diumenge, 31 de maig de 2015

LA ESCOCESA. Cotilleria. Hospital 133. (1910's-1930's)

Agraïments a JORGE ÁLVAREZ, MARIA JOSÉ GONZÁLEZ i EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ


*1926.- Anunci de La Escocesa amb tota la diversitat de productes que s'hi oferien (Font: Almanaque Rosa./ BNE.)

El doctor Francesc Serra i Crusella (Tremp 1885 - Barcelona 1954) era un especialista en ortopèdia, que als anys 1910's va obrir una corseteria al carrer Hospital 133 (entre el carrer de la Cera i el desaparegut carrer de Sant Jeroni), que després s'ampliaria amb una segona botiga al número 17 del mateix carrer, molt més aprop de la Rambla. 
El negoci combinava solucions als problemes estètics i als mèdics mitjançant una oferta personalitzada i a mida de les necessitats del client. Eren altres temps i la publicitat emprada per La Escocesa per comercialitzar els seus productes d'ortopèdia i estètica era especialment colpidora. D'una banda, feia sempre especial referència al caracter "especial" i fins i tot "científic" del tipus de productes que s'hi ofereien, la qual cosa li donava una imatge singular que el va convertir en un comerç molt apreciat tant per a corregir desviacions com per amagar carns sobreres que atemptaven contra la figura femenina.


*1930.- La publicitat incoporava imatges captades amb raigs X que comparaven els canvis produïts amb la utilització de les cotilles ortopèdiques (Font: La Veu de Catalunya)

*1930.- Retall de l'article que La Veu de Catalunya va dedicar a la cotilleria La Escocesa (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

Els anuncis es basaven també en una utilització d'un llenguatge amb certes dosis de crueltat, que avui ens semblaria altament irrespectuós, i que remarcava aquells defectes físics contra els que s'oferien sol·lucions. Era habitual trobar expressions com Las madres que tengan hijas defectuosas las deben traer a la Escocesa  o textos més llargs com aquell que déia La jorobada por la calle. Tiene la cara bonita, despertando admiración y lástima al mismo tiempo. Estos defectos tan perjudiciales para las jóvenes pueden evitarse con el tratamiento racional científico comparable al del jardinero que corrige los defectos del árbol joven.

*1934.- Un altre anunci de La Escocesa on queda clar que, a banda de les correccions ortopèdiques, una altra de les especialitats de la casa eren les cotilles a l'ús, altrament dites faixes.

Després de la Guerra Civil el negoci va continuar exclussivament a la botiga del número 17 pròxima al Pla de la Boqueria.

dissabte, 30 de maig de 2015

IDEAL BAR. Unió 4 (1915)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ


Obert el 1915 en el mateix local que anteriorment havia acollit el Bar Unión, aquest establiment comptava amb una terrassa amb taules sobre l'estreta vorera del carrer Unió i es beneficiava de la seva proximitat a la Rambla. Era propietat de Joan Pujol i Monné i la seva pista es perd només uns anys després. Tot l'immoble va desaparèixer quan es va reformar i ampliar el Liceu a la segona meitat dels anys 1990's.




dijous, 28 de maig de 2015

ANUNCIS LLUMINOSOS A LA CASA ROCAMORA. Passeig de Gràcia-Casp.(1930's-1970's)

Article elaborat amb el suport de MIQUEL F. PACHA, FRANCISCO ARAUZ, EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i RAMON VILALTA

El privilegiat emplaçament de les Cases Rocamora a la cantonada del passeig de Gràcia amb Casp i la perfecta visió que des del bell mig de la plaça Catalunya se'n té, van convertir l'espai del seu terrat contigu a la cúpula com un lloc idoni per instal·lar-hi rètols publicitaris lluminosos de gran format.
El primer en aparèixer cap als inicis dels anys 1930's fou el Pirelli. Ens hem permès de fer un repàs cronològic a aquests anuncis.

1930's - PIRELLI. Neumático Nacional

Una gran estructura metàl·lica, que gairebé arribava fins a l'alçada de la cúpula, servia de suport a un curiós anunci de pneumàtics Pirelli. Hi apareixia una titella amb un bat de beisbol a la mà espantant un mosquit. La titella sobreeixia de dintre d'una pila de pneumàtics.




