l'edifici que ocupava el número 71 del carrer Ample poc temps abans del seu enderrocament. Aquest immoble quedava emplaçat entre els carrers de la Bomba (esquerra) i de les Banquetes (dreta), avui també desapareguts. (Font: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya).   

Abans de l'obertura de la Via A del Pla de Reforma Interior del Casc Antic de Barcelona, que comportava la construcció i urbanització de la Via Laietana, el carrer Ample arribava més enllà de la futura via i tenia continuïtat fins al carrer dels Agullers.

El tram desaparegut doncs comprenia el segment on avui queda tallat pel carrer de la Fusteria a la paret de l'edifici de correus enlairat a partir del 1926. Amb l'execució de la Reforma a partir de 1908, l'últim tram del carrer Ample (el que actualment va de Via Laietana al carrer de les Portadores va ser afegit al carrer Agullers, que va haver de ser renumerat des del seu nou començament.

*1911.- L'antic palau del Comte de Cabra, al número 59 del carrer Ample, es prepara per a ser enderrocat. (Foto: Frederic Ballell i Maymí).  

*1885.- El Montepío Catalán de Quintas era situar al número 64 del carrer Ample (just on avui hi ha l'edifici de Correus). Aquesta entitat permetia als joves evitar de prestar el servei militar a canvi de pagar una quantitat aleshores establerta en 1.500 pessetes. Lògicament  només les classes benestants podien disposar d'aquesta exempció. Aquesta qüestió seria anys després un dels detonants de l'esclat de la Setmana Tràgica.  

*1886.- També al desaparegut número 64 del carrer Ample hi hagué el Banco Vitalicio de Cataluña que tenia molta presència especialment pel que feia a les assegurances de vida. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1907.- Relació de les finques del carrer Ample afectades pel primer tram (1908-1909) de la reforma i l'obertura de la Via A (Via Laietana) amb indicació del nom dels seus propietaris i les seves adreces. Va ser publicada a La Vanguardia en l'edició del dia 27 de desembre d'aquell any.

PASSEIG DE MARTÍNEZ ANIDO. Parades de melons i síndries. (1940's-1970's)

 

1940.'s.- Imatge de les parades de melons i síndries al Passeig de Martínez Anido. Al fons la façana del Castell dels Tres Dragons. (Foto: Jaume Prat / Fons de la  Família Prat). 

Entre els nombrosos carrers, places, avingudes i vies públiques que el franquisme va dedicar als militars especialment destacats en la seva lluita contra el comunisme i el separatisme per gloria de la sagrada unitat de la pàtria, el passeig de Martínez Anido va ocupar  el tram exterior del recinte del Parc de la Ciutadella més pròxim al mercat del Born. 

Nascut com a Passeig de la Indústria en els dies de la primera Exposició Universal de 1888, el franquisme va utilitzar aquesta via per retre homenatge al militar gallec Severiano Martínez Anido, un home nascut al 1862 al Ferrol, curiosament la mateixa localitat on uns anys després vindria al món l'invicto Caudillo Franco. Anido va participar a les campanyes militars de les Filipines i del nord d'Àfrica i al 1911 obtenia el rang de general després d'haver estat designat del rei Alfons XIII.  Entre novembre de 1920 i octubre de 1922 va ocupar el lloc de Governador Civil de Barcelona després de haver estat escollit com l'home més idoni per dirigir la repressió sobre el creixent moviment obrer anarcosindicalista. Fou en aquesta època, especialment violenta per la lluita dels anarquistes contra els pistolers a sou del Sindicat Únic i la patronal, que Anido va destacar per la repressiva aplicació de la Llei de Fugues, que permetia a la policia disparar i eliminar als detinguts simplement al·legant intents de fugida després de les detencions. 

