CAMP DEL FC BARCELONA DE CAN SABADELL (CARRETERA D'HORTA) (1901-1904)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS I PARER

Els dos primers terrenys de joc que el FC Barcelona va utilitzar per disputar els seus partits com a local van ser força efímers. Immediatament després de la fundació del club, el Velòdrom de la Bonanova va acollir els de la primera temporada (1899-1900)  i en la següent (1900-1901) l'equip blaugrana es va desplaçar als terrenys de l'antiga finca del Mas Casanovas darrera del futur Hospital de Sant Pau. 

Aquest segon terreny de joc tampoc va tenir continuïtat per l'equip de Gamper perquè aviat es va palesar que l'Hotel de la Font Casanovas, que havia servit com a vestidor dels equips, estava condemnat al fracàs com instal·lació hotelera. D'altra banda, l'imminent inici de les obres de construcció de l'Hospital de Sant Pau també va acabar fent decidir al Barça a deixar el Mas Casanovas. 

*1901.- Nota publicada a l'edició del 20 d'octubre d'aquell any al setmanari esportiu Los Deportes. (Font: ARCA) 

Això va obligar al club de Hans Gamper a cercar un altre emplaçament per habilitar-hi un nou terreny de joc per disputar els seus partits. El lloc escollit era també al Guinardó, si bé ja dins el terme municipal de Sant Andreu de Palomar. Aquest nou camp de joc seria conegut com el de la Carretera d'Horta i s'estenia dins els terrenys de la finca de Can Sabadell, molt a prop del que avui és l'entorn de la plaça Maragall. S'hi podia accedir des del centre de la ciutat a través del tramvia que sortia de la plaça d'Urquinaona en direcció a Horta. 

*1901.- Article publicat a Los Deportes on es glossa el trajecte fins a Can Sabadell i les actuacions realitzades per disposar del nou terreny de joc blaugrana.  (Font: Los Deportes. Edició del 20 d'octubre d'aquell any /ARCA).

*1904.- Plànol de la zona del Guinardó, on s'indica l'anterior emplaçament del camp de joc del Barça al Mas Casanovas (cercle groc) rere l'Hospital de Sant Pau, i el situat als terrenys de Can Sabadell (fletxa groga i rectangle verd) que indiquen la posició del terreny de joc a la Carretera d'Horta, (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / Barcelofília).

*1900's.- Vista de la Masia de Can Sabadell contigua al terreny de joc de la carretera d'Horta que el Barça va utilitzar de 1901 fins a 1904. 

*1900's.- La fotografia més coneguda i difosa del camp de la carretera d'Horta. S'hi pot veure la Masia de Can Sabadell a l'esquerra i els edificis dels Laboratoris del Dr. Ferran al fons. (Foto: Autor Desconegut / Arxiu del FCB)      

Segons esmentava la premsa de l'època el terreny de joc tenia unes dimensions de 100 metres de llarg per 60 d'ample i les dependències de la masia van utilitzar-se com a vestidors perquè els jugadors puguessin canviar-se. També s'empraven per emmagatzemar l'utillatge i adaptar-hi un servei de begudes. El terreny de joc presentava de algunes clapes d'herba que es van anar completant per a donar-li un millor aspecte

El dia 21 de novembre de 1901 es va produir la inauguració del camp amb un partit entre el Barça (reforçat amb alguns jugadors de l'Hispània AC) i un equip format per mariners del Calliope, un vaixell escola britànic ancorat al port. Anècdotes d'aquell primer partit a Can Sabadell foren que el capità de l'equip blaugrana Arthur Witty va convidar personalment als mariners britànics a jugar el partit, que va durar només 60 minuts dividits amb una interrupció de 5 minuts. El resultat va ser de 4-0 a favor dels blaugranes.

*1901.- Crònica del partit inaugural del camp de la Carretera d'Horta que enfrontà a un combinat del FC Barcelona i l'Hispània AC contra un equip de mariners del Calliope. (Font. Los Deportes. Edició del dia 22 de novembre d'aquell any. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

*1902.- Un equip del FC Barcelona fotografiat davant la Masia de Can Sabadell al camp de la carretera d'Horta. (Font: Los Deportes. Edició del 12 de gener d'aquell any).  

