divendres, 27 de febrer de 2015

AMERICAN HOUSE. Pelai 56. (1926-1929)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i FRANCISCO ARAUZ

*1926.- Una composició de tres imatges en les que es pot comprovar l'espaiós i luxós interior de la botiga de l'American House. (Fotos: Merletti. La Hormiga de Oro)

El 17 de desembre de 1926 l'actiu comerciant Tomas Bonnin Armstrong (1889-1970) va obrir al número 56 del carrer Pelai una gran botiga d'objectes de regal coneguda amb el nom d'American House. L'establiment va ser ràpidament considerat com un dels més moderns i luxosos de la ciutat. Disposava de seccions de rellotgeria, joieria, orfebreria, perfumeria i de tota mena d'objectes de regal per a la llar i per a l'ús personal. La decoració interior va ser ideada pel mateix propietari i evocava paisatges novaiorquesos i nordamericans que s'associaven a la riquesa i la prosperitat. Una gran filera de vitrines curulles de peces exposades rera de taules de fusta noble, per atendre personalitzadament als clients asseguts en cadires, presidia la grandària del local i li conferia un cert aspecte aristocràtic. 

*1926.- Notícia de la inauguració de l'American House publicada a l'edició del diari La Vanguardia del dia 18 de desembre d'aquell any.


*1927.- Anunci del primer aniversari de l'establiment (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

Al febrer de 1929 el Photomaton va ocupar el local de l'American House a Pelai 56 i posteriorment al 1931 ho va fer la Perfumeria Pelayo. Gaspar Bonnin va succeir al seu pare al front de tots aquests negocis que s'integraven en l'empresa Cobosa (Comercial Bonnin S.A.), que també era propietària de locals mítics com el Salón Rosa i La Perla  Mallorquina ambdós al Passeig de Gràcia.

*1930.- Liquidació de productes de l'American House un cop desapareguda la botiga del carrer Pelai.


dimecres, 25 de febrer de 2015

PLAÇA CATALUNYA. Botigues i comerços. Anys 1920

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER, EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, FRANCISCO ARAUZ, MARIA JOSÉ GONZÁLEZ i MIQUEL F. PACHA

Núm. 1. Estació del Ferrocarril de Sarrià
    Ajedrez Condal Barcelona
    Bar-Xarcuteria Valldeperas
    Cafè Bar Zurich

Núm. 2. Casa Manuel Puig
      Riegos y Fuerza del Ebro S.A.



Núm. 3. Casa  Teodor Bosch
      Salón Limpia Botas
      Cinema Salón Cataluña
      Loteria Vives


Num. 4. Casa Ignasi Carsi
     Guillermo Bernstein. Material i vehicles per a explotacions mineres
     Rellotgeria Girod (fins a 1924)
     Expendeduria de Tabacs. Concepció Gras. (des del desembre de 1928)

Núm. 5. Teatro Eldorado (enderrocat el 1929)
     Expendeduria de Tabacs núm. 182 (dintre del teatre, fins el 1928)
     Quiosc de Premsa Eldorado (a la vorera davant del teatre)



Núm. 6. Casa
      The Royal Bank of Canada


Núm. 7. Casa Marcel·lí Jané
     Almacenes Cataluña
     Cafè Maison Dorée
     Estanc Maison Dorée




Núm. 8. Casa Bosch i Alsina
     Viatges International Express
     Rellotgeria Girod (des de 1924)
     La Electra Industrial S.A.
     José Gifré. Màquines d'escriure i calcular
     Pathé. Fonogràfs i discos.