Severiano Martínez Anido

El 1923 va ser nomenat Ministre de l'Interior pel general Primo de Rivera i es mantingué com a titular de diversos Ministeris fins al 1930. La proclamació de la Segona República l'obligà a exiliar-se a França i no tornaria a Espanya fins després de l'esclat de la Guerra Civil per posar-se al costat dels militars insurrectes que liderava Franco. Anido no va poder veure la victòria del bàndol nacional. Nomenat pels nacionals com a responsable de Seguretat Interior, va morir a Valladolid la vigília de Nadal de 1938 als 76 anys. 

*1930's.- Els pagesos del mercat  abans de la Segona República

El 1940 el règim franquista va dedicar el passeig de la Indústria (avui passeig de Picasso) a Martínez Anido dins d'una campanya de canvi de noms dels carrers. En realitat aquesta via ja funcionava com a mercat a l'aire lliure de fruita vinculat al veí Mercat del Born des d'abans de la República, circumstància que es va consolidar després de la guerra. Era estampa habitual veure el passeig ocupat durant els dies feiners per grans piles de síndries i melons que li conferien un espectacular aspecte cromàtic de tonalitats verdes i grogues. Els melons eren conreuats al Prat de Llobregat però sovint es venien com a portats directament de València.

*1968.- L'espectacle de color que oferien les parades en una targeta postal de l'època.

Aquest ús mercantil del passeig va fer que les autoritats municipals dediquessin pocs recursos al manteniment de l'espai urbà amb poca atenció als plàtans que anaven morint sense ser reposats. El 1975 aquest mercat va desaparèixer a causa del trasllat del Mercat Central de la fruita del Born a Mercabarna dins els terrenys de la Zona Franca. 

El passeig de Martínez Anido esdevindria uns anys després, amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, el Passeig de Picasso. S'hi s'instal·là una obra d'Antoni Tàpies consistent en un gran cub de vidre sobre la vorera contigua a la tanca del Parc de la Ciutadella. També es van construir els trams d'habitatges que mancaven al passeig, reproduint els porxos de Fontseré i completant i donant uniformitat al conjunt.

CARRER DE CABRINETTI. (1890's-1980's)

MIQUEL BARCELONAUTA

José Cabrinetti Cladera va ser un militar mallorquí que s'incorporà de molt jove a l'exércit espanyol on va aconseguir un cert renom per la seva lluita anticarlina en les diverses guerres esdevingudes al llarg del segle XIX. Va ser assassinat d'un tret al clatell a la localitat osonenca d'Alpens el 9 de juliol de 1873.

José Cabrinetti (1822-1875) 

*1930's.- Detall de la zona per on discorria el carrer Cabrinetti. En primer terme la Presó Model envoltada de camps encara sense urbanitzar. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

Cabrinetti va tenir un carrer dedicat des de finals del segle XIX en un petit veïnatge situat entre Les Corts i Sants, prop del curs de la Riera de Magòria. Va ser aquell un indret on van proliferar les barraques. Als anys 1930's el carrer embocava en el de Joanot Martorell abans de l'obertura del carrer de la Infanta Carlota Joaquima, precedent de l'actual avinguda Josep Tarradellas, prop de la Presó Model.

*1966.- A la dreta de la imatge s'hi poden veure les primeres cases del carrer Cabrinetti, tocant a l'ample carrer de la Infanta Carlota Joaquima (avui dedicat a Josep Tarradellas), que apareix en primer terme ja urbanitzat i enjardinat. (Foto: Jaume Peris i Xancó)

*1969,- Un altra imatge on es veuen les primeres cases del carrer de Cabrinetti.  (Foto: Jaume Peris i Xancó)

El carrer de Cabrinetti va desaparèixer als anys 1980's engolit pel perllongament del carrer Nicaragua, en el tram que va del carrer del Marquès de Sentmenat a l'Avinguda Josep Tarradellas.

