PANORAMA ROSSI. Solar entre Bergara i Ronda de la Universitat (1866)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS I PARER i JOANA FRANCÈS

Després de l'èxit obtingut uns anys abans pels panorames exposats al Ciclorama de Canaletes d'Andreu Carlí, se'n va instal·lar un altre en un lloc molt proper. El seu promotor era en aquest cas un italià, de nom Antonio Rossi, que el va aixecar en els terrenys, encara sense edificar, que hi havia entre les dues estacions de ferrocarril: la de Sarrià i la del tren de Martorell, al costat del que, ben aviat, esdevindria la plaça de Catalunya. Rossi va construir a l'esmentat emplaçament una barraca que va inaugurar-se el dia 21 de maig de 1866. 

*1866.- Noticia publicada al Diario de Barcelona del 22 de maig d'aquell any informant de l'obertura al públic del Panorama Rossi. (Font: ARCA. Cliqueu sobre la imatge per agrandir-la)

L'atracció presentava vistes de les batalles de Magenta [1] i de Solferino i San Martino [2], totes dues lliurades en terres italianes durant la Guerra de d'Unificació. Des del panorama podien contemplar-se diverses vistes dels camps de batalla i, gràcies a un sistema òptic, apropaven la imatge a l'espectador que podia observar detingudament els detalls.

*1866.- Retall del diari La Corona publicat el XX de maig d'aquell any. (Font: ARCA)

______

[1].- La batalla de Magenta, va tenir lloc el 4 de juny de 1859 dins el procés d'unificació d'Itàlia. 

[2].- La batalla de Solferino va tenir lloc a la Lombardia italiana el 24 de juny de 1859 i va enfrontar d'una banda a l'exércit austríac dirigit per Francesc Josep I, i de l'altra per l'aliança formada per l'exercits de Napoleó III de França i del Regne de Sardenya i el Piemont sota les ordres del rei Víctor Manuel II.

CICLORAMA DE CANALETES (1863-1864)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER i JOANA FRANCÈS

Els ciclorames eren en realitat un conjunt de panorames disposats sobre una base circular, que permetien a l'espectador anar resseguint les diferents vistes exposades fins a completar el cercle. El que va obrir l'òptic Andreu Carlí al començament de la Rambla va ser uns dels més exitosos en aquells primers anys d'aparició d'aquest tipus d'atraccions [1]. Va estar actiu durant dues temporades (1863 i 1864) i va presentar un total de quatre exposicions amb canvis de vistes, que van concentrar l'admiració del públic en aquell punt proper a la futura Plaça de Catalunya.  

L'obertura del ciclorama de Canaletes es va produir el 25 de juliol de 1863. El seu emplaçament, d'acord amb el que va publicar la premsa de l'època, era al costat del desaparegut portal d'Isabel II (1843-1860) sobre el terreny de l'últim solar de la Rambla de Canaletes que era registrat amb el número 15 i que havia coincidit amb l'última de les recentment enderrocades torres de Canaletes que formaven part de la muralla. L'espai correspon a la cantonada amb el carrer de Pelai i seria ocupat amb el temps amb la Casa Francisco Oliva.

El nombre de panorames que s'hi van exposar va ser considerable. En la seva primera exposició (juliol de 1863) hi destacaven les vistes de les muntanyes suïsses nevades prop de Berna; una altra de Lisboa durant les festes del casament del rei de Portugal amb la princesa de Saboia; i finalment una de Varsòvia sobre les festes de la coronació de l'emperador Nicolàs.

El promotor i propietari del ciclorama era Andreu Carlí, un acreditat òptic amb avançats coneixements pel que fa a l'ús de les lents per aconseguir efectes d'ampliació de les imatges. Carlí ja havia exhibit anteriorment aquests panorames a Madrid i Lisboa entre d'altres ciutats europees.

*1863.- Retall del diari La Corona de 26 de juliol d'aquell any, dia posterior a l'obertura del Ciclorama de Canaletes que ens permet fixar la data exacta de la seva inauguració (25 de juliol de 1863). (Font: ARCA). 

*1863.- En aquest retall de La Corona, en la seva edició del mateix dia de l'obertura del ciclorama (25 de juliol), es feia també esment a l'exposició al ciclorama de la imatge d'una nena de dos caps i un sol cos provinent de Grècia. (Font: ARCA).

*1863.- L'èxit del Ciclorama de Canaletes va ser notable, amb una gran afluència de públic. Així ho explicaven a La Corona del dia 27 de juliol. (Font: ARCA).

