diumenge, 30 de novembre de 2014

PONT SOBRE L'AVINGUDA ICÀRIA (1976-1988)

Poc després de complir-se un any de la mort de Franco quan el país tot just acabava d'encetar una complicada transició cap a la democràcia, una insfrastructura pública va ser inaugurada a Barcelona en un intent de pal·liar l'etern problema del pas del trànsit pesat pel mig de la ciutat. L'alcalde Socias Humbert, que des del primer moment va mostrar un talant molt més dialogant amb les associacions de veïns i l'oposició, que el desmarcava clarament del tarannà autoritari dels seus antecessors Joaquim Viola i Enric Massó Vázquez, presidia el consistori municipal quan es va obrir el pont sobre l'avinguda Icària. Feia ben poc que aquesta via havia recuperat el seu nom històric que el franquistes varen dedicar al Capitán López Varela.
Era un pont isostàtic metàl·lic amb absència de formigó que s'elevava paulatinament des del costat del pont de les agulles per superar les vies de la línia de la costa en direcció a Mataró deixant enrere l'Estació de França i la terminal de Rodalies. La seva obertura al trànsit pesat de camions va suposar l'eliminació d'un perillós pas a nivell que generava greus problemes de fluïdesa i l'alleujament per als veïns del carrer València i altres vies de la ciutat. 

*1986.- El pas del pont per sobre de les vies de la línia fèrria de la costa. (Foto: © Martí Llorens


*1976.- La Vanguardia informava amb aquest retall de la imminent inauguració del pont al desembre d'aquell any.

*1976.- Vista aèria del pont amb el seu traçat marcat en vermell (Foto: TAF / La Vanguardia)


*1977.- Només unes setmanes després es va fer palès que l'acollida del nou pont entre alguns sectors dels transportistes no era precisament de satisfacció (Edició de la La Vanguardia del 4 de gener).

En un intent poc reeixit i gairebé ridícul d'humanitzar al màxim la nova obra, l'ajuntament va tenir la brillant idea d'instal·lar fins i tot un espai de jocs infantils just sota la pendent per on s'elevaven els camions. No hi ha dubte que el soroll i la contaminació emesa pels vehicles feien poc saludable per als infants gaudir d'aquelles improvisades i inadequades instal·lacions.

*1976.- L'espai de jocs infantils sota el mateix pont que l'ajuntament va condicionar coincidint amb la inauguració del viaducte. (Foto: Jaume Mor /Arxiu Històric del Poblenou)

*1986.- El pont en ple funcionament poc abans de l'inici de les intervencions urbanístiques per construir la Vila Olímpica que el varen sentenciar per innecessari.  (Foto: © Martí Llorens

El pont de l'avinguda Icària amb prou feines va sobrepassar la dècada de vida. L'any 1988 el pont va ser desmantellat i traslladat provisionalment uns cents de metres mes enllà a la cruïlla amb el carrer de Marina per continuar fent la seva funció mentre s'ordenava definitivament la zona amb motiu de la construcció de la Vila Olímpica i la nova urbanització del seu entorn.

Enllaços d'interès:
L'ultim viatge a Icària (1987). Enric H. March 
Barri d'Icària. Marta Domínguez Sensada

CARRER DELS ARCS / PLAÇA NOVA. Edificis desapareguts. (S.XIX-1964)

Article elaborat amb el suport de FRANCISCO ARAUZ i EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

El carrer dels Arcs va néixer seguint el traçat d'un antic aqüeducte que portava aigua a Barcelona i que era conegut com el Pont de La Moranta, nom que antigament tenia el carrer. Aprofitant l'estructura del arcs d'aquest pont es van construir-se les primeres cases i popularment el carrer va canviar de nom adoptant el que te en l'actualitat.[1]. Enllaçava, igual que avui, la plaça Nova amb la plaça de Santa Anna (que actualment correspon a la part baixa, o més pròxima al mar, de l'Avinguda del Portal de l'Àngel).  

*1925.- Imatge de la processó de Corpus de 1925 amb la custòdia entrant a la plaça Nova per la cantonada Boters/Arcs en el seu trajecte cap a la catedral.

Cap a finals del segle XIX el carrer dels Arcs va patir diverses modificacions de la seva antiga alineació, sobretot en aixecar-se els edificis que fan cantonada amb Boters i la pròpia Plaça Nova. El carrer s'eixamplava en el seu començament en rebre l'embocament del carrer Capellans formant un triangle abans d'arribar a la Plaça Nova. De fet el primer edifici de la banda Besòs del carrer dels Arcs (número 2) va estar ocupat durant els anys 1920's i 1930's per la Camiseria de Fèlix Bellfort amb un gran anunci a tota façana que deia "La casa que vende más barato". Aquest espai coincidiria avui amb el lloc on s'aixeca la seu del Col·legi d'Arquitectes.

*1933.- Alineacions dels carrers Capellans, Arcs i Boters d'abans de la Guerra Civil que coincideixen amb els solars dels edificis posteriorment enderrocats i avui desapareguts (Font: Institut Cartògrafic i Geològic de Catalunya)

*1930's.- Entrada al carrer dels Arcs des de la plaça Nova. 

