EDIFICI DELS TRANSFORMADORS. Ausiàs March 60. Central de transformació elèctrica (1925-1971), Espai juvenil alternatiu (1984-2008) i okupat (2015-2016)

Agraïments a ALFRED PUIG

*1930's.- Imatges exterior i interior de la Central Transformadora del carrer Ausiàs March

Entre 1923 i 1925 l'empresa Compañía Auxiliar de Tranvías y Ferrocarriles Económicos (CATFE) va aixecar al número 60 del carrer Ausiàs March, entre el Passeig de Sant Joan i el carrer Roger de Flor, un modest edifici per acollir-hi una central de transformació de l'energia elèctrica que produïa la veïna central de la carretera de Vilanova per tal que pogués ser aprofitada pels tramvies.

La CATFE havia estat creada el 1882 agrupant diverses companyies de tramvies  (Sant Andreu, Clot, Can Tunis, Horta) i quan al 1925 es va inaugurar l'edifici dels transformadors ja no explotava cap línia. Havia esdevingut una empresa dedicada a funcions de manteniment de les vies i el servei i sobretot a proveir d'energia elèctrica els tramvies.

L'edifici dels Transformadors va ser encarregat a l'arquitecte Antoni Millàs i Figuerola (1862-1939) pel Marquès de la Foronda, Mariano de Foronda y González-Bravo Aguilera y Vallarino (El Escorial 1873-Vitòria/Gasteiz 1961), que va ser  gerent dels tramvies de Barcelona entre 1902 i 1930 i accionista majoritari de la CAFTE. Aquesta central transformadora va complir la seva funció durant prop de cinquanta anys fins al març de 1971 quan desaparegué l'últim tramvia.

 

El marquès Mariano de Foronda (1873-1961), a banda de promoure la construcció de l'edifici dels Tranformadors va ser un apassionat impulsor de l'anomenada forondotèlia (col·leccionisme de bitllets de tramvia).

 

El 1984 l'ajuntament socialista va decidir recuperar l'edifici dels Transformadors i convertir-lo en un espai pel jovent del barri de Fort Pienc. L'antiga central acolliria el primer concert organitzat pel moviment okupa de la ciutat i passaria a ser un referent de la cultura punk a Barcelona. En realitat funcionava com equipament juvenil autogestionat. Allà s'hi van establir diversos col·lectius contraculturals que editaven fanzines i revistes contraculturals i alternatives i organitzaven concerts de música punk. Tot va començar a canviar quan al 1992 les autoritats municipals, davant la celebració de la cita olímpica, van limitar notablement l'ús autogestionat de l'edifici. 

2010's.- Emblema de la Compañía Auxiliar de Tranvías amb les inicials CAT superposades i l'any de construcció de l'edifici a la part superior de la façana

Posteriorment, el 1994 s'hi va instal·lar la seu del Consell de la Joventut de Barcelona fins que va acabar traslladant-se al nou Espai Jove la Fontana de Gràcia

El 2008 l'ajuntament va optar per tancar l'edifici, una decisió justificada pel seu mal estat estructural. Transformadors però, va tornar a ser reivindicat pel barri. L'ajuntament de Xavier Trias va projectar enderrocar-lo i va llençar l'idea de construir-hi un equipament intergeneracional de cinc plantes, mentre la plataforma d'entitats juvenils de l'Eixample seguia reivindicant l'espai per a usos estrictament juvenils i els veins del barri de Fort Pienc reclamaven també una solució.

Al juliol del 2015 l'edifici va ser okupat i van començar a organitzar-s'hi activitats alternatives. Al febrer de 2016 s'hi va celebrar un concert de musica punk amb grups vinguts d'altres països europeus i un cartell amb la imatge del president del govern espanyol Mariano Rajoy i el lema ni gossos, ni ambiguos, ni babosos.

 

  

*2015.- Cartells sobre activitats organitzades pels okupants de Transformadors en la darrera etapa de la història de l'edifici. 

*2016.- Cartell contra el desallotjament editat pel grup okupa instal·lat als Transformadors

Un any després seria desallotjat i la porta tapiada per agents municipals. Finalment el consistori governat per Ada Colau va decidir enderrocar l'edifici per construir-ne un de nou dedicat a equipaments.

CENTRAL D'ELECTRICITAT DEL CARRER MATA. (1883-1987)

MIQUEL BARCELONAUTA

*1921. Vista general de la central amb les tres xemeneies. Al fons, es pot veure també la de la central  d'electricitat del carrer Carrera, que produïa electricitat per als tramvies.

L'emblemàtic conjunt d'aquesta central elèctrica, coneguda popularment com Les Tres Xemeneies, es remunta a l'any 1881 en fundar-se la Compañía Española de Electricidad que va optar per construir la central a l'indret conegut com les Hortes de Sant Bertran tocant al Paral·lel, entre els carrers Mata i Vilà i Vilà. Va ser la primera central d'Espanya, la tercera d'Europa i la setena del món.
La construcció de les tres populars xemeneies però, no va ser simultània sinó progressiva. La primera, la més allunyada del mar, va enlairar-se el 1897 juntament amb la construcció inicial de la fàbrica d'electricitat. La segona fou la més propera al port i data de 1904 quan l'empresa ja s'anomenava Compañía Barcelonesa de Electricidad. Finalment, la tercera -situada entre les dues anteriors- va ser aixecada el 1912 completant aquest conjunt indissociable fins avui de l'skyline de la ciutat. L'alçada de les tres xemeneies era de 60 metres similar a la del monument a Colom. 

