VELO-PISTA BALMES. Mallorca/Balmes. (1909-1919)

 MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER i ALFRED PUIG.

El Velo-Pista Balmes [1] va ser una de les pistes de ciclisme més cèntriques de les que hi va haver a la ciutat als inicis del segle XX. Era un velòdrom de petites dimensions i molt modest quant als materials emprats. Quedava situat a la cantonada Mar-Besòs del xamfrà Balmes-Mallorca, al bell mig de l'Eixample i al costat d'un carrer Balmes solcat per les vies de superfície del carril de Sarrià que havia estat electrificat pocs anys abans [2]. En realitat, la corda del Velo-Pista ocupava només una tercera part de la llargària del carrer Mallorca tenint en compte que aquella illa de cases -com totes les que se situen entre Balmes i Rambla Catalunya- no són regulars de superficie, atès que la distància entre aquests dos últims carrers és superior que la que hi ha entre els carrers que discorren paral·lelament en sentit Llobregat-Besòs. A la part oposta al carrer Balmes l'espai limitava amb un magatzem annex a la Casa Maury-Parés, projectada pel mestre d'obres Josep Artigas i Planes i construïda al 1884. 

  Emplaçament de la corda del Velo-Pista Balmes

La instal·lació va ser promoguda per un grup d'entussiastes aficionats a l'esport de la bicicleta encapçalats per Pedro Coll que n'era el propietari i va establir-hi un negoci de lloguer de bicicletes i de formació en l'esport ciclista. 

*1910.- El Velo-Pista Balmes a l'Anuari Riera d'aquell any. (Font: ARCA).

*1910.- Primeres reformes a les instal·lacions del Velo-Pista (Font: La Veu de Catalunya / ARCA).

*1910.- Inici d'una prova ciclista al Velo-Pista Balmes. A l'esquerra de la imatge el carrer Mallorca i al fons la mitgera amb finestres de la Casa Maury-Parés. (Foto: Frederic Juandó Alegret / Arxiu de la Diputació de Barcelona)

*1910's.- Una altra imatge d'una cursa ciclista celebrada al Velo-Pista Balmes. En aquest cas, la foto ens permet veure la cruïlla entre el carrer de Mallorca amb el Passatge de Mercader al fons en el centre de la imatge (Foto: Josep Brangulí / ANC)

*1911.- Elogis a la figura de Pedro Coll com a gran mecenes de l'esport ciclista a Barcelona en un article publicat al diari en que es detalla el programa d'activitats i l'organització de les proves (Font: ARCA)

 

S'hi van celebrar algunes reunions de caire polític i reivindicatiu com les assemblees dels organitzadors de la vaga d'estudiants de l'escola d'Enginyers Industrials al 1912.

*1912.- Dues imatges de la reunió assembleària d'estudiants celebrada el 4 de novembre d'aquell any al Velo-Pista Balmes per debatre sobre si anar a la vaga. A la fotografia inferior es poden veure al centre de la imatge els edificis pertanyents al carrer Balmes entre els números 83 a 87. (Font: Mundo Gráfico / ARCA).

*1913.- Els associats a la Velo-Pista organitzaven sovint curses fora de la ciutat com aquesta al Baix Penedès de la que informava el periòdic El Diluvio al setembre d'aquell any (Font: ARCA). 

El 1914 es va fundar el Club Ciclista Barcelona (CCB) que va passar a gestionar el petit velòdrom. Les notícies sobre el Velo-Pista del carrer Balmes es perden al 1919. 

*1915.- Retall del diari El Poble Català (edició del 21 de maig d'aquell any) informant d'una cursa de bicicletes organitzada pel Club Ciclista Barcelona al Velo-Pista Balmes. (Font: ARCA).

*1915.- Curiós article sobre unes curses ciclistes frustrades al Velo Pista Balmes en els últims mesos de funcionament del petit velòdrom (Font: Revista Stadium del maig d'aquell any).

