CIRO'S. Discoteca. Boite. Muntaner 244. (1967 -1988)

 Agraïments a JOANA FRANCÈS i ROBERTO LAHUERTA MELERO

Un dels locals d'espectacles de més llarga vida de la part alta de la ciutat va ser Ciro's. Quedava emplaçat al número 244 del carrer Muntaner, passada la Diagonal davant de l'Hotel Presidente, just a la finca del costat (núm. 246) hi havia aleshores el Cinema Moratín, un local que amb el pas dels anys ocuparia la sala Luz de Gas, de la que l'espai que ocupava Ciro's passaria a formar un annex conegut com Sala B. 

Ciro's va ser inaugurat el dia 12 de desembre de 1967, pocs dies abans de la temporada de Nadal, amb una festa que congregà a molts mitjans de comunicació de la ciutat.

*1967.- Anunci publicat a la premsa el mateix dia de la inauguració de la sala. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)  

*1967.- Fragment de la ressenya publicada a El Noticiero Universal amb motiu de la inauguració de Ciro's, en el que ens descriu suscintament el local.

Els primers anys de Ciro's (1967-1971), responen al clàssic local nocturn de format boite-discoteca amb música enllaunada a les tardes adreçada als més joves, però amb actuacions nocturnes en directe organitzades sota la direcció de Juan Massino, que va instituir els guardons coneguts com Ciro's de Oro. Aquests premis s'atorgaven a figures del món de l'espectacle i la cultura. Els primers guanyadors d'aquest galardó foren l'aleshores popularíssim cantant Raphael, l'escriptor Jose Maria Gironella (1917-2003), la cantant Salomé, que acabava de representar a Espanya al festival de l'Eurovisió amb el tema Vivo cantando; i la bailaora Maruja Garrido. Aquests galardons van representar un bon reclam publicitari per a la sala que va contribuir a enfortir la difusió del local.  D'altra banda, les vetllades dels dimarts estaven reservades a l'emergent música catalana en sessions presentades per Salvador Escamilla (1931-2008).

        

*1969/70.- El premi Ciro's de Oro en la seva primera edició va ser pel popular cantant Raphael, mentre que la quarta es va atorgar a la bailaora flamenca Maruja Garrido, habitual aleshores de la sala Los Tarantos de la Plaça Reial. (Font: El Noticiero Universal / ARCA)

Amb l'arribada del període de la transició, el local comença a combinar els espectacles de flamenco amb els eròtics aprofitant la nova permisivitat. El 1981 la sala, ja sota la direcció de l'empresari Mel Castán, exactor i ballarí, passa a anomenar-se oficialment durant una temporada Ciro's Dos 44, recollint el número de la finca del carrer Muntaner on estava emplaçada. S'hi representen comèdies vodevilesques i un xic sortides de to amb títols picants com El catre de Filemón o El gusanito de Agapito, que guarden consonància amb l'allau destapista del moment en un format que fluctua entre el cabaret i la revista. És també en aquesta època que hi actuen diverses vedettes del Paral·lel com Gardenia Pulido o Violeta La Burra. Castán va mantenir els Ciro's de Oro que, entre d'altres premiats, van tenir a l'humorista peruà Chicho Gordillo (1923-2019) i  a l'expresentadora de televisió reconvertida en estrella de cabaret Marisa Medina (1942-2012). El local continuà la seva trajectòria per les nits barcelonines amb la incorporació de cambreres servint consumicions en topless i finalment amb la presentació d'espectacles porno.

*1981.- Retall de la cartellera d'El Noticiero Universal. (Edició del dia 5.6.81)

A la història de Ciro's també hi ha un lloc pel popular i genial transformista Madame Arthur (nascut Modesto Mangas 1923-1999) que hi va actuar al 1982 contractat pel Mel Castán. 

*1982.- Cartell d'una de les actuacions a Ciro's de Madame Arthur. (Font: Eduardo Gión)

*1984.- Cartell de la sala de festes Ciro's amb l'actuació de la vedette Gardenia Pulido. En aquella època el local presentava tres espectacles al dia: flamenco, revista i erotisme. (Font: todocolección)

*1984.- Un curiós anunci inserit a la cartellera que fa esment a les propines dels taxistes que portaven

els clients al local. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1985.- Mel Castán simultanejava la direcció com empresari de Ciro's amb algunes actuacions com a ballarí.

