ADELITA LULÚ
Adela del Barco
(«Madrid)
Cupletista madrilenya que va actuar amb notable èxit a l'Eden Concert
{ { {
AMALIA DE ISAURA
Amalia de Isaura Pérez
(«Madrid.1887 - UMadrid. 1971)
Ballarina i cançonetista madrilenya que va actuar en diverses ocasions a Barcelona amb notable èxit als teatres Eldorado i Principal Palace
{ { {
ANTONIA LA CACHAVERA
Antonia Cachavera Aguadé
La Cachavera va arribar a Barcelona el 1907 després d'haver protagonitzat alguns escàndols en locals madrilenys com a cupletista a causa de les insinuacions dels seus números. A la capital catalana actuà en diverses sarsueles: al Còmic (La doces de la noche 1908) i a l'Olimpya (La reina del violinete 1912) i la seva figura aviat es va tornar a relacionar amb escàndols per les seves interpretacions en balls de moda del moment com foren l'Azuquiqui, La Farruca o el Garrotín
El 1913 va actuar al Teatre Líric amb la companyia Vega-Blay com a cupletista a les obres El rey que rabió o La corte del Faraón, però va ser detinguda diverses vegades per excés de picardia en el seus balls i va fugir a València per retornar al cap d'uns anys a Barcelona coincidint amb el començament de la dècada dels 1930's. Aleshores va actuar en el Bataclán i altres locals de més baixa reputació, de forma que el seu estel s'anà apagant progressivament durant els anys de la República
El 1913 va actuar al Teatre Líric amb la companyia Vega-Blay com a cupletista a les obres El rey que rabió o La corte del Faraón, però va ser detinguda diverses vegades per excés de picardia en el seus balls i va fugir a València per retornar al cap d'uns anys a Barcelona coincidint amb el començament de la dècada dels 1930's. Aleshores va actuar en el Bataclán i altres locals de més baixa reputació, de forma que el seu estel s'anà apagant progressivament durant els anys de la República
{ { {
BELLA CHELITO
Consuelo Portela Audet
(«Placetas.Cuba. 1885 - UMadrid. 1959)
Cupletista del subgènere picaresc que es va fer molt popular al Paral·lel amb el seu número conegut com la Pulga. L'artista interpretava cançons picants amb lletres de doble sentit, mentre buscava la puça amagada en el seu cos.
{ { {
BELLA DORITA
María Yáñez García
(«Cuevas de Almanzora. Almeria. 1901 - U Barcelona. 2001)
El 1913, amb dotze anys, s'instal·la a Barcelona amb la seva família a la qual abandona per fugir amb el seu primer marit José Andrés. Inicia tot seguit la seva carrera com a tanguista al Royal Concert del Paral·lel i com a cupletista actua a diversos locals i teatres entre el que destaquen els Pompeya, Rigat, Arnau, Cómic, Bataclán, Novelty, Victoria. Español i Apolo. El 1923 comença a treballar a El Molino on consolida la seva popularitat amb temes picants de lletres de doble sentit com La vaselina, La pulga o Funando espeo. Durant la postguerra es va consolidar com a reina del Paral·lel i amb el seu tercer marit Narcís Albertí van comprar la Sala Bagdad per convertir-la poc després en la Bodega del Toro, un tablao flamenc entre 1959 i 1975. Va ser vedet al Folies Bergère de París.
La Bella Dorita al programa de TVE-Catalunya Personatges entrevistada per Montserrat Roig (Font: Cucafera).
{ { {
BELLA OTERO
Agustina Carolina Otero Iglesias
(«Valga. 1868 - UMadrid. 1965)
Va arribar a Barcelona a finals de 1888 i va debutar el dia 11 de maig de 1889 al Palais de Cristal del carrer Ginjol núm. 3, un dels noms que va tenir el local que després esdevindria La Buena Sombra. Amb el temps triomfaria al Folies Bergère de Paris.
{ { {
CARMEN DE LIRIO
Carmen Forns Aznar
(«Saragossa. 1923 - U Barcelona. 2014)
Filla d'un militar català destacat a Saragossa, Carmen va tornar a Barcelona un cop acabada la Guerra Civil. Va treballar de model de nu al Cercle Artístic i actuava en les varietés que amenitzaven els descansos en diversos cinemes de barri. Posteriorment va donar el salt al Paral·lel, on es convertiria en una de les vedettes més populars de l'època. A començaments de la dècada dels 1950's va circular el rumor que era l'amant del governador civil de Barcelona Eduardo Baeza Alegría, un home molt creient de missa diària. És per això que s'estengué la dita popular que deia "Baeza: por la mañana cirio y por la noche Lirio. Ella ho va negar rotundament a les seves memòries i sembla més plausible la hipòtesi que les baralles entre les diverses faccions del règim, van col·locar a la Falange en contra de Baeza i rumor es propagà fins que Franco el va destituir, en part també com a conseqüència de la crisi de la vaga dels tramvies. En qualsevol cas, la carrera de Carmen de Lirio va seguir endavant amb notable èxit i es convertí en la primera vedette de la companyia de Joaquín Gasa.
