diumenge, 7 de juliol del 2019

FERRERIA CASTANYS. Sants. (1857-1860)

Agraïments a LLUÍS ROIGÉ

*1859.- Una participació de l'empresa Castanys y Cia, propietària de la ferreria de Sants.

En la memòria històrica de la indústria metal·lúrgica santsenca, és obligat referir-se a la ferreria que a mitjans del segle XIX l'empresari olotí Francesc Castanys i Masoliver va instal·lar al bell mig del poble de Santa Maria de Sants, aleshores encara independent de Barcelona, a la que no s'agregaria fins a finals de segle XIX.
Ja a l'any 1851 Castanys, membre d'una notable família d'empresaris de la Garrotxa (el seu germà Miquel havia fundat una important empresa de fabricació de gorres i barretines de llana a Olot [1]), va presentar un projecte amb l'objectiu d'establir una fàbrica a Sants. El projecte però no veuria la llum fins al 1857 quan es va concretar la constitució de la societat comanditària (no pas anònima com figurava en la proposta incial). Amb aquesta fòrmula Castanys assumia un risc superior, atès que, a diferència de la societat anònima, a la societat en comandita els socis només responen amb el capital que aporten, mentre el soci principal ho fa amb tots els seus béns.
L'empresa, constituïda amb el nom de Castanys y Compañía. Sociedad en Comandita, disposava a banda de la fàbrica d'unes oficines al carrer Nou de Sant Francesc 4, posteriorment traslladades al març de 1859 al número 3 de la plaça de la Igualtat (actualment de Sant Agustí). El propi Francesc Castanys amb el suport de Llorenç Haase es van encarregar de dirigir la companyia.
La fàbrica disposava d'un alt forn, sis forns de pudelació i quatre d'afinament amb un consum energètic de 102 cavalls de força. Les màquines activaven dos trens de cilindres, el torn la bomba i el martinet.
La vida de l'empresa va ser però, curta. A penes quatre anys dedicats a la fosa i a l'elaboració de ferro primera i segona classe. La societat va emetre titols que es cotitzaren a la borsa privada barcelonina. El 1860 l'empresa de Castanys va ser declarada en situació de fallida i tot seguit es va procedir al nomenament com a síndics  de Nicolau Tous, Miquel Mateu i Serra Calsina. La fàbrica seria finalment venuda a l'empresari pierenc Ignasi Marquès i Bolet, que el 1875 hi va posar en funcionament la Ferreria de Sant Josep amb la qual cosa l'activitat metal·lúrgica de la instal·lació industrial es mantingué tot i que en d'altres mans.
A l'any 1876, setze anys després de la desaparició de la Ferreria Castanys, hi ha constancia d'una carta adreçada per uns creditors i la resposta per Miquel Mateu al Diari de Barcelona, que informava de la venda de la fàbrica i les existències de l'empresa desapareguda i de la fàbrica i que només quedaven petits deutes pendents.
El record de l'emplaçament de la Ferreria Castanys, com també de la seva successora la de Sant Josep, ha quedat viu en la memòria dels carrers de Sants gràcies a l’actual plaça de La Farga i al carrer de la Ferreria.
  
 
[1].- Font: enciclopèdia.cat.
 
[2].- El projecte de Castanys va ser presentat sota el nom de Memoria, presupuesto y bases para el establecimiento de una gran empresa de ferreria y fundición por el sistema más moderno y económico de altos hornos a cargo de una sociedad anónima, bajo el augusto nombre de Doña Isabel II, protectora de la industria.