CARRER SOTA MURALLA (Segle XIX)

Si avui busquem al nomenclàtor de carrers de la ciutat encara en trobarem un amb el nom oficial de Pas Sota Muralla. És situat al final del Passeig de Colom, circumdant el sector dels Porxos d'en Xifré per la part de mar, en direcció a la plaça de Pau Vila i a la Barceloneta.

 

*1860.- Plànol amb el recorregut del carrer Sota Muralla en vermell. En blau l'actual Pas Sota Muralla aleshores conegut com carrer de la Pau. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

El carrer Sota Muralla separava el passeig elevat de la muralla del mar de la primera línia d'edificacions i coincidiria bàsicament amb actual traçat del passeig de Colom.

El seu traçat havia quedat perfectament definit i resolt amb la  reforma de la muralla del mar que el 1834 va executar el capità general Ramon de Meer y Kindelán. Començava al final de la Rambla en paral·lel a la Pujada de Framenors, que s'enlairava per guanyar l'alçaria del passeig de la Muralla del Mar. Contràriament el carrer de Sota Muralla es mantenia al mateix nivell i acompanyava la paret interior de la muralla fins a la Plaça de Sant Sebastià (l'actual plaça d'Antonio  López). Resseguia per tant tota la llargària de la muralla del mar per la part interior a un sis metres per sota del passeig enlairat. Passava per davant de la plaça de Medinaceli, del Palau de la Capitania General i de la casa on es diu que hi va viure Miguel de Cervantes. Tres singularitats en aquest recorregut de més de tres-cents metres. Les escales dobles d'accés a la plaça de Medinaceli, el pont d'un sol arc que permetia l'accés des del passeig a la Capitania i unes altres escales més simples que les esmentades que permetien pujar al passeig de la muralla prop de la plaça de Sant Sebastià.

*1860's.-  Primer tram del carrer Sota Muralla des del final de la Rambla davant la Caserna de les Drassanes fins la Plaça de Medinaceli. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

 

*1860's.- Segon tram del carrer Sota Muralla passant pel Palau de Capitania General fins a la plaça de Sant Sebastià. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

 

*1850's.- Pont sobre el carrer Sota Muralla per accedir a l'edifici de Capitania General des del passeig de la Muralla del Mar.

 

Al sector més pròxim al final la Rambla les parets de la muralla eren lleugerament inclinades en biaix mentre que a partir de les escales de la plaça de Sant Sebastià les parets esdevenien perpendiculars al terra amb les portes dels magatzems i botigues que s'estenien per sota del passeig de la muralla.

Segons explica Victor Balaguer [1], en aquest carrer era habitual trobar-hi carros de llana i carbó que anaven i venien del port 

 

 

*1860's.- Vista del carrer Sota Muralla i del passeig enlairat de la Muralla del Mar des de la Plaça de Sant Sebastià. En primer terme les escales que connectaven amb el passeig i dels alguns magatzems situats sota la muralla.

 

 

*1860's.- Un altra imatge del Carrer Sota Muralla amb les escales, la casa on va viure Cervantes i al fons el pont d'accés a la Capitania General. 

 

El carrer Sota Muralla va desaparèixer amb l'enderrocament la Muralla del Mar, que va permetre anivellar el terreny prescindint del passeig enlairat i urbanitzar en una cota més baixa el Passeig de Colom. En ell quedaren integrats els edificis del carrer Sota Muralla.

[1].- Balaguer, Víctor. Las calles de Barcelona. 1866 

EL PATGE DEL GRUP ESCULTÒRIC DE LLUÍS DE SANTÀNGEL. Monument a Colom. (1888-1960's)

Agraïments a CARME GRANDAS, JORGE ÁLVAREZ i MIQUEL F. PACHA

*1892.- Dibuix d'A.Ross amb l'esboç original de l'escultura amb el patge. (Font: La Ilustració Catalana). 

Estat actual de l'escultura de Lluís de Santàngel a la base del monument a Colom.

La base del monument a Colom és rica en grups escultòrics que representen a diverses personalitats que de manera directa o indirecta van participar en la descoberta del continent americà a finals del segle XV.

Aquests grups estan distribuïts d'una banda en un conjunt d'escultures que mostren quatre figures femenines assegudes sobre sengles pedestals, que amb un posat d'altivesa representen a Castella, Lleó, Aragó i Catalunya.

