MIQUEL BARCELONAUTA
AgraÏments a ENRIC COMAS i PARER
Els primers establiments per a la pràctica de la gimnàstica que van existir a Barcelona van veure la llum en la primera meitat del segle XIX. Pero no va ser fins després de 1850 quan van començar a proliferar sempre vinculat als conceptes de salut i higiene.
Al costat de noms que podem considerar pioners en l'arribada de la cultura gimnàstica a Barcelona (Eudald Thomase, Bernabé Barrio, Carlos Berthier i el germans Emmanuelle i Josep Vall Cardona) hi destacaven també els gimnasos que figuraven a nom de Juan Estrany i Xairó (1836-1887).
Al 1857, amb només 21 anys, Estrany decideix iniciar la seva trajectòria personal en el negoci de la gimnàstica oferint-ne classes a particulars [1]. Amb l'experiència assolida com a instructor de gimnàstica en diverses escoles i col·legis privats de la ciutat i especialment al Cos de Bombers, va aprofitar el magatzem que tenien al número 4 de la Plaça del Beat Oriol (avui de Sant Josep Oriol) al costat de l'esglèsia del pi, per donar-hi lliçons de gimnàstica per a senyores, nens i adults. A la Guia de Barcelona de 1863 ja apareix el gimnàs d'Estrany.
D'altra banda, Estrany presumia d'haver viatjat i visitat els millors gimnasos d'Europa i ser l'encarregat de les classes d'educació física dels principals col·legis de Barcelona. També presentava, en exhibicions públiques dels seus alumnes als teatres, els mètodes emprats i era fàcil veure'l els diumenges al matí al Saló de Sant Joan practicant exercicis amb els seus alumnes
Posteriorment, Estrany va habilitar un gimnàs de dimensions més grans, dotat de cordes, anelles i altres elements per a la pràctica de l'exercici físic i el va situar al primer pis del número 31 del carrer de la Canuda, fent cantonada amb Ventrallans, on anys després s'hi emplaçaria la Sala Mozart. El nou gimnàs d'Estrany rivalitzava amb d'altres establiments com el Gimnàs Higiènic i Ortopèdic de Carlos Berthier a la plaça de Sant Sebastià núm. 15 o el d'Emmanuelle Vall al carrer Ataülf número 8.
Al 15 de novembre de 1881 i per un espai curt de temps que no arribaria als 2 anys, Estrany va traslladar el gimnàs als baixos de la Casa Vives de la Plaça Catalunya quan encara estava identificada amb el número 6 de la Rambla de Catalunya, just al costat del Teatre Eldorado.
L'estada a l'emergent Plaça de Catalunya va ser doncs breu i el 1883, mentre pretenia també instruir en gimnàstica als bombers graciencs, el seu gimnàs ja s'anunciava a la premsa situat al número 3 de la Rambla dels Estudis, el seu últim emplaçament on estigué fins a la seva mort esdevinguda al 1887.
____________
[1].- Torrabadella Flix, Xavier. Los gimnasios de Barcelona durante el reinado de Isabel II (1837-1868). Universitat Autònoma de Barcelona. ISSN: 1989-9289