1930's.- Imatge de la cantonada Arcs/Boters/Plaça Nova. Tots els edificis que es veuen a la foto són desapareguts.



Tot aquell indret dels voltants de la Catedral va ser especialment castigat durant la Guerra Civil quan al 1938 hi van caure diverses bombes llançades pels aliats de l'exèrcit nacional de Franco.
Un dels solars que havien quedat buits a causa dels efectes destructius de la Guerra era l'existent entre l'inici dels carrers dels Arcs i Capellans d'una banda i el carrer del Bou de l'altra. En aquell tram, al número 5 de la plaça  hi hagué entre 1861 i 1938 la Llibreria Puig.

*1941.- L'edifici del número 9 de la Plaça nova ja enderrocat entre els carrers del Bou (a l'esquerra) i de la Corríbia (al centre de la imatge). (Foto: Pérez de Rozas)

A finals de 1959 es començà a construir l'edifici del Col·legi d'Arquitectes un cop completades les obres d'eixamplament i obertura de l'avinguda de la Catedral que van fer desaparèixer el carrer de la Corribia i el carrer del Bou de la Plaça Nova. La construcció d'aquest nou edifici, amb un impactant mural de Picasso a la façana i una estètica trencadora, que s'aixecava al bell mig de Ciutat Vella amb una alçada superior a la majoria de les edificacions de l'entorn, no va quedar exempta de polèmica.


*1946.- Inici de l'obertura de l'avinguda de la Catedral fins a la Plaça Nova al fons. A la dreta es veu l'últim tram que quedava del carrer de la Corribia. A l'esquerra el solar on s'edificaria el Col.legi d'Arquitectes. Al fons l'embocadura del carrer dels Boters.

*1958.- El solar situat entre els carrers Arcs (esquerra) i Capellans (dreta) abans d'enlairar-se l'edifici del Col.legi d'Arquitectes

*1964.- El nou edifici del Col·legi d'Arquitectes i al costat (fletxa vermella) l'immoble que feia cantonada amb el carrer Boters poc abans de desaparèixer.

*1965.- El carrer dels Arcs a punt d'inaugurar la nova ordenació de les voreres. A la dreta el Palau Pignatelli encara en construcció, seu del Reial Cercle Artístic, amb la seva façana de pedra imitant un palau gòtic. Al fons el solar amb el carrer Boters ja sense l'edifici de la cantonada.

L'edifici de l'altra banda del carrer dels Arcs, la més pròxima a la Rambla, va desaparèixer el 1964. Això va pemetre juntament amb la construcció del Palau Pignatelli una nova ampliació del carrer. El solar resultant a la cantonada amb Boters es mantingué desocupat i protegit per una tanca publicitària fins al 1989. El mateix podem dir de l'altre solar existent a la Plaça Nova entre els carrers de la Palla i Boters. 
Finalment a començaments de la dècada dels 1990's es va poder completar definitivament després de molts anys la façana de la Plaça Nova que tanca l'avinguda de la Catedral, amb la construcció de sengles edificis sobre els dos solars esmentats.

[1].- El punt d'arrencada d'aquest aqüeducte va ser reconstruït amb dubtosa fidelitat l'any 1958. Es reproduïren els dos primers arcs que arrenquen de la base de d'una de les torres de l'antiga muralla per entre les quals s'accedeix al carrer del Bisbe. Vegeu en aquest sentit el què en pensen Dani Cortijo al seu bloc Altres Barcelones i Enric H. March a Bereshit.


Comerços i botigues dels edificis desapareguts: 

Arcs 1 / Boters 23. 
Amat (Persianes i catifes. 1880's - 1938) 
Serra y Torrella (Teixits. 1944) 
Central de la Estilogràfica  (1944 - 1960's)
























Arcs 2. 
Bellfort (Camiseria. 1917 - 1930) /
Palermo (Camiseria. 1930's)

Arcs 3. 
Papereria Parisien (1880's)







Brichs (Sombrereria 1884 - 1917)
Mobles (1904-1925)
Òptica (1914-1926)
La Casa Blanca (Llenceria i Teixits. 1918)
El Globo (Sabateria)
Galeries Costa (1942 - 1960's)
Central de la Estilográfica  (1944 - 1960's)

Arcs 3.- Pis 2. 
Serra y Ribera (Fotografia)


Arcs 4. 
Tintoreria Exprés (1930's)

Pl. Nova 2. 
El Punt Anglés (Gèneres de punt i Mitges)

Pl. Nova 3. 
Farmàcia de la Plaça Nova- La Cruz Roja - Ponsatí.

Pl. Nova 3.- Pis 1. 
F. Bach (Sastreria. 1920's)
 





Pl. Nova 4.  
Sagarra (Queviures. 1920's)  
Padrós (Queviures)










Pl. Nova 4.- Pis 1
Perruqueria.

Pl. Nova 5 / Capellans 2
Puig (Llibreria)
Closa (Antiguitats)
 





 

Bellfort (Camiseria)

Pl. Nova 6. Maria Galilea (Loteria. Administració núm. 2)