CARRER ANGLESOLA de Numància a Avinguda de Sarrià. (1865-1980's)

*1930's.- El trajecte sencer del carrer Anglesola (a dalt) i el tram avui desaparegut (a baix). (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) 

La història del carrer Anglesola és la crònica d'un carrer de Les Corts vingut a menys, que en el seu dia va ser molt important en la història de les comunicacions del barri i va suportar els anys de creixement urbà del segle XX, fins acabar reduït al tram més antic (entre els carrers doctor Ibàñez i Numància) engolida i desapareguda la resta (de Numància a Avinguda de Sarrià) a causa del desenvolupament urbanístic i comercial de la zona.

Obert el 1865, va ser una via cabdal en el creixement urbanístic cap a la banda Besos de l'antic municipi de Les Corts de Sarrià. Constituïa l'eix d'un nou veïnat que van anomenar Les Corts Noves, en contraposició a les Corts Velles situades a l'entorn de la Plaça Comas, nucli original d'aquesta ex-vila integrada a Barcelona al 1896. Creuava en diagonal aquesta zona projectada amb carrers que es creuaven perpendicularment (Doctor Ibáñez, Vilamur, Crisantemos -després Joan Gamper- i Mas Pujó -després Numància-). Va rebre el nom de carrer Major des de 1865 fins al 1872 i Carretera Nova fins al 1907, any que fou batejat definitivament com a carrer Anglesola 

De fet, el carrer Anglesola era en aquella època la línia de connexió de Les Corts, tant amb Sarrià com amb Barcelona. Aquest funció era conseqüència del seu propi traçat, que arrencava del costat de la plaça de la Concòrdia en línia recta fins a la carretera de Sarrià.

El seu primer tram, que neix davant de la paret lateral de l’església de la plaça de la Concòrdia, al carrer del Doctor Ibáñez, i arriba fins al carrer Numància, és l’únic que es conserva en l’actualitat. Va ser durant molts anys el tram final d'arribada des de Barcelona quan els tramvies pujaven per la carretera de Sarrià i giraven per aquest carrer cap a Les Corts poc després de creuar la Diagonal. La línia LC va ser el primer tramvia que va arribar a Les Corts des de Barcelona al 1879 i ho feia pel carrer Anglesola.

*1910's.- El primer tram del carrer Anglesola amb vies de tramvia en ambdós sentits i voreres estretíssimes. Al fons es veu el campanar de l'església de la plaça de la Concòrdia.

A començaments del segle XX alguns edificis com la Torre Piferrer o la Casa Macians van ocupar el tram situat entre Numància i Diagonal, quan encara era ple de terrenys sense edificar.

Sense ser un carrer excessivament ample les vies dels tramvies van surcar les seves llambordes consolidant-se en el primer terç de segle XX com la via bàsica per arribar a Les Corts, abans que la Travessera li usurpés progressivament aquesta funció.

*1930's.- Un tramvia de la línia 15 ple de gom a gom avançant pel carrer Anglesola camí del camp del Barça.

L'arquitecte i geògraf David Claret i Puyal ha fet un exhaustiu i brillant estudi sobre el significat d'aquesta via en la vida cortsenca i assenyala que, la desaparició de les línies dels tramvies que hi passaven, van certificar finalment la decadència i pèrdua de protagonisme del carrer Anglesola. [1].

Ja als anys 1940's comencen a suprimir-se les primeres línies de tramvies. A partir del 1942 queden modificades les línies 7 i 15 (antiga LC) amb final de trajecte a la cruïlla Anglesola/Numància sense entrar a l'entramat de carrers del barri. A la dècada següent la Travessera de les Corts comença a guanyar tot el protagonisme com a via bàsica de circulació del barri.

Claret i Puyal ho explica així: 

La Travessera de les Corts... va viure una segona joventut; postergada durant anys com un carrer de segona, sense urbanitzar i a la perifèria urbana de Les Corts a partir dels anys cinquanta (i amb el trasllat del camp del Futbol Club Barcelona al Camp Nou) la Travessera i contorns es començaren a urbanitzar en ple període d'especulació franquista amb un increment molt fort i sobtat de la població. 

