MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER, VALENTÍ PONS TOUJOUSE i JESÚS SERDIO.
Un dels edificis històrics de la Plaça Catalunya, que va desaparèixer amb l'última ampliació dels grans magatzems El Corte Inglés executada a començaments de la dècada dels 1990's. La Casa Bonsoms ocupava el número 15 en l'ordenació de les finques de la plaça, i quedava emplaçada entre la Casa Girona (núm. 14) i la Casa Sicart (núm. 16 que feia xamfrà amb Fontanella) [1].
Inicialment era un edifici de tres plantes que va ser projectat el 1867 pel mestre d'obres Pau Martorell, tot i que algunes fonts l'atribueixen erròniament a Pere Bassegoda i Mateu, que simplement en va ser el constructor. L'edifici li havia estat encarregat per Climent Bonsoms i Tintoré, un empresari vinculat al sector tèxtil, que també comerciava amb vins, fruits secs, salums escandinaus i altres productes alimentaris que exportava a Europa i Amèrica des del port de Tarragona. La seva dona Teresa Sicart i Soler era natural de Vilanova i la Geltrú i havia heretat un gran patrimoni a Cuba amb un nombrós contingent d'esclaus de procedència africana i asiàtica que treballaven en la producció de sucre.
D'aquest matrimoni nasqué Isidre Bonsoms i Sicart (1849-1922) que de molt jove va ser enviat a formar-se a l'estranger i recorregué diversos col·legis i universitats europees de països com França, Alemanya, Àustria i Anglaterra. La seva formació li va permetre esdevenir un il·lustre bibliòfil especialitzat en l'obra de Miguel de Cervantes. Retornat a Barcelona al 1873, Bonsoms va instal·lar-se a la casa de Plaça Catalunya 15 i el 1886 va casar-se amb Mercedes Chacón y Silva-Bazán (1860-1948) una filla de l'alta aristocràcia espanyola.
Com hem pogut veure les famílies Bonsoms i Sicart, no tant sols havien establert parentiu entre elles, sinó que, a més a més, eren veïnes de la plaça Catalunya, on havien establert les seves residències una al costat de l'altra. En aquells primers anys la finca dels Bonsoms tenia una curiosa particularitat que era que envoltava a la del costat, la de la Casa Sicart, de manera que l'abraçava tenint una sortida pel número 3 del carrer Fontanella. Aquest braç disposava inicialment de planta baixa i un pis fins que al 1889 Isidre Bonsoms va encarregar al mestre d'obres Agustí Mas d'afegir-hi un pis més.
Finalment entre 1929 i 1932 l'edifici és remuntat tres pisos més en un projecte conjunt de l'arquitecte Adolf Florensa i l'enginyer militar José Sans. La finca passa a tenir baixos i sis plantes entre les quals s'hi compta l'entresol, quatre pisos més i un àtic sota la coberta.
Cap a finals dels anys 1950's la Casa Bonsoms era reconeixible pels grans anuncis lluminosos instal·lats a la seva última planta i al capdamunt de la façana i a partir de 1962 va començar a compartir mitgera amb el primer Corte Inglés que es va obrir a la plaça.
A finals dels anys 1960 s'instal·la als baixos la cafeteria i discoteca Plazza, amb una àmplia terrassa sobre la vorera. També durant un breu període de temps és obert al públic l'anomenat Nido de Arte de don Jaime, un petit local al soterrani on l'aristòcrata Jaime de Mora i Aragón hi toca el piano.
I com s'ha esmentat a l'inici, El Corte Inglés serà al capdavall la causa de la desaparició de la Casa Bonsoms que és enderrocada al 1990.
___________
[1].- Cal recordar que fins al 1901 la numeració de les finques d'aquella vorera pertanyia al Passeig de Gràcia, que començava a Fontanella/Portal de l'Angel. Concretament la Casa Bonsoms tenia adjudicat el número 6 del passeig en aquells anys previs a la consolidació definitiva de la plaça.
[2].- Socias Batet, Immaculada. El coleccionismo de libros antiguos y objectos de arte. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2010.
