dissabte, 13 novembre de 2010

COPACABANA (1947 - 1956)

 
 
 
El Copacabana, inaugurat el 20 de juny de 1947, era una altra de les sales de festes amb jardí a l'aire lliure, restaurant, pista de ball i orquestra que s'instal·laren a la zona nord de la Diagonal durant la postguerra.
 
*1947.- El governador civil Eduardo Baeza Alegría no va faltar a la inauguració del Copacabana. (Font: Hemeroteca de La  Vanguardia. Edició del dia 21 de juny) 

Era situat al cantó muntanya, després de la cruïlla entre Diagonal i l'avinguda de Pedralbes (aleshores de la Victòria) prop abans d'arribar al Palau Reial. Ocupava els terrenys on avui es troba la Facultat de Dret, la construcció de la qual va provocar precisament la desaparició d'aquest local. De fet, el Copacabana va ser el succesor del California, un restaurant d'estiu a l'aire lliure amb ball i orquestra que, a l'estiu del 1947, va passar a ser gestionat pel grup Windsor i va canviar de nom. Entre les seves actuacions més destacades hi figuren les de Josephine Baker al juliol de 1954.
Sempronio, en un article publicat a la Vanguardia el 28 d'agost de 1996, evocava la figuera que hi havia prop de la pista de ball del Copacabana, que va ser conservada i encara es pot veure davant de l'entrada de la facultat dels futurs advocats. 

 
 
Alguns dels artistes que van actuar al Copacabana:

1953.- Linda White
1953.- Carmen Valenzuela
1953.- Felipe Moreno & Kiko
1953.- Luis Barreira
1953.- Fernando del Monte
1953.- Claude Marchant
1953.- Kathleen Stanfort
1954.- Josephine Baker

AVINGUDA DE LA LLUM (1940-1990)

*1940.- Una postal de promoció de l'Avinguda de la llum distribuida quan va ser inaugurada.
 
Inaugurada a l'octubre de 1940, en plena posguerra, aquesta via soterrada era situada en el nivell intermig entre les vies de l'estació del ferrocarril de Plaça Catalunya i el nivell del carrer. L'espai aprofitava una galeria excavada l'any 1929 en ocasió de les obres de reforma i soterrament de l'estació del tren. Discorria perpendicular al carrer de Pelai i tenia una llargària aproximada de 175 metres per 10 d'amplada sota el solar triangular format pels carrers Bergara, Pelai i plaça Catalunya. Era com un intermig entre una galeria comercial soterrada i el vestíbul d'accés a una estació ferroviària. Tota la galeria es sustentava sobre parelles de columnes que formaven tres naus fins als laterals on hi havien les botigues. Al votant de les columnes hi havien també petits aparadors de vidre on s'exposaven alguns dels productes que es venien al comerços dels recinte. En total integrava 65 locals i formava part d'un projecte molt més ambiciós que preveia la seva continuitat fins a l'inici de la Rambla Catalunya i d'allà fins a la plaça Urquinaona.
La lluminositat que desprenia va servir també per donar-li nom i la seva inauguració va constituir tota una solemnitat, que contrastava amb les restriccions que patia la població derivades de les penúries d'una guerra recentment acabada.Les primeres dècades de vida de l'Avinguda de la Llum van ser les millors. Aviat s'hi obriren botigues de roba, regals, joieries i diverses cafeteries. També hi va instal·lar el seu estudi el caricaturista Ramon Bonet Sintes Bon, molt famós per les seves col·laboracions en publicacions humorístiques durant els temps de la República. Més tard, el recinte acolliria també exposicions de quadres i altres peces d'art i el 1943 es va obrir una sala de cinema a l'extrem del carrer Bergara. El lloc era molt transitat per la ciutadania, especialment en els mesos d'hivern quan passejar per l'Avinguda de la Llum era sinònim d'escalfor. El seu terra, sobretot a les escales, era d'un material antilliscant amb petites partícules brillants. Unes bàscules et donaven un cartronet amb fotografies de jugadors de futbol o monuments de la ciutat, en el que hi figurava imprès el teu pes exacte si havies deixat aturar el disc de la bàscula. El 1949 va ser declarada atracció turística per l'ajuntament.
A mesura que els anys passaren el lloc va anar perdent distinció. Als anys seixanta encara quedaven alguns establiments populars com el basar Americano, l'armeria Beristain, l'òptica Audiolens, els vins Montroy-Pedro Masana (amb el seu ninot que reproduia un baturro que feia brollar vi negre de forma continuada) i una botiga de màquines de cosir Singer. Fou a partir de la segona meitat dels anys setanta quan l'Avinguda de la Llum va encetar un nou peridoe d'abandonament, fins al punt que s'anà despoblant progressivament de comerços.
 
*1958.- L'establiment de Montroy-Pedro Massana amb el seu baturro.
 
En els anys 1980's oferia ja un aspecte clarament decadent i marginal. Havia estat immortalitzada per un videoclip del rocker Loquillo i per unes escenes del film Bilbao de Bigas Luna. Només subsistien algun basar de petits electrodomèstic, alguns bars per fer el cafè, els billars i futbolins i un negoci de duplicat de claus. El cinema, que en els seus anys daurats havia projectat films infantils, havia esdevingut una sala X on s'hi exhibien pel·lícules pornogràfiques. Els lavabos públics havien estat clausurats i grups de personatges marginals i sense sostre eren habituals del recinte.
L'enderrocament de la major part dels edificis d'aquella illa per aixecar-hi el centre comercial El Triangle va significar la mort de l'Avinguda de la Llum, les columnes de la qual encara es poden veure avui, integrades en la botiga de parfums Sephora, dins del mateix centre comercial.
 
*1984. - L'Avinguda de la Llum dels últims anys presentava un aspecte decadent que ja albirava la seva condemna a desaparèixer.
 
 
Llista d'establiments i locals comercials instal·lats a l'Avinguda de la Llum:

Armería Beristain (armeria, esports i pesca)
Atracciones Herrero (billars, automàtics i màquines recreatives)
Audiolens (audiòfons i òptica)
Bazar Americano (el·lectrònica, rellotgeria, menatge)
Bazar Orozar (electrodomèstics, electrònica i fotografia)
Bombonería Cataluña (dolços i pastisseria)
Casa Canals (neules)
Casa Chiva (maquinària tèxtil)
CCC (cursos per correspondència)
Cine Avenida de la Luz (projeccions cinematogràfiques)
Colmados Fortuny (adrogueria)
Estudi Bon (dibuixos i caricatures)
Exclusivas Carbonell (representacions de marques)
Montroy-Pedro Massana. Pampers (vins, aperitius i galetes)
Pañella (marbres i pedra treballada)
Rikgim (maquinària d’oficina)
Sigma (màquines de cosir)