D'altra banda, sobre els espais existents entre les escultures esmentades i en un nivell més baix, hi trobem quatre grups escultòrics dobles integrades per un personatge principal i un altre de secundari, aquest últim sempre de dimensions més petites.

Orientat cap al tram final de la Rambla hi ha l'escultura de Lluís de Santàngel (1435-1498), un dels homes claus en el viatge de Colom a les Índies. Aquest valencià, provinent d'una família de jueus conversos, era funcionari i escrivà de la Cort del rei Ferran i finançador de molts projectes reials. Santàngel va defensar amb convicció i amb la seva pròpia fortuna el projecte de Colom perquè el navegant d'origen genovès pogués salpar cap a les Amèriques. La seva escultura situada a la base del monument a Colom és de l'escultor Josep Gamot amb esboç de Giovanni Pasanni

Doncs bé, des de finals del segle passat, probablement als anys 1960's, però sense  haver-ne pogut precisar exactament la data, a aquesta escultura li manca el complement, l'actor secundari. Era un noi vestit de patge amb el clos inclinat davant Santàngel al que li ha ofert un objecte en forma de cofre o arqueta que el funcionari reté entre les mans mentre inclina lleugerament el cap en direcció al terra per mirar al subaltern submís que té davant. 

El motiu de la desaparició del patge podria haver estat una bretolada esdevinguda durant alguna celebració pública o concentració. La posició inclinada del patge difícilment aguantaria el pes d'algú que hagués tingut la mala idea d'encaramar-se al seu llom i això malmetria l'escultura. El fet és que un bon dia el patge va desaparèixer i Santàngel va continuar des d'aleshores sol amb l'objecte entre les mans. I així ha quedat, acompanyat de la resta de grups esculturals força malmesos, malgrat la restauració executada el 1965 per Josep Miret. Les escultures mostren uns pegats semblants a cataplasmes de color diferent a la pedra original, que, al cap i a la fi, delaten l'execució d'una pèssima intervenció pretesament reparadora i gens reeixida, d'aquelles que mai no s'haurien d'haver fet.   

 

Comparativa entre una imatge de 1953 (superior) i una altra d'actual (inferior) en les que es pot veure respectivament el patge desaparegut i l'estat que avui presenta l'escultura de Santàngel. (Foto superior: Fragment d'una imatge de la col·lecció privada de Jorge Álvarez).

 

BARCELONA MUNDIAL PALACE. Embarcador, Cafè-Restaurant i Centre d'Exposicions. Portal de la Pau. (1908-1918)

Agraïments a JULIÁN MURLANCH FOLGUERA

*1910's.- Una imatge exterior del restaurant Mundial-Palace en una targeta postal de l'època.

L'edifici que avui ocupa la seu de l'Autoritat Portuària, va ser completat el 1907 seguint un projecte del 1903 de l'enginyer i aleshores subdirector d'Obres del Port Julio Valdés y Humaran, amb l'objectiu de fer les funcions d'embarcador per a passatgers. El cos central de la façana de l'edifici va ser coronat amb un grup escultòric al·legòric a Barcelona, la navegació i el comerç, que va ser  adjudicat a l'artista local Joan Serra mitjançant concurs públic convocat el 1906.

La planta baixa de l'edifici acollia un ampli conjunt de serveis orientats al viatger marítim amb les instal·lacions de dipòsit i reconeixement d'equipatges, que van ser lliurades per l'autoritat portuària als responsables de Duanes l'1 de juny de 1907. Tot seguit, es va publicar l'anunci del concurs públic per a l'arrendament del primer i segon pis per explotar-hi un cafè-restaurant i també de dos quioscs de la planta baixa. Aquest concurs va ser adjudicat als senyors Enric Vilalta i Josep Serra Farré abans d'acabar-se l'any.

*1905.- L'edifici del Mundial Palace en construcció.

