dissabte, 22 de febrer de 2020

CINE TURÓ. Aneto 20. Turó de la Peira. (1958-1970)

Agraïments a ROBERTO LAHUERTA MELERO

*1959.- Un grup d'autoritats circulen pel carrer Aneto davant del Cine Turó durant una visita al barri del Turó de la Peira en construcció. 

Situat al barri del Turó de la Peira, als baixos d'un grup d'edificis que es declararien afectats per l'aluminosi als anys 1990's i que acabarien sent enderrocats, el Cine Turó era un d'aquells cinemes de barri que no es trobaven a les cartelleres d'espectacles que es publicaven a la premsa.
Era una sala de gran aforament (superava les 1.000 butaques repartides entre les 813 de platea i les 253 de l'amfiteatre) i s'estenia per l'interior d'illa formada per les edificacions dels carrers Aneto (on hi havia l'entrada), Montmajor i Montsant. Aquest sector del Turó de la Peira havia estat projectat al 1954 i construit al llarg d'aquella dècada per la constructora Roman Sanahuja. 
El cinema era, com als altres barris perifèrics, un centre de vida social i d'oci que atreia als veins sobretot abans de l'arribada de la televisió. Els caps de setmana l'assistència a la sala era massiva.
L'historiador i investigador Roberto Lahuerta guarda d'aquesta sala un especial record. Va ser el primer cinema que va trepitjar de la mà del seu pare [1]. El descriu com una sala amb un àmpli vestíbul d'accés de gairebé 300 m2, que donava accés a dues escales, unes per pujar a l'amfiteatre i altres descendents per accedir a la platea. El pati de butaques tenia forma de trapeci amb un passadís central i dos de laterals. La llegenda urbana deia que al llarg de la seva existència algun client s'havia trobat mort a la butaca en acabar l'última sessió i encendre's els llums. 
Segon Munsó Cabús les primeres projeccions cinematògràfiques al Turó es van realitzar a l'octubre de 1958, si bé uns mesos abans la sala ja havia estat utilitzada per acollir un seguit de conferències religioses pròpies del nacional-catolicisme regnant a l'època. Es van celebrar amb el nom de Cruzada Parroquial de un Mundo Mejor i van ser clausurades pel mateix arquebisbe Gregorio Modrego.
 
*1958.- Primeres activitats (de caràcter religiós) al cine Turó. En aquells temps el Turó de la Peyra s'escrivia amb y grega. (Font: Hemeroteca de La Vanguardia. Edició del dia 5.3.1958) 
El Cine Turó va amenitzar les tardes i nits del Turó de la Peira durant tota la dècada dels 1960's amb programacions en sessió contínua que s'enganxaven als vidres dels aparadors de les botigues del barri per difondre entre els veins els films que s'hi projectaven. Va quedar clausurada el diumenge 19 de juliol de 1970  amb la projecció de Camelot i El dia de la ira.
 
*1970.- El programa doble que va tancar el Cine Turó al juliol d'aquell any.
 
*1970.- El Cine Turó ja tancat al número 20 del carrer Aneto. Encara s'hi pot veure el rètol de neó sota la lleixa. (Foto: Autor desconegut)
Posteriorment el gran local va ser sectoritzat per acollir diversos comerços i entre ells la petita discoteca  El Infiernillo Rojo, que després va ser rebatejada com a Cobra. Com ja s'ha apuntat, els edificis van ser enderrocats als anys 1990's a causa de l'aluminosi.
[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Nunca estuve en el cine de mi barrio. Barcelona 2017.