OLIVA DE VILANOVA. Impremta i arts gràfiques. Casanova 169. (1915)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a VÍCTOR OLIVA i ENRIC COMAS i PARER

Una de les empreses de tipografia, impressió i disseny gràfic de més renom de Catalunya i Barcelona. Els Oliva varen començar a Vilanova i la Geltrú a l'any 1899 i van tenir en la figura de Joan Oliva i Milà (Sant Pere de Ribes 1858 - Vilanova i la Geltrú 1911) al seu fundador. Oliva va estudiar a Paris i Londres. A la capital del Garraf, va treballar com a bibliotecari del Museu Victor Balaguer a partir de 1882 per establir després el seu propi taller. Les primeres denominacions oficials del negoci van ser Oliva-Impressor i Oliva-Tipògraf.

Joan Oliva i Milà

A partir de l'any 1909, els fills de Joan Oliva, Victor Oliva i Sala (1884-1948) i Demetri Oliva i Sala (1886-1966) [1], obren les primeres oficines a Barcelona, ciutat on es concentren la major part dels seus clients de l'empresa. S'instal·len inicialment al número 7 de la Rambla de les Flors, a la mateixa finca on hi ha la redacció de la revista esportiva Los Deportes. L'estada és curta perquè al 1911 ja figuren localitzats a Roger de Llúria 31.

*1910.- Un dels primers anuncis d'Oliva de Vilanova a Barcelona al gener d'aquell any. (Font: Los Deportes / ARCA).

Serà al 1915 quan el negoci es trasllada definitivament a Barcelona i tant el taller com les oficines de l'empresa (Oliva de Vilanova-Impresor) s'instal·len al número 169 del carrer Casanova, entre els de París i Londres [2].

Localització del taller i les oficines d'Oliva de Vilanova quan es va establir definitivament a Barcelona, al carrer Casanova 169. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la).

La producció dels Oliva va abastar tota mena de treballs gràfics (llibres, revistes, cartells, calendaris, goigs, targes de visita, nadales...) i també van endinsar-se en el món del disseny i edició de segells de correus i bitllets de banc

 *1920's.- Targetó d'Oliva de Vilanova amb indicació de la seva seu del carrer Casanova.

*1920's.- Mitgera de la finca numero 169 del carrer Casanova sobre la que hi figurava un anunci d'Oliva de Vilanova. (Font: Autor desconegut. Col·lecció privada de Dariusz Osiak) 

Victor Oliva, el germà gran, va mostrar des de jove una gran traça i habilitat com a dibuixant que es va fer palesa en la seva producció personal d'ex-libris. D'altra banda, com aficionat a l'emergent fenòmen de l'esport, que anava guanyant cada dia més adeptes en aquells primers anys del segle XX, va col.laborar en diverses publicacions esportives (El Mundo Deportivo i Los Deportes). Destacà també com a col·leccionista de material gràfic i llibres de vell. Dissortadament però, un dels seus principals projectes que era crear a Barcelona un Museu del Llibre no va poder veure la llum.    

Demetri Oliva, per la seva banda, es va especialitzar en els aspectes tècnics i mecànics de la impressió i sovintejava els viatges a Paris i a les gran ciutats alemanyes capdavanteres en l'art de la impressió gràfica com Leipzig i Kalsruhe.

Tot i que l'estil dels Oliva de Vilanova fluctua entre el modernisme i el noucentisme, també van col·laborar en publicacions d'altres moviments artístics allunyats dels dos esmentats, com ara la revista d'avantguarda Troços que dirigia Josep Maria Junoy o la dadaísta 391 que havia impulsat Francis Picabia. Des de la seva arribada a Barcelona els Oliva van mantenir amb fermesa i convicció professional el seu ideal per la qualitat i la bellesa de la seva producció, la qual cosa el va permetre esdevenir un dels referents de la impressió gràfica especialitzada en la producció de treballs i obres artistiques.   

*1916.- Exemplar del primer número de la revista Trossos impresa pels Oliva de Vilanova (Font: ARCA)

A partir del 1930 l'empresa va passar a denominar-se Institut Gràfic Oliva de Vilanova.  

Victor Oliva i Sala amb la seva esposa Elvira Granell

Demetri Oliva i Sala

_________________

[1].- Joan Oliva i Milà es va casar amb Anna Sala i Bordas, una senyora pertanyent a una notable família vilanovina. El germà d'ella, Florenci Sala, seria el pare del pintor Rafael Sala.

[2].- Amb el pas del temps el negoci s'ampliaria i ocuparia també la finca del costat numerada amb el 171 del carrer Casanova.