Es va casar amb un jueu polonès a Mèxic i van tenir una filla. Posteriorment va actuar també al cinema i en obres de teatre i sèries de televisió (La huella del crimen, El cor de la ciutat). Va morir a Barcelona als 90 anys.
{ { {
MATY MONT
Matilde Moncusí i Peyrí
(Sabadell. «1919 - U1973)
Foto: Román. Col·lecció privada Antonio Moreno Barranco
Foto: Román. Col·lecció privada Antonio Moreno Barranco
Probablement la primera vedette del Paral·lel durant els anys 1940 i 1950. Va actuar en gairebé tots els seus teatres.
En acabar la Guerra Civil, amb 21 anys, Maty Mont va endinsar-se en el món de l'espectacle com a meritòria en la companyia de la famosa Célia Gámez però aviat va destacar i es convertí en la primera vedette del Bataclan i del Molino on va començar a triomfar a partir del 1944.
El 25 de gener de 1945 va casar-se amb el sabadellenc Agustí Prats i Presseguer al Santuari de la Salut. El matrimoni va comportar una aturada en la seva carrera artística, que no es reprengué fins a finals de l'any 1946.
Així doncs, la Maty va tornar al Molino amb La Venus Moderna. Posteriorment va actuat al Victoria en la revista Taxi al Victoria i l'empresari Joaquín Gasa la va contractar per suplir Maruja Tamayo en l'espectacle Allà películas també al Victoria.
La carrera fulgurant de l'artista sabadellenca va continuar al Teatro Cómico amb Esta noche no me acuesto (1950), al costat de Carmen de Lirio i Alady, un espectacle que també va triomfar en d'altres ciutats de fora de Catalunya.
Maty Mont era una dona de caràcter que va saber plantar cara a les habituals campanyes de moralistes promogudes especialment a la seva ciutat natal. Unes campanyes que la presentaven com una dona frívola i sense moralitat. També va saber aturar als funcionaris de la censura, que sovint la visitaven al seu camerí per analitzar el seu vestuari. Fou multada en diverses ocasions amb retirada del carnet d'artista que la impedia actuar durant alguns curts períodes.
La dècada dels 1950's va consolidar el seu nom al Paral·lel. Van destacar l'estrena a l'Arnau de Qué pequeña es Barcelona i Maty Mont al aparato. L'èxit va continuar amb títols com Barcelona se divierte al Versalles i Oiga... que sean guapas i Este año estoy de moda al Poliorama.
A l'any 1953 va crear la seva propia companyia (Exclusivas Joapan, posteriorment Producciones Rialto) amb la que aconseguí un gran èxit, no només a Espanya sinó també a Portugal. Lo que el tiempo se llevó, Una esposa por favor i Tres suspiros a las seis marquen el seu retorn a Barcelona.
Als últims anys de la dècada dels 1950's continuava treballant al Molino amb espectacles com La diosa de la jungla, Sonrisas de París, ¡Vida! engáñame, Flores en El Molino, Fantasía española, Las pícaras viuditas o El Twist nos visita.
Arribats els anys 1960's, les actuacions de la Maty es diversifiquen i arriba a actuar en locals tant dispars com Bagdad, El Molino, La Buena Sombra, Panam's i Victoria, que marquen la seva última etapa abans de contraure una leucèmia i morir amb 54 anys a la seva ciutat natal Sabadell el 8 de desembre de 1973. La ciutat vallesana li té dedicada una plaça.
{ { {
MERCEDES SERÓS
Mercedes Serós Ballester
(Saragossa. «1900- Barcelona. U1970)
Aragonesa traslladada a Barcelona de molt joveneta. Amb només 16 anys va debutar a l'Eden Concert i es convertí amb la rival de Raquel Meller. El 1925 va actuar a París i de tornada a Barcelona actuà al Teatre Eldorado. Es va retirar a la dècada dels 1930's i va tenir una vida sentimental molt agitada. Va morir al seu pis del carrer Còrsega de Barcelona oblidada per tots al 1970.
Enllaç d'interès:
{ { {
TÓRTOLA VALENCIA
Carmen Tórtola Valencia
(«Sevilla.1882-UBarcelona.1955)
{ { {
La foto de la "Bella Otero" és de l'escriptora francesa Colette.
ResponEliminaAixò mateix anava a dir
EliminaCert
ResponEliminaUs sona una artista que s'anomenés Pinet?
ResponElimina