MIQUEL BARCELONAUTA
L'última etapa del Novedades, a partir del 1959 fins a la seva desaparició, va ser una etapa bàsicament de cinema només amb un curt tram final en que hi tornà el teatre. Pero l'inici de la història d'aquest últim trajecte del local es remunta a la seva destrucció total esdevinguda al 1938, en plena Guerra Civil, quan va patir un devastador incendi. Des d'aleshores fins a finals de la dècada del 1950's les runes de l'antic Novedades van presidir aquell primer solar del carrer de Casp vorera muntanya. Va ser al 1953 quan l'empresa Teatro Novedades S.A. va decidir aixecar un nou local que no s'inauguraria fins 6 anys després, durant les festes de la Mercè de 1959.
El nou Novedades va ser projectat per l'arquitecte mallorquí Miquel Ponsetí i Vives (1920-2009) i tot i que inicialment es preveia que fos un teatre, l'empresari Balañà se'n va fer càrrec i el va orientar cap a l'exhibició cinematogràfica. Balaña va gestionar també el local annex que amb el nom de Palacio Novedades es presentà al públic com a sala de festes i s'hi van programar diferents espectacles. Posteriorment es va aixecar l'Hotel Barcelona (Casp 1-13), obra de Francesc Mitjans, que va cobrir la sala de cinema.
Arquitectònicament la sala era d'un disseny força avançat amb una estructura de formigó que feia posssible una gran amplitud tant de la platea com dels dos amfitetares. En total, el seu aforament era de 1.600 localitats.
L'àmpli vestibul que hi havia després de l'entrada des del carrer, menava a un llarg passadís que portava a diferents espais: el frontó, la sala de ball, una pista de bitlles i l'entrada al pàrquing. La decoració era de tons blaus i blancs i s'hi podia veure un elegant fris, que després es va traslladar als Multicinemes Balmes.
El Novedades era una sala d'estrena per antonomàsia on s'hi podien veure les grans superproduccions i els films de capçalera de la cartellera. La programació s'havia obert a l'abril de 1960 amb Historia de una monja (Fred Zinemann. 1959) amb Audrey Hepburn i, gairebé tot seguit, s'hi va estrenar la superproducció Ben-Hur (William Wilder. 1960) amb Charlton Heston. Doctor Zhivago hi va aguantar més d'un any (des d'octubre de 1966 fins al gener de 1968). També s'hi van estrenar algunes pel·lícules inoblidables del mestre del supens Alfred Hitchcock, entre elles El hombre que sabía demasiado amb James Stewart i Doris Day o la sempre inquietant Los Pájaros amb Tippi Hedren.
Ja cap a finals de la dècada dels 1970's el Novedades serà recordat per tots els que vam anar a veure-hi El último tango en París (Last Tango en Paris - Bernardo Bertolucci. 1972), un film d'escàndol en el seu dia amb Marlon Brando, Maria Schneider i la famosa escena de la mantega.
Retorn al teatre.
A partir del 1992, la sala de cinema va tancar portes i el local, continuant amb la gestió de Pere Balañà, es va reciclar com a teatre recordant èpoques passades i oferint un seguit de funcions força recordades pels barcelonins.
El primer espectacle d'aquesta darrera etapa del Novedades com a teatre, va ser una versió catalana del musical Cabaret, dirigida per Jerôme Savary en el marc del Festival Olímpic de les Arts. Full Monty en versió dirigida per Mario Gas va ser el següent musical.
I La Cubana amb el seu espectacle Mamá quiero ser famoso tampoc va faltar a la cita en aquesta darrera etapa teatral del Novedades.
Al maig del 2006 el local va quedar tancat al públic i amb el pas del temps seria víctima d'un progressiu abandonament. En els seus últims anys, el pas interior per accedir al pàrquing permetia encara fer un exercici de nostàlgia i recordar el què havia estat aquell cinema. Finalment, a finals del 2017 va ser enderrocat tot el recinte inclòs l'Hotel Barcelona per edificar-hi un nou hotel de gran luxe anomenat ME.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada