dimecres, 23 de setembre de 2020

ARLEQUÍ. Màscares. Carrer Princesa 7 (1995-2020)


La gran diversitat de màscares que es podien trobar a l'Arlequí (Foto: María Dias)

Jaume Serra i Samira Bedran van obrir el 1995 una botiga de màscares coneguda com Arlequí, al número 7 del carrer princesa fent cantonada amb el carrer de Sant Ignasi. Havien llogat el local d’una costurera en un establiment que antigament havia estat la barreteria Ferreri. En un petit taller annex a la botiga es donava forma a les màscares mitjançant un complex procés artesanal de paper maché, cartró, pintura, cola i altres elements. 

El negoci va acabar tenint una singularitat indiscutible com una de les botigues-taller més representatives de les que van arribar al segle XXI a Ciutat Vella. La jubilació dels propietaris però, portaria al tancament del negoci i a la desaparició de la botiga de màscares.

Inicialment als anys 1980's, el Jaume (escultor) i la Samira (pintora i gravadora) s'havien establert al Poble Espanyol, després d'haver estudiat Belles Arts a Itàlia i quedar fascinats pel món de les màscares. Van arribar tenir un segon establiment a la Plaça de Sant Josep Oriol, al costat de l'Església del Pi.

 

Imatge exterior de la botiga i llista dels diferents tipus de màscares que s'hi podien trobar.

En el moment del tancament (maig de 2020) la parella conservava encara uns 180 motllos diferents amb els quals elaboraven les seves màscares en el què, probablement, era un dels establiments de tot l'Estat amb més diversitat de models en un ventall que abastava des dels inspirats en el teatre de l'antiga Grècia, el carnaval venecià, les tradicionals del teatre popular català, les d'inspiració italiana, francesa o fins i tot del teatre Noh japonès.

*2020.- Jaume Serra i Samira Bedran rere el taulell de la seva botiga pocs dies abans del tancament definitiu del local. (Foto: Angela Silva. La Vanguàrdia

divendres, 11 de setembre de 2020

NIU GUERRER. Societat recreativa, lúdica i benèfica. (1874-1936)



Constituïda a l'any 1874, aquesta societat recreativa va perviure durant més de seixanta anys i va dinamitzar la vida barcelonina sempre sota el ventall de la diversió i el to humorístic en les seves manifestacions socials.

*1877.- Una de les activitats organitzades pel Niu Guerrer al Teatre Circ Barcelona en els seus primers anys d'existència.

El Niu Guerrer, que va tenir diversos locals a Ciutat Vella, va començar a fer-se notar a les cavalcades de Carnestoltes i en determinats certamens literaris sempre pel seu marcat caràcter humorístic. També tingué presència al teatre i als balls populars organitzats. Una altra faceta que va desenvolupar la societat, més enllà de la cultura i l'art popular palesats en actes lúdics i festius, fou la seva funció benèfica donant suport i recollint diners pels damnificats en atemptats, inundacions, incendis i altres calamitats.


*1897-99.- Un dels balls organitzats habitualment pel Niu Guerrer era el ball de Barraló que donava entrada al Carnestoltes. En ell els homes es disfressaven de dona i a l'inrevés. Com es veu a la imatge en aquest reclam s'hi feia constar un... Se suplica'l disfràs 

Entre 1884 i 1885 la societat va difondre la publicació Lo Niu Guerrer, que va tenir una segona època més llarga entre 1897 i 1905, tot i que només com a revista interna de la societat. Les il·lustracions anaven a càrrec de Pellicer i Llopart.
Entre els socis i benefactors del Niu Guerrer, format bàsicament per comerciants i botiguers, hi van figurar alguns noms vinculats a la literatura i a la intel·lectualitat de l'època com Rossend Arús, Conrad Roure i Josep Oriol Molgosa.
Els primers trenta anys d'existència del Niu Guerrer van suposar la seva època daurada i de màxim esplendor. A mesura que avançava el segle XX l'entitat va començar a perdre la notorietat del passat i amb motiu de l'arribada de la celebració de l'Exposició de 1929 es va intentar tornar-la a revifar.

