MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER
Ja a l'any 1840, la premsa de l'època feia referència a una confiteria situada al número 83 de l'antiquíssima numeració contínua de la Rambla. que servia també com a lloc d'expedició de bitllets per viatjar fora de la ciutat. Aquesta adreça, molt a prop del Pla de la Boqueria, coincidia amb el que després seria el numero 1 de la Rambla del Centre.
Es tractava probablement de la que des de 1846 va ser coneguda com la Confiteria de La Palma,. un establiment de molta anomenada, que durant la Barcelona del segle XIX va ser considerat un dels millors de la ciutat en la seva especialitat. El seu promotor i fundador fou Gil Garriga i Quadrench (1815-1883), i les referències posterior la situen efectivament al número 1 de la Rambla del Centre, tambe anomenada Rambla de Caputxins, davant del Gran Teatre del Liceu.
La Palma va ser un de les primers negocis vinculats a la restauració que servia directament a domicili els seus productes. Això li va permetre disposar d'una gran acollida entre les classes benestants de la ciutat que consideraven l'establiment de Gil Garriga i els seus dolços i llaminadures com un signe inequívoc de qualitat i prestigi social.
*1871.- La confiteria de Gil Garriga era una de les preferides per servir els seus productes a les festes que organitzava l'alta burgesia de la ciutat, com aquesta del casament d'una filla d'Antonio López amb el primogènit de Joan Güell i Ferrer. La notícia va ser publicada al Diario de Barcelona del 2 de desembre d'aquell any (Font: ARCA).
Gil Garriga va morir el 12 d'agost de 1883 després d'una curta estada a Ripoll d'on va tornar a Barcelona uns dies abans del seu traspàs. El confiter no tenia fills.
*1883.- Notícia de la mort de Gil Garriga publicada al periòdic Crónica de Cataluña del 14 d'agost d'aquell any i de l'esquela mortuòria que es va difondre a la premsa.(Font: ARCA).
Després de la mort de Gil Garriga al 1883 el negoci va passaria durant uns anys als hereus que responien a la raó social Sobrinos de Gil Garriga i posteriorment a Claudi Miró que es feu càrrec del negoci.
1900.- Claudi Miro, juntament amb Pere Llibre, va ser un dels confiters que van oferir dolços i llaminadures als repatriats de la guerra de Filipines, que eren instal·lats a la Casa Estruch de la plaça de Catalunya. (Font: La Publicidad 17 de febrer de 1900 /ARCA).
*1901.- Publicitat de la confiteria, ja sota la direcció de Claudi Miró a la revista Pèl i Ploma del desembre d'aquell any (Font: ARCA).
Sota la direcció de Claudi Miró la confiteria va seguir activa amb el prestigi social que s'havia guanyat al llarg del segle XIX. No obstant, Miró va morir l'any 1904 i posteriorment el negoci passà a mans de Gual i Casarramona que el continuaren fins als inicis dels anys 1920's.
