MIQUEL BARCELONAUTA
La filial espanyola de la marca de refrescos originària dels Estats Units [1] Orange Crush, es va constituir a Barcelona el 24 de desembre de 1928 en forma de Societat Anònima i amb un capital social inicial de 500.000 pessetes. Durant els anys de la Segona República es podia considerar un refresc totalment consolidat en el mercat espanyol amb múltiples punts d'embotellament a tot el territori de l'estat pertanyents a diverses empreses vinculades a la producció de gasosa.
Una de les primeres comarques de Catalunya on s'estengué la produccio d'Orange Crush fou a l'Empordà. El 10 de juliol de 1929 es signava un contracte emès per Orange Crush, SAE, de Barcelona, que concedia la llicència i el dret d’embotellament i venda dels seus productes a Cayetano Ferrer Lloveras. La llicència establia que l’empresa regentada pels Ferrer podia utilitzar les ampolles, taps i altres materials de Crush a les localitats de Roses, Castelló d’Empúries, Vilajuïga, Pau, Palau-saverdera, Sant Pere Pescador, l’Armentera, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà i Garriguella. El conveni per a l’embotellament es regia per les instruccions i fórmules que establia la companyia per a la preparació i fabricació del xarop simple i la solució d’àcid cítric, xarops preparats, begudes acabades i rentat d’ampolles. [2]
L'empresa era propietat de la família Soler Serra. La primera seu i fàbrica va estar establerta al carrer Aragó número 366 entre els carrers Roger de Llúria i Bruc. Curiosament aquest mateix lloc fou on també es distribuiria la Coca- Cola. Als anys 1930's es va comercialitzar també un refresc de llimona de la mateixa marca amb el nom de Lemon Crush. En aquells primers anys, i segons la publicitat de l'època, les oficines de l'empresa a Barcelona eren també emplaçades al número 156 del Paral·lel.
Orange Crush, tot i ser una marca d'origen americà, va sobrevviure a la Guerra Civil i es va seguir comercialitzant a Espanya en els anys posteriors a 1939.
No va disposar mai de plantes embotellares pròpies sino que va haver d'utilitzar-ne de diverses d'altres empreses.
A finals de l'estiu de 1961, Orange Crush, que aleshores tenia com a lema de publicitat la frase Del naranjal a sus labios, organitzava a Sitges el seu Primer Certamen de Cançó Publicitària per a compondre el seu tema publicitari de només un minut de durada. Durant aquest periode i fins al final de la seva activitat comercial les oficines de la filial espanyola d'Orange Crush a Barcelona van estar emplaçades al carrer de Balmes 184 tocant a Diagonal.
Al maig de 1966 es va posar en servei la nova planta on es fabricava la cervesa Lamot, que també va obtenir la concessió de l'embotellament dels productes de Crush per Catalunya i Andorra. Paral·lelament es va llençar al mercat un nou envàs del producte consistent en una ampolla amb un nou disseny amb estries horitzontals
Als anys 1970's la puixança d'altres refrescos de taronja com Fanta (de l'empresa Coca-Cola) i Mirinda (propietat de Pepsi-Cola), així com el manteniment de les marques espanyoles Kas i Trinaranjus van accelerar el final d'Orange Crush a Catalunya i Espanya. Així als anys 1980's la fàbrica de Cobega, embotelladora de Coca-Cola i Fanta, va deixar de produir Orange Crush. En aquells anys fou quan la marca va ser ser adquirida per Procter & Gamble i al 1989 per Cadbury Scheweppes. Finalment, es va convertir en una marca de Dr. Pepper Snapple Group i continua comercialtzant-se a tot el continent americà.
Pel que fa a la filial espanyola va deixar definitivament la seva activitat després d'una Junta General d'Accionistes celebrada al desembre de 1985.
_______
[1].- Orange Crush havia estat fundada a Chicago (Illinois) el 1911 per l'empresari Clayton J. Howell en col·laboració amb el químic Neil Callen Ward (1882-1939), que va idear la fórmula del procés per estabilitzar els olis de la fruita i afegir-hi polpa de taronja natural i presentar el producte en la seva característica ampolla estriada.
[2].- Arxiu Municipal de Roses (Alt Empordà)