*1928.- Funció celebrada al Teatre Espanyol a benefici del Niu Guerrer


*1933.- Una activitat del Niu Guerrer durant els anys de la República

El Niu Guerrer va desaparèixer coincidint amb l'esclat de la Guerra Civil
El Museu Frederic Marés conserva una gran part del fons documental del Niu Guerrer, que es va poder veure a l'exposició temporal La Barcelona irreverent organitzada entre els anys 2012 i 2013 

*2012.- Detall del tríptic de l'exposició celebrada al Museu Marès on es van poder veure objectes i documents del Niu Guerrer així com de la Societat del Born

Un típic i popular restaurant de la plaça Tetuán va prendre aquest nom duarnt els anys 1970's.

dijous, 3 de setembre de 2020

ESCULTURA FOUR WINGS D'ALEXANDER CALDER a l'Avinguda General Goded, actual Avda. Pau Casals (1975-1976)

 Agraïments a FRANCISCO ARAUZ

*1975.- Vista de l'Avinguda de Pau Casals (aleshores encara dedicada al general Goded), on es pot veure el lloc on estigué emplaçada l'escultura Four Wings de l'artista Alexander Calder. (Foto: Postals Escudo de Oro). 

A l'any 1975 la Galeria Maeght, que tenia la seva sala d'exposicions al carrer Montcada, molt a prop del Museu Picasso, va fer una donació al Ajuntament de Barcelona d'una obra de l'artista nordamericà Alexander Calder. [1]

*1975.- Noticia publicada a La Vanguardia sobre la inauguració del monument


*1975.- L'obra de Calder amb la Torre Macià (aleshores Banco de Vizcaya) al fons. (Foto: Eduard Calvó).

Era una escultura amb el nom de Four Wings (quatre ales) que estava fosa en metall i pintada d'un llampant color taronja, que probablement al ulls d'alguns ignorats en matèria artística els donava una aparença de pendent d'acabar de pintar com si només li haguessin aplicat la capa prèvia de la pintura antioxidant.

L'escultura es va situar en el primer dels grans escossells situat al tram central de l'avinguda del general Goded (actualment dedicada a Pau Casals) i pràcticament en el seu embocadura a la plaça Francesc Macià (aleshores encara dedicada a Calvo Sotelo). L'acte d'inauguració es va celebrar el 25 de febrer de 1975.

*1975.- L'escultura de Calder va ser tan poc respectada, que fins i tot s'hi va plantar un rètol publicitari davant mateix com es veu a la imatge.

El cas es que els veins de la zona, gent d'alta posició social i suposadament amb influències a l'ajuntament, varen endegar una campanya anti-monument que consideraven una obra no mereixedora de figurar en aquell aristocràtic passeig ple de construccions de línies clàssiques.
L'obra de Calder va durat poc temps -poc més d'un any- en aquell indret i fou aviat suprimida i traslladada al costat a la façana principal de la Fundació Miró a Montjuïc.  

*2010's.- Emplaçament actual de l'escultura al costat de la porta d'accés a la Fundació Miró 

[1].- Asociación Aragonesa de Críticos de Arte. Revista núm. 19- Juny 2012. http://www.aacadigital.com/contenido.php?idarticulo=645

dijous, 27 d’agost de 2020

EL XALET DEL CINEMA. Carrer Mallorca 220, tocant a Balmes. (1890's-1970)

 

*1890's.- L'edifici en els seus primers anys al costat d'un carrer Balmes presidit per les vies i els fums ferroviaris del carril de Sarrià. (Foto: Màrius Aguirre Serrat-Calvó / AFCEC)

Construcció de baixa alçada, emplaçada gairebé al límit entre els dos eixamples i de la que no n'hem pogut localitzar l'autor. S'estructurava amb uns baixos de tres seccions amb frontons esglaonat a les laterals, mentre que la central culminava amb una barana del terrat de la primera planta més endinsada respecte de la façana dels baixos. A la secció més allunyada del carrer Balmes hi havia l'entrada a l'immoble i al lateral oposat un ampli finestral, mentre que la secció central es resolia amb un cos de tres finestrals.  

*1911.- L'entrada al xalet (Foto: Autor desconegut. Hojas Selectas. Biblioteca Nacional de España)

D'aquest edifici n'ha fet una acuradíssima descripció històrica Enric Comas i Parer [1], amb indicació detallada dels successius ocupants del petit immoble i d'anècdotes i esdeveniments viscuts.

Tot apunta a que el primer ocupant de l'edifici va ser l'Editorial Ramon Salvat probablement des de la inauguració del xalet fins a ben entrada la dècada dels 1910's. Ens centrarem però, en la llarga etapa d'ocupació de l'immoble per dues de les més importants distribuïdores cinematogràfiques a través de les seves filials espanyoles. 

Cap al 1927 s'hi estableix la Metro Goldwyn Mayer Ibérica S.A instal·lant-hi les seves oficines i el seu departament de publicitat. Aquesta companyia romandria al xalet fins a mitjans de la dècada següent, ja durant el període republicà, quan es va traslladar el nou edifici amb estudis de doblatge inclosos inaugurat al número 201 del mateix carrer Mallorca tocant a Aribau. Aquell sector de l'Esquerra de l'Eixample sempre durant molts anys va estar caracteritzat per la presència de nombroses distribuïdores cinematogràfiques.  

La Metro utilitzava d'una manera habitual estratègies publicitàries a través de reclams i crides als espectadors i amants del setè art. En tots els casos, l'edifici del carrer Mallorca 220 era el lloc comú on desplaçar-se i comparèixer per gaudir dels obsequis, ofertes o fins i tot la possibilitat d'actuar en alguna pel·lícula (?), que la companyia oferia a través d'anuncis als diaris. Això va fer que l'edifici fos conegut al barri com el xalet del cinema.     





Diversos anuncis publicats a la premsa per la filial espanyola de la Metro Goldwyn Mayer:
*1928.- Anunci per atraure clients a les pel·lícules de la Metro amb el pretext de les disfresses de carnestoltes.
*1930.- Cercant dobles de Greta Garbo
*1931.- Obsequi de fotografies de Buster Keaton
*1933.- Possibilitat de fer parella amb Maurice Chevalier a La viuda alegre 
(Font: Hemeroteca La Vanguardia)

A partir de 1935 i fins ben entrats els anys 1960's, la Universal pren el relleu a la distribuïdora del lleó. Amb el nom d'Hispano-American Universal Films Española S.A., la filial de la companyia nordamericana, nova inquilina del xalet, tampoc renuncia a fer crides publicitàries

*1944.- Concurs per escollir el nom d'una pel·lícula. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

El xalet va ser enderrocat cap a finals de 1971 i el terreny va restar durant un període de gairebé sis anys sense edificar, a l'espera de ser ampliat amb el terreny contigu i ocupar tota la cantonada amb un nou edifici d'oficines, que es va rematar al 1978.

[1].- Comas i Parer, Enric. La Barcelona Oblidada (blog). Xalet. Mallorca 220 (article) 16 de juliol de 2014. Cliqueu aquí per enllaçar

diumenge, 23 d’agost de 2020

FIAT HISPANIA. Oficines i tallers. Carrer de Les Corts / Dolors Masferrer (1958-1979)

 

*1970's.- Vista del frontal de l'edifici de Fiat Hispania a Les Corts des del carrer de Dolors Masferrer. 

A l'any 1956 la companyia immobiliària Sociedad Anónima Financiera de Edificaciones (SAFE) va adquirir els terrenys de l'antiga masia de Can Coix, propietat de la família Oliveras, i després d'enderrocar-la va sol·licitar permís a l'ajuntament per edificar una construcció baixa per oficines i dipòsit de cotxes que va llogar a la companyia automobilística italiana FIAT.