*1863.- La Corona del dia 4 d'agost situava el Ciclorama d'Andrés Carlí al número 15 de la Rambla de Canaletes. (Font: ARCA) 

*1863.- Amb l'arribada de les calors de l'estiu, Carlí es va veure obligat a facilitar l'entrada d'aire al local per combatre la calor sufocant,  (Font: La Corona del dia 16 d'agost / ARCA).

En la segona exposició, que va tenir lloc a l'octubre de 1863, el nombre de panorames presentats al públic va arribar fins a quinze. 

*1863.- Obertura de la segona exposició a l'estiu de 1863. (Font: La Corona / ARCA).

*1863.- Aquella segona exposició del Ciclorama de Canaletes es va clausurar a finals d'octubre. (Font: La Corona del 21 d'octubre /ARCA).

A l'any següent 1864, Andreu Carlí va tornar a activar el Ciclorama al mateix lloc des de començaments de l'any amb dues exposicions més. Aquella nova temporada presentava vistes estereoscòpiques de les ciutats de Roma i Trieste i com a novetat incorporava també un petit negoci de venda de petits microscopis per a ús familiar. L'atracció va obrir seva quarta i darrera exposició a començaments de maig. Al mes de juliol hi va exhibir un microscopi solar acromàtic del que ell mateix donava les explicacions tècniques al públic. El ciclorama va estar actiu fins al 7 d'agost i posteriorment aquell mateix estiu hi ha notícies d'un altre instal·lat al Prado Catalán.

*1864.- Retalls de premsa del juliol d'aquell any anunciant el tancament de la quarta i darrera exposició d'estiu al Ciclorama de Canaletes. (Font: La Corona / ARCA).

_________

[1].- Entre els primers panorames documentats a Barcelona hi destaca el Panorama Universal, obert l'1 de juny de 1848 al número 8 del carrer Ciutat i el Panorama Óptico Universal, de l'òptic Dalmau, del desembre d'aquell mateix any. Aquest ultim panorama estigué actiu fins al 1851 al carrer Ferran 51 (després 4). De l'any 1851 es també la notícia d'un panorama del Mississippi exhibit al Gran Teatre del Liceu.

PANORAMA ARTÍSTIC FANTÀSTIC DE LES COVES DE MALLORCA. Fontanella / Passeig de Gràcia / Plaça Catalunya. (1888-1889)

MIQUEL BARCELONAUTA

Article elaborat amb la col.laboració i el material aportat per MIQUEL F. PACHA, ENRIC COMAS i PARER i MARIA JOSÉ GÓNZÁLEZ

Amb tota probabilitat els Panorames de Waterloo (a la Plaça Catalunya prop de l'embocadura amb Bergara) i de Plewna (a la Gran Via on després es va aixecar el Coliseum) van ser el dos exponents barcelonins més rellevants i coneguts d'aquests espectacles, que reproduien imatges de la natura i passatges històrics en grans superfícies a les principals ciutats europees de finals del segle XIX.

Molt menys coneguda, gairebé ignorada, va ser una altra d'aquestes instal·lacions coneguda amb el nom genèric de Panorama Artístico Fantástico i en altres ocasions esmentat com Panorama de las Cuevas de Mallorca segons les publicacions de l'època. Els seus orígens es remunten als primers mesos de l'any 1888 en plena efervescència ciutadana per la celebració de l'Exposició Internacional. 

*1888.- Primera notícia publicada en premsa sobre la pròxima instal·lació d'un espectacle de vistes i quadres a la cantonada Fontanella amb Passeig de Gràcia. (Font: La Nueva Lucha. Edició del 27 de gener de 1888) 

*1888.- El 22 d'abril d'aquell any El Eco del Pallás publicava una carta al director en la que s'hi podia llegir aquest fragment.

*1888.- A primers de maig la premsa fixava com a data d'inauguració del panorama la visita de la Reina Regent a Barcelona (Font: La Vanguardia. Edició del 3 de maig)

La inauguració es va produir a mitjans del mes de maig després de mesos d'obres. El dissenyador d'aquest espectacle era el català Josep Casanova, que va aconseguir atraure la curiositat i l'atenció dels barcelonins i dels forasters que visitaven la ciutat atrets per l'Exposició.
El panorama reproduia diversos passatges naturals en un indret ple de coves amb forats per visualitzar les imatges. L'emplaçament exacte era al carrer Fontanella (que aleshores encara ocupava tota la vorera mar de plaça) amb l'arrencada del passeig de Gràcia davant mateix del Portal de l'Àngel.

Emplaçament del panorama sobre un plànol d'un projecte de reordenació de la Plaça Catalunya. (Gentilesa d'Enric Comas i Parer)

*1888.- El 19 de maig La Dinastia informava de la inauguració i cantava les excelències de la instal·lació.

*1888.- El 25 de maig La Ilustracion Católica feia aquesta descripció del que es podia veure dins el recinte del panorama.

