dimarts, 23 novembre de 2010

PALAU DE L'AGRICULTURA. (1929). Parcialment enderrocat

Comparació entre el Palau de l'Agricultura original del 1929 (imatge de dalt) i les parts que s'han conservat fins a l'actualitat. 2010 (Imatge inferior) 

El Palau de l'Agricultura, construit el 1929 al capdamunt del carrer Lleida amb motiu de l'Exposició Universal, va ser projectat pels arquitectes Josep Maria Ribas i Casas (1899-1959) i Manuel Maria Mayol i Ferrer (1898-1929).
Era un dels palaus més grans de l'exposició amb una superficie que ultrapassava els 16.000 metres quadrats. Tot el conjunt es distribuia al voltant d'un gran pati central amb diverses naus i galeries porticades. Els materials de construcció varen ser els habituals en la majoria dels palaus de l'exposició: terracota, estucat blanc i sostres de teules
Després de la Guerra Civil, el conjunt va acollir el mercat de les flors i va perdre tota la seva ala més propera al teatre Grec que va ser enderrocada per construir-hi un edifici d'habitatges baix.
Amb l'arribada de la democràcia el mercat central de la flor va ser traslladat a Mercabarna. A partir dels anys vuitanta tot el sector seria progressivament rehabilitat per instal.lar-hi diversos equipaments per espectacles teatrals. Primerament, el 1985 la nau perpendicular al carrer Lleida va ser condicionada per acollir-hi l'espai teatral (i més tard de dansa) del Mercat de les Flors i es va restaurar tot l'edifici annex. L'interior de la cúpula va ser decorat per Miquel Barceló.
A partir de l'any 1999 l'altre sector va ser també rehabilitat per acollir la seu estable del Teatre Lliure amb entrada principal pel passeig de Santa Madrona. El nou teatre va obrir portes el novembre de 2001. També es va urbanitzar la plaça interior, que es va dedicar a Margarida Xirgú. Al sector sud original, també desaparegut, s'hi va construir més tard l'edifici de l'Institut del Teatre, un aparcament soterrat i la plaça Ovidi Montllor.  

Tres imatges de la part desapareguda del Palau de l'Agricultura. La superior des del passeig de Santa Madrona i les dues inferiors des del pati interior (avui plaça de Margarida Xirgú)