MIQUEL BARCELONAUTA
*1939.- Imatge de l'arribada del comte Ciano al Portal de la Pau a l'estiu de 1939. (Foto: Josep Brangulí / ANC).
El Portal de la Pau, al peu del monument a Colom, ha estat tradicionalment lloc de rebuda de personalitats diverses que visitaven Barcelona arribant a ciutat a traves del port. En molts casos, les cerimònies de rebuda incorporaven l'edificació d'algun monument o construcció efímera per ambientar més els festeigos d'arribada. Des que al 1897 es va lloar l'arribada del general Polavieja com a representant del glorioso ejército español vençut a les Filipines amb una reproducció de la madrilenya Puerta de Alcalà, perquè l'home se sentís com a casa, altres han estat les rebudes d'aquest format al Portal de la Pau.
El 10 de juliol de 1939 arribava a la ciutat el comte Galeazzo Ciano [1], el representant de l'estat feixista italià. Substituïa a la màxima autoritat dels camises negres, il Duce Benito Mussolini, que no va poder venir. Ciano era el gendre del dictador italià. L'oficialitat franquista, que vivia dies de màxima eufòria per l'entrada encara recent a Barcelona de les tropes nacional encapçalades per general Juan Yagüe, no va voler perdre l'ocasió per agrair al règim feixista italià la seva contribució al triomf final de l'exércit de Franco, al qual havia donat suport sembrant la ciutat de bombes. Calia doncs tributar-li una gran manifestació de suport i agraïment.
Al peu del moll de les golondrines, davant l'edifici de la duana nova i del monument al descobridor de les Amèriques, va emergir un arc de triomf d'estètica absolutament feixista per testimoniar l'acte solemne de rebuda al comte Ciano.
Aquesta construcció incloïa sobre l'arc la frase següent...
Cara a nuestro mar, lancemos los gritos ardientes de nuestra fiel amistad. Viva Italia, Arriba España. . DUCE, DUCE, DUCE, FRANCO, FRANCO, FRANCO.
Altrament, l'entorn del port i els voltants del monument a Colom eren decorat amb banderes espanyoles i italianes amb la creu de Savoia en un ambient de gran exaltació.
Les escoles de Barcelona i tota Catalunya van declarar aquell dia jornada festiva i es van habilitar trens per arribar de franc a Barcelona i poder assistir a l'event. Segons explicava anys després el comte de Jordana [2], la cerimònia de rebuda a Ciano, va patir algun endarreriment i espera respecte de l'horari previst, a causa d'un sabotatge als altaveus que comentaven la concentració als assistents. Ramon Serrano Suñer, amb el seu habitual uniforme blanc i el capità general Luis Orgaz formaven part del seguici d'honor per a la benvinguda al diplomàtic italià.
____________
[1].- Els últims dies de Galeazzo Ciano foren especialment tràgics. Quan al 1943 Mussolini va ser arrestat per ordre del Rei Víctor Manuel III, Ciano va fugir a Alemanya on va ser retingut pels nazis. Esperava poder fugir a un país neutral com Suïssa o Espanya i per guanyar-se el favor dels alemanys, que històricament havien desconfiat d'ell, va lliurar als nazis informació per a poder alliberar a Mussolini de la presó on el teníen detingut al Gran Sasso. El Duce va ser alliberat en una operació d'èxit, si bé els alemanys no van permetre a Ciano fugir, sinó que van acabar lliurany-lo a les autoritats de la República Social Italiana, un petit estat feixista del nord d'Italia presidit per Mussolini sota protecció de les tropes nazis. Ciano seria procesat a Verona, acusat d'haver votat a favor de destituir Mussolini i condemnat a mort per alta traició i col·laboracionisme amb l'enemic. El règim nazi volia fer-lo desaparèixer i les pressions que va exercir sobre el propi Mussolini, varen determinar el seu afusellament el dia 11 de gener de 1944. Un grup de soldats italians va executar-lo assegut en una cadira i d'esquenes als tiradors. El seu sogre finalment havia desestimat perdonar-lo.
[2].- Gómez-Jordana Souza, Francisco. Milicia y diplomacia. Los diarios del Conde de Jordana (1936-1944). Editorial Dos Soles. Burgos. 2002