En el decurs d'aquella primera temporada a Can Sabadell el Barça va aconseguir el seu primer títol, la Copa Macaya, un torneig que enfrontava als millors equips de la ciutat. A la temporada següent (1902-03) els blaugranes tornarien a guanyar-la, tot i que aleshores ja havia canviat de nom i se la coneixia com a Copa Barcelona. 

Va ser durant l'estada del Barça al camp de la carretera d'Horta que el seu fundador Hans Gamper va penjar les botes al 1903, amb 26 anys, amb la intenció de dedicar-se exclussivament al seus negocis. No obstant això, l'any següent encara tornaria a vestir-se de curt per jugar en alguns partits amistosos. 

Al setembre de 1904 la premsa va anunciar la decisió del Barça de tornar a canviar de camp. Els propietaris de Can Sabadell tenien la intenció de construir habitatges a la finca i el Barça es va veure obligat a tancar aquesta etapa de quatre anys a la carretera d'Horta. Els blaugranes hi havien disputat un total de 20 partits oficials durant 3 temporades. 

El nou destí del Barça seria el camp del carrer Muntaner, que fins aleshores havia estat el camp on havia jugat com a local l'extingit Hispània AC. Allà els blaugranes hi jugarien fins al 1909. Fou aleshores quan el club de Gamper va poder disposar del seu primer camp en propietat, el del carrer de la Indústria.

EL CAMP DE FUTBOL DEL MAS CASANOVAS (1900-01)

MIQUEL BARCELONAUTA

Després d'una primera i curta etapa al Velòdrom de la Bonanova (1899-1900), el Futbol Club Barcelona va decidir anar a jugar davant del flamant Hotel de la Fuente Casanovas situat tot just al darrera del que aviat seria el nou Hospital de Sant Pau als terrenys del Mas Casanova. L'hotel havia estat inaugurat el 26 de setembre del 1899, dos mesos abans de la fundació del club blaugran per Hans Gamper, i era concebut com una sucursal del Gran Hotel Inglaterra de la plaça de Catalunya amb Portal de l'Angel. No obstant, aviat es va veure que el nou complex hoteler no complia les expectatives generades, bàsicament per la seva situació en una zona encara força ferestega, amb poca vida, molt allunyada del centre de la ciutat i gairebé sense urbanitzar. La presència del Barça i l'afició emergent al futbol es va pensar que animaria la gent a desplaçar-se a l'indret i el faria més conegut a la ciutat.

Certament però, la presència blaugrana en aquells terrenys va ser tan efímera que no va passar de la temporada 1900-1901. La cinquantena de socis entusiastes que tenia el Barça, juntament amb el seu propi promotor Hans Gamper, van col·laborar en endreçar el terreny de joc i marcar les linies que el delimitaven, després d'arribar a un acord amb la direcció de l'hotel per tal que els futbolistes poguessin utilitzar diverses habitacions i dependències de l'hotel com a vestidors.

El terreny de joc era situat a final del carrer de la Igualtat (avui Cartagena) amb una orientació Llobregat-Besòs de porteria a porteria sobre un terrreny amb notable pendent. La venda dels solars de la zona per a la construcció del futur Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau condicionaria encara més la viabilitat per seguir emprant-lo en el futur. La inauguració del camp es va produir el 28 de novembre de 1900 amb un partit amistós entre els blaugranes i l'Hispània AC que va acabar en empat sense gols.

*1900.- Crònica prèvia al partit entre el FC Barcelona i l'Hispania AC que es va celebrar en el dia de la inauguració del camp. (Font: Los Deportes/ARCA, Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

Durant la temporada 1900-1901 el Futbol Club Barcelona hi va jugar els partits següents:

El Barça va abandonar el Mas Casanovas a finals de temporada establint en seu nou terreny el joc al costat de la Masia de Can Sabadell a la carretera d'Horta molt a prop de l'actual plaça Maragall.