1940's.- MARAVILLA. Aféitese con Maravilla de Acero Magnético


Acabada la Guerra Civil un anunci de fulles d'afaitar Maravilla va ocupar el terrat sobre una estructura de suport similar a l'anterior. Aquest producte de l'higiene personal masculina era molt habitual en anuncis lluminosos. Altres marques com Iberia o La Palmera van ser presents fins ben entrats els anys 1960's en els rètols lluminosos a la Plaça Catalunya




1950´s.- MARAVILLA. Aféitese con Maravilla de Acero Magnético

Arribats els anys 1950's Maravilla seguia conservant l'espai publicitari amb un nou anunci, però la superfície de l'estructura de suport es va reduir considerablement. El nou anunci era bàsicament format per lletres amb el perfil de dues fulles d'afaitar situades a banda i banda de la part superior.




1960's.- CAMPARI l'aperitivo

Durant els anys 1960's les lletres blanques de l'anunci de Campari varen ocupar l'estructura metàl·lica de l'anunci amb l'afegitó l'aperitivo...




1960's.-1970's.-   CITROËN.

1970's.- JOHN. Pantalon John

Finalment als anys 70's una marca espanyola de pantalons (John) amb seu a Albacete serà l'últim anunci exposat sobre el terrat del xamfrà de les Cases Rocamora. Als anys 1980's l'estructura es va desmuntar definitivament.







diumenge, 24 de maig de 2015

CARROSSERIES FARRE / RYVESA . Aragó 179 (1909-1989)

Article elaborat en col·laboració amb EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ



L'any 1909 el carrosser Josep Farré i Gispert va encarregar la construcció d'un edifici per a la seva empresa. El solar escollit era situat a la vorera muntanya del carrer Aragó, entre Muntaner i Casanova, davant de la via del tren que en aquell punt deixava el carrer Aragó per seguir el seu trajecte per l'avinguda de Roma. En aquells primers anys del segle XX aquell indret era encara en gran part descampat sobretot des del carrer Muntaner en direccio a Sants 
El projecte de l'edifici, segons consta als arxius francesos Hennebique, va ser de Lluís Homs, tot i que tradicionalment s'ha atribuït a Eduard Ferrés. No s'ha trobat l'expedient de llicència d'obres a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (ANCB). [1]. La peculiaritat d'aquesta construcció era que juntament amb els Magatzems Sangrà del carrer Rosselló van ser els primers edificis construïts amb formigó armat a Barcelona. 

*1910's.- L'edifici de Carrosseries Farré amb la barana de la rasa del tren davant.

*1910's.- Interior del magatzem de Carrosseries Farré.

*1910's.- Imatge captada des de la cantonada Casanova/Avinguda de Roma on s'ha marcat l'edifici de Carrosseries Farré.


*1935.- Premis aconseguits per Carrosseries Farré 

Acabada la Guerra Civil el negoci de Carrosseries Farré va desaparèixer de l'edifici, que va patir nombroses modificacions. Posteriorment als anys 1950's s'hi va instal·lar l'empresa RYVESA (Recambios y Vehículos Sociedad Anónima) que funcionava com a taller de reparació i concessionari de l'empresa d'automòbils de la British Leyland Austin. Els baixos van ser convertits en una barreja de taller i expositor de vehicles de les marques Austin, Morris, MG i Mini. L'edifici va aguantar dempeus fins el 1989 quan va ser adquirit per l'inefable Núñez i Navarro que hi va aixecar un immoble d'oficines.

*1973.- L'antic edifici de Carrosseries Farré quan era ocupat per Ryvesa-Austin.


[1].- Grau, Ramon i altres. Modernització tècnica i arquitectura a Catalunya 1903-1929

dijous, 21 de maig de 2015

TEATRE ASIÀTIC / TEATRO LOPE DE VEGA. Roser 31-35 (1879-1932)

Josep Artís, pare del periodista i cronista barceloní Sempronio, assenyala l'any 1879 com la primera referència a l'existència del Teatre Jardín Asiático als números 31 a 35 del carrer Roser del barri del Poble-Sec. El local, molt modest, en una zona escassament urbanitzada, era regentat per la família Carabén, els mateixos que anys després varen regentar el popular Cafè del Teatre Español al Paral·lel.
L'Asiàtic era en realitat un bar cafè, on esporàdicament es presentaven espectacles lírics i dramàtics, alguns d'ells en català, així com funcions a benefici de joves que sortien cap a ultramar a fer de soldats. Tampoc hi faltaven entre els asidus alguns intel·lectuals i artistes com Simón Gómez, un conegut pintor de l'època. 

*1880's.- Primers anuncis a premsa del Jardín Asiático (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

La temporada 1889-1890 va actuar a l'Asiàtic la companyia del famós actor català Enric Borràs. Compten també que la gran actriu Margarida Xirgú hi va donar les seves primeres passes. L'any 1892 la sala apareixia a les cartelleres com a Teatro Lope de Vega, nom que va mantenir durant un interval que abasta fins l'any 1909.  L'estiu de 1895 el local va acollir una vetllada necrològica en homenatge al gran Frederic Soler Pitarra, que havia mort recentment, amb la posta en escena de l'obra dramàtica Sota Terra
A banda de l'activitat teatral, l'Asiàtic era sovint lloc de trobada d'associacions polítiques i sindicals que hi celebraven els seus mítings.
L'últim dia de l'any 1926 el local va presentar un acte d'homenatge a la figura de Santiago Rusiñol organitzat per la seva penya.
L'Asiàtic va desaparèixer durant els primers anys de la Segona República després d'haver acollit la Casa Regional Valenciana.

*1926.- La Vanguardia del dia 30 de desembre d'aquell any anunciava al Teatre Asiàtic un acte d'homenatge a Santiago Rusiñiol que s'hi celebraria l'endemà.

dilluns, 18 de maig de 2015

CASES ROCAMORA. Remat del cupulí. Passeig de Gràcia / Casp (1917-1960's)

Agraïments a MIQUEL F. PACHA


Dissenyades pels germans Joaquim i Bonaventura Bassegoda i Amigó i construïdes entre els anys 1914 i 1917, en plena Primera Guerra Mundial, les Cases Rocamora constituiexen un exemple d'arquitectura senyorívola del Passeig Gràcia que abasten pràcticvament un costat sencer d'illa, des de la cantonada muntanya amb Casp fins gairebé la Gran Via.
D'aspecte neogòtic i aparença medieval, hi destaquen les quatre cúpules baixes (una al xamfrà) situades sobre les seccions de les tribunes que marquen les quatre finques que integren el conjunt, sobre el que destaca la solemnitat de l'elegant torreó situat al vèrtex de la cantonada amb Casp.
Potser no siguin moltes les persones que s'hagin adonat que el remat del cupulí, avui coronat per un vulgar parallamps, és incomplet. Efectivament, el coronament quedava format en un altre temps per una secció més del cupulí que es completava amb un penell de ferro forjat que marcava la direcció del vent.
L'observació comparada de fotografies de l'edifici ens han portat a la conclusió que el penell i el remat superior del cupulí van ser eliminat cap al primera meitat dels anys 1960's, a la vegada que també es perdien uns petits pinacles que hi havien sobre els frontons de les quatre finestres de la part inferior de la cúpula.

1960's.- El ultims anys del cupulí en la seva forma original.

*1928.- La torre i el penell en una imatge captada des de la cantonada Gran Via / Passeig de Gràcia

Dos detalls de l'estat actual del cim del cupulí amb un parallamps que ocupa el lloc de l'original remat que era coronat amb un penell.

*1995.- Dues cartes de lectors publicades a La Vanguardia que tracten de la desaparició de la part superior del cupulí de la casa Rocamora. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

dissabte, 16 de maig de 2015

EL JARDÍ DEL PALAU MOJA. Rambla dels Estudis. (1784-1934)

Agraiments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i MARIA JOSÉ GONZÁLEZ


El jardí annex al Palau Moja poc abans de la seva desaparició. (Dibuix: Carnudets. Foto: Arxiu Mas).