*1907.- Espais destinats a reconeixement, inspecció i dipòsit d'equipatges a la planta baixa. (Font: Memòria d'Obres del Port de Barcelona 1907-1910)

*1907.- Vestíbul de l'edifici amb les escales d'accés al pis superior. (Font: Memòria d'Obres del Port de Barcelona 1907-1910)

La primera planta o pis principal quedava estructurada en dos vestíbuls laterals i un de central, que donaven accés a un saló de 40 metres de longitud i 10 d'amplada amb una alçada de 11,5 metres en el punt més alt rematat per una coberta de vidre. A la part posterior de l'edifici hi havien les dependències de cuina, rebost, bodega i serveis auxiliars del restaurant.
La segona planta era ocupada per les habitacions de l'arrendatari del local i altre personal destinat al restaurant.
Al gran saló de la planta principal s'hi va instal·lar el luxós restaurant batejat amb el nom de Mundial Palace amb capacitat per unes 500 persones
 

 *1909.- Vista interior del menjador del Restaurant Mundial-Palace

El banquet inaugural va celebrar-se la nit del dia 1 de febrer de 1908 i uns mesos després el restaurant va rebre al visita del rei Alfons XIII. Ben aviat va passar a ser un dels preferits per la burgesia de la ciutat de començaments del segle XX. A banda de ser emprat per a banquets organitzats per cercles socials, culturals, esportius i polítics, les classes més benestants el contractaven també sovint per celebrar-hi casaments.

*1908.- Fragment de la crònica publicada a l'edició de La Vanguardia del dia 2 de febrer, l'endemà del banquet d'inauguració del Mundial Palace.

  

Una de les característiques principals que oferia el restaurant eren els àpats amb cuina estrictament vegetariana que s'hi servien els dissabtes. El 29 de març de 1908 hi va tenir lloc un banquet per a celebrar la constitució de la Lliga Catalana Vegetariana a la que hi assistiren les més de 250 persones associades.

Un any després de la inauguració del restaurant es va instal·lar un Museu Comercial, promogut per la Unió del Productors per al Foment de l'Exportació, on s'hi podien trobar tota mena de productes de consum.

*1909.- Publicitat sobre l'exposició de productes que es va organitzar amb el nom de Museu Comercial a les dependències del Mundial-Palace. (Font: Revista Mundial Políglota. Casa Editorial Viuda de Tassó)

*1910.- Ampliació del Museu Comercial (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del 24 d'abril)

1909.- Publicitat del Cafè- Restaurant Mundial-Palace.

El Cafè-Restaurant Mundial Palace va funcionar fins a l'any el 1918. A partir d'aquella data, l'edifici es va destinar a ser la seu de la Junta d'Obres del Port i posteriorment de les diferents institucions que han governat el Port Autònom fins a l'actualitat que acull la seu de l'Autoritat Portuària.

L'edifici ha perdut alguns detalls del seu aspecte original com a resultat d'algunes ampliacions o reformes, no excessivament respectuoses amb l'estructura original.

Algunes celebracions al restaurant del Mundial Palace publicades a La Vanguardia:

  

                                                     12 de maig de 1908

17 de maig de 1914 

13 de juny de 1914 

ELS RAFALS DEL MOLL DE LA FUSTA (1904-1923 Moll de la Muralla i 1924-1961 Moll de Bosch i Alsina)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ, ELOY FC i MAITE MAR

L'espai del Port Vell inicialment conegut com Moll de la Muralla abastava tota la llargària de l'actual passeig de Colom en direcció a la Ciutadella. A finals del segle XIX aquest moll ja tenia uns petits magatzems de teulada a dues aigües situats en primera línia del moll, que van ser testimonis de la construcció-exprés i posterior enderrocament de l'espectacular Hotel Internacional.

*1886.- Aspecte de les vies que passaven per l'antic Moll de la Muralla. A la dreta els primers rafals en forma de barraques i a l'esquerra el passeig de Colom. (Foto: Antonio Esplugas) 

 



*1888.- La superfície del Moll de la Muralla amb dues rengleres de pins plantats i l'edifici de l'Hotel Internacional encara dempeus, al fons a la dreta, durant els dies de l'Exposició Universal.

*1903.- Construcció del perímetre d'obra per encabir la superficie dels rafals. Encara subsistien les primitives barraques a dues aigües davant de l'aigua.

*1905.- El rafal més proper a la Barceloneta acabat d'enllestir.

 

Cap al 1903 va començar a construir-se l'estructura d'obra de serviria de façana i suport als dos gran rafals de seccions amb sostre ondulat que es van estendre per la totalitat del moll, Eren similars als que es varen aixecar al Passeig Nacional de la Barceloneta. 

El moll de la Muralla va canviar el seu original nom oficial el 1924 per passar a ser dedicat al polític i empresari Ròmul Bosch i Alsina (1852-1923), que havia estat alcalde de Barcelona i també president de la Junta d'Obres del Port fins a la seva mort.