*1918.- Cap als últims anys de vida del Velo-Pista Balmes, aquest article publicat a Madrid-Sports considerava que Barcelona no disposava d'un velòdrom en condicions (redordem que el Parc d'Esports del carrer Muntaner havia desaparegut al 1911) i en demanava un per a la ciutat. (Font: Biblioteca Nacional de España. BNE).

En un dels extrems del que va ser el Velo-Pista hi ha ara l'església de les Esclaves del Sagrat Cor (Mallorca 320), obra de l'arquitecte Eugenio Cendoya, un temple d'estil neoclàssic, actualment tancat al culte. que va ser inaugurada el 1952 coincidint amb la celebració a Barcelona del Congrés Eucarístic.

______

[1].- Les referències a Velo-Pista Balmes eren en masculí (El Velo-Pista), si bé cap al final de la vida de la instal·lació se'n poden trobar algunes en femení (La Velo-Pista) a les hemeroteques.

[2].- L'electrificació dels convois de la línia Barcelona-Sarrià es va produir al 1905, primer en sentit ascendent i després descendent. Això va suposar un respir per les façanes dels edificis del carrer Balmes, que fins aleshores eren afectades pels fums dels trens.

VELÒDROM DE GRÀCIA (1942-1954) / VELÒDROM MOSTAJO (1960-1964)

Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ i ENRIC H. MARCH

*1950's.- L'entrada al Velòdrom de Gràcia situada al final del carrer Encarnació. (Foto: Autor desconegut).

El 27 de maig de 1942 es va inaugurar al voltant del vell camp de futbol del Guinardó (també conegut com el Camp dels Cuartels) un velòdrom de terra compactada i amb la pista peraltada per a proves ciclistes. El seu emplaçament era al final del carrer Encarnació, on hi havia l'entrada, dins una àrea que també delimitaven els carrers Tatxdir i el Torrent de Lligalbé (l'actual tram final del carrer Lepant). En els seus primers anys va ser conegut com Velòdrom de Gràcia.

*1942.- Notícia de la inauguració del Velòdrom de Gràcia. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dia 21 de maig) 

*1942.- El Mundo Deportivo també es feia ressó amb grans dosis d'entusiasme de l'obertura del nou velòdrom (Edició del dia 22 de maig)

*1947.- Planòl municipal on s'ha assenyalat en groc l'àrea que ocupava el velòdrom de Gràcia al voltant del vell camp de futbol del Guinardó. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

En aquest velòdrom es van disputar diverses edicions dels campionats ciclistes de Catalunya i Espanya i va estar operatiu fins el 1954. A partir d'aleshores la pista va continuar alçada, però no es reprendria el seu ús com a velòdrom fins el 8 de maig de 1960, sota la direccií del ciclista aragonès Santiago Mostajo (1935-2005). Fou a partir d'aleshores que aquesta instal·lació va passar a ser coneguda popularment com Velòdrom Mostajo.

Una imatge que ens mostra la cohabitació entre ciclisme i futbol en el Camp dels Cuartels.

*1960.- Notícia de la inauguració del Velòdrom Mostajo publicada a La Vanguardia del dia 7 de maig d'aquell any.

Per aquesta pista hi van passar figures del ciclisme com Miquel Poblet o Federico Martín Bahamontes i s'hi van disputar campionats de Catalunya i d'Espanya en totes les categories, així com algunes proves de karts. Va estar operatiu fins a la primavera de 1964, sense que Mostajo pogués veure realitzat en dels seus grans projectes, que era l'organització d'una competició ciclista interclubs. 

VELÒDROM DEL PARC. Parc de la Ciutadella (1904)

A partir del 1899 el Velòdrom de la Bonanova es va convertir en un camp de futbol deixant d'acollir curses de velocípeds. En aquells anys els velòdroms prol·liferàven a la ciutat gràcies a l'entusiasme i les iniciatives dels actius aficionats a la bicicleta, pioners d'aquest esport a Barcelona.