La FIAT (Fabbrica Italiana Automobili Torino) havia estat fundada el 1899 i la seva filial espanyola Fiat Hispania al 1919. A la dècada dels 1950's FIAT va arrribar a un acord amb la recent creada empresa SEAT per tal que, sota la llicencia de la companyia italiana es poguessin començar a fabricar i comercialitzat a Espanya vehicles amb la marca SEAT. Els models 1400, 1500 i el popularíssim 600 van ser els primers en llençar-se al mercat. FIAT però, continuava mantenint la seva marca i així com als anys 1920's va arribar a tenir un local d'exposició i vendes a un lloc tan cèntric com la Plaça Catalunya, trenta anys després establia la seva seu a les Corts. en un complex que incorporava tallers de reparació, exposició i  les oficines centrals de la companyia a Barcelona. Posteriorment es va vendre una part del terreny per construir-hi un gran bloc d'habitatges amb façana a la Gran Via de Carles III. 

L'edifici original va ser projectat per l'estudi d'arquitectes de José Antonio Coderch i Manuel Valls i disposava de nivell soterrani, planta baixa i primer pis amb grans espais per emmagatzemar automòbils i pels tallers de reparació. Ocupava gran part de l'illa formada pels carrers de Les Corts, Eugeni d'Ors, Masferrer i la Gran Via de Carles III. Les obres de es van iniciar el 1956 i varen finalitzat el 1958 amb la inauguració de l'edifici. La seva realització va iniciar un procés d'activació urbanística de la zona, conformant les alineacions dels carrers de tot aquell sector, que uns anys després va incrementar encara més el seu protagonisme al barri amb l'obertura del Mercat de Les Corts ja en el límit amb la Travessera.

*1971.- Cartells publicitaris de Fiat Hispania exposats durant la Festa Major de Les Corts d'aquell any. 

Als anys 1970's FIAT Hispania va comprar el solar que tenia llogat i posteriorment va vendre una part del terreny, la qual cosa va permetre construir a la banda de Gran Via de Carles III, mitjançant un edifici promogut per la immobiliària Dicasa. A partir de finals dels anys 1970's els veïns van començar a reivindicar l'edifici i la resta de terrenys per destinar-los a escola i altres equipaments pel barri.

Finalment FIAT abandonaria l'edifici el 1979 i una part del terreny (6.000 metres quadrats) passarien a l'ajuntament, que impulsaria una àmplia remodelació projectada pels arquitectes Xavier Gomà, Joan Ardévol i Juli Laviña, entre d'altres, que s'endurien el premi FAD de restauració de l'any 1981. Tot i que era totalment reconeixible des de l'exterior, l'edifici original va ser reformat en profunditat i abandonava definitivament l'ús industrial i comercial que en el seu dia va inspirar la seva construcció.

Apart de l'escola, les dependències i el terreny de l'antiga seu de FIAT Hispania van servir també per instal·lar-hi els desapareguts cinemes Renoir-Les Corts, els primers d'aquesta cadena que es van obrir a Barcelona, el Centre Cívic Tomasa Cuevas i altres equipaments.  

dijous, 20 d’agost de 2020

CASA TARRAGÓ. Segona façana pintada de La Carboneria. (2014-2020)


*2014.- La façana de La Carboneria a l'antiga Casa Tarragó amb el gegantí graffiti pintat sobre la façana. A la dreta es pot apreciar la coberta del mercat provisional del llibre dominical. 

Després del desallotjament practicat a La Carboneria al març de 2013, els okupes tornarien a entrar a l'immoble de l'antiga Casa Tarragó. Una de les primeres accions va ser renovar el graffiti de la façana al que van aplicar un canvi radical configurant un nou macromural que com a l'etapa anterior ocupava íntegrament tota la superfície de la façana.