Rambla Catalunya 1. Casa Agustí Manaut
     Colmado Juan Figueras
     Farmàcia Baltà i Botta

Núm. 9. Casa Pich i Pon
     Confiteria E. Raig
     Centro de Localidades
     Perruqueria de Senyores de J. Llimona
     Sociedad Española de Construcciones Eléctricas. Lámparas Z
     Cafè La Lune
     Anglo South American Bank




Núm. 10-11. Hotel Colón
     American Soda

Passeig de Gràcia 2. Casa Pascual Pons
     Casa Comas. Camiseria



Núm. 12-13. Casa Vicenç Ferrer
     Drogueria Vicente Ferrer
     Hotel Victoria




Núm. 14. Casa Joan Girona
     Banco de Préstamos y Descuentos

Núm. 15. Casa Isidre Bonsoms
     Banco Español del Río de la Plata

Núm. 16. Casa Sicart
     Banco di Roma

Núm 16 bis. Casa Manuel Baixeras (després Telefónica)
     Hotel Bristol

Núm. 17. Casa Rosés (després Casa Segura)
     Joieria Cabot
     Joieria Josep Claveguera
     Metrón. Electricitat i Óptica (des de 1922)
     Llibreria Catalònia
     Balta & Riba. Material fotogràfic



Núm. 18.
     Pianos Maristany
     Automóvil Salón
     Papereria Villán
     Compañía de Aplicaciones Eléctricas



Núm. 19. Casa Camps i Pàmies
     Banco Alemán Transatlántico


Foto: Ferran / ANC

Núm. 20. Casa Joan Pou
    Société Générale de Banque 


Núm. 21. Casa Agustín Goytisolo (enderrocada el 1928)
     Confiteria Guillermo Llibre
     Restaurant Savoy
     Real Asociación de Cazadores


Núm. 22. Banca Arnús (ampliada el 1926 amb el número 23)


Núm. 23. Casa Ignasi Serra (després Banca Arnús ampliada)
     Gran Cafè Continental 
     Hotel Continental

dilluns, 23 de febrer de 2015

TEMPLET ORIGINAL DE L'EDIFICI D'HABITATGES AVDA. MISTRAL / PARAL·LEL (1930-1940's)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ

*1931.- L'esvelt edifici de la cantonada d'Avinguda Mistral (aleshores Passeig de la Creu Coberta) amb Paral·lel

L'apassionant exercici de mirar i comparar detalls de fotos antigues de la ciutat ens porta sovint alguna sorpresa agradable. L'edifici que tanca el triangle de la cruïlla de l'avinguda Mistral amb el Paral·lel va ser enlairat a finals dels anys 1920's coincidint amb el trasllat dels encants de la Fira de Bellcaire a la Plaça de les Glories i la urbanització definitiva del passeig de la Creu Coberta, nom anterior de l'avinguda Mistral, un cop eliminades les barraques del Carboner que van permetre l'arribada del carrer Vilamari fins al Paral·lel. Tot plegat sota l'eufòria ciutadana que representava la inauguració de l'Exposició de 1929 a Montjuïc.
L'esmentat edifici d'habitatges, obra de l'arquitecte Josep Pujol, és d'una gran esveltesa, especialment al vèrtix on presenta una façana en corba que arriba a tenir planta baixa i deu alçades més a les que calia afegir una onzena sota un templet de cúpula arrodonida suportada per columnes.
Aquest templet va desaparèixer al cap d'una dècada i les columnes van ser subtituïdes per uns petits pinacles que marcaven el límit superior de l'àtic arrodonit que corona l'edifici tot privant-nos del elegant remat original noucentista.

*1930.- L'edifici en construcció abans de ser rematat amb el templet (Foto: Col·lecció privada Francisco Arauz).

*1930/1940's.- Dues imatges captades des de punts similars ens mostren el canvi experimentat en la part superior de l'edifici de Paral·lel /Avinguda Mistral. La superior quan el templet encara estava en obres.

diumenge, 22 de febrer de 2015

EKADSOGRAPHE i CINEMATÒGRAF X. Plaça Catalunya 14. (1900-1902)

El Cinematògraf Ekadsographe va ser un dels pioners en la història de la introducció del fenòmen cinematogràfic a Barcelona. Era situat als baixos de la Casa Girona al número 14 de la Plaça Catalunya entre Fontanella i la Ronda de Sant Pere. 