La continuïtat urbana del carrer Anglesola a partir de Numància va ser posada en qüestió pels diferents plans urbans que es van elaborar des dels anys 1960's. Això explica el tram desaparegut entre Numància i avinguda de Sarrià que creuava la Diagonal, després de fer de façana posterior del recinte del mini golf i discoteca Bikini.

*1959.- Si el segon tram del carrer Anglesola (Numància-Diagonal) discorria pel darrera del Bikini, el tercer (Diagonal/Carretera de Sarria) corresponia a la façana posterior de la sala de festes Rosaleda, que es pot veure a l'esquerra de la imatge. (Foto: Fons SACE. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

*1961.- Imatge aèria de l'últim tram del carrer Anglesola avui desaparegut. (Font: Fons AMB).

Aquest encreuament de biaix amb la Diagonal havia donat lloc a una trajecte d'una distancia molt llarga entre un costat amb les lògiques dificultats que això comportava per la regulació del trànsit rodat en una de les vies principals i més transitades de la ciutat. En aquest sentit el nombre d'accidents havia crescut en aquest punt. Com anècdota podem recordar el que va patir el jugador del FC Barcelona Hansi Krankl i la seva esposa el 5 de maig de 1979.

*1979.- Croquis de l'accident que va patir el jugador del FC Barcelona Hansi Krankl a la cruïlla de la Diagonal amb Anglesola. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo).

*1980's.- El curs del desaparegut carrer Anglesola (línia groga), que discorria entre el mini-golf Bikini i el solar resultant de l'enderroc de l'antic Hospital de Sant Joan de Déu, entre Numància i Diagonal

La construcció de l'edifici de l'Illa Diagonal a començaments de la dècada dels 1990's va suposar també la pèrdua d'un altre tram de carrer (el que anava de Numancia a Diagonal) que, en realitat, va quedar endinsat dins el nou edifici comercial formant part del recorregut de la planta baixa amb entrades pel carrer Numancia i la Diagonal que coincidien amb el curs del trajecte històric del carrer.

*1993.- Penetració del curs de l'antic carrer Anglesola dins el centre comercial l'Illa Diagonal.

Mes enllà de la Diagonal les successives reurbanitzacions de l'entorn amb construccions de nova planta, ja iniciades a la dècada dels 1980's, havien aïllat aquest últim tram tot interrompent la seva connectivitat amb de la resta del carrer. Era l'inici d'un procés que acabaria eliminant de la trama urbana qualsevol vestigi del carrer Anglesola en aquell sector.

[1].- Claret i Puyal, David. El carrer Anglesola de Les Corts (Barcelona). De carrer major a carrer menor. Biblio 3W. Revista Bibliogràfica de Geografia i Ciències Socials. Vol. XVI. núm. 942. Universitat de Barcelona. 2011. Enllaç:  http://www.ub.edu/geocrit/b3w-942.htm

CARRER DESCATLLAR. Sants. (S.XIX-1960's)

*1930's.- Imatge del carrer Descatllar (línia groga) al seu pas per la plaça del Centre durant els anys de la República quan la plaça fou dedicada al pintor i polític Ernest Ventós. Molt al fons s'endevina el perfil de les torres de la Sagrada Família. (Foto: Arxiu Municipal de Sants). 

*1927.- Vista aèria de la zona limítrofe entre els barris de Sants i Les Corts amb el carrer Descatllar marcat en vermell. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) 

Via ja existent des de l'últim terç del segle XIX, que va obrir-se amb la urbanització del sector nord de Sants tocant a Les Corts de Sarrià, el carrer Descatllar discorria en sentit Llobregat/Besòs fent de marge superior de la plaça del Centre quan aquesta es va urbanitzat. De fet, travessava la plaça per la seva vorera muntanya des de la zona del carrer Galileu fins als descampats que hi havia en direcció Barcelona més enllà del carrer Comtes de Bell-Lloch, família noble que havia tingut importants propietats al sector.