*1987.- Aquell any Ciro's anunciava ja explícitament el seus shows porno a la cartellera.

A l'any 1988 encara hi va actuar la llegendària i veterana vedette Carmen de Lirio (María del Carmen Forns Aznar. (1923-2014), que amb 65 anys presentava l'espectacle Cita con Carmen y el amor. 

Finalment a primers del març de 1988 Ciro's va tancar portes per donar pas a una nova etapa i a finals d'aquell mateix any naixia Bandolero, una proposta més vinculada al tablao flamenco amb orientació turística fins que posteriorment al 1993 s'hi instal·la la sala de ball Antilla Cosmopolita especialitzada en ritmes caribenys i salsa, que fou el precedent de la posterior Antilla Barcelona del carrer Aragó.

LA MARINA. Nou de la Rambla 40 (1936-1950’s)

*1940’s.- Un programa amb la relació d’artistes que van actuar a La Marina en un homenatge a Pere Adúrez.

Local de varietats obert a principis de 1936 al bulliciós carrer Nou de la Rambla, que va tenir una existència truncada per la Guerra Civil. Malgrat la seva reaparició al 1939, el local mai no va disposar de massa trascendència ni repercussió, al costat d’altres establiments del mateix carrer com La Bodega Bohèmia.

La Marina era un local de format petit, com Sebastià Gasch copsava en un dels seus habituals articles sobre les nits barcelonines. Per les seves reduïdes dimensions tot just podia aplegar 100 persones en un ambient força decadent que ratllava la misèria artística. Compartia edifici amb un meublé de poca monta, que habitualment era aprofitat pels artistes que actuaven al local per aconseguir uns ingressos extres i necessaris per sobreviure amb un mínima viabilitat. Al meublé consumaven encontres sexuals, indistintament heterosexuals o homosexuals, amb clients amb els que havien alternat prèviament al mateix local mentre no actuaven. Aquesta era la crua realitat de molts locals del barri, aguditzada per l’atmosfera de misèria i mancances de tota mena que va presidir els anys de la postguerra.

El transformista Mirco exercia de director artístic del local, que als anys 1940’s es presentava a la publicitat com saló de varietats i harem de moda. Noms que no van passar a la història com Gasparillo de Triana, Carmen Vicente, Teresita Manzano, Rafael de Granada, Chester Wal, Amparito Belmonte o les Hermanas Cholé figuraven a la llista d’artistes habituals de La Marina.

CAFÈ CABARET MARUXA. Unió 12. (1916-1919)

Probablement inaugurat com un simple bar amb reservats, el 4 de novembre de 1916 La Vanguardia publicava un anunci informant de la venda de material davant la imminent reforma del local. Abans d'acabar aquell mateix any el Maruxa era ja anunciat com un Saló Tango amb un reservat anomenat La Cueva probablement referit al soterrani per a espectacles de format més petit.

*1916,- Primera notícia del local conegut com Maruxa al número 12 del carrer Unió

Situat al número 12 del carrer a la Unió, a cinquanta metres de la Rambla, sabem també que el 1917 el local va ser rebatejat com el Maxim's Moderno i aleshores ja incorporava restaurant i grans atraccions. El ball del tango va constituir però una constant, que no l'abandonaria al llarg de la seva curta història 

En els primers mesos de 1919 el local canvia de direcció i recupera el nom original. El seu nou propietari és Antonio Mira que te molta cura en anunciar la reobertura afirmant que la nova direcció no te res a veure amb els antecedents del local. Una observació que fa pensar que el Maruxa hagués estat clausurat durant un temps causa d'algun incident violent com els que sovintejaven en aquella època en aquest tipus de locals d'oci. 

*1919.- Últims anuncis del Cabaret Maruxa amb Antonio Mira de propietari

En els seus darrers temps el Maruxa es presentava aplicant un determinat regust francès a la seva publicitat. Les seves funcions eren de 7 a 9 de la tarda i a partir de les 11 de la nit amb un planter de 25 ballarines tanguistes a disposició de la parròquia.

BAL MUSET. Marquès de Barbarà 7. (1930's)

*1934.- Anunci del Bal Muset a les planes de Papitu.

