diumenge, 14 novembre de 2010

TEATRE ELDORADO (1889-1929)

* 1910's - Eldorado reformat per l'arquitecte Bruguera en els anys que va funcionar com a cinema.

Situat a la cantonada nord del carrer Bergara amb la plaça catalunya, aquest local va ser el successor dels antics teatres Ribas (1884) i Catalunya (1887), que havien estat els noms d'aquell mateix local abans d'esdevenir Eldorado. L'empresari Joan Molas i Casas fou qui va decidir el canvi de nom l'any 1889 després de contractar la companyia Zamacois, que va presentar un espectacle de ball titulat "El Dorado" de gran èxit. Per això va reproduir el nom de l'aleshores cèlebre cafè concert Eldorado de París.
El Teatre Eldorado oferia tota mena de representacions teatrals, així com òperes, sarsueles i espectacles de dansa i música. En els seus primers anys s'hi van presentar les sarsueles d'Albert Cotó i Fita (1852-1906). A les golfes de l'edifici l'escenògraf Fèlix Urgellés hi havia instal.lat el seu taller on fabricava els decorats de les obres.
El 24 de maig de 1895 el local va viure una curiosa nit de cinema amb la projecció d'un espectacle de fotografies animades anomenat Animatographe.
Al llarg dels seus quaranta anys d'existència, Eldorado va veure desfilar pel seu escenari artistes tan destacats com Raquel Meller, Pastora Imperio, Conchita Piquer o el francès Maurice Chevalier.
Entre els anys 1910 i 1924 fou la seu permanent de l'Orquestra Simfònica de Barcelona, que dirigia el mestre Joan Lamote de Grignon i actuava els matins dels dies festius.
Les projeccions de cinema arribaren a Eldorado a partir de 1913. El local va adoptar aleshores el nom de Gran Cinema Eldorado fins que cap al 1923 va tornar a recuperar el teatre com a activitat principal. 
L'any 1926 el bar del teatre va ser llogat per Esteve Sala, considerat un dels millors restauradors de l'època.
El local va tancar portes l'any 1928, després que el Banco Central n'adquirís el solar. Un any després, al febrer de 1929, coincidint amb les vigílies de l'Exposició Internacional va ser enderrocat.   

*1929.- Últims dies de l'edifici del Teatre Eldorado, ja adquirit pel Banco Central i a punt per enderrocar-lo. 
 
Durant més de dues dècades el terreny va quedar desert a l'espera que s'hi aixequés un nou edifici. No fou fins el 1952 que el Banco de Bilbao hi va construir la seva nova seu a Barcelona, després d'haver adquirit el solar deu anys abans.

Algunes de les obres estrenades al Teatre Eldorado:

* 1889: Anuncio, de Guelfo Mazzi (sarsuela).
* 1891: El mocito del barrio, de Julián Romea Parra (sarsuela).
* 1892: El prior y el priorato y Sobre el terreno, d'Albert Cotó i Fita (sarsuela).
* 1894: Plaza partida, d'Albert Cotó i Fita (sarsuela).
* 1895: Los tres claveles, d'Albert Cotó i Fita (sarsuela).
* 1897: El bohemio, d'Agustín Pérez Soriano (sarsuela).
* 1899: La panadera, d'Albert Cotó i Fita (sarsuela).
* 1900: Portfolio de Eldorado, d'Albert Cotó i Fita (sarsuela).
* 1901: Cambiar de estado, de Josep Bellver Abells (sarsuela).
* 1901: La soleá, de Mario Fernández de la Puente (sarsuela).
* 1902: Las caramellas, d'Enric Morera  (sarsuela).
* 1903: El arte lírico, o, Géneros de uso, d'Albert Cotó i Fita (sarsuela).
* 1903: Mariucha, drama de  Benito Pérez Galdós
* 1903: La gente de trueno, de Vicente Díez Peydró (sarsuela).
* 1904: La casa de García, dels germans Alvarez Quintero
* 1904: Doña Inés de Castro, de Vicent Costa i Noguera (òpera)
* 1905: La estoca de la tarde de Julián Vivas (sarsuela).
* 1907: Águila de blasón, de Ramon María del Valle Inclán  (drama).
* 1911: La dona d'aigua, de Cassià Casademont Busquets (òpera). 
* 1912: Nausica, de Joan Maragall (drama).
* 1912: El gran Aleix,de Joan Puig i Ferrater (drama).
* 1912: La verge del mar, de Santiago Rusiñol.
* 1912: El despatriat, de Santiago Rusiñol (comèdia).
* 1912: Flors de cingle, de Cassià Casademont Busquets (sarsuela).
* 1912: Senyora àvia vol marit, de Josep Pous i Pagès (comèdia).
* 1913: Mort de Sant Francesc de Joan Pujol i Matheu.
* 1914: Bernardo del Carpio, d'Ambrosi Carrión (drama)
* 1919: La sardana de les monges d'Enric Morera, per l'Orfeó Català.
* 1921: Suite en sol: suite empordanesa de Juli Garreta per a orquestra simfònica
* 1924: El banco de la paciencia, de Rica i Graiño (sarsuela).
* 1926: El perdón del Rey, de Rafael Martínez Valls (sarsuela).
* 1927: Las hilanderas, de Josep Serrano (sarsuela).
* 1927: La arañita en el espejo, de José Martínez Ruiz, Azorín.
* 1928: Las adelfas, de Manuel i Antonio Machado (comèdia)
* 1928: Jo no sabia que el món era així, d'Amadeu Vives (comèdia).