Situat a la cantonada de la Rambla amb el carrer Portaferrissa, davant de l'església de Betlem, el Palau Moja va ser construit per Josep de Copons i d'Oms, marquès de Moja i la seva esposa Maria Lluïsa Descatllar Cartellà. La construcció, de línies neoclàssiques, va ser projectada per l'arquitecte Josep Mas i Dordal (1724-1802) i es va enlairar sobre el lloc que havia ocupat una de les torres de la Porta Ferrissa a l'antiga muralla medieval. Les obres van començar el 1774 i s'allargaren fins el 1784. Un segle més tard, després que l'últim Moja moria sense descendència, el navilier i comerciant d'esclaus Antonio López, marquès de Comillas, va comprar l'edifici i el 1875 hi va instal.lar la seva residència familiar i la seu dels seus negocis. Amb el temps el palau va passar a ser propietat dels comtes de Güell.
Originàriament l'edifici incorporava un jardí annex amb paret a la Rambla lleugerament elevat sobre el nivell del carrer. En aquest espai ajardinat s'hi va celebrar el 1786 la festa de casament de la pubilla dels marquesos de Moja amb el seu cosí germà Nacís Sarriera. Una reforma projectada per l'arquitecte Antoni Rovira el 1856 va afegir un tancament de l'extrem del jardí oposat al Palau amb una lògia de grans columnes d'estil corinti avui encara visible.
El 1934 quan l'edifici ja era propietat de la família Güell, es van obrir els actuals porxos per eixamplar la vorera de la Rambla, molt estreta fins aleshores. Tot seguit es va procedir a l'enderroc de la tanca de pedra que limitava el jardí per construir-hi l'edifici dels magatzems Sepu. Els gerros de pedra situats sobre la cornisa de la planta superior són l'únic record que queda d'aquell jardí romàntic.

*1896.- Vista de la paret exterior i de la lògia construida a l'extrem nord del jardí. (Foto: AFB) 

*1908.- Una foto que s'ha fet clàssica. Un ramat de cabres desfila pel costat de la paret que separa el jardí del Palau Moja de la rambla. (Foto: Francesc Ballell / ANC )


*1932.- El mur del jardí ple de cartells de propaganda electoral durant les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre d'aquell any. (Foto: Sagarra)


*1933.- El jardí sobre un plànol traçat a començaments dels anys 1930's poc abans de la desaparició del jardí. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)


*1934.- Obres d'enderroc de la tanca de pedra per construir-hi l'edifici dels magatzems Sepu. (Foto: Pérez de Rozas /AFB )

*1934.- L'enderroc de la tanca i la supressió del jardí van deixar al descobert un tram de la muralla medieval (Foto: Pérez de Rozas /AFB )


*1935.- Els magatzems Sepu, poc després de la seva inauguració. La façana del nou edifici comercial va quedar lleugerament enretirada en relació a l'antiga tanca del jardí. 

divendres, 15 de maig de 2015

CARRER NOU DE LA RAMBLA / CONDE DEL ASALTO. Botigues, comerços i locals d'oci. Anys 1930's

Article elaborat amb la col·laboració d'EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, MIQUEL F. PACHA, MARIA JOSÉ GONZÁLEZ, FRANCISCO ARAUZ, ENRIC COMAS i PARER i RAMON VILALTA.
Agraïments a CONCHIN LÓPEZ CAPARRÓS, ANTONI NAVARRO BUENO i JAUME ALMIRALL


De la Rambla a l'Arc d'en Cirés


Vorera muntanya (de la Rambla a Sant Ramon. Números parells)

2. Trink Halle. Bar


4. El Sport - Ara. Sabateria i Sombrereria / Clínica Fontova / Miquel Lage. Agència de varietés. / Rafael Parellada. Acadèmia de ball. / Víctor Tragán. Acadèmia de ball.



6. Bar Bobinó (fins a 1931) / Bar Harem (des de 1931) / Maniquís Fondevilla / Nieto de Molina y Pascual Codes. Acadèmia de ball.


 
8. Casa Vilardell / Estanc (Expendeduria núm. 214) Loteria (Administració núm. 25)
10. El Fígaro. Perruqueria
12. Eden Concert. Music-hall. Restaurant (fins a 1935) / Eden Cinema (des de 1935) / Bar Edén / Sol y Sombra. Pensió Restaurant / Pensió Prat. /  Emília. tt


 
  
14. Monopol. Bar
16. Teatre Faros / Óptica LópezAlfambra (des de 1939) / Clínica Dr. Gallego


18. Banys Romans. / Clínica Gallego


20. La Perla Filipina. Sombrereria
22. Museo Anatómico de la Cruz Roja. (1937-38) [1]. / Pensió Duran / Consulat de la República de San Marino. / Centre Excursionista Barcelonès /  Fargas. Moda / El León de Oro. Perruqueria


24. La Oriental. Perfumeria  /  Fargas. Moda
26. Odeon Cinema (a partir de 1931 Cine Barcelona). / Maruja la Russa. tt


28. Farmàcia Paradell
30. Fleca
32. Pastisseria La Estrella
34. London Bar
36. Jutjat Municipal núm. 10. / G.Ribera. Merceria / Laboratori Caballero