ARC MONUMENTAL DE LA VISITA DEL REI ALFONS XIII A BARCELONA. Passeig de Gràcia- Consell de Cent. (1904)

MIQUEL BARCELONAUTA 

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER

A l'abril de 1904 el jove rei Alfons XIII, de només 17 anys, va visitar Barcelona. El viatge del monarca  havia estat promogut pel president del consell de ministres Antonio Maura, líder del Partit Conservador. El trajecte des de Madrid va ser cobert per via fèrria i el tren es va aturar al baixador del passeig de Gràcia amb el carrer Aragó. Era el 7 d'abril de 1904. La ciutat s'havia preparat a consciència per rebre el rei. Banderes i domassos cobrien les baranes dels balcons i les finestres dels carrers cèntrics i especialment en aquelles vies per on passaria el monarca i el seu seguici.

Així mateix, s'havien disposat tot un seguit d'estructures monumentals efímeres de benvinguda i celebració. Una d'elles, probablement la més rellevant i monumental, era l'arc monumental que va ser plantat al bell mig de la calçada central del passeig de Gràcia prop de la cruïlla amb el carrer Consell de Cent.   

*1904.- Vista de l'arc monumental al Passeig de Gràcia

L'arc tenia tres cossos. Sobre el central, més alt que els dos laterals, s'hi podia veure un escut monàrquic d'Espanya, mentre que sobre el de l'esquerra, mirat en direcció a muntanya, hi havia l'escut de Barcelona i sobre el de la dreta el de Catalunya. Els dos pilars del mig eren ornats amb escultures que evocaven les deesses de la indústria i el comerç. La part superior del monument apareixia guarnida amb uns llargs i voleiosos banderins altrament dits gonfanós.

 

*1904.- Descripció de l'arc monumental al diari La Veu de Catalunya en la seva dedició del dia 7 d'abril (Font: ARCA)

L'emplaçament del monument havia estat força estudiat. Finalment es va considerar que aquell era el lloc més idoni perquè el seguici reial, tot just sortir de l'estacio del carrer Aragó, tingués prou perspectiva per visualitzar-ho abans d'emprendre el camí passeig de Gràcia avall cap al centre de la ciutat i així el pogués contemplar i passar-hi per sota.

*1904.- Una maqueta en metall de l'arc monumental executada als talllers de Valero Tiestos

L'autor d'aquest arc va ser l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931) i es va construir en el temps rècord de cins dies. El seu cost havia estat sufragat pel Marquès de Comillas i va tenir una existència força efímera atès que, tal i com estava previst, seria desmuntat pocs dies després de la visita reial.

L'ATEMPTAT CONTRA ANTONIO MAURA. Placeta de la Mercè. 12 d'abril de 1904.

 MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS

El 12 d'abril de 1904 es va produir a Barcelona el primer atemptat [1] contra el cap de Govern conservador Antonio Maura y Montaner (Ciutat de Mallorca 1853 - Torrelodones. Madrid. 1925) . El polític mallorquí va sobreviure a l'atac d'un jove anarquista, Joaquim Miquel Artal, que li va clavar un punyal al pit mentre circulava sobre una carrossa descoberta.

Maura havia acompanyat al jove rei Alfons XIII en aquella visita del monarca a Barcelona, que ell mateix havia promogut, conscient de la importància que tenia Catalunya per al desenvolupament industrial i comercial de tot l'Estat. 

*1925.- Fotografia publicada 21 anys després de l'atemptat a Mundo Gráfico i atribuïda a Campúa [2]. (Font:  Mundo Gráfico. 16 desembre 1925).

La Veu de Catalunya del dimecres 13 d'abril, l'endemà de l'atemptat, publicava una àmplia i detallada descripció dels fets esdevingut a la placeta de la Mercè rera la Capitania General del passeig de Colom i davant l'esglèsia de la patrona de Barcelona.

 

L'agressor de només 19 anys va ser reduït per la policia que hi havia al lloc dels fets amb la col·laboració del públic assistent. Arnal sembla que no havia despertat sospites i s'apropà a Maura amb un sobre simulant voler lliurar-li una carta.

