dimarts, 29 de juliol de 2014

TRINK-HALLE. Bar. Nou de la Rambla 2 (1911-1939)

*1915.- La sempre concorreguda cantonada entre la Rambla i l'inici del carrer Nou amb la terrassa del Trink-Halle (Foto: Edicions Viena. Autor desconegut)

Posseïdor d'un afortunat i estratègic emplaçament a la cantonada de la Rambla amb el Carrer Nou aquest bulliciós establiment amb nom de dificil pronúncia, era d'alguna manera com la porta d'entrada i el referent de benvinguda per a tots els que s'endinsaven cap a les fascinants penombres del Barri Xino, a través del carrer més popular de tots els que hi menaven. Era el carrer Conde del Asalto, conegut també en versió escurçada com Asalto, i popularment com a carrer Nou.
El Trink-Halle va començar a guanyar popularitat durant la Primera Guerra Mundial, quan Barcelona era una ciutat pròspera allunyada del conflicte, però farcida d'espies, confidents, militars, malfactors, delinqüents internacionals i gent exiliada dels seus països en guerra. El local ja existia el 1911 [1], tot i que Paco Villar [2] fixa l'any de la seva obertura al 1913, un any abans de l'inici del conflicte. El seu fundador Esteve Bigas va aconseguir crear un ambient cosmopolita, malgrat l'estretor de la vorera del carrer on les taules i les cadires s'apretaven ocupades per un públic àvid de contemplar tot el allò que passava per davant del seus ulls.
La decoració exterior era plena de grans  cartells publicitaris (Anís del Mono, Vermut Cinzano i Cervesa Damm). A partir del capvespre l'ambient pujava en intensitat. Apareixien dones del carrer carregant piles per les seves llargues nits de negoci. Aquestes prostitutes sovint teneien en els cambrers els seus fidels aliats per concertar cites o assegurar una certa discreció al client dels barris alts que, amb les butxaques plenes de bitllets, anava a buscar companyia femenina mig d'estranquis amb la por al cost de ser vist per algun conegut. Turistes i badocs hi eran també presents i completaven la parròquia d'habituals un seguit de personatges sense sostre, que aprofitaven la concorrència per fer les seves demandes de caritat o vendre les coses més sorprenents que hom podia imaginar.
El Trink-Halle va desaparèixer després de la Guerra Civil. Un local amb aquest nom tenia pocs numeros per conservar-lo. El mateix 1939 va passar a dir-se Covadonga.

*1935.- Vista del Trink-Halle des de la Rambla (Foto: Josep Maria Sagarra i Plana) 

[1].- La Veu de Catalunya. (Edició del 20 de març de 1911)
[2].- Villar, Paco. Barcelona, ciutat de cafès (1880-1936) Viena Edicions. Barcelona. 2013