L'ajuntament també va posar el seu gra de sorra per al foment i consolidació del fenòmen ciclista. A l'estiu de 1904 va construir una pista de fusta per a bicicletes a la plaça d'Armes de la Ciutadella amb les corbes peraltades. La inauguració va tenir lloc el dia 27 de setembre coincidint amb la celebració de les festes de la Mercè. Unes tribunes de fusta situades als laterals permetien seguir còmodament el desenvolupament de les curses i proves.
El mateix dia de la inauguració s'hi va organitzar una gran festa de l'esport amb la col·laboració de l'Sportsmen's Club, una societat esportiva aleshores emergent a la ciutat, que va començar amb una aviada massiva de 2000 coloms missatgers per part de la Reial Societat Colombòfila. La jornada va incloure curses atlètiques, de motocicletes i de trotons, així com un partit de futbol. L'endemà va ser dedicat íntegrament a les curses ciclistes.
De fet, aquesta instal·lació va ser extraordinàriament efímera i es va desmuntar a finals d'aquell mateix any.

*1904.- Una imatge del Velòdrom del Parc de la Ciutadella durant la festa esportiva d'inauguració el dia 27 de setembre. Sobre la pista membres de la Reial Societat Colombòfila es disposen a aviar els coloms missatgers. Rera les tribunes laterals es poden veure les antigues edificacions de la Ciutadella.

EDÉN-CYCLE. Consell de Cent 236 (1896-1899)

Article elaborat amb la col·laboració d'EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

 

 

 

La història dels primers anys de l'esport de la bicicleta a Barcelona mereix una parada obligada a l'Edén-Cycle, conegut també com la pista ciclista de Pedro Agar.

Aquest recinte constava d'un local social envoltat per uns jardins i d'una pista ciclista que en el seu dia fou presentada com el millor velòdrom de Barcelona. Era situat al numero 236 del carrer Consell de Cent entre Muntaner i Aribau. El local va ser promogut per l'esportista Pedro Agar, un acreditat campió velocipediste que havia guanyat diverses proves durant els primers anys de la década dels 1890's. Segons la premsa de l'època [1], l'Edén- Cycle disposava d'una biblioteca i d'unes luxoses instal·lacions amb una tribuna amb vistes a la pista ciclista i era punt de trobada dels més notables aficionats i amics ciclistes barcelonins.

Emplaçament de l'Edén-Cycle (òval vermell) sobre un plànol de l'època. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya).
 

En els seus primers anys va ser el local de la Peña Ciclista i s'hi despatxaven entrades per assistir a les curses organitzades al Velòdrom de la Bonanova. La Peña Ciclista, que havia estat fundada el 1896 i tenia limitat el nombre de socis, va abandonar el local cap al febrer de 1899 després de fusionar-se amb el Círculo Ecuestre. Només un mes després fou la societat Cyclist-Club la que va establir la seva seu a l'Edén-Cycle  després d'abandonar les seves antigues oficines. Aquest local social era també lloc habitual de festes i celebracions. El 1899 s'hi va organitzar una revetlla de Sant Joan a benefici dels pobres del barri. Aquell mateix any es perd la pista d'aquest recinte ciclista, probablement a causa de la construcció del nou Velòdrom del carrer Aragó que era molt aprop.

 

*1898.- Nota sobre la Peña Ciclista publicada a la revista esportiva Los Deportes al novembre de 1898. (Cliqueu a sobre per ampliar-la).

[1] Los Deportes núm. 5.  1 de gener de 1898

VELÒDROM DE SANTS. C. Rolanda (1926-1932)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ



*1927.- El Velòdrom de Sants el dia de la seva inauguració. (Font: Barcelona Atracción. Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la)

A començaments del 1926 la Secció Ciclista de la Unió Esportiva Sants emprenia el projecte de construir un nou velòdrom al mateix barri. El del carrer Sant Jordi s'havia quedat petit i enxovat entre el bullici del mercat i les vies del tren i es van adquirir uns terrenys cap a la banda de Can Manteca tocant a Les Corts, just al costat de l'emplaçament del camp de futbol del carrer Galileu. 
La Unió Esportiva de Sants s'havia constituit a l'any 1922 en fusionar-se el FC Internacional, El Velo Club Sants i el Club Ciclista Nou Velòdrom. Amb l'objectiu de finançar la nova pista, la UE Sants va emetre bons que oscil·laven entre les 10 i les 1.000 pessetes de l'època. El velòdrom va quedar enllestit cap a finals d'any amb una corda de 250 metres, rectes de ciment i peraltats de fusta. La solemne inauguració es va produir el dia 5 de desembre de 1926. El recinte va quedar vinculat a la Volta Ciclista a Catalunya i va acollir importants proves ciclistes nacionals i internacionals. A la pelouse (espai central) d’aquest velòdrom s'hi disputaven habitualment partits de basquetbol.

