dimecres, 22 juny de 2011

FAR DEL TRENCAONES (1926-1968)

 
*1964.- Vista aeria del far del trencaones un diumenge al matí de mitjans dels anys seixanta (Foto: Adolfo Zerkowitz)

El popular Trencaones (o Rompeolas), nom donat al dic que protegeix i separa el port de Barcelona del mar obert, ha estat progressivament ampliat en la seva llargària a través de la història. El far que durant més de 40 anys va marcar el punt final d'aquest dic estava històricament associat al restaurant Porta Coeli que hi havia en l'edifici que servia de pedestal al far.  
La torre del far va ser completada l'any 1926 i la instal.lació elèctrica va començar a donar llum l'1 de novembre de 1927. La llum era de color verd senyalitzant l'entrada a port, pampallugava vint vegades per minut i era visible fins a 8 milles marines des de la seva alçària de 33,25 metres sobre el nivell del mar.
La resta de les característiques tècniques del far es poden trobar en aquest enllaç http://ropdigital.ciccp.es/pdf/publico/1928/1928_tomoI_2501_04.pdf

*1926.- El far del trencaones en construcció a punt de ser coronat

El projecte d'ampliació del port de Barcelona cap al Llobregat aprovat i executat als anys 1960's va resultar letal per aquest far, que finalment va ser enderrocat l'any 1968 a conseqüència de l'allargament del dic de llevant que constituia el propi trencaones. Al mateix temps, el popular restaurant Porta Coeli va ser desplaçat perdent el seu atractiu original. 
La silueta d'aquest far romandrà sens dubte en el record de tantes parelles que, tancades dins el seus cotxes, varen tenir el seus primers contactes físics en aquest indret durant aquells temps que no era tan fàcil com ara trobar un lloc per festejar íntimament.

*1960.- Capvespre al trencaones amb la silueta del far al fons. (Foto: Adolfo Zerkowitz)

CINEMA SAVOY. Passeig de Gràcia. (1935-2001)

El 28 de setembre de 1935 va obrir portes al número 86 del Passeig de Gràcia una de les sales de cinema que, amb el pas del anys, gaudiria d'una major singularitat dintre de les moltes que s'establiren en aquesta cèntrica via barcelonina. El fotògraf Josep Massana va ser el fundador d'aquest cinema, que es va construir segons el projecte del decorador Joan Vila Pujol (pare del dibuixant Cesc). El negoci passà després a mans dels hereus de Massana que el mantingueren durant tota la resta de segle. Acabada la Guerra Civil el nou règim, tan adicte a l'espanyolització forçada dels noms dels locals públics el va convertir en cine Saboya per uns mesos. Era l'època en que s'hi projectaven els obligats documentals propagandístics. Era també l'única sala que hi havia en la vorera dels números parells del passeig.  
Però durant el franquisme el Savoy va ser també molt conegut per les seves sessions matinals en la que abundaven els estudiants adictes a fer campana. Fins i tot, hi havia un rellotge a sobre de la pantalla per no pedre noció del temps. Als anys 1950's, una nit per setmana, s'hi exhibien còpies de pel·lícules en versió original. A finals de 1967 la sala va inaugurar un petit periode com a Sala d'Art i Assaig i va oferir entre d'altres la projecció del film de Joseph Losey The Servant. Una altra característica que singularitzava aquest cinema era que a les vitrines del seu vestíbul s'hi exhibien pintures i obres d'artistes sense galeria.


*1967.- La projecció de The Servant (El sirviente) va inaugurar l'etapa del Savoy com a sala d'Art i Assaig.
 
L'auge de les multisales i del video domèstic ja presagiaven la desaparició de la sala a finals del segle XX. La mort del cinema Savoy es va certificar finalment el 28 de juny de 2001. Aquell dia es va fer una sessió especial al preu de dues pessetes, que era el que costava una entrada el dia de la seva inauguració l'any 1935. En aquesta sessió de comiat es va projectar la pel·lícula Amanecer del director alemany F.W. Murnay i també es va passar un No-Do. Romà Gubern va glossar la història i el paper del Savoy en la vida cinematogràfica de la ciutat i la vetllada va acabar amb un festa en la que es va desmuntar el retol de neó de l'entrada al cinema. El director Bigas Luna es va endur com a record la "S" de Savoy.