dissabte, 15 d’octubre del 2022

TALLERES TEJADA. Aragó 224. (1978-1980's)


Aquest serà un article sense fotos ni imatges i, si algú me'n pot enviar alguna, canviaré aquest encapçalament i li donaré unes gràcies eternes. Talleres Tejada, un dels after hours més poc convencionals que ha tingut la nit barcelonina, era abans que res i com el seu nom indica, un taller de reparació i posada a punt de vehicles. Però més enlla de la matinada, quan els garitos nocturns començaven a tancar portes, al taller s'hi servien copes i et permetia fer-hi un mos si la gana apretava. Així que els que encara quedaven dempeus o amb possibilitats per mantenir la verticalitat, hi feien cap abans de la retirada final i es congregaven en aquest local situat al sempre transitat carrer Aragó tocant a la Plaça Letamendi.

No era difícil trobar-hi entre els habituals a famosos del món de la cultura, la música i l'espectacle mentre la presència simultània de transportistes i taxistes, encara en horari de servei o a punt d'iniciar la jornada, contrastava d'allò més amb els perjudicats noctàmbuls de darrera hora. Hi sovintejaven persones que no trobaven mai el moment idoni per acabar la nit, ànimes pimplades fins al moll del ossos, desesperats de la vida torturats perquè el registre de la producció del dia de l'art de lligar havia estat nul o xerrameques incansables sovint impulsats per alguna substància tòxica que encara els matenia vius a aquelles hores.  

S'hi servien menjars i òbviament copes, mentre les mirades que els proletaris del ram del transport i la mecànica etzibaven o tota aquesta la colla de parroquians de darrera hora, era el més pròxim a l'odi social que hom podia imaginar.

Talleres Tejada, l'últim reducte de la nit, va ser un lloc per acabar la jornada singularíssim en aquell país en transició entre una dictadura i una democracia que va desencisar a molts i fer guanyar calès a només alguns.

dilluns, 10 d’octubre del 2022

CASA BALTASAR FERRER SENILLOSA. Còrsega 297-299. (1903-1970's)


1904.- Gravat que reprodueix la façana de l'edifici. (Font: Monographies de Bâtiments modernes. A. Raguenet. París)

Obra del prolífic arquitecte català Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931), aquest edifici senyorívol fou construit en els primers anys del segle XX per encàrrec de l'empresari Baltasar Ferrer Pujol de Senillosa (1857-1932), marquès de Puerto Nuevo, titular d'aquest titol nobiliari instituït pel rei Felip V al 1746. Baltasar Ferrer hi va establir el seu habitatge familiar. La casa va ser completada el 1903 i quedava gairebé davant per davant amb una de les altres gran joies desaparegudes del modernisme a la ciutat, la Casa Trinxet.

L'ocupació de la casa per part de la família Ferrer no s'intueix gaire perllongada atès que als temps de la República ja havia estat ocupat per alguns comerços i magatzems.


*1930's.- Emplaçament de l'edifici al carrer Còrsega entre Balmes i Rambla de Catalunya. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

Amb l'esclat de la Guerra Civil l'edifici va ser centre preventiu de detenció i així figura en algunes llistes de txeques del SIM actives a la Barcelona de 1937.  No obstant, l'única dada concreta trobada és la presencia a Còrsega 299 del director de la Presó Model Gaspar Dalmau i Gibanell, que segons alguns documents clandestins del POUM de l'època [1] era presentat com un autèntic i cruel torturador que havia exercit aquest execrable ofici en aquesta casa. Paradoxalment en pocs mesos, Dalmau passaria de ser el Director de la presó a ser-ne un pres.

El desenllaç de la guerra i l'arribada de l'Estat franquista van comportar l'ocupació de l'edifici per falangistes i addictes al nou règim. 

*1939.- Pocs dies després de l'entrada de les tropes nacionals a Barcelona, l'edifici va ser utilitzat per instal·lar-hi la seu de la Brigada Social de Barcelona que buscava i reprimia rojos i anarquistes sota el comandament de l'inspector Eduardo Quintela(Font: Hemeroteca La Vanguardia

Amb l'arribada dels anys 1940's, l'edifici passarà a acollir la seu de la Jefatura de la Obra de Formación Profesional. Més tard, ja als anys 1950's s'hi instal·la l'anomenada Escuela Sindical, que organitzava cursets de formació professional i disposava del seu propi cine-club, òbviament gestionat per elements addictes al règim.

*1960.- En la seva època de l'Escuela Sindical, l'edifici va acollir fins i tot un cine-club on no hi mancaven els col.loquis post pel·lícula, com aquest que anunciava La Vanguardia del dia 27 de març de 1960, amb la participació de l'historiador de cinema Joan Munsó Cabús, aleshores crític cinematogràfic des de les planes del diari Solidaridad Nacional.

Ja entrats els anys 1960's l'antiga Casa Baltasar Ferrer Senillosa va acollir diverses empreses fins a principis dels anys 1970's quan fou enderrocada per aixecar-hi un edifici d'oficines amb una façana de vidre i alumini, que destaca pels seus volums irregulars i que acull al seu entresòl la seu de la Casa Amèrica de Catalunya.
 
*1971.- Anunci de la venda de despatxos en el nou edifici construït al carrer Còrsega 299 a principis dels anys 1970's. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

*2000's.- Façana de l'edifici que es va construir als anys 1970's sobre el solar que ocupava la Casa Baltasar Ferrer Senillosa

[1].- Aquesta informació relativa a Dalmau apareixia en un fullet clandestí editat pel POUM i documentat per Julián Gorkin que es titula Los antros del terror estalinista. El proceso de Moscú en Barcelona. (Editorial Aymà. Barcelona 1974).