El fenomen de les taxi-girls va irrompre amb força a la Barcelona canalla dels anys 1930's. La fórmula era prou senzilla. Una bona colla de noies de bon veure esperaven al voltant de la pista de ball als homes que prèviament havien adquirit uns cupons a l'entrada del local. Amb cada cupó ells tenien dret a un ball amb la dona lliure que més els hi agradava i abans de començar el ball li lliuraven un dels cupons. L'empresa propietària del local se'n quedava una part i l'altra quedava en mans de la noia que al final de la jornada canviava per diners els cupons que havia rebut. Tot i que no era un sistema de prostitució strictu sensu, sí que sovint suposava un primer contacte per acabar més tard al llit. No obstant això, la moda d'aquests locals va fer que s'anunciessin com a simples acadèmies de ball, on els homes innocentment hi anaven només a aprendre a ballar. Sigui com sigui, era un manera d'arrodonir els migrats sous que les noies guanyaven en altres feines més convencionals.

Segons Francisco Madrid, el primer d'aquests locals de noies-taxi que va establir-se a Barcelona va ser el Bal Muset del número 7 del carrer Marquès de Barbarà (o simplement Barbarà perquè els títols nobiliaris solien desaparèixer en el llenguatge popular dels carrers -Asalto a seques n'éra un altre exemple-). 

A banda de les ballarines, que segons la publicitat de l'època eren 150, i del clients àvids d'arrambar tot el que podien, el local presentava també altres actuacions com la de la ballarina basca Elisa Iza, que s'havia fet popular guanyant la marató de ball al Teatre-Circ Olympia. L'orquestra Wikings Band i l'acordionista Ibáñez eren també habituals al local, que era obert durant 12 hores continuades, de 4 de la tarda a 4 de la matinada. 

L'esclat de la Guerra Civil i la caiguda de la República acabarien fent desaparèixer el local.

*1934.- La publicació Guía Nocturna (Sólo para hombres) incorporava en una sola edició els llocs de diversió i desenfrè de Barcelona, Madrid i València. En el capítol barceloní no hi faltava el Bal Muset que figurava en l'apartat de cabarets. (Font: todocoleccion.com)

EL PATIO DEL FAROLILLO. Cabaret flamenc. Poble Espanyol de Montjuïc. (1929-1930)

 

*1929.- Un cartell publicitari de El Patio del Farolillo dissenyat per Romà Bonet i Sintes, conegut per Bon.

 

*1929.- Vista de la plaça de Peñaflor i el local que va acollir El Patio del Farolillo. (Foto: Josep Brangulí)

*1929.- Rosita Rodrigo a la finestra del costat de l'entrada al Patio del Farolillo. (Foto: Josep Brangulí)

El cabaret en la seva versió més flamenca i andalusa, va tenir també la seva presència destacada a Montjuïc durant els dies de l’Exposició de 1929, Va ser a l’emblanquinat barri andalús del recinte del Poble Espanyol, concretament a l’edifici que reproduïa una casa típica del poble de Peñaflor (Sevilla), davant d'una reproducció de la font de Tarifa (Cadis),  on es va habilitar un local anomenat El Patio del Farolillo, que recreava els ambients dels tablaos de les Rambles i el Paral·lel.

La historia d’aquest local no es pot separar de la figura de la cançonetista i vedette Rosita Rodrigo (1896-1959), una artista valenciana nascuda a la localitat de La Llosa de Ranes (La Costera) amb el nom de Rosa de Lima Rodrigo Gómez que ja havia triomfat al Teatre Cómico del Paral·lel. Una dona que, segons diuen, desprenia una simpatia i un carisma excepcionals sobre l’escenari i que duia en el seu currículum algun escàndol passional. Deien que Rosita va haver de marxar de València quan esdevingué la protagonista involuntària d’una acalorada discussió durant una tarda de toros entre l’artista Tadeo Villalba i el noble Jose Fernando Hernández. La trifulca es va saldar amb l’assassinat de l'aristòcrata a mans de de l'artista. A la Rosita, que ja havia actuat a l'Argentina a finals dels anys 1910's, se li atribuïen també idil·lis, mai confirmats del tot amb el general Primo de Rivera i fins tot amb el mateix rei Alfons XIII.

 

*1920.- Rosita Rodrigo a la portada de la revista argentina El Gráfico, editada a Buenos Aires, on ja havia actuat de joveneta.