El cos del rafal número 2 era pràcticament adossat a l'edifici de la  Duana Nova del Portal de la Pau. Per un i altre costat dels dos llargs edificis hi circulaven sengles vies de trens de mercaderies amb una petita estació a la banda del passeig de Colom molt a prop de l'esmentada Duana  Nova.



*1910's.- Dues imatges dels rafals. Des del Passeig de Colom (a dalt) i des de les aigues del port (a baix).



*1939.- Efectes dels bombardeigs sobre els rafals del Moll Bosch i Alsina en acabar la Guerra Civil. (Foto: Autor desconegut)

*1940's.- Imatge captada des del cim del monument a Colom on es poden veure els rafals que ocupaven gairebé la totalitat de l'espai del Moll de la Fusta.

Aquest paisatge portuari, que tancava les aigües a la seva contemplació per part dels ciutadans, va desaparèixer el 1961 quan es va procedir a l'enderroc dels dos rafals. El moll va quedar a partir d'aleshores obert deixant a la vista l'emmagatzematge de piles de fustes, passant a ser conegut per la ciutadania per Moll de la Fusta.
Fins el 1987 aquest espai no canviaria radicalment la seva fesomia  amb la construcció del passeig de llambordes i palmeres, la via de la Ronda Litoral semisoterrada i el tram elevat contigu al passeig de Colom amb un seguit de locals dedicats a l'oci i la restauració.

 

*1961.- Dues imatges del desmantellament de les cobertes dels rafals que va suposar l'inici del procés del seu enderroc total. (Foto: Pérez de Rozas)

 

 

PUJADA DE FRAMENORS del final de la Rambla a la Muralla del Mar. (1834-1878)

Agraïments a ENRIC H. MARCH

La reforma i eixamplament de la Muralla del Mar, executada el 1834 per ordre del capità general Ramon de Meer y Kindelán, un militar espanyol d'origen flamenc famós per les seves victòries contra els carlins, va deixar a la ciutat un passeig enlairat sobre les aigües del port, que aviat seria ben acollit per la ciutadania com a lloc preferent de passeig i esbarjo.

En un dels extrems d'aquest passeig de la muralla, entre la plaça de Sant Sebastià i el Porxos de'n Xifré, s'estenia una rampa que hi permetia l'accés en un espai obert i airejat.

Molt diferent era l'accés des de l'altra banda de la muralla, tocant a les casernes de les Drassanes Reials situades al final de la Rambla. Allà hi havia també una pujada, molt més pronunciada que la de Sant Sebastià. En aquells temps, el tram final de la Rambla dedicat a Santa Mònica es veia interromput per les instal.lacions militars de les casernes de les Drassanes que s'estenien sobre l'actual Portal de la Pau on ara hi ha el monument a Colom. En realitat la pujada cap al passeig de la muralla del mar  s'enlairava entre les esmentades casernes i els antics espais ocupats per l'enderrocat Convent de Sant Francesc, altrament conegut com de Framenors.

 

 

*1870's.- Les primeres edificacions civils de la Muralla del Mar als espais que havia ocupat el desaparegut Convent de Sant Francesc. A l'esquerra el petit embarcador situat al final de la Rambla i al fons les naus de les Drassanes Reials. La pujada de Framenors era al final d'aquest tram girant cap a la dreta.

*1858.- Fragment del plànol traçat per Ramon Alabern on es veu el tram final de la Rambla i la connexió amb la Muralla del mar a través de la Pujada de Framenors (línia vermella). La línia verda assenyala el carrer Sota Muralla, que quedava lleugerament per sota. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la) 
 

La rampa guanyava alçada per davant de l'actual edifici del Govern Militar i el seu inici coincidia també amb el punt de partida del carrer de Sota Muralla, que s'estenia mantenint el nivell de la Rambla i girava resseguint la part interior de la muralla del mar en paral·lel a l'actual passeig de Colom.

En aquell punt, ja tocant a mar, hi hagueren la Torre de les Puces i un petit embarcador on arribava gent en petites barques des dels grans vaixells que ancoraven al molls de la Barceloneta.

La rampa en qüestió era coneguda popularment com la Pujada de Framenors. Diuen els cronistes que era un espai freqüentat per militars, pispes i gent de mala vida, amics de tot l'aliè, que vagaven per la zona amb l'objectiu permanent de sorprendre als vianants  i robar-los.