La nova intervenció artística substituïa l'anterior paisatge de troncs i branques i era molt més acolorida. Presentava un globus aerostàtic com a principal icona, que apareixia en la part central de la façana enlairant-se cap al cel al costat d'altres elements (una bomba Orsini també enlairada i un parella pedalant sobre un tàndem en el cel a la façana lateral), tot plegat sobre un bosc de cadenes trencades pintades als baixos de l'edifici que evocaven una atmosfera d'alliberament.

*2016.- Detall del globus, l'element més rellevant d'aquella façana pintada. 

Al febrer de 2014 els okupes van tornar a ser desallotjats en una operació policial no exempta de moments de tensió i a l'any 2016 l'ajuntament d'Ada Colau es va decidir a protegir l'edifici incloent-lo en la llista de nivell de protecció C dins el patrimoni arquitectònic de la ciutat amb interès urbanístic. Això impedia a l'empresa propietària (la immobiliària Barclays) d'enderrocar-lo o alterar la seva volumetria original aplicant remuntes a l'edifici.


La gran pintada graffitera del globus aerostàtic es va fer molt popular i fins  i tot apareixia reflectida en algunes guies turístiques de la ciutat.

A l'estiu de 2020, coincidint amb les tasques de recuperació i restauració de l'edifici. el mural va ser eliminat en una intervenció polèmica que va privar al barri d'aquest espectacular element icònic. 


dimecres, 12 d’agost de 2020

CASA FUSTER. Inquilins i ocupants de l'edifici. Passeig de Gràcia 132. (1911-2000’s)


*1910's.- La Casa Fuster en els seus primers anys

La Casa Fuster va ser construïda entre 1908 i 1911 pel prestigiós arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner a l'última finca del passeig de Gràcia just on començava el carrer Gran. Allà s'aixecava anteriorment la fàbrica de xocolata Juncosa que fou enderrocada per construir-hi la nova residència de Marià Fuster i Fuster (1862-1929), advocat descendent d'una família d'empresaris mallorquins, que arribaria a ser regidor a l'ajuntament de Barcelona entre 1882 i 1887.
Sortosament la Casa Fuster ha arribat als nostres dies en un perfecte estat després d'haver viscut diverses restauracions i recuperacions d'elements perduts. No és, per tant, un cas d'edifici desaparegut, si bé al llarg de la seva historia els diferents ocupants dels pisos i estances de l'edifici han canviat i són d'obligat repàs per il·lustrar diversos moments de la nostra ciutat desapareguda.
Els primers inquilins de la Casa Fuster varen ser el matrimoni integrat pel propi Marià Fuster i la seva esposa Consol Fabra i Puig, filla del marquès d'Alella que, com hem apuntat, havien encarregat el projecte a Domènech i Muntaner i que s'instal·laren a partir de 1911 a la planta noble o pis principal. La resta d'estances van ser llogades. 

Marià Fusté i Fusté (1862-1929)

L'edifici era un dels mes luxosos i senyorívols de la ciutat per la qualitat dels materials emprats en la seva construcció, en especial el marbre blanc que revesteix la seva façana. El manteniment de l'immoble comportava nombroses despeses i els Fuster hi van deixar de residir a començament dels anys 1920’s.
Durant aquest primer terç del segle XX els baixos foren ocupats per diverses botigues, comerços i locals d’oci. (Dalmau Oliveres, La Casa de Remates, Modes Anita Monrós, Orxateria Valenciana i ball Danubio Azul a la planta soterrània).



*1926.- Anuncis de diverses comerços que s'emplaçaren a la Casa Fuster

*1929.- Anunci lluminós d'automòbils Chrysler al terrat de la Casa Fuster. Durant aquella dècada ja s'havia perdut el respecte al patrimoni modernista. 

*1933.- El Danubio Azul, sala de ball del Cafè Vienès va ser inaugurada al desembre d'aquell any.

També cal destacar la vinculació històrica de la Casa Fuster amb els governs feixistes a l'Europa de l'època. D'una banda, el consolat a Barcelona del Reich alemany es va instal·lar a la Casa Fuster als anys 1930's i Benito Mussolini hi va instal·lar l’Institut Itàlia fins que la República Espanyola va trencar relacions amb l’Itàlia feixista el 1936

*1934.- L'Institut Italià, promogut per govern feixista de Benito Mussolini es va establir també a la Casa Fuster fins al trencament de relacions diplomàtiques amb el govern de la República.

