dissabte, 14 de desembre de 2019

BARGELONA: PISTA DE GEL A LA PLAÇA CATALUNYA (2011-2015)

 
 
*2012.- Aspecte que oferia el centre de la plaça Catalunya amb la pista de gel instal·lada.
 
Durant quatre temporades, que van coincidir amb les del mandat del convergent Xavier Trias com alcalde de la ciutat, la plaça Catalunya va tenir una gran pista de gel oberta al públic durant les festes nadalenques. La iniciativa, promoguda amb el suport dels comerços i botigues del sector, aplegats sota el nom de la Fundació Barcelona Comerç, tenia com a objectiu atraure compradors al centre de la ciutat i va tenir una bona acollida entre els ciutadans i els turistes.
Les associacions de comerciants ja havien intentat durant els precedents governs municipals socialistes disposar d'aquesta pista, que sempre els havia estat negada per raons de mobilitat i seguretat.
 
*2011.- Imfografia publicada a El Periódico de Catalunya sobre les característiques de la pista de gel. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

El dissabte 3 de desembre de 2011 es va inaugurar la primera temporada de la pista. La instal·lació era de grans dimensions, es presentava com la més gran d'Europa i canviava radicalment l'aspecte habitual del centre de la plaça. No trigaren gaire en arribar les primeres crítiques de l'oposició municipal al·legant que el muntatge era poc sostenible per la quantitat d'energia que requeria el seu manteniment.
El 2012 els preus per patinar-hi eren de 7 euros la mitja hora i 9 per una hora i la pista es va batejar amb el nom de BarGelona.
El 21 de novembre de 2014 es va obrir la pista en la que seria la seva última temporada. El preu per l'hora completa havia passat ja a 10 euros i la pista va romandre oberta fins a l'11 de gener de 2015. L'ajuntament l'havia vinculat a la promoció de la candidatura olímpica d'hivern Barcelona-Pirineus del 2026, mentre l'oposició seguia manifestant el seu descaord amb la pista i denunciava que part del seu cost era sufragat dels pressupostos públics municipals, que amb inicitives com aquesta fomentaven un comerç compulsiu durant els nadals. Els diners públics que s'hi destinaven eren procedents de la taxa turística. Aquesta última pista tenia una superfície de 1.500 metres quadrats als que calia afegir els 250 de la pista infantil.

*2014.- Dues patinadores durant la presentació de l'última temporada de la pista de gel a plaça Catalunya. (Foto: Álex Garcia / La Vanguardia)

El canvi de color polític a l’ajuntament de Barcelona amb l’arribada d’Ada Colau i els comuns a partir de 2015, va suposar la fi d’aquesta iniciativa i la pista de gel seria substituïda per altres iniciatives d’ocupació del centre de la plaça.
Les plaques de gel i la coberta, que s'enmagatzemaven al del recinte del Fòrum, van passar posteriorment a l'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, que durant els Nadals va instal.lar la pista als terrenys del recinte firal de La Farga.

diumenge, 1 de desembre de 2019

SHANGRI-LA. Discoteca. Muntaner 494. (1962-1966)


 
 
Inaugurat el 22 de desembre de 1962, en el mateix edifici on anys abans hi havia el Club Biscuter de Barcelona (una associació que aplegava els amants d'aquest petit automòbil), el saló de té i boîte Shangri-la s'anunciava com el primer local oriental d'aquestes característiques a Barcelona. De fet, el caràcter oriental es limitava exclussivament a la decoració que incorporava motius de la cultura japonesa.
Aquells primers dies d'activitat del nou local van quedar condicionats per la contundent nevada que va caure sobre la ciutat i que impedia la normal circulació de vehicles. El pendent del carrer Muntaner semblava una autèntica pista d'esquí mentre al Shangri-la es presentava l'actuació del cantant argentí Ricardo Ceratto amb el seu conjunt Los Big Boys i del català Grau Carol.
 
*1962.- La inauguració del Shangri-la a les planes de La Vanguardia
 
 
*1960's.- Discos de Ricardo Ceratto y Los Big Boys i temes en català i en castellà de Grau Carol i la seva orquestra. Aquests van ser els artistes que van inaugurar el Shangri-la. 
  
*1964.- Anunci de l'obertura de la temporada al local (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
 
El local va romandre actiu durant quatre temporades combinant les actuacions en directe amb la música enllaunada. Finalment va tancar a finals de 1966 i el seu lloc seria ocupat pel night club Le Clochard, en un barri on simultàniament esclatava el fenòmen Bocaccio.