dissabte, 30 d’octubre de 2010

ROSALEDA. Ball-Sala de festes i Restaurant a l'aire lliure. Diagonal / Carretera de Sarrià. (1940-1960)

Agraïments a JORGE ÁLVAREZ
 
Logotip del restaurant Rosaleda.

  
*1950's.- Vista aèria de l'espai que ocupava Rosaleda. En primer terme la carretera de Sarrià i al fons la Diagonal. S'hi poden distingir el cobert semicircular que envoltava la pista de ball i l'espai cobert on hi havia l'escenari i les instal·lacions pels artistes amb façana posterior al tram actualment desaparegut del carrer Anglesola. (Foto: Fons SACE. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) 

En la ruta estiuenca de balls-restaurants a l'aire lliure que durant la postguerra oferia la zona alta de la Diagonal, Rosaleda, construït sobre un terreny de la família Godó molt a prop de la cruïlla amb la carretera  de Sarrià, era el segon per ordre després de El Cortijo sortint de la plaça Calvo Sotelo en direcció a Pedralbes.
El local, que va obrir a l'estiu de 1940, era presentat en la publicitat de l'època com un restaurant-teatre i com "la más alta expresión de la elegancia y calidad de la vida social de nuestra cosmopolita ciudad". S'hi organitzaven desfilades de moda, festes privades de l'alta societat barcelonina, puestas de largo de jovenetes de cases bé, dinars i sopars de recepció a personalitats estrangeres que visitaven la ciutat i revetlles i reveillons de caps d'any.
Ramon Tarragò va ser el primer director del local. Ell mateix havia encarregat a l’arquitecte Adolf Florensa el projecte. Una gran sala de festes amb uns coberts exteriors corbats d’estil colonial que encerclaven la pista de ball i tot plegat envoltat d’uns agradables jardins, eren l’elegant espai que Rosaleda oferia als seus selectes clients. El negoci estava vinculat a l'hotel Ritz, i en realitat, malgrat la distància, feia la funció de restaurant-espectacle a l'aire lliure de l'hotel durant els mesos d'estiu. Una de les característiques que conferien al local un toc singular era la gran presència de flors, roses especialment com el seu nom proclamava.
La temporada de Rosaleda començava al juny i es tancava a finals de setembre. La del 1951, tot i que acabaria essent l'última, va ser especialment rellevant amb la presentació a Barcelona del gran cantant francès Charles Trénet.

*1946.- Coberta de la programació de l'estiu d'aquell any.
 
*1952.- El caràcter de local per a gent benestant de Rosaleda quedava palès en aquest full publicitari on es veuen dues noies dins un descapotable circulant per la plaça Calvo Sotelo camí del restaurant.

*1945.- La gran presència de flors era un dels reclams més destacats de Rosaleda. (Foto: M. Mateo)

Alguns artistes que van actuar a Rosaleda:
 
Juliol 1946 - Bernard Hilda, Raul Abril 
Juliol 1947 - Lili Moreno
Juliol 1950 - Josephine Baker
Juny 1951 - Charles Trénet i Marianne Michel


La de l'estiu de 1951 va ser l'última temporada de Rosaleda com a ball-sala de festes amb restaurant i programació estable de figures internacionals. El seu director Ramo Tarragó va optar per uns altres objectius empresarials en relació al local. La notícia va sorprendre a l'alta societat barcelonina que al setembre d'aquell any va veure com Rosaleda tancava portes. 
A l'estiu següent Tarragó va obrir a l'edifici annex on anteriorment s'havia instal·lat El Patio del Farollillo un complex de bowling, batejat com el Bolódromo amb 16 pistes per jugar a les bitlles, mentre que Rosaleda va continuar en actiu com empresa especialitzada en organitzar festes socials, noces, banquets i altres celebracions que l'allunyaven del format de local de ball amb primeres estrelles que havia estat durant la dècada dels 1940's. 

 

*1940's.- Els dibuixos de l'il·lustrador Pere Clapera eren habituals als menus de Rosaleda

*1944.- La minuta d'un dels sopars d'estiu de Rosaleda
 
*1949.- Factura d'un sopar per a dos a Rosaleda. Com es pot apreciar en aquells temps portaven un timbre d'Estat.

1 comentari:

  1. Al primer capítol de la segona part de la novel·la VIDA PRIVADA de Josep Maria de Sagarra, apareix un restaurant La Rosaleda. Com pot ser, si la novel·la és del 1932? És un altre Rosaleda?

    ResponSuprimeix