diumenge, 11 de març del 2012

TEATRO ESPAÑA / GRAN CINEMATÓGRAFO ESPAÑA. (1909-1927)


*1909.- Una imatge de la plaça Espanya amb la Gran Via a l'esquerra i el Paral·lel a la dreta. La fletxa  vermella assenyala l'estructura del Teatro España.
 
*1918.- Una altra foto del Teatro España captada des del terrat de la plaça de toros de Les Arenes. Respercte de la imatge anterior podem comprovar que la façana de Gran Via i del xamfrà amb Paral·lel ha estat enlairada amb uns grans finestrals. Al fons la muntanya de Montjuïc pràcticament sense urbanitzar.

Situat al número 380 del carrer Corts (avui Gran Via de les Corts Catalanes), just davant de la plaça de toros de Les Arenes i tocant a Plaça Espanya, el Teatro España va obrir portes l'any 1909. S'havia edificat sobre les restes que quedaren de l'edifici del Palacio de Las Arenas, que havia resultat destruït per un incendi un any abans.
El local oferia tota mena de funcions i espectacles teatrals, però en realitat al llarg de la seva existència va ser un local multiusos. També hi va tenir cabuda el cinema, especialment entre 1911 i 1916. La cartellera de l'època el va arribar a definir com un dels millors cinemes de la ciutat i el 1911 s'hi va estrenar la pel·lícula colorejada El Exodo, un drama bíblic de 650 metres. En aquells primers anys dels cinematògrafs era habitual anunciar els film per la quantitat de metres que tenia la cinta. En aquesta època de projeccions de cinema se'l coneixia també com a  Gran Cinematógrafo España. Va ser explotat per la mateixa empresa del Salón Excelsior, també a la Gran Via, i el 1916 era explotat per l'empresa Muñoz i Cappa, tal i com recull Joan Musó Cabús en el seu magnífic llibre Els cinemes de Barcelona. El local també va funcionar com a sala de ball.

*1909.- Escenari i pati de butaques del Teatro España. (Foto: Merletti)

*1921.- Dos Tenorios es representaven al Teatro España al novembre de 1921.

L'any 1924 una companyia belga va arrendar el local per oferir-hi amb caràcter permanent vetllades de boxa. En aquesta última etapa, el teatre va ser reformat a fons per instal·lar el quadrilàter al bell mig de la pista i, fins i tot, es varen suprimir algunes columnes per facilitar la visió del ring als espectadors.
Va ser enderrocat el 1928, afectat per les obres de reurbanització integral de la Plaça Espanya amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929 i, molt especialment, per la construcció de l'Hotel núm.2, que s'aixecà sobre el solar on havia estat emplaçat el Teatro España

*1924.- Anunci d'una vetllada de boxa a l'España.

PALACIO DE LA ILUSIÓN. Cinema i varietés (1901-1913)

Agraïments a JORGE ÁLVAREZ

 

*1902.- L'entrada al Palacio de la Ilusión en una postal de l'època. A la dreta es pot veure la Casa Pia Batlló. (Font: Fons Jorge Álvarez)

*1907.- Un grup de persones contempla un panell publicitari amb la programació del Palacio de la Ilusión a la Rambla dels Estudis. (Foto: Frederic Ballell).

Obert el 17 de febrer de 1901, aquest local era situat al carrer Corts (actual Gran Via), al 255 de l'antiga numeració (després 599), en el mateix emplaçament on anys abans havia estat instal·lat el Panorama de Plewna i on després d'aixecaria el Coliseum.
El Palacio de la Ilusión va ser un dels locals pioners de les projeccions cinematogràfiques a Barcelona coincidint amb el canvi de segle. Oferia una gran varietat d'espectacles: màgia, circ, sala de ball, jocs, tir de saló, miralls i també una secció de cinematògraf. El preu de l'entrada va començar essent d'una pesseta, però posteriorment (finals de 1901) es va reduir a la meitat i permetia l'accés a tots els espectacles.

*1901.- El Palacio de la Ilusión a la cartellera de La Vanguardia

Al llarg de la seva existència, un gran nombre d'artistes varen actuar al Palacio de la Ilusión. L'equilibrista Mister Bright, l'il·lusionista Florence, Miss Elenka amb els seus cavalls i gossos ensinistrats o Cristeta Goñi coneguda com La Pequeña Sarasate, en són alguns exemples.
El negoci va durar fins l'any 1913 quan el local va tancar portes definitivament per donar pas al cap d'uns anys a la construcció del Coliseum.

*1913.- L'empresa del Palacio de la Ilusión posava en venda tot el seu material després de tancar el negoci (La Vanguardia. 5 de març de 1913)