diumenge, 20 maig de 2012

EXCELSIOR. Cabaret. Music-hall. Rambla del Centre. (1915-1947)

*1935.- La luxosa i elegant pista de l'Excelsior en la seva última etapa. (Foto: Josep Maria de Sagarra)


El mes d'abril de 1915 es va obrir al número 34 de la Rambla del Centre un cabaret que aviat faria les delícies del segment social més adinerat de la societat barcelonina. L'Excelsior, bastit sobre l'antic local del Salón de Proyecciones, va ser fundat per un grup d'entusiastes del billar, que celebraven les seves partides, amb apostes incloses, al soterrani del local.
Segons descriu Paco Villar a la seva Historia y Leyenda del Barrio Chino, l'Excelsior tenia planta rectangular, amb un petit espai d'accés, a manera de vestíbul, on hi havia el guardaroba a una banda i un ampli mirall a l'altra. L'interior del local disposava a la planta baixa d'una pista de ball envoltada de columnes, taules i cadires amb la barra al fons. A una de les bandes un passadís conduia als labavos. Un primer pis amb reservats per als millors clients amants de la gresca i diversió completava l'estructura interna. El local va arribar a tenir un elevat prestigi internacional i era força conegut fora de les nostres fronteres.

*1916.- Anunci dels primers anys de l'Excelsior, recollit a les planes de Papitu, en el que ja se'l considerava un local d'elit. (Font: Biblioteca de Catalunya. Arxiu Històric de la Ciutat. Col·lecció Joan Matabosch).

Entre els primers artistes que s'hi varen fer populars destaquen El Príncipe de Cuba i El Monterito, dos ballarins de reconegut prestigi dins del ram. Un altre dels atractius del local, que amb el pas dels anys va incrementar la seva llegenda, era, segons relaten les cròniques de l'època, la seva fama com a lloc abonat al consum de drogues, on era habitual veure noies i clients esnifant cocaina i fins i tot dones que s'injectaven morfina a les cuixes amb agulles. Tot plegat va convertir-lo ben aviat en una mena de paradís de l'esnobisme.
A l'abril de 1916 l'Excelsior va acollir una roda de premsa prèvia al combat de boxa que va enfrontar a Arthur Cravan i Jack Johnson a la Monumental. Els dos púgils varen retar-se sobre les taules del cabaret apretant les seves mans i disputant-hi un pols.
El local va passar per diverses etapes. A finals dels anys 1920's semblava entrar en decadència, però amb l'arribada de la Segona República es va reviscolar i va tornar amb força. Al maig de 1931 s'hi va inaugurar al soterrani el primer mini-golf de la ciutat (aleshores se'n deia tom-thum golf) que tenia divuit forats. Un any després l'Excelsior va canviar d'amos i va passar a ser dirigit per l'empresa D'Amico-Lage que el va transformar novament en un dels primers cabarets-dancings del país.

 
*1933.- Als anys 1930's l'especial cartellera del setmanari satíric Papitu continuava anunciant l'Excelsior i les seves artistes més destacades. (Font: Biblioteca de Catalunya. Arxiu Històric de la Ciutat. Col·lecció Joan Matabosch).

A partir del març de 1934, després de romandre tota una temporada tancat, va convertir-se en music-hall després d'una profunda renovació. Antonio Astell s'havia col·locat al front del negoci i la seva experiència en el món de l'oci nocturn va tornar a situar l'Excelsior entre els locals més exitosos. La Guerra Civil però, acabaria arruinant la seva trajectòria, que amb l'arribada del franquisme amb prou feines va sobreviure als anys 1940's. El seu lloc va ser ocupat a partir dels anys 1950's pel Folies Chez Demon i després pel Saló de Té Tabú.
El cronista Lluís Permanyer ha recollit una relació de personatges famosos que varen visitar l'Excelsior com a clients. La llista inclou al príncep rus Yussopoff, executor de Rasputín; l'expresident veneçolà general Cipriano Castro; el popular torero El Gallo; el general mexicà Victoriano Huerta, l'exsultà del Marroc Muley Hafid, que vivia al veí Hotel Oriente i el domador de lleons capità Keller. Josep Maria de Sagarra n'era també un asidu visitant.
L'escriptor i periodista Màrius Carol hi va ambientar la seva novel·la Una vetllada a l'Excelsior.
Convé no confondre aquest local amb el Cinema Excelsior que hi havia a la cantonada Gran Via-Villarroel.