Aquesta pujada juntament amb la Muralla del Mar foren enderrocats a partir de 1878 i fins a 1881 quan es va suprimir una part de la caserna militar de Drassanes per obrir-hi el Portal de la Pau i aixecar el monument a Cristòfol Colom.

ELS RESTAURANTS DEL MOLL DE LA FUSTA (1988-1998)

Agraïments a ELOY FC

*1990.- Panoràmica nocturna del Moll de la Fusta amb els seus restaurants en funcionament.

Una de les operacions urbanístiques més rellevants de l'últim quart del segle XX, amb la democràcia ja recuperada als ajuntaments, va ser l'ordenació del Moll de la Fusta, conegut oficialment com Moll de Bosch i Alsina, que discorre paral·lel al passeig de Colom.

El projecte de Manuel de Solà-Morales, que s'inseria dintre del pla de recuperar el mar per a la ciutat, s'estructurava al voltant de dos eixos. D'una banda, un passeig empedrat de llambordes i plantat de palmeres que discorria paral·lel a la línia de port al nivell del propi moll, i de l'altra un llarg balcó-passeig enlairat respecte del moll al nivell de la calçada del Passeig de Colom, sota el que passava el trànsit d'una de les calçades de la Ronda Litoral.

Va ser en aquest últim espai on es construïren cinc estructures que havien d'encabir sengles restaurants amb terrasses al seu voltant. L'any 1988 l'ajuntament va atorgar una concessió per una durada de 10 anys per explotar d'aquests establiments, que disposaven d'un edicle de sostre ondulat i extenses terrasses annexes a l'aire lliure sobre el mateix passeig.

*1990.- Vista aèria del Moll de la Fusta en la que podem veure quatre dels cinc establiments de restauració (fletxes grogues) amb les seves respectives terrasses.

Seguint l'eix des del Portal de la Pau en direcció a la Plaça d'Antonio López els establiments de restauració que s'hi van inaugurar a l'estiu de 1988 van ser els següents:

Blau Marí. Restaurant especialitzat en cuina marinera gestionat per la família Navarro, que regentaven també el restaurant Roig Rubí i el del Museu Picasso.

Distrito Marítimo.  Un altre establiment de cuina de mar 

Traffic.  Restaurant-bar i xampanyeria.

 

Cerveseria del Moll gestionada per Ignasi Furest i Brasserie del Moll

Gambrinus.  Presentava la singularitat d'un escamarlà gegant obra de Mariscal situat sobre la coberta de l'establiment.

 

 

 

 

*1988.- Imatges i plànol de l'establiment Traffic. (Font: Jordi Romeu)

 

Els paladins de la Barcelona fashion, de la gent guapa i del disseny van veure en aquests espais un territori idoni per ocupar i sortir dels seus habituals reductes de la part alta de la ciutat. El Moll de la Fusta es va posar de moda i els noctàmbuls amb pedigrí d'aleshores semblaven obligats a passar-hi per deixar-se veure i demostrar així estar à la page. 
Ben aviat però, es palesaren els primers problemes. Els establiments no disposaven de lavabos propis i els clients tenien que anar als del pàrquing que hi havia a sota amb els consegüents inconvenients que això suposava. Per resoldre aquesta situació el 1990 es van condicionar lavabos propis dins els edicles. El soroll de camions i vehicles que circulaven pocs metres més avall per la Ronda Litoral eren també un altre handicap per un sopar íntim i tranquil.

L'explotació d'aquests establiments que semblava força rendible durant els primers anys va iniciar un període de decadència després de la celebració de les Olimpíades. La fórmula estrictament de restauració va cedir espai en favor dels establiments de copes i música a tot decibel.
Durant l'últim any d'existència d'aquests establiments, substistien només el Gambrinus i el Distrito Marítimo convertit en discoteca, l'Star's Club un bar de copes que ja només obria els caps de setmana, i dos restaurants: l'Octopussy i el coreà Seoul.
Quan la caducitat de la concessió municipal s'acostava l'ajuntament va començar a donar signes inequívocs de la seva voluntat de recuperar aquells espais per a l'ús públic. S'havia obert el Maremàgnum al final del moll d'Espanya amb una gran oferta d'oci i restauració i calia limitar aquests espais. El Moll de la Fusta es transformaria només en un passeig. Els establiments van haver de tancar i dels edicles es van tapiar i més tard en van quedar només les estructures, amb els pilars i les cobertes configurant simples espais per protegir-se del sol.