La instal·lació va romandre en actiu fins que a primers de febrer de 1889 un incendi de causes desconegudes, declarat a primera hora de la tarda, va provocar la destrucció total d'aquesta atracció.

*1889.- Notícia de l'incendi que va destruir el panorama al febrer d'aquell any. (Font: La Nueva Lucha. Edició del 6 de febrer)

*1889.- La mateixa notícia a les planes de La Vanguardia.

PANORAMA DE TERRA SANTA i CINEMATÒGRAF ELÈCTRIC. Final del carrer Rivadeneyra (1900-1901)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ, ENRIC H. MARCH i MARIA JOSÉ GONZÁLEZ

*1901.- Entrada al Panorama de Terra Santa al final del carrer Rivadeneyra. Rere es veu el pòrtic d'entrada a l'Església Nova de Santa Anna en construcció. (Foto: Frederic Bordas i Altarriba. Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya) 

Al desembre de 1900 es va instal·lar al final de carrer Rivadeneyra un panorama, que es s'obriria al públic els últims dies d'aquell mes coincidint amb l'arribada de les festes nadalenques. Consistia en un espectacle de diorames i vistes fixes, creat pel pintor italià Baldassarre Surdi, conegut com Presepe Surdi, que reproduïa paisatges palestins que presentaven d'una banda escenes de la vida de Jesús a Galilea i de l'altra de la seva passió i mort a Jerusalem. Havia estat muntat amb l'objectiu de recaptar diners per a la construcció de l'Església Nova de Santa Anna, obra que ja s'endevinava llarga i complexa. Havia estat instal·lat per primera vegada al Palazzo Borghese de Roma el 1893. La inauguració de l'espectacle a Barcelona va ser anunciat per a finals de desembre de 1900 a la cartellera d'alguns diaris barcelonins i s'hi podia entrar al preu d'una pesseta entre les 10 del matí i les 4 de la tarda.

*1900/1901.- Dos anuncis publicats a La Vanguardia informant del Panorama de Terra Santa. 

Les pàgines del Diario de Barcelona descrivien així aquest espectacle:
El panorama consta de dos partes: la corpórea y la representada por medio de la ficción pictórica, con la particularidad de que se armonizan y ligan tan diestramente ambas, que no es posible adivinar donde acaba una y empieza otra (...) el visitante gana una altura que se supone á 900 metros del nivel del mar y desde allí contempla á cielo abierto y á vista de pájaro la comarca de la Tierra Santa hasta su confín que cierra la cordillera de los montes de Sion. Jerusalen, Nazareth, Belen, Tiberiades y otros pueblos vénse en la llanura (...) El panorama ha sido dirigido por el profesor italiano señor Surdi y en el han trabajado cuarenta artistas, escultores y pintores [1].

En la relació d'artistes que havien col·laborat amb Surdi amb les més de 300 figures que presentava el panorama hi figuraven noms com Filippo Cifariello (1864-1936), Oscar Spalmach (1864-1917), Pescarella o Monteverdo, tots ells italians.

*1901.- Un bitllet personal per entrar al panorama (Font: todocoleccion.net).

*1901.- Retall d'una crítica ferotge al Panorama de Terra Santa apareguda al setmanari d'art Pèl i Ploma (núm. 68 del 15 de gener) 

Al cap d'uns mesos l'espectacle va haver de recórrer a l'emergent cinema a fi de mirar d'incrementar els ingressos que més aviat eren migrats. Així va aparèixer un segon espectacle anomenat Cinematògraf Elèctric que funcionava entre les 4 de la tarda i les 11 de la nit. Per no esverar la gent benpensant per a qui aleshores el cinema era encara un espectacle estrany i allunyat de la moral i els bons costums, s'hi van acabar anunciant programes de pel·lícules vaticanes, com les que en aquells temps es projectaven esporàdicament al Cinematògraf Napoleón [2]. Les sessions van començar el dia 14 d'abril de 1901 i l'espectacle va durar fins al juny d'aquell any.

*1901.- Anunci del Cinematògraf Elèctric a la cartellera de La Vanguardia.

_______________

[1].- Diario de Barcelona. Edició del dia 26 de desembre de 1900.

[2].- Torras i Comamala, Jordi. La implantació del fet cinematogràfic a Barcelona (1895-1910)

PANORAMA DE WATERLOO. Plaça Catalunya (1888-1890)

Agraïments a MAITE MAR

A finals del  segle XIX Barcelona va viure la moda dels Panorames, un entreteniment cultural basat en l'espectacle visual. Vistes fixes de passatges de grans dimensions animats mitjançant trampes visuals que li donaven sensació de moviment amb successions d'imatges de banda a banda d'una gran pantalla. La més notable d'aquestes instal.lacions va ser el Panorama de Plewna (Gran Via- Rambla Catalunya). La celebració de l'Exposició Internacional de 1888 atreia a Barcelona força turistes i era necessari aguditzar l'enginy.