El nom del carrer podria fer referència a aquests dos personatges:

Francesc Descatllar i de Tord un militar del Berguedà mort al 1715, que intervingué a la Guerra de Successió o bé Lluís Descatllar i Desbac (1596-1645), un noble que va ser regent de la tresoreria entre 1627 i 1629 i que era senyor de Besora i el Catllar.

La denominació del carrer no va ser alterada pel franquisme que va respectar el nom original. Des de la inauguració del camp de futbol del carrer Galileu, la via havia quedat tallada a l'alçada de l'actual carrer de Joan Güell i arribava a la plaça del Centre amb el cinema Vallespir fent cantonada amb el carrer del mateix nom. A l'altra banda de la plaça, el carrer continuava uns metres amb la mitgera del local baix que acollia el popular Bar Restaurant Centro.

L'obertura de l'eix Berlín- Avinguda de Madrid, un dels grans projectes de l'alcalde Porcioles, a banda de la desaparició del camp de futbol de la Unió Esportiva de Sants, va suposar també una reparcel·lació de la zona i el carrer Descatllar va desaparèixer amb l'edificació d'habitatges amb façanes a aquelles dues vies ràpides, que va suposar també la divisió radical de la Plaça del Centre en dues parts, una ordenació que encara es conserva avui i que va suposar una considerable pèrdua d'identitat de la plaça com espai d'esbarjo dels veïns de la zona.  

*1932.- El carrer Descatllar en un plànol municipal de l'època. Com es pot veure la seva part central coincidia amb la vorera muntanya de la plaça del Centre. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

*1950's.- L'edifici del Bar del Centro al carrer Comtes de Bell-Lloch feia cantonada amb un dels dos trams del carrer Descatllar. (Foto: Arxiu Municipal de Sants).

*1960's.- Una dècada després es construïa el bloc d'habitatges de Comtes de Bell-Lloch/Berlín on hi havia el Bar del Centro. Són els últims anys del carrer Descatllar (fletxa groga) que aviat serà ocupat per un altre nou edifici. (Foto: Arxiu Municipal de Sants). 

PISTES DE BOTXES A L'AVINGUDA MISTRAL (1980's-1990's)

 

 

 

L'avinguda Mistral del franquisme era trista i polsosa. Les seves aliniacions de velles acàcies a les vores del passeig central no eren suficient per conferir a aquell passeig un aspecte vegetal i agradable.

Per més desgràcia a partir dels anys 1960's la consolidació de la massificació del cotxe privat com element de transport, va portar a l'ajuntament a permetre que els automòbils estacionesssin sobre aquests passeigs centrals amb la qual cosa el veí i el vianant es van veure privats d'un espai public necessari.

No va ser fins a l'adveniment dels ajuntaments democràtics que les autoritats municipals es van plantejar una primera mesura de dignificació d'aquell passeig amb la pressió constant de l'associació de veins que reclamava més espai per al veins.

Els cotxes van ser desterrats del mig del passeig i cap a començaments dels 1980's s'hi van instal·lar alguns jocs infantil i unes àmplies pistes de botxes, altrament dites de petanca, perfectament delimitades amb els seus topalls, sobre superfícies de sorra i lleugerament elevades sobre el nivell del pis del passeig. L'èxit va ser notable i era habitual veure els avis i els no tan avis intentant acostar les boles a la més petita o desviar amb habilitat les prèviament col·locades pels seus adversaris en el joc.

 

*1980's.- Campionats de botxes perfectament organitzats sobre el passeig central de l'avinguda Mistral. (Foto: Autor desconegut. Font: Xarxa Comunitària de Sant Antoni) 



 

 

*1983.- Avinguda Mistral/Calàbria durant la nevada d'aquell any. En primer terme els caballitos que hi havein prop dels Jardinets de l'Alguer. Al fons les pistes de botxes cobertes de neu.

 

L'avinguda Mistral mereixia però, més atenció i un tracte més vegetal. Cap a mitjans dels 1990's es va reurbanitzar amb la disposició actual de grans superficies de verd i una varietat d'arbres que l'han convertit en l'eix social i veinal del barri de Sant Antoni.