*1926.- El 17 de gener La Vanguardia publicava aquest retall sobre l'inici de les obres del nou velòdrom i de la maqueta que, per iniciativa del president de l'entitat Francesc Maria Peris, s'exposava al públic per mostrar les característiques d'aquesta instal·lació ciclista.

*1927.- El Velòdrom de Sants (fletxa vermella) apareix en primer terme de la imatge. Al darrera (fletxa groga) el camp de futbol del carrer Galileu on jugava la Unió Esportiva Sants (Foto: Josep Gaspar. Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la)

*1930's.- Emplaçament del Velòdrom de Sants sobre un planòl de l'època. La pista era situada a la zona de Can Manteca i s'hi accedia pel carrer Rolanda (actual Violant d'Hongria). (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)

*1926.- Finalment el 5 de desembre d'aquell any s'inaugurava oficialment el nou recinte ciclista (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

La nova pista va funcionar fins al 1932, any que pot considerar-se com el de cloenda de la història del ciclisme en pista en recintes permanents a Barcelona. Va ser enderrocat a finals d'aquell any i caldria esperar fins a l'arribada del modern Velòdrom d'Horta, construit a l'abric dels Jocs Olímpics de 1992, per tornar a disposar d'un recinte estable, tot i que aquest modern velòdrom pateix d'una molt escassa utilització com és per tots conegut.

*1932.- Obres de desmuntatge de la pista del velòdrom.

*1932.- El Mundo Deportivo del dia 27 de novembre publicava aquesta notícia acompanyada d'una carta al director de l'ex campió ciclista Miquel Bover, en la que lamentava la desaparició ja irreversible del mític Velòdrom de Sants. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

VELÒDROM DEL CUBELL. C. Sant Jordi. Sants. (1909-1926)

*1920's.- Vista aèria del centre de Sants on podem veure la corda del Velòdrom del Cubell (fletxa vermella), al costat mateix del Mercat de Sants (fletxa groga) i prop de l'actual plaça de Sants (fletxa verda). 

Des dels inicis del segle passat el barri de Sants sempre es va caracteritzar per la seva compromesa afició a l'esport ciclista. Després d'una primera, gairebé improvisada, pista de terra al carrer Rossend Arus (aleshores carrer del Migdia), existent a l'any 1908, es va constituïr tot seguit el Club Ciclista Nou Velòdrom, que naixia amb l'objectiu principal de construir una una nova pista ciclista al barri.

Així doncs, a finals de 1908 per iniciativa del l'esmentat club, es posen les bases per a la construcció d'un altre velòdrom. Era situat al número 11 del carrer Sant Jordi, molt a prop de la via ferroviària i al costat mateix del Mercat. Aviat va ser conegut popularment com el Velòdrom del Cubell. La seva corda feia 133 metres i l’amplada de les rectes era de 3 metres. La inauguració va tenir lloc a mitjans d’abril de 1909. Curiosament aquest velòdrom va tenir una llarga vida i es va mantener en actiu fins al mes de noviembre de 1925.  En més d'una ocasió va ser l'escenari de l'arribada de l'etapa barcelonina de La Volta a Catalunya.

També s'hi van celebrar les primeres 24 Hores Ciclistes en Pista els dies 8 i 9 de desembre de 1917, que no es van poder completar totalment a causa de la forta pluja caiguda, que va obligar a l'organització a suspendre la prova.

A finals de 1925 l'imminent inauguració d'un nou velòdrom més gran al carrer Rolanda va significar el declivi i desaparició d'aquesta modesta i històrica instal·lació esportiva santsenca.

