dissabte, 13 d’octubre del 2012

ANCORA Y DELFIN. Llibreria. Diagonal 564. (1956-2012)





Una llibreria de gran prestigi a la ciutat va ser Ancora y Delfín, situada al número 564 de la Diagonal, entre els carrers de Muntaner i Aribau. Oberta l'any 1956, sempre va gaudir d'una personalitat singular i pròpia reforçada especialment pel disseny del seu interior. El pintor Erwin Bechtold va participar en la seva decoració i el seu primer propietari Enric Folch disposava d'una gran quantitat de llibres aleshores prohibits pel règim.
Les seves escales correderes per accedir als llibres de les prestatgeries superiors, les esteses de llibres sobre les taules centrals, la paret de fusta de l'entrada, la zona del darrera on hi havien els llibres d'art o simplement l'especial silenci que regnava dins el local, són records inesborrables per als que sovint hi entravem a comprar alguna publicació o simplement a xafardejar sobre les últimes novetats editorials. No era difícil veure passejar per l'interior de la llibreria a coneguts personatges del món de la cultura.
Eulàlia Teixidor va ser la seva última propietària des de 1997 fins al seu tancament al gener de 2012. El cas d'Ancora y Delfín és un exponent més de l'efecte voraç que sobre el mercat exerceixen les grans superfícies que, juntament amb l'impacte sobre el món cultural de les noves tecnologies, han condemnat aquests negocis de petit format a la desaparició, com molts anys abans i per altres raons s'esdevingué amb d'altres llibreries llegendàries de la zona com la Mediterrània o la Cinc d'Oros.

Una imatge de la part posterior de la llibreria on s'hi exposaven els llibres d'art. Darrera els vidres del fons es veu el carrer Bon Pastor.

GRANJA LA CATALANA. Diagonal 600. (1940's-2012)

 
 
De les poques Granges La Catalana que queden encara avui (2012) a Barcelona, la més recent a tancar ha estat la de Diagonal 600, entre l'inici del carrer Calvet i la vorera corba de la plaça Francesc Macià. Un petit i modest establiment que miraculosament va sobreviure al canvi de segle i va afegir un deceni més a la seva existència, malgrat la pressió mercantilista d'una zona abocada a una constant activitat comercial.



Entrar en aquesta granja permetia l'evocació d'un passat de veins il·lustres, establiments que van forjar la personalitat d'aquella plaça de Calvo Sotelo dels anys de la dictadura: La perfumeria Magda, el cinema Rialto, el bar Mery, la sala de festes Lamoga i un xic més lluny les Mantequerias Lafuente tocant a l'avinguda Pau Casals, varen compartir amb la granja anys i canvis fins que anaren desapareguent progressivament víctimes dels nous temps.
L'estiu de 2012 ha estat el punt i final de la granja. L'aroma de jabugo d'una pernileria ha susbstituït  els antics i entranyables flaires de cafè amb llet calent que abans envainen el local. 
 
*2012.- El perfil de les lletres de Granjas La Catalana arrencades de la façana, va ser l'últim testimoni de l'existència d'aquest establiment dies abans de concloure la reforma definitiva del local. (Foto: Maria Trinidad Vilchez)