Dibuix atribuït a Josep Cravinety Guteras [3] sobre l'atemptat a Maura

Dibuix de Pau Febrés Yll de l'escena de l'atemptat.

Arnal va ser jutjat només dos mesos després de cometre l'acció. Va declarar que havia actuat per venjar la represió aplicada un any abans sobre els camperols revoltats a la localidad d'Alcalá del Vallés (Cadis). Va ser comdemnat a 17 anys i 4 mesos de presó. No va arribar a complir-los perquè al 1910 va morir de malaltia a la presó de Ceuta.

__________________

[1].- Maura patiria un altre atemptat a Barcelona sis anys després, el 22 de juny de 1910. Aquest cop l'intent d'acabar amb la seva vida va tenir lloc a l'Estació de França on va rebre dos impactes de bala que no aconseguiren abatir-lo.

[2].- L'autor de la foto era José Demaría Vázquez conegut igual que el seu pare com a Campúa.

[3].- El dibuixant Josep Cravinety Guteras (1865-1917) era fill del brigadier José Cravinety Cladera mort a la guerra carlina a Alpens (Osona) el 1873. 

AUTOMOBIL CLUB BARCELONA (1903-1906)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER

L'Automòbil Club Barcelona (ACB), precedent de l'actual Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC),  va ser fundat al 1903, limitant inicialment la seva activitat a l'àmbit geogràfic de la ciutat de Barcelona, imitant el que ja feia uns anys era habitual a les grans ciutats europees: Crear una associació dedicada a la defensa dels interessos dels conductors de vehicles que cada dia eren més nombrosos. Els set  fundadors van ser Marcel·lí Jorba, Joan Reynés, Joan Ponsa, Josep Bertrand, Enric Cera, Josep Suitas i l'artista Ramon Casas. Aquest últim seria l'encarregat de dissenyar diversos cartells de les curses automobilístiques organitzades per l'entitat. 

El 1906 l'Automòbil Club va ampliar el seu àmbit d'actuació a tot Catalunya i aquell mateix any Alfons XIII li va concedir el títol de Reial passant a denominar-se oficialment Reial Automàbil Club de Catalunya tal com ha arribat als nostres dies. Només durant el parèntesi republicà (1941-1939) va tornar a ser simplement Automòbil Club de Catalunya (ACC)

Durant aquest breu periode de tres anys, l'ACB va tenir diverses seus. Les més rellavenats van ser al carrer Pelai número 60 i especialment la situada al pis principal primera de la plaça Catalunya cantonada Ronda de Sant Pere que aleshores acollia la Pensió Nowe i l'adrogueria Vicenç Ferrer als baixos.  

*1910's.- Al cercle groc, la seu de l'Automòbil Club Barcelona (després Reial Automòbil Club de Catalunya) al pis principal de la Casa Vicenç Ferrer des de l'interior del qual està captada la fotografia inferior (Font: AHCB).

*1910's.- Imatge de la seu social del Real Automòbil Club de Catalunya a la cantonada de la plaça Catalunya amb Ronda de Sant Pere. Al fons es poden veure els edificis del començament del Passeig de Gràcia i sobre el vidre el primer logotip de l'entitat.xxxxxxxxx

EL PROGRESO. Grans Magatzems. Rambla Catalunya / Gran Via. (1901-1907)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER i JOANA FRANCÈS

Els grans magatzems El Progreso, promoguts inicialment per Custodio Herrero Escorihuela (1842-1910) i altres dos socis, a la Rambla Catalunya número 15 cantonada amb el carrer Corts (Gran Via) 250 (624 després de la posterior actualització de la numeració), ocupaven els espais dels baixos de la Casa Bernardí Montells en els locals que anteriorment, havien allotjat primer el Cafè Güell (des de 1892 a 1895) i després la Cerveseria Restaurant de Viena (de 1895 a 1899).

La societat promotora del negoci s'havia creat per Herrero juntament amb els seus socis Juan Conde i Javier Jimeno el 10 de desembre de 1900 per explotar el negoci durant un periode cinc anys.  Tot sembla indicar que Custodio Herrero va acabar adquirint les participacions dels seus socis o, si més no, va acabar erigint-se com a soci majoritari, atès que només el seu nom figura en referències posteriors als grans magatzems El Progreso. 