*1897.- La central disposava inicialment de només una sola xemeneia.

Amb el pas dels anys aquesta central va perdre protagonisme, especialment a partir de l'entrada en servei de les primeres centrals dels Pirineus, que a través de les línies d'alta tensió transportaven l'electricitat fins a Barcelona. Riesgos y Fuerza del Ebro i FECSA foren les altres empreses elèctriques que al llarg del temps varen ser propietàries de la central, que durant un temps va passar a ser una central de reserva, que funcionava només en els períodes de gran demanda d'energia.

No obstant això, a mitjans la dècada dels 1950's, aprofitant la davallada dels preus del petroli, la central del carrer Mata va ser refundada i utilitzant com a combustible el fuel oil assoliria l'any 1964 una potencia total de 120.000 Kw. 

*1904.- Vista de la ciutat des de Montjuïc amb la segona xemeneia de la Central ja construïda. (Foto: Postal. Col·lecció privada de Dariusz Osiak)

*1904.- La segona xemeneia va quedar situada a l'altre extrem de la central 

L'any 1979 l'Ajuntament de Barcelona va incloure les tres xemeneies en el catàleg del patrimoni artístic industrial de la ciutat, amb la qual cosa van ser preservades més enllà del previsible tancament futur de la central. Una dècada abans no havia tingut la mateixa sort la xemeneia de la veïna Central del carrer Carrera que havia estat enderrocada malgrat la seva alçaria i esveltesa.

*1915.- Finalment, la central del Paral.lel amb les seves tres xemeneies a ple funcionament.

Avui l'antiga central de Les Tres Xemeneies, a banda de les oficines acull un espai divulgatiu sobre la història de la producció d'electricitat gestionat per la companyia Endesa. L'entorn va ser urbanitzat i s'hi va inaugurar un ampli parc, en el que s'hi poden veure diverses peces d'un tamany considerable procedents de l'antiga central.

CENTRAL D'ELECTRICITAT DEL CARRER CARRERA (1899-1969)

*1900's.- Vista del sector de les Hortes de Sant Bertran captada des de Montjuïc a començaments del segle XX, amb el Paral·lel i la ciutat al fons. A la dreta es pot veure la Central Tèrmica del carrer Carrera.

Si mirem fotografies antigues del sector del començament del Paral·lel, ens adonarem que, a banda de les tres clàssiques xemeneies que han arribat als nostres dies, n'hi havia una altra que sobresortia amb una alçària similar i era situada uns tres-cents metres més enllà en direcció cap al port. Aquesta quarta xemeneia era la de la central tèrmica del carrer Carrera que donava energia elèctrica als tramvies de la ciutat.

A les acaballes del segle XIX la Companyia de Tramvies havia decidit donar un pas decisiu en la modernització del seu servei de transport. L'objectiu era substituir els vehicles de tracció animal amb cavalls per tramvies elèctrics. Per tal d'assolir aquesta comesa, l'empresa va optar per construir la seva pròpia central, atès que la generació d'electricitat era encara molt escassa a la ciutat.

Els terrenys que finalment varen ser escollits eren situats a l'extrem del Paral·lel per la banda de mar, sobre les antigues hortes de Sant Bertran on s'havia urbanitzat el carrer Carrera. La zona es va considerar idònia atesa la seva proximitat al port per desembarcar el carbó i perquè era suficientment allunyada del nucli urbà. Les obres s'iniciaren el 1896 i tres anys després la nova central començava a donar servei a la linia de circumval·lació, pionera en l'electrificació dels tramvies barcelonins.

*1902.- La xemeneia de la Central de Carrera des del Portal de la Pau

*1906.- Una curiosíssima foto captada des de Montjuïc el dia 28 de desembre de 1906 (Dia dels Innocents). La imatge fa coincidir el cim de la xemenia del carrer Carrera amb l'estàtua de Colom del seu monument, situat just darrera. L'efecte òptic és espectacular i fou molt comentada a l'època. (Foto: Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona) 

La central disposava de dues seccions (dinamos i motors), així com d'un pou de 6 metres de diàmetre i d'un dipòsit d'aigua dolça d'una capacitat de 600 metres cúbics. Entre el pou i el dipòsit s'enlairava una esvelta xemenia de 70 metres que superava en alçada el monument a Colom.

Al llarg del primer terç del segle XX la central va anar incrementant progressivament la seva capacitat de generació d'electricitat a mesura que la xarxa de tramvies s'anava ampliant i va passar a ser propietat de la Compañia Barcelonesa de Electricidad (CBE). La Guerra Civil però, va deixar malmeses algunes instal·lacions a causa dels bombardeigs aeris sobre la zona portuària de la ciutat i durant la posguerra va funcionar com a subcentral transformadora. L'any 1955 va ser objecte d'una última inversió que la va dotar de dos nous grups rectificadors de vapor de mercuri que començaren a funcionar el 1958.

La central del carrer Carrera va ser clausurada el 1968. A l'any seguent va ser desmantellada, la xemeneia enderrocada i va desaparèixer qualsevol rastre d'aquella instal·lació pionera i tant important en la història del transport públic de la ciutat.

*1930.- La xemeneia de la central del carrer Carrera al mig de la foto rera les Drassanes

*1950.- La Central Elèctrica del carrer Carrera amb la seva esvelta xemeneia. Al fons les Drassanes, les Duanes i el monument a Colom.

Podeu trobar més informació de detall sobre les característiques tècniques d'aquesta instal·lació a l'adreça: 

http://railsiferradures.blogspot.com.es/2012/01/la-central-de-carrera-cuando-los-carros.html