MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ALFRED PUIG
L'actual Avinguda de la Meridiana, oberta al trànsit per trams a partir de l'estiu de 1964, havia estat concebuda com una via ràpida per al trànsit rodat. Malgrat creuar barris i nuclis de població densos i anteriorment compactats, els vianants hi van sortit perdent d'una manera evident. La nova via suposava una barrera radical entre els dos costats que separava. El projecte, més semblant a una autovia urbana que a una avinguda, va preveure la construcció de tres passarel·les o ponts enlairats sobre la calçada per tal que els vianants poguessin travessar d'un costat a l'altre, amb les lògiques molèsties que suposava per la gent d'una certa edat tenir que pujar i després baixar escales i rampes per accedir o abandonar respectivament el pont.
Tot i que a les cruïlles amb Consell de Cent, Mallorca, Navas de Tolosa i Felip II es van habilitar passos de superfície, tres grans passarel·les de formigó van ser construïdes. Tot plegat atorgava a la nova via un aspecte de terreny conquerit per l'automòbil (aleshores símbol inequívoc de progrés i bastió del desarrollisme) en perjudici del vianant, un plantejament dissortadament clàssic i recurrent en la història del porciolisme.
*1965.- Els ponts per a vianants de la Meridiana van generar rebuig des del primer moment. Aquest article aparegut a La Vanguardia n'és un exemple. (Cliqueu a sobre per agrandir-lo).
I). De la plaça de les Glòries al passeig de Fabra i Puig.
1.- El pont del carrer Aragó.
Des de plaça de les Glòries en direcció a Sant Andreu, el primer el trobavem a la cruïlla amb Aragó. Aquest pont curiosament no era perpendicular a la Meridiana sino que la creuava de biaix per tal de connectar les dues meitats del barri del Clot. Discorria en direcció mar des de la cantonada d'Aragó, on hi havia una curiosa rampa de cargol per accedir al pont, fins al carrer Meridional que servia per acollir-hi les escales de l'altre cantó. Aquest pont permetia accedir al sector del mercat. Era just a l'indret on en el passat hi hagué la popular Rambleta del Clot.
2.- El pont del carrer de la Muntanya.
La segona passarel·la, situada una mica més amunt, era justament a l'alçada del carrer de la Muntanya, entre el curs dels carrers Mallorca i València i, aquest sí, creuava la Meridiana perpendicularment.
3.- El pont de la plaça Ferran Reyes. El tercer pont, arribant ja a la Sagrera, era el de la gran plaça Ferran Reyes amb la seva singular església. Quan van construir aquesta passarel·la, aquell sector es trobava encara mig en estat de descampat, però en els anys següents va servir per connectar els dos trossos de la gran plaça. En aquest cas, l'ampli espai va permetre construir rampes per accedir al pas elevat.
4.- El pont del Clot. Posteriorment i tornant endarrera, a l'any 1973, la reordenació de la Plaça de les Glòries va comportar l'enlairament d'un nou pont metal·lic sobre la Meridiana entre el carrer Consell de Cent i el començament del carrer del Clot.
*1973.- Aquell any, amb la reforma del nus viari elevat de la plaça de les Glòries, es va afegir un altre pont enlairat sobre la Meridiana. El veiem a la foto rera el panell informatiu. Connectava el cantó Llobregat de la via amb l'inici del carrer del Clot. Més enrere es pot veure parcialment el pont del carrer Aragó. (Foto: F. Català Roca)
Al juny de 1967 va entrar en servei l'últim tram de la Meridiana, des de Fabra i Puig fins a la Trinitat i el límit del terme municipal. En aquella zona algunes interconnexions entre ambdós costats es van resoldre en gran part per sota. Allà l'efecte autopista era ja total i encara avui, tots i els passos de vianants amb semàfors, costa de fer abstracció de l'idea de via ràpida.
5.- El pont de Can Dragó. Enllaçava la Riera de Sant Andreu i la zona de Can Dragó. Era prop de la mítica Discoteca-Boite La Ruleta. (després rebatejada com R-K3)
6.- El pont de l'Avinguda Rio de Janeiro/Passeig de Santa Coloma. Era situat entre l'actual Avinguda de Rio de Janeiro a l'alçada del carrer de'n Tissó i de la plaça de Mossèn Clapés a l'altre costat de la Meridiana. L'11 de març de 1988 un camió s'hi va estavellar i el deixa totalment inutilitzat. L'exercit va construir en un temps rècord una passarel·la de mecanotub per possibilitat als vianants seguir creuant la Meridiana.
Amb l'arribada de la democràcia les baranes d'aquests ponts van esdevenir un lloc idoni per instal·lar-hi cartells i pancartes amb reivindicacions polítiques i convocatòries a mítings i actes de partit durant els períodes electorals.
III). De la Trinitat fins al límit municipal i els dos ponts existents avui (2026).
Ja en plena autopista i més enllà de l'avinguda Meridina dues passarel·les més unien els barris de Trinitat Nova i Trinitat Vella fins a l'any 2011. Foren eliminades amb la construcció del pont de Sarajevo que inicialment fou concebut només per al trànsit rodat, si bé a partir de 2015 va ser reformat i ampliat també com a pas de vianants.
Finalment al 2007 es va construir en els límits del terme municipal de Barcelona el pont del Congost que uneix els barris de Torre Baró i de Vallbona.
IV). La deconstrucció
A partir de 1989 l'Ajuntament va començar a executar el pla d'humanització de la Meridiana i dels seus barris fronterers. Lògicament una de les primeres fites era retornar al vianant els drets que mai van tenir en aquells via i això passava inexorablement per la desaparició de les passarel·les.
A l'agost de 1993, aprofitant el parèntesi d'activitat estival, era desmantellat i enretirat l'últim pont de de vianants de la Meridiana, el de la plaça Ferran Reyes.
*1993.- Dues imatges del desmantellament del pont de vianants de la plaça Ferran Reyes.