*1901.- Notícia de la data de constitució de la societat mercantil de Conde, Gimeno i Herrero a la revista ilustrada de Banca, Ferrocarriles, Industria y Seguros el 25/7/1901.

Els magatzems es van inaugurar el dia 21 d'abril de 1901 i es dedicaven bàsicament a la venda de productes tèxtils, incloent també seccions de barreteria, perfumeria, sabateria i objectes per a viatge, entre d'altres.

*1901.- La premsa es va fer ressó de l'obertura dels grans magatzems El Progreso, amb anuncis com aquest que esmentaven el monument a Güell, ubicat justament davant, com a referència del seu emplaçament. (Font: El Diluvio edició del dia 20 d'abril / ARCA).  

*1901.- Un anunci publicat durany els primers mesos de funcionament dels grans magatzems El Progreso, amb tot el reguitzell de seccions i productes que s'hi podien trobar. Apareixia a l'edició de La Vanguardia del 19 d'octubre d'aquell any. 

*1902.- Sol·licitd presentada el 21 d'agost d'aquell any per Custodio Herrero per tal de registrar oficialment amb el nom de El Progreso el negoci del seus grans magatzems. (Font:  Boletín Oficial de la Propiedad Intelectual e Industrial núm. 387 de data 1/10/1902)  

*1902.- Capçalera d'una factura emesa per Custodio Herrero en nom dels Grans Magatzems El Progreso. (Font: todocolección.com).

*1903.-  El magatzems El Progreso a l'Anuari Riera d'aquell any.  

Al juliol de 1907 la premsa anunciava l'inici de la liquidació d'existències a El Progreso. Només uns mesos després els locals serien ocupats per la Pelleteria La Sibèria. 

*1910.- Esquela de Custodio Herrero, mort als 68 anys a l'agost d'aquell any, publicada al diari tortosí El Restaurador.

CINEMATÒGRAF SALÓ DE VARIETATS. Teatre i cinema. Bonavista 1. (1903-1915)

MIQUEL BARCELONAUTA

Article elaborat en col·laboració amb ENRIC COMAS i PARER

Considerada la primera sala de cinema de Gràcia, el Cinematògraf Saló de Varietats va obrir portes a l'any 1903 segons es desprén de les cartelleres d'espectacles dels diaris de l'època. Concretament El Diluvio, en la seva edició del dia 21 de juny d'aquell any, feia esment al Cinematógrafo Variedades, localitzant-lo al carrer Bonavista i anunciant la projecció del film Sublevación de las tropas de Servia (sic) y asesinato de los Reyes. El cinema va continuar apareguent a les planes de El Diluvio durant els mesos següents com a l'única sala perfeccionada sense oscil·lació. 

El primer emplaçament del Saló de Varietats era al número 1 del carrer Bonavista sobre un terreny que sobresortia mes enllà de l'aliniació del tram final del passeig de Gracia envaint la vorera més enllà dels Xalets del Marquès de Salamanca, que ocupaven aquell sector del passeig des del que després seria el Cinc d'Oros fins al carrer Bonavista. Aquell primer edifici era com un templet coronat per un frontó suportat per quatre columnes, guarnit amb baixrelleus i presidit per un escut de Barcelona. Encara convivia amb la fàbrica de xocolata Juncosa atès que la Casa Fuster (1908-1911) encara no havia estat aixecada.

1900's.- Terreny sobre el que s'edificà el primer Cinematògraf Salo de Varietats de Gràcia al costat de la fàbrica de xocolata Juncosa.

*1902.- Projecte original del Cinematògraf  Saló de Varietats de Gràcia. Plànol, façana i interior (Font: Arxiu Diputació de Barcelona).

Als inicis de 1905, Joan Canudas va demanar un permís d'obres per tal de convertir la seva propietat del número 1 del carrer Bonavista en una sala de cinema i varietats. Finalitzades les obres s’inaugurà el Saló de Varietats. amb repartiments de bons per a les families nes necessitades amb els que podien obtenir pa carn i arròs. D'acord amb la premsa de l'època era en realitat una reobertura del primitiu local un cop reformat. El refundat local programava bàsicament varietats i teatre.