Jordi Torras i Comamala, historiador dels cinemes barcelonins, fixa la data d'instal·lació de l'aparell de projecció (un fonògraf anomenat egrasophone) i d'inici de les sessions el dia 13 de maig de 1900. Les projeccions, algunes de les quals es presentaven amb el títol en català, es van perllongar durant gairebé dos anys fins al 30 de març de 1902, amb la salvetat que a partir de l'1 de juny de 1901 la sala va canviar de nom per Cinematógrafo X. El empresaris del local van ser els senyors Gómez i Lliurella.

*1900-1902.- Retalls d'anuncis publicats a La Vanguardia sobre les programacions de l'Ekadsographe i del Cinematógrafo X. 

divendres, 20 de febrer de 2015

LOS FAROLES. Dancing. Nou de la Rambla 92. (1929-1937)



Local inaugurat per Enriqueta Pujol el 27 d'abril de 1929 aprofitant l'eufòria que envoltava l'obertura de l'Exposició Universal a Montjuïc, aquest dancing-cabaret, situat al carrer Nou de la Rambla (aleshores Asalto) davant de l'embocadura del carrer de Santa Madrona, molt aprop del Paral·lel, era inicialment de format molt petit però ple de taxi-girls i tanguistes expertes en l'art del ball. L'èxit que va assolir als pocs mesos de la seva obertura va decidir a la propietària a ampliar-lo amb la construcció de dues glorietes de típic estil malagueny. 
L'orquestra Moret s'encarregava de posar-hi la música cada nit i el nombre de senyoretes a disposició dels intrèpids ballarins va arribar a ser de quaranta. Va romandre actiu durant tot el període de la Segona República fins després de l'esclat de la Guerra Civil.

*1930.- Emplaçament del Dancing Los Faroles en un plànol municipal de l'època (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

*1930's.- Anunci de Los Faroles publicat a la revista satírica Papitu.

MASIA CAN SANTOMÀ. Olzinelles / Plaça Màlaga.


*1930's.- Can Santomà vista des de la plaça Màlaga. 

La família Santomà era una nissaga de terratinents del barri de Sants, que havien acumulat una gran superfície de terrenys agrícoles entre Hostafrancs i l'Hospitalet. Poc a poc anaren venent les seves propietats la qual cosa facilità la urbanització d'unes zones que s'anaven poblant progressivament.
La casa pairal dels Santomà s'aixecava al carrer Olzinelles davant la plaça de Màlaga i l'església de Sant Maria, molt aprop de l'actual plaça de Sants.
El dia 19 de juliol de 1936 la Masia dels Santomà va ser ocupada pels revolucionaris que hi van calar foc. Per als revoltats era un símbol del poder de les classes més adinerades del barri que vivien del treball dels proletaris. Durant un any el vell edifici va romandre exposat mig enrunat i amb les parets ennegrides pel fum de l'incendi. Després va ser enderrocat.

*1936.- Estat en què va quedar Can Santomà després de l'atac dels revoltats.

dimarts, 17 de febrer de 2015

LENCERÍA CASA MACIÀ. Fontanella 7 (1911-1934) i Ronda Universitat 22 (1934-1951)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ, EMÍLIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i ENRIC COMAS PARER


1920's.- Reclam publicitari de Lencería Casa Macià quan era al carrer Fontanella número 7. 

Botiga de gran prestigi i solera dins el segment dels establiments comercials dedicats dels gèneres de punt i tèxtil, Casa Macià fou fundada per Marcià Prat i Ribera (l'home era conegut com Macià i va decidir donar aquest nom a l'empresa). La primera botiga la va obrir al carrer Tapineria cantonada Sant Crist. L'enderroc de l'edifici l'any 1911 a causa de l'obertura de la Via Laietana, va propiciar el seu trasllat a un local més gran situat al número 7 del carrer Fontanella, molt aprop de la Plaça Catalunya. 


1920's.- Imatge exterior de la botiga de Lencería Casa Macià al carrer Fontanella número 7.

Marcià Prat  disposava d'una gran fàbrica tèxtil a la localitat de Les Franqueses del Vallès, des d'on proveïa la seva botiga de tota mena de roba per a la llar, jocs de taula, tovalloles, llençols, peces de cotó i altres complements tèxtils, que el féien un lloc especialment apreciat per les senyores a l'hora de realitzar les seves compres domèstiques. Mort el fundador el negoci va passar a nom de la vídua i posteriorment als seus fills i néts.

