dimecres, 22 d’abril del 2015

PANOT DE MACARRONS EN BIAIX (1950's-1970's)




Cap a finals de la dècada dels 1950's les construccions urbanes barcelonines van començar a experimentar un canvi radical. De les formes clàssiques tan expandides en els primers anys del franquisme tant pel que fa als edificis d'habitatges com als d'oficines i centres oficials, on predominaven les façanes d'aparença pètria amb frontons sobre les portes, grans finestres i balaustrades als balcons, es va passar a una nova concepció, tant pel que fa als materials emprats en la construcció com a les formes i disseny dels edificis. Els balcons van passar a ser amplis amb baranes metàl·liques, a les parets exteriors s'hi aplicava el maó vist, el marbre dominava els baixos i les entrades i la utilització del vidre s'anava imposant progressivament a les façanes.
Aquesta voluntat de canvi va afectar també en alguna mesura als panots que cobrien les voreres. Les formes clàssiques tant nostrades del paissatge urbà barceloní (panots de la flor, dels quatre quadres amb cercles, etc.) van ser en molts casos desestimades pels nous arquitectes, que apostaven per un toc de modernor innovadora associada als canvi en l'arquitectura urbana. En aquest context una de les formes més utilitzades va ser el panot de macarrons en biaix en el que sobresortien linies diagonals en diversos dissenys. Aquests panots permetien diverses aplicacions en funció de com quedaven disposats. Des d'una continuïtat en les linies fins a una disposicio que formava successions de rombes al voltant del punt d'intersecció de quatre peces.  
L'aposta per aquests panots de disseny simple permetia singularitzar la construcció com a obra nova, la qual cosa quedava afavorida per la manca absoluta d'una reglamentació relativa als models de panots de les voreres. 
Tot i que avui aquest panot no es pot considerar un element totalment desaparegut, ja no s'utilitza i a mesura que es van reformant voreres senceres es van substituint les peces pels models de panot més corrents. Tot l'entorn de l'edifici Estel (Avinguda de Roma/Calàbria/Viladomat/Mallorca), que va acollir durant molt anys les oficines de la Telefònica, es va cobrir amb aquest disseny de panot.