*1905.- Notícia de la reobertura del Saló de Varietats al carrer Bonavista. (Font: La Publicidad/ARCA. Edició del 18 de març d'aquell any).

*1907.- El 7 de febrer d'aquell any la revista L'Escena Catalana publicava aquest anunci del Saló de Varietats.

Posteriorment,  al 1910, es presenta una nova sol·licitud de permís d’obres, amb la intenció d'incorporar una cabina de projecció a l’exterior de la sala. En la petició s'argumenta que la raó rau en fer desaparèixer el risc d'un incendi al cinema [1]. El 29 de març de 1911 la sala va acollir una funció especial a benefici de la Creu Roja. 

L'última referència a aquesta sala és de 1912, posteriorment va ser utilitzat com a Gran Cotxera Col·lectiva i a començament dels anys 1920's el mateix número del carrer Bonavista acollia una funerària. 

*1914.- La primitiva silueta del Saló de Varietats romania encara dempeus aquell any quan es va celebrar la cursa del campionat Bonavista, que va guanyar l'atleta del FC Barcelona Pere Prat, al que veiem a la foto passant per l'embocadura del carrer Bonavista al passeig de Gràcia. Al frontal de l'edifici s'hi pot veure un rètol amb la inscripció Gran Cochera Colectiva. (Foto: Frederic Ballell).

Tot i que alguns històriadors del cinemes barcelonins han vinculat aquest Saló de Varietats al cinema Gràfico, obert el 1915 i al Cine Comèdia de Gràcia emplaçat al número 6 del carrer de Gràcia al costat de la Casa Fuster, hem volgut separar en articles independents aquestes dues sales, més enllà de la seva proximitat geogràfica dins la mateixa illa de cases.  

____________

[1].- Contel Ruiz, Josep Maria. Les sales de cinema a Gràcia, orígens i evolució. Taller d'història de Gràcia. Centre d'Estudis.

EL BARRI DELS CAMPS DE FUTBOL (1900-1920).

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER

Durant les dues primeres dècades del segle XX, quan el futbol era encara un esport emergent en procés d'expansió, un gran nombre de camps per a la pràctica d'aquest esport es van anar estenent per la zona de l'Esquerra de l'Eixample al voltant de l'entorn de l'Hospital Clínic i l'Escola Industrial 

Aquest conjunt de camps de futbol, dels qual en trobareu notícia en aquest mateix blog a través dels seus corresponents articles, eren pràcticament un al costat de l'altre. 

L'àrea en questió estava delimitada pels carrers d'Aribau, Coello (actual Londres), Comte Borrell i Provença.

*1910's.- Retall d'un plànol de Barcelona de l'època en el que s'han identificat els diferents camps de futbol que van establir-se en aquella àrea de l'Esquerra de l'Eixample. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / Barcelofília - Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

*1912.- Detall dels camps de joc existents a la ciutat de Barcelona- (Font: Revista Stadium. Edició del 15 d'abril de 1912. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

      Futbol Club Barcelona      

El Futbol Club Barcelona fundat pel suís Hans Gamper va establir-se a partir de 1912 al Camp del carrer de la Indústria, altrament conegut com l'Escopidora, que era situat entre els carrers Indústria (avui Paris), Comte d'Urgell, Coello (avui Londres) i Villarroel. Va abandonar-lo al 1922 per inagurar el seu nou Camp de Les Corts. Número 1 del plànol. 

    Club Deportivo Español     

El Club Deportivo Español, al que el rei Alfons XIII va atorgar el titol de Real a partir de 1912, va jugar al camp del carrer Muntaner, conegut també com el camp de les fabes, des de 1911 fins que es va traslladar al camp de la carretera de Sarrià, inicialment conegut com Can Ràbia. al 1923. Anteriorment al camp del carrer Muntaner hi havien jugat l'Hispania (1901-1903) i el Barça (1905-1909)  i durant dues temporades va estar ocupat pel Velòdrom Parc d'Esports (1909-1911). Número 2 del plànol. 