*1934.- Anunci informant del trasllat a Ronda Universitat (Font: Hemeroteca la Vanguardia)

* 1934.- Imatge exterior de l'establiment de Ronda Universitat 22

El 1934 la botiga torna a canviar de lloc i es trasllada al número 22 de la Ronda Universitat. El nou establiment presenta uns aparadors i un interior molt espaiosos i d'una gran lluminositat

* 1934.- Interior de l'establiment i tarja comercial



Acabada la Guerra Civil el local continuà en actiu al mateix lloc, als baixos de l'edifici que va acollir la seu principal barcelonina del Banco Zaragozano. L'últim trasllat es va produir en els primers dies de novembre de 1951 quan la botiga va passar a ocupar un altre local a la vorera d'enfront. Era al número 35 de la mateixa Ronda Universitat, tocant a Balmes.
Als anys 1970's Casa Macià va obrir també una sucursal a l'avinguda Pau Casals 13, fins al tancament definitiu de l'empresa a l'estiu de 1994.


diumenge, 15 de febrer de 2015

RESTAURANT LA CALA. Plaça Catalunya 7. (1935-1948)

Agraïments especials per la documentació aportada a MARÇAL FÀBREGAS i RIERA






Obert el 21 de desembre de 1935 als baixos de la segona Maison Dorée, la curiositat més significativa d'aquest establiment rau en que va sobreviure a la Guerra Civil i a l'arribada del franquisme tot i que amb un seguit d'esdeveniments que no van poder donar continuitat permanent al local.
La primera etapa de La Cala s'esten durant els anys de la Segona República i la Guerra Civil i és la d'un restaurant decorat amb motius mariners pel pintor Francesc Fàbregas i Pujadas (1898-1992) [1], on dominaven les xarxes, les àncores i els colors de tons blavosos. Era sovint freqüentat per intelectuals, artistes i polítics, però l'inici de la guerra i el progressiu decantament del conflicte armat en favor dels feixistes sublevats li va afectar negativament.

*1935.- Treballs previs de condicionament del local per instal·lar-hi el restaurant. (Foto: Font)

*1935.- Un dels menjadors del restaurant (Foto: Font)


*1935.- La llar de foc (Foto: Font)


*1935.- Sis dels frescos amb que Francesc Fàbregas va decorar les parets de La Cala. Paissatges marítims de Blanes, Tossa de Mar, L'Escala, Port de la Selva, Calella de Palafrugell i Llafranc. (Fotos: Francesc Fàbregas i Pujadas)

Només uns dies després que les tropes franquistes arribessin a Barcelona l'antic restaurant era convertit en un Hogar del Combatiente per la delegació de Burgos i Navarra. La premsa del moment no perdia l'oportunitat de referir-se al passat d'aquest restaurant com un niu de separatistes i rojos, ara convenientment redimit i desinfectat amb l'arribada del nou ordre. 

*1939.- Retall de premsa del dia 2 de febrer en el que s'anuncia la conversió de l'antic restaurant La Cala en un Hogar del Combatiente, prèvia desinfecció ideològica de les instal.lacions. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

El dissabte 16 de novembre de 1940 el local deixava enrera la seva etapa com a Hogar del Combatiente i era reobert com a Restaurant Acuarium Arcade (un nom curiosament no gaire alineat amb l'espanyolització imposada dels noms dels comerços). Aviat esdevé lloc de reunió i marisqueria preferida de les autoritats franquistes. L'establiment però, recuperaria ben aviat el seu nom original de La Cala.   

*1940.- Durant un breu espai de temps el restaurant va ser conegut amb el nom d'Acuarium Arcade. Aquest retall de premsa correspon al dia de la seva inauguració. (Font: Hemeroteca de La Vanguardia).

