*1925.- L'accés a l'estació de metro de Lesseps poc després de la seva inauguració (Foto: Arxiu TMB)
L'estació del metro de Lesseps (avui linia 3) formava part de la línia del Gran Metro que unia Gràcia amb el centre de la ciutat cobrint inicialment el trajecte fins a Plaça Catalunya. Aquesta linia fou inaugurada el 30 de desembre de 1924 per l'infant Ferran de Baviera en representació del Rei d'Espanya Alfons XIII.
L'estació del metro de Lesseps (avui linia 3) formava part de la línia del Gran Metro que unia Gràcia amb el centre de la ciutat cobrint inicialment el trajecte fins a Plaça Catalunya. Aquesta linia fou inaugurada el 30 de desembre de 1924 per l'infant Ferran de Baviera en representació del Rei d'Espanya Alfons XIII.
Lesseps era l'última parada a l'extrem nord de la linia i tenia com a element diferenciador un templet envoltat per una marquesina, situada a nivell de carrer, des d'on s'accedia a les vies de l'estació soterrània mitjançant dos ascensors amb capacitat per a trenta persones. En el seu interior el templet acollia, a banda de la caixa dels ascensors, una escala al seu voltant que també permetia baixar a peu a l'andana, l'espai de les taquilles on es venien els bitllets i un petit vestíbul. Lesseps va ser la primera estació de la línia que disposava d'ascensor. Aquest singular accés era situat al final del carrer Salmerón (Gran de Gràcia) on la via s'eixamplava en ajuntar-se amb l'antiga Riera de Vallcarca (avui avinguda Príncep d'Astúries).
En aquesta imatge es poden apreciar els detalls de la cobertura del templet. Al fons es veuen les últimes cases del carrer Gran de Gràcia abans d'embocar en l'antiga plaça Lesseps. (Foto: Brangulí)
En aquesta imatge es poden apreciar els detalls de la cobertura del templet. Al fons es veuen les últimes cases del carrer Gran de Gràcia abans d'embocar en l'antiga plaça Lesseps. (Foto: Brangulí)
*1933.- Una imatge de la plaça Lesseps amb efectius de la Guàrdia Civil a cavall per preveure avalots durant la vaga de la Dependència Mercantil. Al fons es pot veure el templet d'accés al metro i a la dreta la tanca de la Torre Joaquim Pujol. (Foto: Josep Brangulí).
El templet segons un dibuix d'Àlex Reyes
L'Ajuntament va autoritzar la construcció d'aquest templet amb la condició que, passats deu anys, el consistori municipal podria ordenar el seu enderrocament amb les despeses a càrrec de la companyia del metro, a la vegada que obligava que la construcció hauria de realitzar-se "amb materials naturals i de caràcter permanent i ornamental". El resultat fou una estructura de pilars i vigues amb tancament de vidre i coberta cupulada en esquif de zinc. Una marquesina, també de vidre, envoltava tot el conjunt que presentava també elements de caràcter ornamental -tal i com imposava l'ajuntament- amb motllures, cornises, mènsules, etc. Durant el franquisme alguns d'aquests elements van ser simplificats o senzillament van desaparèixer, en un nou exercici de practicitat i despreci envers el passat. La façana del cinema Roxy, un dels més populars del barri, va contemplar durant tota la seva existència aquest templet que s'aixecava just davant de la sala.
*1957.- El templet d'accés al metro pocs anys abans del seu enderrocament. A l'esquerra de la imatge es pot veure la façana del Cine Roxy. (Foto: Arxiu TMB)
El 15 de maig de 1960 va començar a ser enderrocat tal i com disposava el projecte de nous accesos a l'estació. L'accés en ascensor va ser substituit per un de nou amb escales mecàniques, que es va inaugurar el 18 de juliol d'aquell mateix any.
*1962.- Noves vies de les linies del tramvia varen ocupar l'espai (al centre de la imatge) on hi hagué el templet.
El 15 de maig de 1960 va començar a ser enderrocat tal i com disposava el projecte de nous accesos a l'estació. L'accés en ascensor va ser substituit per un de nou amb escales mecàniques, que es va inaugurar el 18 de juliol d'aquell mateix any.
*1962.- Noves vies de les linies del tramvia varen ocupar l'espai (al centre de la imatge) on hi hagué el templet.
Una pasada de bonito ¡¡¡
ResponEliminaUna maravella !
ResponEliminaQuina llàstima que mai més podrem disfrutar d'edificis com aquest.
Ja fa anys que amb moltes coses anem a pitjor i una d'elles és el bon gust.
Jordi