diumenge, 31 d’octubre del 2010

CAMP DE FUTBOL DEL CARRER MUNTANER (1901-1909) i (1911-1919)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOSEP PUEY

Un dels primers terrenys de joc per a la pràctica del futbol que hi va haver a la ciutat. Ocupava el quadrat delimitat entre els carrers Muntaner, Indústria (després Paris), Casanova i Coello (després Londres). L'Hospital Clínic i la facultat de Medicina li servien de decorat de fons al gol sud.

*1902.- Imatge corresponent al partit disputat entre l'Hispània AC i el Barça durant la primera etapa del camp del carrer Muntaner. Era el 6 de gener d'aquell any i el partit corresponia a la segona edició de la Copa Macaya. Els blaugranes, a la imatge amb pantaló blanc, es van imposar per 2-4. Al fons es pot veure la cantonada dels carrers Muntaner i Coello (actualment Londres). (Font: Los Deportes edició del dia 20/1/1906. Imatge cedida a la revista per Hans Gamper).

Aquest camp de futbol era de propietat privada i en ell hi van jugar diversos equips. El primer de tots fou l'Hispània AC, que hi va jugar habitualment els seus partits des de 1901 fins a la seva desaparició el 1903. L'any 1905 el va llogar el Barça que hi va jugar fins el 1909 quan es va mudar al veí camp del carrer de la Indústria. Paral·lelament el camp de futbol deixaria d'existir durant dues temporades per convertir-se en el Velòdrom Parc d'Esports.
L'any 1911, ja enderrocada la corda del velòdrom, aquesta instal·lació va recuperar las seva funció com a camp de futbol. L'Espanyol el va arrendar i va passar a jugar-hi els seus partits com a local. El 26 de febrer de 1911 els blanc-i-blaus van estrenar el camp en un partit davant el seu homònim Español de Madrid,  El terreny de joc tenia unes dimensions de 105 x 65 metres. Les obres fetes durant els anys en que funcionà com a velòdrom havien deixat unes magnífiques graderies amb capacitat per prop de 8.000 espectadors, que el situaven amb un aforament comparable al veí camp del carrer Indústria on jugava el FC Barcelona. 

*1912.- Vista del camp de futbol del carrer Muntaner en la seva segona etapa quan era terreny de joc de l'Espanyol. Al fons es pot veure l'Hospital Clínic i la Facultat de Medicina. (Foto: Josep Brangulí /ANCCliqueu sobre la foto per agrandir-la).

*1915.- Una formació de l'Espanyol sobre el terreny del joc del camp del carrer Muntaner. (Foto: Autor desconegut).

*1916.- Partit al camp del carrer Muntaner que enfrontà al Barça i a l'Espanya. Al fons el carrer Coello. A la dreta de la imatge amb el seu característic mocador blanc penjat a la cintura es pot distingir al barcelonista Paulino Alcántara. (Foto: Josep Maria Co de Triola /ANCCliqueu sobre la foto per agrandir-la).

*1916.- Una altra acció del joc durant el partit entre el FC Barcelona i el FC Espanya (amb pantalons blancs) jugat al camp del carrer Muntaner. (Foto: Josep Maria Co de Triola /ANCCliqueu sobre la foto per agrandir-la).

*1919.- Foto acolorida en la que podem veure un equip del CD Europa que actuava de local al camp del carrer Muntaner. Jugaven un partit de promoció enfront l'Atlètic Sabadell que va acabar amb victòria dels graciencs. (Foto: Frederic Juandó Alegret).
 

4 comentaris:

  1. He vivido 40 años en esa manzana, precisamente desde donde se ha tomado la segunda foto. No tenía ni idea de que fue el campo del Barça y luego del Español, aparte de velódromo.
    Muchas gracias

    JC

    ResponElimina
  2. Señor Enric March,

    Se equivoca usted con Paulino Alcántara Riestra.

    Falangista desde los años treinta, franquista y camisa azul en la postguerra, con cargos en la Falange y manía persecutoria contra los llamados entonces "rojos". Anticatalanista y sobretodo antianarquista confeso.

    En 1940, cuando un familiar jugaba en un Barça de aquellos años infiltrado por elementos del franquismo en su directiva, Alcántara era responsable junto al ex defensa Sancho del fútbol. Y Alcántara era conocido como la "oreja del Caudillo", había que tener mucho cuidado con lo que se hablaba delante de él por su relación con el régimen.

    Ejercio de doctor y siempre estuvo metido en el Barça, pero con un franquismo de los pies a la cabeza. Recuerdo que me contaban como los obligaban a levantar el brazo y cantar el cara al Sol por "cojones" en el Camp de Los Corts. Otro franquista era Planas, el entrenador de aquella época.

    Es increíble que lo que sería despreciado en un ámbito político y social se admita con deportistas como Alcántara, y se le rían las gracias del pañuelo.

    Sabe usted que este hombre se reía cuando le comentaban lo que pasó con los anarquistas y que le parecía bien.

    Salud

    Juan Carlos

    ResponElimina
  3. Bona tarda Miquel, respecte a la primera imatge de l'entrada, aquesta pertany al partit disputat el 6 de gener de 1902 entre l'Hispània AC (no FC) i el FC Barcelona corresponent a la 2a edició de la Copa Macaya. Va guanyar el Barça 2 a 4. La imatge va aparèixer publicada a la revista Los Deportes del 20 de gener de 1906 i tal com posava al text, eren tres imatges cedides pel mateix Hans Gamper. A la imatge es poden veure dos nois prims, alts i rosencs, són els germans Black de l'Hispània, als quals se'ls deia "las monas".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pep, he incorporat les dades que m'has facilitat al text de l'entrada. Qualsevol altra observació o "gasapillo" que trobis serà ben rebut. Miquel.

      Elimina