dimarts, 30 de juliol del 2019

PUB BOGART. Passeig de Verdum 35. (1977-1984)

Agraïments a ROBERTO LAHUERTA MELERO


Bogart va ser un dels pubs que es van obrir als anys 1970's al barri de Verdum.  Ocupava un dels locals baixos interiors del grup d’habitatges de lloguer Calinova, que juntament amb els de Barcinova (aquests de venda i propietat), varen permetre la urbanització de l’entorn de l’antic Hospital Mental de la Santa Creu i Sant Pau, prop de la plaça de Llucmajor (avui de la República). Aquella zona del districte de Nou Barris s'havia poblat d'aquest tipus de locals amb noms com Ginger, Tarantula, Gattot, Yoko&Ono o Mogambo.
El local quedava un xic amagat rera dels edificis que donaven al passeig de Verdum i ocupava un dels blocs baixos a l'interior d'aquell grup d'habitatges. Va obrir el 1977 i  disposava d'una capacitat per a 80 persones. Set anys després va tancar i el seu promotor va obrir un altre local anomenat Bond. 
 
 
 
*2019.- Estat actual del local interior del grup d'habitatges Calinova on estigué emplaçat el Pub Bogart. (Foto: Roberto Lahuerta Melero)

LA TERRA NEGRA. Misèria i prostitució. (1900's-1930's).

 
Resultat d'imatges de hortes sant bertran
 
La misèria i la insalubritat que envoltava el món de la prostitució a la Barcelona dels inicis del segle XX tenia el seu punt més dramàtic quan les dones atrapades en aquesta vida envellien. Per a una prostituta de carrer, els darrers anys de l'exercici de l'ofici més vell del món constituien l'etapa més crua i miserable del seu trist destí professional.
Més enllà dels carrerons del Barri Xino, la prostitució més tronada s'emplaçava a l'altra banda del Paral·lel entre les altes xemeneies de La Canadenca i de la central d'electricitat del carrer Carrera. Allà a les antigues hortes de Sant Bertran a un pas de la costa de Montjuïc, el sexe de pagament es practicava a la mateixa via pública o en els solars encara per edificar que hi havia al voltant dels carrers Vilà i Vilà, Puig i Xoriguer o Albareda. Aquells espais esdevenien autèntics prostíbuls a l'aire lliure que congregaven també, a banda dels clients habituals, una gran quantitat de mirons i tafaners.
La zona era coneguda com la Terra Negra [1], nom que provenia dels nombrosos magatzems de carbó que hi havia en aquest sector proper al port. La negror provenia de la descàrrega d'aquest mineral al moll que hi havia al final del Paral.lel. La manipulació del carbó deixava un polsim negre que impregnava el terra dels solars.
Aquell indret va acabar esdevenint un autèntic cementiri d'elefants per a les velles meuques a les que el pas del temps i la misèria havien deixat sobre els seus cossos signes inequívocs d'envelliment i malaltia.
 
*1925.- Imatge de la zona del final del Paral.lel amb les xemeneies de les dues centrals d'electricitat i els magatzems de carbó al voltants dels qual s'exercia la prostitució a peu de carrer (Foto: Autor desconegut)
 
L'escriptor, pedagog i filàntrop Max Bembo (José Ruiz Rodríguez), un dels més acreditats cronistes dels baixos fons d'aquella Barcelona, descriu amb tota mena de detalls les pràctiques que s'hi feien a l'aire lliure, fonalmentalment a partir dels capvespres [2]. Les velles prostitutes practicaven el sexe donant plaer als seus clients  indistintament de forma manual, oral o fins i tot, malgrat els seus vells cossos, s'atrevien a coits directament contra les parets o sobre vells matalassos menjats de plagues i paràsits que apareixien escampats per la zona.
 
Portada i primer full d'una de les edicions de l'obra de Max Bembo, La mala vida en Barcelona
 
*1912.- Fragment de la descripció que Max Bembo fa de la zona coneguda com la Terra Negra al seu llibre La mala vida en Barcelona.
 
Ja amb l'arribada de la Segona República l'activitat del mercat del sexe en aquella zona va anar a menys, tot i que, durant la Guerra Civil va tornar a revifar i la repressió franquista de la posguerra la va esmorteïr. No obstant, fins ben entrats els anys 1950's, encara era possible veure-hi algun espectacle poc gratificant. Probablement amagar-se a la falda de Montjuïc era més segur.
 
[1].- Villar, Paco. El Paral·lel 1894-1939. Barcelona i l'espectacle de la modernitat. Edicions del CCCB i Diputació de Barcelona. 2012.
 
[2].- Bembo, Max. La mala vida en Barcelona. Casa Editorial Maucci. 1912.