*1934.- Noticia de la mort del canciller alemany Von Hindenburg i preparatius al consulat alemany situat a la Casa Fuster  dels actes en honor del difunt. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

Amb l’arribada de la Guerra Civil, les Joventuts del POUM i comitè de defensa de la revolució, promogut per la Joventut Comunista,  la CNT-AIT i altres formacions anarquistes ocuparen les sevs dependències. També el Sindicat de Tècnics Administratius hi va tenir la seva seu.

A la postguerra es van establir a l’edifici entitats addictes al règim com Falange Española o Auxilio Social. D’altra banda algunes empreses hi van instal.lar  els seus comerços i oficines com el Cafè Vienès, la fabrica tèxtil mataronina Societat Anònima Ymbern, l’Institut Mascareñas o la Pelleteria Rocafort. El saló de ball Danubio Azul continuava ocupant el soterrani de l’edifici. També el poeta Salvador Espriu i el seu germà van residir a la Casa Fuster als anys 1940’s. 


*1950's.- Publicitat del Cafè Vienès que apareix a la foto inferior ja amb el rètol amb anuncis de Coca-Cola. 

* El poeta Salvador Espriu va viure a la Casa Fuster fins pocs anys abans de la seva mort esdevinguda el 1985. El fet que aleshores no hi hagués ascensor l'obligà a mudar-se a un immoble pròxim (Passeig de Gracia 118) per viure-hi els últims anys de la seva vida.

A l’any 1962 es produeix un dels moments mes crítics per la continuïtat de l’edifici. L’empresa ENHER (Empresa Nacional Hidroeléctrica Ribagorzana) compra l’immoble, però no amb la intenció de conservar-lo, sinó amb l’objectiu d’enderrocar-lo i substituir-lo per un modern edifici d’oficines on acollir la seu de la companyia. Poc després la hidroelèctrica instal·la al terrat de l’edifici un gran anunci lluminós, que ja deixava clar el poc o nul respecte pel patrimoni modernista per tenia l’entitat propietària de l'edifici.

*1962.- La Vanguardia del dia 12 de juny va publicar aquest abominable anunci convocant als arquitectos españoles a presentar projectes per construir una anomenada Torre Barcelona, que hauria de substituïr la Casa Fuster. Fins i tot hi figuraven els premis. Només un sistema malaltís, barreja de nacionalcapitalisme i despreci absolut  pel patrimoni arquitectònic, era capaç de tenir idees com aquesta. Sortosament alguns sectors de la societat barcelonina van saber reaccionar.

La notícia del probable enderroc de la Casa Fuster va mobilitzat associacions veinals, universitàries i culturals. La revista Destino i el periòdic Diario de Barcelona van sumar-se també a la campanya per salvar aquella joia del modernisme fins al punt que ENHER acabaria retirant el projecte i l'edifici modernista continuaria al seu lloc. 
A l'any 2000 una companyia hotelera va comprar l'edifici i es va iniciar un període de quatre anys per restaurar-lo, rehabilitar-lo i posar-lo a punt per acollir l'actual Hotel Casa Fuster obert el 2004.

dilluns, 3 d’agost de 2020

FORMENTOR. (1939-1940) / FOMENOR (1941-1945) Sala de ball. Muntaner 200.


El 16 de setembre de 1939 va ser inaugurat al número 200 del carrer Muntaner, entre els de París i Londres, una sala de ball que s'anunciava amb el nom de Formentor. Ocupava un antic magatzem dedicat anys enrere a garatge i dipòsit d'automòbils.

*1939.- El ball Formentor en un retall de la cartellera de La Vanguardia Española pocs dies abans de la seva inauguració. 