L'únic record que queda d'aquell nucli de restaurants és la gamba de resina i fibra de vidre (que en realitat és un escamarlà) dissenyada per Javier Mariscal i Alfred Arribas i executada per Manolo Martín, que podem veure sobre l'últim dels edicles en direcció a la Barceloneta.
La proposta d'oci i restauració que es va implantar a la part superior del Moll de la Fusta va aguantar durant un decenni. Finalment però, va fracassar probablement pel seu complicat encaix dins la trama viària de la zona, però també perquè al seu voltant altres espais d'aquestes característiques havien proliferat (Palau de Mar inclòs).  

 

*2010.- La coneguda gamba de Javier Mariscal i Alfred Arribas ha esdevingut una de les icones del port de Barcelona. És l'únic record que queda d'aquella etapa d'un Moll de la Fusta inicialment entregat a la modernitat, el disseny i la cultura fashion.

RAMPA D'ACCÉS A LA MURALLA DEL MAR des de la Plaça de Sant Sebastià. (1834-1881)



 

Dibuix que reprodueix l'ambient i l'animació pròpies de la plaça de Sant Sebastià amb la rampa de la muralla del mar en primer terme.

 

A l'any 1881 l'enderroc de la muralla del mar al front portuari de la ciutat era ja una realitat i la urbanització del passeig de Colom el proper repte urbanístic de la zona.

L'última gran renovació i reforma d'aquesta muralla, que separava la ciutat de les aigües de la Mediterrània, havia estat dirigida pel capità general Ramon de Meer y Kindelán al 1834. L'operació va consistir a eixamplar-la i igualar-la, la qual cosa l'havia convertit en una apreciada zona de passeig per la ciutadania. La reforma de Meer havia inclòs també l'ordenació del traçat d'una via estreta i paral·lela al mar que va ser coneguda com carrer Sota Muralla. Quedava situat en una cota molt més baixa que el passeig de la muralla i  arribava fins a la plaça de Sant Sebastià (avui coincident amb la d'Antonio López). A partir d'aquesta plaça en direcció cap a la Ciutadella la muralla havia estat enderrocada totalment i desviada en direcció Barceloneta cap al Portal del Mar. Així doncs, es va haver de dissenyar una rampa per salvar la desproporció d'alçàries entre el passeig enlairat de la muralla i la cota del Pla del Palau.

La rampa embocava a l'ample carrer que s'havia obert entre el Convent de Sant Sebastia i el Palau de la Llotja al cantó muntanya i les cases d'en Xifré al costat mar. Aquest carrer era el Passeig d'Isabel II, que ben aviat va ser dotat d'amples voreres i plantat d'arbres als laterals.

*1858.- Una de les primeres fotos captades a la ciutat. Hi podem veure el punt exacte on s'iniciava la rampa que conduia a la muralla del mar, el Palau de la Llotja a l'esquerra i els porxos d'en Xifré a la dreta. Al fons l'antic Palau Reial i al costat la silueta de la torre de Sant Joan de la Ciutadella, molt poc abans d'enderrocar-se. (Foto: Alexis Gaudin. Col·lecció privada Jorge Àlvarez)
 

 

*1870.- Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols on es veu la rampa, el túnel i el convent de Sant Sebastià al fons. (Font: Real Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi).

 

La rampa de la plaça de Sant Sebastià tenia un pas inferior en el punt de la seva cota més alta que permitia el pas de vianants i carruatges cap a la Barceloneta i el port.

L'enderroc de la rampa es va produir a començament dels anys 1880's procedint-se a una nova urbanització de la plaça i a la col·locació d'un monument al navilier i traficant d'esclaus Antonio López, marquès de Comillas, que uns anys després acabaria donant també nom a la plaça.

 

Fragment del dibuix anterior amb el límit inferior de la rampa que donava accés al passeig d'Isabel II. 

 

Un altre fragment del dibuix anterior amb el pas obert sota la rampa en primer terme. 

 

*1839.- Daguerreotip realizat per Ramón Alabern, en el que pot veure's al fons la rampa d'accés a la muralla del mar. 

 

Vista del Passeig d'Isabel II des del Pla de Palau amb la Llotja a la dreta en primer terme. El dibuix és fet a partir del primer daguerreotip realitzat a Barcelona, l'original del qual és el de la imatge superior. A baix veiem ampliat l'espai de la rampa d'accés a la muralla del mar. (Gravat d'Antoni Roca)