*1914.- Una cursa ciclista de sis hores celebrada al velòdrom del carrer Sant Jordi. (Foto: Josep Maria Co i de Triola/AFCEC)  

*1914.- Preparatius d'una cursa ciclista. Al fons es pot veure el Mercat de Sants (Foto: Josep Maria Co i de Triola/AFCEC)  

VELÒDROM DE LA RONDA DE SANT PERE (1892-1893)

 

* Emplaçament del Velòdrom de la Ronda de Sant Pere sobre un plànol municipal de 1891 (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)

L'aficio a les bicicletes a Barcelona es remunta a les primeres proves esportives celebrades amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Però ja uns anys abans, la ciutadania barcelonina havia començat a familiaritzar-se amb dos nous mots: velocipedisme (esport ciclista) i velocípede (bicicleta). L'interès dels joves de final de segle pel ciclisme anava en augment i no fou gens estrany que ben aviat apareguessin les primeres entitats associatives que aplegaven als interessats en aquest esport. Els primers clubs ciclistes coneguts foren el Veloz Club (1888), l'Associació d'Excursionistes (1888) i posteriorment el Club de Velocipedistes (1889). L'any 1891 Claudi Rialp creava la Societat de Velocipedistes de Barcelona. Poc després es presentava en societat l'anomenat Club Velocipédico  i els quioscs de la Rambla celebraven l'arribada de la revista especialitzada El Ciclista.

En aquest context d'afició emergent era lògic que calia disposar d'un espai per a practicar i fou així com va sorgir la idea de construir un equipament adequat per celebrar-hi curses de velocípedes.

Tot i que en molts llocs hem llegit que el Velòdrom de la Bonanova va ser el primer de la ciutat, això no es pas cert. La primera pista ciclista tancada que tingué Barcelona es va construir sobre un solar de la Ronda de Sant Pere tocant al carrer Girona. El cost de la instal·lació va ser de 30.000 pessetes de l'època de les quals 10.000 varen ser subvencionades per l'ajuntament.

La seva inauguració es produir cap a l'octubre de 1892 però aviat va quedar clar que en un espai tan cèntric no era pas el més adequat per tenir-hi un velòdrom amb vocació de futur.

A començaments de 1893 ja es va constituí una associació per construir un nou velòdrom. Així començaria el degoteig d'aquestes efímeres pistes esportives amb el Velòdrom de la Bonanova com a següent referent.

*1892.- En la seva edició del dia 11 de setembre d'aquell any, la publicació La Dinastía donava compte, amb tot luxe de detalls, de les obres de construcció i les característiques del velòdrom situat a la Ronda de Sant Pere cantonada Girona. (Font: Hemeroteca de la Biblioteca Nacional. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la.)

MÉS INFORMACIÓ:

Podeu trobar més informació al bloc de Juli Pernas BarcelonaSportiva en aquest enllaç: http://barcelonasportiva.blogspot.com.es/2013/05/el-primer-velodrom-i-la-primera-festa.html
i també al bloc Bereshit a:  http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2013/09/de-baluards-i-velodroms.html

 

VELÒDROM DE LES ARENES. Vilamarí / Aragó. (1907-1909)

Agraïments a CARMEN GIMÉNEZ i ENRIC COMAS i PARER

Després del tancament de la pista del Velòdrom de La Bonanova el 1899 i de la clausura de l’efímer velòdrom del carrer Aragó/Muntaner a finals de 1903, l’afició barcelonina es va tornar a plantejar la necessitat d’un nou velòdrom per exercitar l’esport ciclista. A manca d'un recinte adeqüat, una improvisada pista al parc de la Ciutadella intentava amb força penes cobrir aquest buit.

L’estiu de 1906 varen començar les obres d’una nova pista a l’illa delimitada pels carrers Vilamarí, Aragó, València i Llança, a les rodalies del costat muntanya  de  l’Escorxador Municipal. Aquest nou recinte, que va ser batejat amb el nom de Velòdrom de Les Arenes per la proximitat de la plaça de toros, havia estat promogut per l’industrial Josep Rex, un autèntic entusiasta del món de la bicicleta. La inauguració, tot i que inicialment era prevista pel 27 de gener de 1907, no es va poder fer efectiva fins el 17 de febrer següent a causa de les fortes pluges que van caure sobre al ciutat aquell hivern.