El règim franquista acabava de néixer de les cendres de la Guerra Civil i aquest ball de l'Esquerra de l'Eixample, com moltes altres sales d'oci de la recent inaugurada època nacional, es presentava amb l'etiqueta de baile familiar, una denominació que es faria molt habitual en aquells anys i que en realitat era una estratagema moral de l'oficialitat franquista, que intentava allunyar el concepte de ball dels mals pensaments donant-li aquest fals apel·latiu de familiar.
L'activitat del Formentor es limitava a sessions de ball els dissabtes i diumenges que es complementaven amb alguna exhibició de la parella de ball Pallarés i eren amenitzades amb la presència de les orquestres Alonso i Savoy.
L'última aparició del Formentor a la cartellera d'espectacles data del 24 de febrer de 1940, per la qual cosa hauríem de calcular que el temps de vida d'aquest local amb aquest nom es va circumscriure a poc més de 5 mesos.
A l'any següent i a la mateixa adreça el local de ball reapareix amb la pèrdua de dues consonants i passa a rebre el nom de Fomenor, curiosa metamorfosi que ens porta a preguntar-nos si algun censor privilegiat va considerar Formentor un nom impropi de l'idioma espanyol i va obligar a canviar-lo.
Amb el canvi de nom el local passa a tenir més presencia a la cartellera d'espectacles on sovint hi apareixen alguns anuncis personalitzats, a banda de la seva diària inclusió dins l'apartat Diversiones.
Cap al final de la temporada 1942/43 s'inaugura el seu saló de té, la qual cosa fa suposar que el local seria sotmès a alguna reforma estructural. Hi actuen artistes de noms poc coneguts com Thompson o Marujita Montsesinos i orquestres com la Río Azul o les de Roberto Marco o Roger Gaston.
1945 és el darrer any que el Fomenor apareix a la cartellera d'espectacles i posteriorment el local esdevé novament un garatge.

*1943.- Al febrer d'aquell any s'inaugura el saló de te del Fomenor

*1944.- Anunci de la vetllada de Cap d'Anys al Fomenor.

*1945.- Dos anuncis de l'últim any de funcionament del Fomenor.

divendres, 31 de juliol de 2020

EL JABALÍ. Tapes. Xarcuteria. Restaurant. Ronda de Sant Pau 15. (1959-2019)



Molt abans de l'aparició de les primeres franquícies “pernileres”, avui tan esteses en el marc de l'oferta de restauració a la ciutat, aquest singular establiment conegut com El Jabalí i situat a la Ronda de Sant Pau cantonada Aldana, just al davant d'on temps enrere hi va havia hagut el Teatre Circ Olympia, va ser un referent de qualitat per degustar un bon pernil així com d'altres viandes.

*2013.- La terrassa del Jabalí.

Local ideal per gaudir d'un bon entrepà de pernil ibèric també era un lloc privilegiat per fer-hi el vermut a la terrassa o degustar qualsevol àpat servit amb embotits i productes de qualitat. Al migdies oferien un menú amb una excel·lent relació qualitat/preu i als vespres era un lloc molt freqüentat pel públic habitual dels espectacles del Paral·lel i la zona.
A l'interior, la singularitat del local es completava amb el seu mostrador de bons embotits on es podia realitzar compra directa.
L'establiment va tancar al febrer de 2019, després de 60 anys de funcionament, deixant darrera un record inesborrable als seus fidels del que eren unes bones tapes de patates braves i uns bons entrepans de pernil ibèric. La mort del propietari hi va tenir molt a veure amb aquesta pèrdua, tot i que la pressió immobiliària i la gentrificació seguien sent les causes principals de la despersonalització del barri, que gairebé d'immediat va veure com es perdia un altre local entranyable de restauració a pocs metres d'allí, el Pa i Trago de Borrell/Parlament.
La xarcuteria del mateix nom del carrer Parlament va sobreviure a la desaparició del local. 

*2018.- Interior de l'establiment. Al davant de la barra convencional hi havia aquest mostrador d'embotits i formatges de qualitat.