Al mig de la plaça Catalunya, just al costat de la Casa Estruch, s'hi va instal·lar el Panorama de Waterloo. Dintre de l'edifici circular, construit per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia, s'estenia un immens llenç allargat d'una superfície de 1800 metres quadrats (120 x 15 metres), obra del pintor belga Charles Verlat de l'Acadèmia de Belles Arts d'Anvers,  que es complementava amb prop de 400 figuretes i altres detalls creats per l'escultor Franz Joris, entre els quals s'incloia la del propi Napoleó.
Aquesta instal·lació va romandre durant dos anys al mig de la plaça Catalunya i va ser definitivament desmuntada el dia 4 de juny de 1890.

*1888.- Dietari de la construcció del Panorama de Waterloo segons les diferents informacions que va publicar La Vanguardia.

*1890.- Dos anys després, d'aquesta manera tan esquëta, s'anunciava a La Vanguardia del dia 6 de juny la retirada definitiva del panorama de Waterloo de la plaça Catalunya.

Emplaçament del Panorama de Walerloo (cercle vermell) sobre un plànol de la Plaça Catalunya traçat el 1895 quan ja havia estat desmuntat. S'hi identifiquen els diferents terrenys a expropiar per alliberar l'espai. (Autor: Pere Falqués i Urpí).

PANORAMA DE PLEWNA. (1888-1889)

MIQUEL BARCELONAUTA

*1888.- Cantonada Gran Via/Rambla Catalunya amb el monument a Güell i Ferrer en primer terme. Al fons (on avui hi ha el Coliseum) es pot veure l'edifici circular que acollia el Panorama de Plewna amb una cúpula bulbosa sobre la porta d'accés.

A les acaballes del segle XIX, els Panorames eren una atracció força popular entre els barcelonins. Es tractava d'edificis circulars en forma de carpa, a l'interior dels quals els visitants podien contemplar un quadre de gran superficie (10 x 100 metres) que representava un fet històric, generalment una batalla. El públic accedia a l'interior i mitjançant una escala quedava ubicat en una terrasseta lleugerament enlairada i situada al centre del recinte. El quadre, muntat sobre l'estructura cilíndrica de les parets de l'edifici, girava lentament i l'espectador podia contemplar els més variats detalls de l'obra, que es complementava amb motius escultòrics i plafons que aconseguien donar una gran profunditat a la visió del conjunt. Salvant les distàncies era quelcom similar al que avui coneixem com 3-D. 

L'any 1888 fou instal.lat a la cantonada Gran Via i Rambla Catalunya el panorama de la batalla de Plewna (Bulgària), que va ser el més exitós, juntament amb el de Waterloo de la plaça Catalunya. Representava la cruenta batalla lliurada l'any 1877 entre turcs i russos plasmada per l'artista francès Paul Philipoteaux (1846-1923). L'edifici fou projectat per l'arquitecte Antoni Rovira i Rabassa (1845-1919). La seva entrada era decorada amb motius heràldics de l'imperi rus i una espectacular cúpula en forma de bulb similar a les existents a les esglésies russes.

L'entrada costava una pesseta i l'espectacle era obert al públic des de les 8 del matí fins a les 12 de la nit. De dia la llum era natural i durant la nit s'emprava l'enllumenat a gas. Un programa de mà, on quedaven explicats els fets històrics representats, era lliurat al públic que accedia al recinte. Aquest panorama, que ja havia estat exhibit anteriorment a Moscou el 1882, va romandre a Barcelona entre els mesos de març i desembre de 1888 coincidint amb la celebració a la ciutat de l'Exposició Universal. Segons la premsa de l'època (La Campana de Gràcia), un total de 193.836 persones varen visitar el Panorama de Plewna només en els quatre primers mesos de funcionament. Aprofitant l'èxit d'aquest panorama, l'empresa explotadora va optar per exhibir simultàniament en el mateix recinte alguns diorames de Philipoteaux. L'entrada als diorames es cobrava apart i era de 50 cèntims. 

*1888.- Article publicat a La Vanguardia en l'edició del dia 25 de març, que informa sobre la inauguració de dos diorames en el mateix recinte del Panorama de Plewna.

Al gener de 1889 el llenç del Panorama de Plewna va ser enretirat i substituït per un altre del Setge de París, que va ocupar la mateixa instal·lació.

*1889.- Edició de La Vanguardia de 20 gener on es comenta la retirada del llenç del Panorama de Plewna i la seva substitució pel del Setge de Paris.