*1941.- Un grup de periodistes celebren la diada del seu patró Sant Francesc de Sales davant de l'entrada del restaurant La Cala. Hi assisteix també el governador civil i cap del Movimiento Antonio Federico Correa Véglison. (Foto: Josep Brangulí/ANC

Després de romandre uns mesos tancat, a l'octubre de 1944 el restaurant La Cala renaixia profundament reformat i la premsa anunciava la seva reobertura. L'empresa Cafés de Cataluña S.A. propietària del local tornava a posar-lo en funcionament ara sota la gerència d'Armand Carabén. Desapareixeria a l'any 1948 quan el local va ser ocupat pels magatzems Casa Baltà.


*1944.- Anunci i crònica de la reobertura de La Cala a l'octubre d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

[1].- Enllaç al web dedicat al pintor Francesc Fàbregas i Pujadas.

dissabte, 14 de febrer de 2015

Nova MAISON DORÉE. American Bar-Cafè- Brasserie. Plaça Catalunya 7 (1924-1940)


*1928.- La nova Maison Dorée amb la seva terrassa sempre animadíssima. Al fons la Casa Agustí Manaut a la cantonada amb Ronda Universitat. (Foto: Josep Maria de Sagarra / AFB)

El prestigi i la popularitat que en seu dia havia adquirir el Restaurant Maison Dorée (Plaça Catalunya / Rivadeneyra), tancat el 1918 en adquirir l'edifici la Banca Arnús, va fer que uns anys més tard s'obrís un altre establiment amb el mateix nom i a la mateixa plaça..
Josep Bachs i Joan Amils, propietaris del Cafè Cataluña, van adquirir als germans Pompidor els drets d'ús del nom comercial de l'antic establiment i van obrir una nova Maison Dorée als baixos del número 7 de la Plaça Catalunya, en un edifici que el temps ha conservat fins als nostres dies. 
Els promotors, tot i saber que seria imposssible repetir l'experiència i l'èxit de l'original Maison Dorée, varen voler donar al nou local una nota d'elegancia i distinció i no varen estalviar esforços per dotar-lo d'un aspecte luxós amb materials nobles. Hi destacaven les llums de Baccarat en forma d'aranya que penjaven del sostre i els elegants tapissos dissenyats per Vidal Quadras que cobrien les parets. Paco Villar, en el seu llibre sobre els antics cafès de la ciutat [1], recorda que disposava d'una gran sala per a banquets on sovint s'homenatjaven artistes i era coneguda com la Cripta de la Maison Dorée.

*1924.- L'entrada a l'establiment (Foto: Nuevo Mundo)


*1924.- Un dels menjadors interiors de la nova Maison Dorée. (Foto: Nuevo Mundo)

*1930's.- Una altra imatge de la terrassa de la nova Maison Dorée. Al fons es pot veure la silueta de l'edifici de la Telefònica.


*1930's.- Una altra imatge de la vorera sobre la que s'estenia la terrassa de la nova Maison Dorée. Al fons a la cantonada amb Ronda Universitat es pot veure l'accés al Metro Transversal. 


*1930's.- L'àmplia terrassa de l'establiment en direcció cap a la Rambla. (Foto: Josep Maria de Sagarra)

Pel que fa a la seva aparença exterior, la gran terrassa, molt sovint atapeïda de clients, que s'estenia sobre la vorera de la Plaça Catalunya amb un llarg tendal i cadires de vímet, era el seu reclam més preuat i acollia tertúlies de nombroses penyes integrades per periodistes, artistes i intel.lectuals. Allà es trobaven i arreglaven el món homes com Sempronio, Miquel Utrillo, Guasp o Josep Maria Lladó entre molts altres. 
L'interior de l'establiment però, no va tenir tant d'èxit com la terrassa i amb el pas dels anys el saló de festes que hi havia al soterrani va ser batejat amb el nom de La Cala amb ambientació marinera i va ser inaugurat el 21 de desembre de 1935.
El 1936 l'empresa va ser col·lectivitzada i acabada la Guerra Civil el local va ser rebatejat com a Cafè España i aviat va desaparèixer.

*1937.- La nova Maison Dorée col·lectivitzada durant la Guerra Civil.


[1].- Villar Paco, Barcelona, ciutat de cafès. Edicions Viena, Ajuntament de Barcelona. 2013