Emplaçament del Velòdrom de Les Arenes sobre un plànol urbà de l'època. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

*1907.- Sortida d'una cursa de bicicletes al Velòdrom de les Arenes.

 

*1907.- Una altra imatge del velòdrom. Al fons la cantonada Aragó/Vilamarí.

 

*1908.- Una cursa en acció sobre la pista de terra. (Font: Derylermanks i Cia / AFB)

*1907. Nota publicada a La Vanguardia després de la inauguració del velòdrom en la que sorprèn el to extraordinàriament crític amb la nova pista. 

*1907. El Mundo Deportivo en la seva edició del 21 de febrer publicava aquest complet article sobre el nou Velòdrom de Les Arenes inaugurat uns dies abans.  (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

 

 

1908.- Animació a prop de la pista del velòdrom. L'edifici del fons encara és avui dempeus a la cantonada Vilamarí/Aragó. (Font: Derylermanks i Cia / AFB)

La premsa de l'època va ser especialment crítica amb les característiques d'aquesta nova instal.lació ciclista de pista de terra. Si bé es reconeixia que era més adient que la improvisada del parc de la Ciutadella, on es venien celebrant curses des del tancamenet de velòdrom del carrer Aragó, també era cert que no reunia condicions suficients i estava condemnada a la provisionalitat mentre no es construïa un recinte comme il faut. És per això, que la vida d'aquest velòdrom va ser força curta i va quedar en desús en inaugurar-se la nova pista del Parc de Sports del carrer Muntaner l'any 1909.

*1909.- L'obertura del nou velòdrom del carrer Muntaner va significar el final del de Les Arenes. El 4 de març El Mundo Deportivo publicava aquest esqüet anunci en el que s'oferia el velòdrom a arrendament o traspàs. Ja mai més tornaria a reeixir.

VELÒDROM DEL CARRER ARAGÓ. (1900-1903)

A partir del 1899 el Velòdrom de la Bonanova va deixar d'acollir proves ciclistes per orientar-se bàsicament a la pràctica del futbol. Tot i això,  els entusiastes esportistes de la bicicleta varen poder disposar ben aviat d'un nou recinte per a la pràctica del seu esport favorit. Fou la Sociedad Anónima Velódromo la que prengué la iniciativa per a la construcció de la nova pista ciclista, aquest cop en un indret molt més cèntric que l'anterior recinte de La Bonanova. Els terrenys finalment escollits  eren situats al carrer Aragó, entre Muntaner i Casanova, prop del Pont del Mico. L'entitat Velo-Club es a afegir al projecte tot instal·lant la seva seu social al costat mateix dels terrenys del nou velòdrom.
 

*1900.- La Vanguardia del dia 13 de juny publicava aquesta notícia en la que s'informava de l'emplaçament i les característiques del nou recinte per a curses ciclistes. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

 

 *1900-1902.- Retalls d'algunes notícies de premsa sobre l'activitat del velòdrom i del Velo-Club. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
 

Tot i que inicialment el nou recinte es descartava per la pràctica del futbol per les seves insuficients dimensions, la veritat fou que s'hi arribaren a celebrar nombrosos partits.

La vida d'aquesta instal·lació ciclista de 250 metres de corda fou molt efímera. El 25 d'octubre de 1903 es col·locava la primera pedra del Casa del Pueblo del Partit Radical d'Alejandro Lerroux en els terrenys que havia ocupat el velòdrom.

VELÒDROM DE LA BONANOVA (1893-1906)

MIQUEL BARCELONAUTA

*1895.- Primers partits de futbol al terreny de joc del Velòdrom de la Bonanova. 