 
38. La Madrileña. Bar-Xarcuteria
40. La Palmera. Bar.
42. Drogueria Poblet  / Venus. Estudi fotogràfic / Galán. Fotògraf. / Casagran. Fotògraf / Corominas. Mobles

 
 
44. Museo Anatómico [1]
46. La Trefle. Perfumeria
48. Bar / Confiteria La Marina
50.


 

Vorera mar (de la Rambla a l'Arc d'en Cirés. Números senars)


1. Crédit Lyonnais


3-5. Palau Güell
7. Clínica del Dr. Llobet. Malalties venèries. Joieria (1936)
Casal Nacionalista República d'Esquerra. Districte V.
9. Granja Subirana / La Ampurdesa. Sabateria
¡Tararí!. Revista d'esports i espectacles. Redacció.


11. Celler Bohemi. / Carnisseria Prió (1939)
13. Hostal Fonda Ibérica del Padre. / E. Criado. Merceria

 
15. El Negro i El Indio. Magatzem de mobles

 
17. Impremta
19.
21. Fleca Coma
23. La Bolsa de Licores Torres / Lena. Reproduccions d'Art Escultòric. /
Jorge Venini. Targetes Postals / Clínica Saturnino Paituví. Medicina General
Cafès Pernambuco. Torrador
25. Bodega
27. Estanc
29.
31. Confiteria Montserrat  / Montserrat. Fàbrica d'instruments musicals


33. Perruqueria Pla
35. Xocolateria
37. Fleca
39-41. Josep Bernabé. Magatzem d'alimentació  / Enric Cardona. Magatzem de vidre i rajols / Pensió Arce (1935) / Camprubí. Agència de varietés


43. Enric Cardona. Magazem de vidre i rajols
45. Papitu. Setmanari satíric. Redacció. / Impremta Costa, Garcia i Cia.

 
47. Clínica San Antonio
49
51. Bar Colón
53
55. Bar de cambreres
57. Moda



De l'Arc d'en Cirés al Paral·lel


Vorera muntanya (de Sant Ramon al Paral·lel)

52. Borrell. Remeis per malalties de vies urinàries
54
56
58. Montmartre. Cabaret-Dancing  / Carnisseria / La Corona. Gomes / Bar Cafè A.D.R.F.



60. Carmiño. Quiosc / Juan Sala. Pesca salada (1939)
62. Farmàcia Borrell
64
66. Rellotgeria
68. Bar Los Pajaritos / Clínica Universal del Dr. Roda Fiella
70
72
74. Pensió Castrillo  / Articles de viatge i pell
76. La Saldista
78. Casa Torrent. Perfumeria / Carrera. Fotògraf
80
82. Eléctricas Polar.
84. Mobles La Condal
86. Farmàcia / Tintoreria Mil Colores
88
90
92. Bal Tabarín / Los Faroles. Cabaret  / Mobles Mansilla
94
96. Granja. Lleteria
98. La Coruñesa
100. Bar Bergere
102. Mar Azul. Restaurant. / Instituto Muñoz. Cura d'hèrnies
104. Bar Folies
106-108

Vorera mar (de l'Arc d'en Cirés al Paral·lel)

59.
61. Carboneria Subirà (1939)
63. Raurich. Queviures / José Pons. Queviures (1939)  / Corseteria
65. Casa Manon. Sombrereria i Modes
67. Mobles Rosell
69. Bar
71
73. Perfumeria i Bijuteria Torrent
75
77. José Pascual. Merceria  / Sabateria Grau
79. Adelaida Almenar. Perfumeria
81. Bar
83. Sabateria Petit Paris
85
87
89. Gèneres de Punt Martí
91
93
95
97
99. La Diadema. Sabateria
101. Espardenyeria Felis
103. Gèneres de punt
105. Pompeya. Cabaret Music HallHollywood Bar Dancing

[1].- March, Enric H. El control del espacio urbano y del cuerpo humano: los espectáculos anatómicos a Vicente Casals i Quim Bonastre (eds.) Espacios de control y regulación social. Ciudad, territorio y poder (siglos XVII-XX) Barcelona. Ediciones del Serbval. 2015

Els negocis de prostitució, situats als pisos superiors dels edificis s'identifiquen en color rosa amb el signe tt