MIQUEL BARCELONAUTA
Aquest va ser el primer estudi cinematogràfic instal·lat no tan sols a Barcelona, sino també a Catalunya i a Espanya. Era ubicat prop de l'actual plaça de Sants al costat de la carretera que duia cap al barri d'Hostafrancs i Barcelona
El seu fundador Fructuós Gelabert i Badiella (1874-1956) fou un dels pioners de l'arribada del cinema a Barcelona a finals del segle XIX. Tot i que nascut a la vila de Gràcia, la seva família es traslladà a Sants on establiren el negoci familiar d'ebenisteria i començà a treballar amb el seu pare. Però ja de molt jove es despertà en ell una profunda afició al naixent fenomen del cinema.
La fascinació de Gelabert per les pel·lícules dels germans Lumière el va dur a fabricar la seva pròpia càmera seguint els patrons del model dels francesos. Amb el seu aparell Gelabert va filmar les seves primeres cintes entre les quals va destacar l'anomenada Riña en un cafè datada del 1897.
La Casa de Vidre era en realitat el nom popular que els veïns del barri van donar a aquesta construcció, caracteritzada per les seves àmplies finestres vidriades que li donaven un aspecte singular. L'objectiu era permetre l'entrada màxima de llum natural a l'estudi per tal d'aprofitar-la per la filmació de pel·lícules. S'emplaçava al número 106 on avui es conserva un passatge [1] amb el nom del cineasta al costat de l'edifici de les cotxeres. L'any 1914 Gelabert va decidir arrencar el projecte de construir aquests estudis al centre de Sants. Fou aleshores quan va fundar els anomenats Estudis Boreal que s'emplaçarien a l'anomenada Casa de Vidre. La construcció disposava de dues plantes i s'aixecava al costat de les vies del tren. Al nivell baix hi havia les oficines administratives de l'empresa amb el laboratori i un seguit de magatzems, mentre que l'alt, molt més espectacular, acollia els estudis amb una nau de parets altes i cobertes de vidres, la qual cosa com s'ha apuntat, va promoure la denominació popular de Casa de Vidre. Dos anys després de l'inici de les obres, s'inauguraven els estudis.
El projecte de Gelabert, però, va durar poc perquè el 1918 el cineasta es va veure obligat a vendre els seus estudis de la Casa de Vidre a la productora Studio Films S.A., que intentaria comercialitzar un cinema d'arrel catalana per exportar-lo als Estats Units. Tres causes expliquen les dificultats que culminaren en la desaparició a mitjans de la dècada següent d'aquesta construcció santsenca. En primer lloc, les conseqüències derivades de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), que havia suposat una davallada considerable de la producció cinematogràfica atès que els canals internacionals de distribució van quedar bloquejats pel conflicte bèl·lic. Una altra causa seria l'arribada del cinema sonor que va deixar obsoleta la producció de les pel·lícules mudes que es realitzaven als estudis de la Casa de Vidre. Finalment, els plans d'expansió de les vies ferroviàries i l'ampliació de l'estació de Sants que acabarien amb l'expropiació i enderroc de la Casa de Vidre el 1926.
____________
[1].- El passatge de Fructuós Gelabert es la via que connecta el carrer de Sants amb la plaça de Bonet Muixí (anteriorment coneguda com a plaça de Màlaga), al costat de les cotxeres.