Situat entre la zona del Turó Parc i la Via Augusta, en un espai delimitat pels actuals carrers Modolell, Reina Victòria, Vallmajor i Valero, el Velòdrom de la Bonanova és bàsicament conegut per haver estat el primer terreny de joc del recent nascut Futbol Club Barcelona. De fet, des de l'any 1895 aquest velòdrom va començar a acollir els primers partits de football de la història de la ciutat. El terreny de joc era al centre de la corda, sobre un terra que, segons diuen les cròniques de l'època, era força irregular i ple de pedres. Generalment els match eren protagonitzats per immigrants britànics que coneixien les regles d'aquest nou esport que amb els anys despertaria grans passions i afició. El primer partit es va disputar el 27 de gener de 1895 i quatre anys després el FC Barcelona s'hi va estrenar en un partit jugat contra un equip de la còlonia anglesa el dia 8 de desembre de 1899.

*1895.- Un retall de premsa de La Vanguardia corresponent al dia 5 de maig, on queda clar que al velòdrom de la Bonanova es barrejava la pràctica del ciclisme amb la celebració de partits d'un emergent esport anomenat futbol, uns quants anys abans de la fundació del Barça i l'Espanyol.

*1895.- Un grup d'esportistes britànics a la tribuna del Velòdrom de la Bonanova abans de començar un dels primers partits de futbol que es van celebrar a Barcelona.

*1899.- Imatge del Velòdrom de Bonanova captada durant un partit de futbol celebrat el 8 de desembre de 1899, pocs dies després de la fundació del FC Barcelona. 

*1900's- Un equip del FC Barcelona formant sobre el terreny de joc del Velòdrom de la Bonanova. La línia del ferrocarril de Barcelona a Sarrià circulava per davant dels xalets que es veuen al fons de la imatge, que coincidiria amb l'actual Via Augusta. (Font: Col·lecció privada de Dariusz Osiak).

No obstant això, la finalitat principal del recinte eren lògicament les curses ciclistes i la pista comptava amb revolts peraltats i una vistosa tribuna. El cost del velòdrom va ser de 30.000 pessetes de l'època i es va finançar mitjançant l'emissió d'accions. La societat promotora va deixar la gestió del recinte a una comitè d'accionistes, mentre que un comitè esportiu format per les societats ciclistes existents a la ciutat s'encarregà de la programació esportiva. La junta d'accionistes va acordar també que als deu anys la societat es presentaria a liquidació i es repartirien els beneficis entre els propietaris de les accions.

El velòdrom es va inaugurar el 24 de setembre de 1893, diada de la Mercè, sota la presidència de l'alcalde de Sant Gervasi de Cassoles senyor Rosés i amb menys públic de l'esperat perquè el cel amenaçava pluja. En la cursa internacional d'inauguració la victòria va ser per Lambrechts. La pista era de ciment, tenia 400 metres de corda amb dues rectes de 120 metres, mentre que els dos trams de corba dels extrems eren de 80 metres cadacún. La tribuna per acollir el públic feia 40 metres de llargada.
Un any després el velòdrom va ser testimoni d'un nou rècord de l'hora que va assolir el cicliste Antoni de Sard en establir una marca de 32 quilòmetres amb 415 metres. També s'hi van celebrar proves de tir i partits de tennis organitzats per la colònia britànica que uns anys després va fundar el Reial Club de Tennis Barcelona. Amb el pas dels anys l'activitat ciclista va baixar i les últimes carreres de velocípedes s'hi van veure a finals de 1898.
Amb el canvi de segle altres velòdroms varen concentrar l'atenció de l'afició ciclista barcelonina. L'any 1900 es va construir el del carrer Aragó cantonada Muntaner, posteriorment al 1907 un altre al costat de l'Escorxador Municipal conegut com el Velòdrom de les Arenes i el 1909 es va inaugurar el Parc d'Sports al carrer Muntaner. 

A partir de l'any 1899 fins a la seva desaparició el 1906,  el recinte del Velòdrom de la Bonanova va deixar d'acollir curses ciclistes i va funcionar només com a camp de futbol.  

*1902.- Un plànol de començaments del segle XX on es pot veure l'emplaçament exacte del velòdrom al costat de la línia del tren de Sarrià, que coincideix amb el curs actual de la Via Augusta (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

Article actualitzat i ampliat el 22 de maig de 2025