        Football Club España        

El FC España, va tenir el seu terreny de joc dins la quadrícula formada pels carrers Urgell/Rosselló/Villarroel/Còrsega enfront l'Hospital Clínic. Posteriorment es va instal·lar al camp del carrer Balmes cantonada amb Travessera de Gràcia. Número 3 del plànol. 

         Sport Club Català

L'Sport Club Català, considerat el club degà del futbol català per haver estat fundat el 1898, va tenir el seu camp de joc dins l'illa formada pels carrers Aribau/Indústria/Muntaner i Coello. Número 4 del plànol. 

         Sport Club Universitary

L'Sport Club Universitary va establir-se a sobre de l'Hospital Clínic dins l'illa formada pels carrers Còrsega, Villarroel, Indústria (avui París) i Casanova. El terreny de joc tenia una orientació Besòs/Llobregat, que no era la tendència habitual d'aquest conjunt de camps de futbol, que tenien les porteries als costats muntanya i mar del terreny de joc. Número 5 del plànol. 

         Football Club Internacional

El Football Club Internacional és el precedent històric de la Unió Esportiva de Sants, en la fundació del qual va participar després de fusionar-se amb d'altres equips d'aquell barri a l'any 1922. El primer camp de joc de l'Internacional va estar emplaçat a l'espai delimitat pels carrers Rossello/Urgell/Provença i Comte Borrell, fins que va passar a jugar al camp del carrer València amb Entença, al costat de la linia del ferrocarril, i després al camp del carrer Galileu a Sants. Número 6 del plànol. 

                                            Football Club Continental 

Aquest club va tenir el seu camp de joc en un terreny que la Federació Catalana d'Atletisme havia habilitat per als seus atletes. Era situat al costat del de l'SC Català, dins la quadrícula delimitada pels carrers Muntaner, Còrsega, Aribau i Indústria. Número 7 del plànol.

MADRID CONCERT. Cabaret Music-hall. Paral·lel 100. (1915-1920)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS

Local successor del Trianón Alhambra [1], que va ser inaugurat el 12 de novembre de 1915. S'hi oferien espectacles de music-hall i varietats de tota mena. Era situat a la cantonada del Paral·lel amb l'arrencada del carrer Comte Borrell.

1915.- Anunci publicat a La Vanguardia anunciant la propera obertura del Madrid-Concert en el local que anteriorment havia estat ocupat pel Teatro Lírico del Paral·lel. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

A l'any següent s'anunciava regentat per una empresa xilena amb entrada lliure i oferia servei de restaurant.

*1916.- Retall del diari La Publicidad del mes de març d'aquell any. (Font: ARCA). 

 Mary Focela

 

Pilar Guitart

Entre les artistes que van actuar als primers anys del Madrid-Concert hi van destacar la canzonetista Pilar Guitart i especialment la petita cupletista Mary Focela, que va fer-se popular amb la cançó El relicario.

Entre la varietat d'espectacles que s'oferien al local, hi destacà un campionat de lluita greco-romana entre esportistes de diverses nacionalitats, que es va celebrar al novembre de 1916 i del que la premsa en va donar oportuna notícia.

* 1916.- Font Hemeroteca La Vanguardia. 

La pista del Madrid-Concert es perd a l'estiu de 1920. Al mes d'octubre d'aquell mateix any és liquidava el mobiliari del local oferent-lo a la secció d'anuncis de la premsa.

*1920.- Retall de La Vanguardia anunciant la posada a la venda de diversos estris del Madrid-Concert després del seu tancament. (Edició del 2 d'octubre d'aquell any).

________________

[1].- Aquest local, situat al Paral·lel xamfrà comte Borrell, va estar ocupat cronològicament pels següents espectacles: 

Teatro de las Delicias (1900-1906)

Teatro Lírico del Paralelo (1906-1913)

Trianón Alhambra (1913-1915)

Madrid Concert (1915-1920)

Music Hall L'As (1921-1924)

Teatre Talía (1924-1982)

Teatre Martínez Soria (1982-1988)