 

*1929.- Un animat Alfons XIII va visitar El Patio del Farolillo. (Foto: Autor desconegut). 

 

*1929.- Tres imatges més de Rosita Rodrigo a l'entrada del local durant l'Exposició de Internacional de Barcelona. (Fotos: Gabriel Casas i Galobardes).

El Patio del Farolillo va complir la seva missió d'animar les nits de l’any llarg que va durar l'exposició  i després desaparegué del mapa del Poble Espanyol. Allà hi van actuar nit rere nit artistes com Pepita Oriente, Encarnita la Sevillana, Virtudes la Sevillanita, el Niño de Triana, el Niño de Lucena, el Gran Tovalo, o Micaela la Mendaña.  

 

*1929.- Il·lustració publicada a L'Esquella de la Torratxa a l'estiu d'aquell any.

 

Rosita, que va ser la gerent i relacions públiques d'aquell local, continuaria després la seva carrera com artista, amb una certa projecció internacional i va sobreviure durant el franquisme instal·lada a Barcelona fins a la seva mort a l’any 1959. 

 

2010's.- Aspecte actual del racó del Poble Espanyol de Montjuïc on estigué instal·lat El Patio del Farolillo. (Foto: Autor desconegut).

 

 

NEW YORK. Night Club. Cabaret. Escudellers 5. (1963-2011)

Agraïments a MIQUEL F. PACHA, MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ i JORGE ÁLVAREZ 

L'any 1961 tancava portes la taverna flamenca El Charco de la Pava al número 5 del carrer Escudellers (Escudillers en aquella època). Tot seguit, un bar de cambreres anomenat New York va ocupar el mateix local. L'empresari Bienvenido Ferrer va agafar posteriorment les regnes d'aquell negoci i el 14 d'abril de 1963 hi inaugurava un night club-cabaret que passaria a la història de la nit barcelonina. 

1961.- Anunci publicat a La Vanguardia del novembre d'aquell any, en el que es demanaven noies per atendre la barra del New York abans de la seva conversió en el popular cabaret.

El nou local, que s'estenia també per la finca contigua (número 7), va posar-se ben aviat  al capdavant de l'oferta nocturna més agosarada en matèria d'espectacles eròtics juntament amb el Panam's de la Rambla que regentava el mateix empresari. Amb els anys Ferrer incorporaria també dos locals més al grup (Mister Dollar i Starlet's) amb els que ampliava el seu imperi cap a la part alta de la Diagonal.       

1963.- La inauguració del New York a les planes de La Vanguardia.  

*1963.- El primer programa de mà del New York es movia encara dins uns marges de la decència que exigia l'oficialitat de l'època.

Després d'uns primers anys de certa contenció en l'erotisme que s'hi presentava, el local va incrementar progressivament la intensitat i la temperatura dels espectacles d'striptease que hi oferien les artistes. El cantant Ramon Calduch (1928-2008) era un dels fixos autòctons que interpretava cançons clàssiques del seu repertori i un grans retrats de les artistes de plantilla s'exhibien a la porta del local per donar compte del seu potencial eròtic.

*1963.- Les primeres artistes que van actuar al New York després de la seva obertura com a cabaret.

*1963.-- Un jove Ramon Calduch figurava també entre els primers artistes que van actuar al New York

*1966.- El carrer Escudellers abans d'embocar a la Plaça del Teatre i la Rambla. A la dreta els rètols lluminosos del New York assenyalen l'entrada del local al costat del restaurant Caporal i davant del Cine Alarcón. (Foto: Sánchez Martínez. Revista Triunfo)

El 1966 el New York ja era un clàssic de la ruta nocturna de turistes, mariners i gent de comarques que s'escapava a la capital a veure dones espectaculars lleugeres de roba. Les fotografies de l'entrada les mostraven pràcticament nues i els números coreogràfics incorporaven cada cop més picantor a l'ambient. 

*1966.- Les artistes del New York cada cop amb menys roba.

*1966.- Plànol editat per atraure clients i facilitar la localització del local des del centre de la ciutat.

Va ser en aquesta època que Bienvenido Ferrer va contractar pel New York una artista internacional amb un passat i un futur, que mereixen una especial atenció a l'hora de relatar la història d'aquest local. Era coneguda com Peki d'Oslo, una rossa despampanant de corbes sinuoses, que presentaven com una de les millors artistes que havien actuat en aquell cabaret. Sobre l'escenari del New York, Peki executava la seva actuació ballant seminua sobre un rai de nàugraf tot contornejant-se al voltant d'un pal.  

