PLAÇA TETUÀN. Urbanització central (III). (1958-1985)

Cap a mitjans de la dècada dels 1950's, l'ajuntament va començar a elaborar propostes per reformar el centre i l'entorn de la plaça Tetuán. La seva antiga ordenació en forma de rombe, amb els costats corbats cap al centre, resultava dificil d'acoblar amb la circulació circular de les nombroses línies de tramvies que hi passaven i amb la pròpia intersecció del trànsit entre les dues grans vies que hi confluïen.

El 1953 es va fer públic un projecte -sortosament descartat- que preveia passes elevades per facilitar la cruilla de cotxes entre Gran Via i Passeig de Sant Joan, tot dividint el centre de la plaça en quatre sectors connectats per passos soterrats. Era una prova més de submissió del ciutadà-vianant a la emergent dictadura del vehicle, criteri que ja començava a institucionalitzar-se, tot i que aleshores el boom del Seat 600 i la massificació del trànsit pròpia del desarrollisme encara no havien arribat.

*1953.- Fragment d'un article publicat a La Vanguardia en el que s'exposaven les línies mestres d'un projecte que preveia resoldre els problemes de trànsit de l'entorn de la plaça Tetuan mitjançant passos a diferent nivell. (Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la).

Finalment el 1958 va ser inaugurada la nova ordenació que va optar per arrodonir tota la part central amb les vies del tramvia enganxades al perímetre circular. S'hi van instal·lar els habituals jocs infantils (tobogans, gronxadors...) i un element que va caracteritzar aquest període de la història de la plaça: una pista rodona de ciment per patinar que quedava emplaçada al bell mig del jardí. A finals dels anys 1960's s'hi van incorporar un lavabos públics de superfície situats en una caseta. La vegetació del jardí quedava definida amb les velles palmeres de Canàries i tires de lledoners que seguien el curs de la Gran Via i el Passeig de Sant Joan fins al centre del cercle. La Font de la Sardana (1921), obra de Frederic Marés, era l'únic grup escultòric a tota la plaça.

 

*1963.- Postal en color de la plaça Tetuan amb la pista rodona de patins al centre.

*1975.- Una altra imatge de la plaça Tetuan, empetitida per l'impacte visual del gratacels que s'hi va construir a començaments de la dècada.

La història de la plaça Tetuan canviaria de cicle quan va ser escollida com a lloc per emplaçar-hi el monument al doctor Bartomeu Robert, obra de Josep Llimona, ocult als magatzems municipals des del seu desmantellament després de la Guerra Civil quan era a la plaça Universitat. El 14 de maig de 1985 s'hi va inaugurar el recuperat monument després d'una nova reforma de la plaça, que va suposar un lleuger increment de la seva superfície i la construcció d'una balaustrada al voltant del seu perímetre circular.