dimarts, 12 octubre de 2010

LA PISTA DEL PATIN HOQUEI CLUB (1945-1958)

*1949.- Dues imatges del Patín Hoquei Club a finals dels anys quaranta. La part central de la plaça Calvo Sotelo (Francesc Macià) encara tenia vorera i els trams finals dels carrers Comte d'Urgell i Infanta Carlota (Josep Tarradellas) eren acabats d'urbanitzar. (Fotos Zerkowitz i Valls) 

El dia de Reis de 1945 es va inaugurar a la plaça Calvo Sotelo (avui Francesc Macià) la pista de patinatge del Patín Hockey Club. Aquest petit recinte esportiu ocupava una part del solar delimitat pels carrers Comte d'Urgell, Buenos Aires, Comte Borrell i Infanta Carlota (avui Josep Tarradellas).
El Patín era un dels clubs d'hoquei més antics de Catalunya juntament amb el Club Unión, l'entitat degana. Precisament aquest dos equips varen enfrontar-se en el partit inaugural de la nova pista, que va acabar amb empat (3-3). Anteriorment el Patín havia jugat els seus partits en una pista situada en els terrenys de l'antic Hospital de Sant Joan de Déu al nord del barri de Les Corts tocant a Diagonal.
A la pista principal se n'hi va afegir després una altra per a ocasionals patinadors, que va venir a completar aquesta instal·lació esportiva, que va sobreviure fins el dia 1 de setembre de 1958, data en que va deixar de funcionar després d'haver acollit el campionat d'Espanya de patinatge de velocitat. Durant els anys cinquanta a les pistes del Club Patín s'hi havien organitzat també revetlles i festes a l'aire lliure amenitzades amb música en directe i ball.

*1949.- Una localitat que donava accés a una de les tribunes del Club Patín.

*1950's.- Grups de joves a la pista del Patín.

LA CÚPULA DE L'EDIFICI DE LA TELEFÒNICA (1928-1952)


* 1927.- L'estructura metàl·lica de la cúpula de l'edifici de la Telefònica en plena construcció.

El vell edifici de la Telefònica de la Plaça Catalunya, situat al xamfrà Portal de l'Àngel/Fontanella, fou durant el periode la la Segona República i la Guerra Civil un indret amb un gran protagonisme històric. Acollia el centre de comunicacions de la ciutat i això el convertia en un objectiu estratègic essencial per a qualsevol operació. És per això, que va ser testimoni de revoltes i combats, especialment el dia de la sublevació militar contra la República (juliol de 1936), quan els anarquistes de la CNT-FAI el van ocupar, i també durant els anomenats Fets de Maig de 1937.


Projectat pels arquitectes Francesc de Paula Nebot i Torrens (1883-1965), que el va començar, i per Ignacio de Cárdenas Pastor (1898-1979), que va acabar les obres, l'edifici fou construit entre 1927 i 1928 i presentava inicialment un remat de la seva façana consistent en una cúpula de color verd de formes arrodonides.
Acabada la Guerra Civil l'edifici seria reformat per adequar-lo a la nova estètica arquitectònica pròpia del règim franquista i també per corregir els danys estructurals que havia patit durant la convulsa dècada anterior. La reforma, iniciada l'any 1949, incloia l'ampliació de l'edifici, que incorporava la finca colindant del carrer Fontanella, la qual  va quedar perfectament integrada mitjançant una construcció d'obra nova. El 1952 es va desmuntar la cúpula i l'any següent va ser substituïda per un volum rectangular que sintonitzava més amb les edificacions properes que durant el franquisme van anar poblant el centre de la ciutat a la plaça Catalunya (edificis del Banco de Bilbao i Banco Español de Crédito) o del passeig de Gràcia (Banco Vitalicio y Banco Rural y Mediterráneo -ambdós a la cruïlla amb la Gran Via-). La Vanguardia del 30 de juliol de 1953 comentava el canvi a la cimera de l'edifici amb aquestes paraules: "Aun cuando sea siempre triste despedirse de aquellas realidades que durante muchos años han enmarcado nuestra vida —y a ellas pertenece por su poder simbólico la vieja silueta de la Telefónica—, es imposible no celebrar esta rectificación, que contribuirá poderosamente a la armonía y a la unidad de las fincas de la Plaza de Cataluña. La discordancia existente entre ellas constituye uno de los lunares de la faz de la ciudad y uno de los problemas más voluminosos con que tropieza cualquier plan de embellecimiento de la misma".

*1932.- Una bella imatge nocturna de l'edifici de la Telefònica amb la seva cúpula original il·luminada.



*1930 / *1945.- Dues imatges més de l'edifici de la Telefònica amb la cúpula original.
*1952.- Desfilada de la processó del Sant Enterrament. Al fons es poden veure les bastides de les obres de modificació de la cúpula de l'edifici.

 * 1970's. - L'edifici de la Telefònica en la seva forma actual

 *1951 / *1961.- La cúpula original i la modificació posterior. 

EVOLUCIO DE LA CONSTRUCCIÓ DE L'EDIFICI DE LA TELEFONICA (1927-1928)







*1950.- Finalment a començaments dels anys 1950 l'edifici de la Telefònica va ser ampliat per la banda del carrer Fontanella mantenint un estricte respecte a l'estil original, mentre a l'altra banda del Portal de l'Àngel començava a aixecar-se el Banc d'Espanya. L'ampliació va ser el pas previ a l'eliminació de la cúpula original. (Foto captada el 9 de setembre de 1950. Agraïments a Francisco Arauz)