*1966.- Peki d'Oslo anunciada al New York

En realitat Peki d'Oslo no era altra persona que Amanda Lear, una transsexual amb passaport vietnamita que aviat es convertiria en una mussa de Salvador Dalí amb qui era habitual de veure-la a Port Lligat i en moltes de les seves aparicions i performances. Amanda va viure un temps en un hotel del Raval fins que el pintor figuerenc la va rescatar del New York. [1]

Amanda Lear amb Gala i Dalí

  

*1967.- La parella Billy McMahon & Pamela també va actuar al New York

El New York va seguir sent un clàssic dels espectacles eròtics, i posteriorment pornogràfics, de la nit de la part baixa de la Rambla fins que amb el canvi de segle les coses van canviar. El local va fer un gir cap a una proposta més discotequera, conservant però els seus espectacles eròtics, fins que al març de 2011 va desaparèixer definitivament qualsevol relació del local amb allò que havia estat sempre des que va néixer com a Night Club New York.  El local que el va succeir conservava el nom (New York Club), però ja no hi tenia res a veure. 

[1].- Enllaç d'interès sobre els primers anys de la vida d'Amanda Lear:

http://www.dianeetlesexedesanges.ch/3colset008/_page-peki-d-oslo.htm

ROYAL CONCERT. Paral·lel 106. (1912-1933)

Agraïments a MIQUEL F. PACHA

El dia 19 de setembre de 1912 el music-hall del Paral.lel conegut des de féia uns anys com Café de Cádiz iniciava una nova etapa -que seria la de més esplendor- després d'haver estat objecte d'una reforma en profunditat.

El local resultant va rebre el nom de Royal Concert i va passar a ser un dels music-hall de més renom del Paral.lel dels anys 1920's. En el seu restaurant s'hi servien sopars a la carta i el planter de ballarines va arribar a acumular-ne prop de cent. Era un dels locals preferits dels homes de comarques que s'escapaven a la capital a divertir-se. 

La seva vida es va perllongar fins els primers anys de la República. Al desembre de 1933 va passar a ser l'Estambul Dancing i amb la Guerra Civil el Casal Recreatiu Popular.

*1916/1921.- El Royal Concert era sovint protagonista de molts acudits que l'identificaven com un lloc ideal per fer allò que en castellà es diuen echar una cana al aire. Aquí en tenim dos exemples sortits de les planes de les publicacions La Trompeta (esquerra) i  L'Esquella de la Torratxa  (dreta).

*1932.- Anuncis del Royal Center en els seus últims anys. (Font: Papitu). 

EL GRAN KURSAAL. Guàrdia 14 (1935-1938)

Cap a mitjans de la dècada dels 1930's  l'antiga taverna flamenca coneguda com Casa Juanito El Dorado del carrer Guàrdia va ser venuda pel seu propietari, que va optar per tornar a la seva Mallorca natal quan es va fer palès que la seva salut començava a afeblir-se. Amb el canvi de direcció el local fou rebatejat amb el nom de Gran Kursaal.

Explica el cronista Sebastià Gasch [1] que el local va anar perdent progressivament l'encant que havia aconseguit anteriorment i que li havia atorgat un nom prioritari dintre del circuit flamenc del Barri Xino. El nou propietari, entestat en dotar al local d'una nova personalitat, va anar fent desaparèixer elements decoratius de l'antic Juanito El Dorado. I a nivell d'espectacles el cert és que el Gran Kursaal va esdevenir un dels locals predilectes pels amants dels imitadors d'estrelles i els transformistes, mentre que el flamenc va quedar només com un complement, representat per noms com el del ballarí Rayito de Madrid, entre d'altres. El drama de la Guerra Civil va truncar aquell projecte com a molts altres en aquell barri que anava perdent el caliu d'abans i s'abocava cap a uns anys miserables i difícils.

*1930's.- Emplaçament de la finca on hi hagué el Gran Kursaal. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

[1].- Gasch, Sebastià. A la luz del recuerdo. Dichas y desdichas de un local nocturno.  Revista Destino. Maig de 1962