MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER
*1972.- Localització del Picadero Tomás al carrer de Numància. A la dreta de la imatge hi veiem l'últim tram de l'avinguda de Sarrià i a l'esquerra la Diagonal. Al fons la Gran Via de Carles III, aleshores coneguda com Primer Cinturó de Ronda. (Foto: TAF).
Aquesta instal·lació hípica, que incloïa activitats com aprenentatge, pupil·latge de cavalls i entrenament per a competicions hípiques, va establir-se l'any 1957 en una zona encara despoblada a cavall (valgui l'expressió) entre els barris de Les Corts i de Sarrià, prop dels camps de joc de l'Espanyol i del modest Bergadà.
A les populars cavalcades dels Tres Tombs, el Picadero Tomàs servia sovint de punt de concentració i arrencada de les passejades a cavall cap al centre de la ciutat. L'hípica Tomàs apareixia sovint també als calendaris de proves hípiques que se celebraven a la ciutat. Disposava d'una pista situada al cantó del carrer de la Caravel·la la Miña, al costat del camp del Bergadà.
*1979.- Anunci del Picadero Tomás com escola d'Equitació. (Font: Hemeroteca El Noticiero Universal / ARCA) El promotor d'aquest picador i que li donava nom va ser Eduardo Tomás, home vinculat als cavalls durant tota la seva vida. Segons explica Lluís Permanyer [1], el Picadero Tomàs provenia de la cantonada Muntaner/Diagonal, on havia estat emplaçat prèviament.
Va ser un dels últims que estigueren actius als carrers de Barcelona. Entre els darrers que sobrevisqueren hi hagueren també el Picadero Marcet del carrer d'Alcalà de Guadaira (actualment Doctor Rizal) a Gràcia, tancat el 1965; el d'Arseni Abad al carrer Alfons XII i El Ecuestre al capdamunt del carrer Ciutat de Balaguer.
La mort d'Eduardo Tomàs va precipitar la desaparició del seu picador el maig de 1980. Tot i això, les actuacions urbanistiques i immobiliàries, que ja s'estaven projectant i duent a terme a la zona, l'haguessin fet també inevitable.
_______
[1].- Permanyer Lluís. Biografia de la Diagonal. Edicions la Campana. Barcelona. 1996.
Realmente curioso, ahora sé de donde provienen los nombres de lo que después fueron importantes sedes de restauración, al menos en la década de los 90.
ResponEliminaEs fascinante descubrir cómo espacios que hoy casi han desaparecido del paisaje urbano formaron parte de la vida cotidiana de Barcelona durante décadas. La historia del Picadero Tomás demuestra hasta qué punto la ciudad ha cambiado, especialmente en zonas como Numància y la Diagonal. Las fotografías aéreas antiguas ayudan muchísimo a comprender esa transformación y a situar lugares que de otra manera quedarían únicamente en el recuerdo.
ResponEliminaPrecisamente por eso disfruto explorando contenidos muy diferentes en Internet, desde archivos sobre la Barcelona histórica hasta páginas de entretenimiento como https://chicken-roads.com.es/. Artículos como este son especialmente valiosos porque conservan pequeños fragmentos de la historia local que rara vez aparecen en las guías convencionales.