GIMNASOS DE JUAN ESTRANY. Plaça Beat Oriol 4, Canuda 31, Rambla Catalunya 6 (Plaça Catalunya) i Rambla dels Estudis 3. (1857-1887)

MIQUEL BARCELONAUTA

AgraÏments a ENRIC COMAS i PARER

Els primers establiments per a la pràctica de la gimnàstica que van existir a Barcelona van veure la llum en la primera meitat del segle XIX. Pero no va ser fins després de 1850 quan van començar a proliferar sempre vinculat als conceptes de salut i higiene. 

Al costat de noms que podem considerar pioners en l'arribada de la cultura gimnàstica a Barcelona (Eudald Thomase, Bernabé Barrio, Carlos Berthier i el germans Emmanuelle i Josep Vall Cardona) hi destacaven també els gimnasos que figuraven a nom de Juan Estrany i Xairó (1836-1887). 

Al 1857, amb només 21 anys, Estrany decideix iniciar la seva trajectòria personal en el negoci de la gimnàstica oferint-ne classes a particulars [1]. Amb l'experiència assolida com a instructor de gimnàstica en diverses escoles i col·legis privats de la ciutat i especialment al Cos de Bombers, va aprofitar el magatzem que tenien al número 4 de la Plaça del Beat Oriol (avui de Sant Josep Oriol) al costat de l'esglèsia del pi, per donar-hi lliçons de gimnàstica per a senyores, nens i adults. A la Guia de Barcelona de 1863 ja apareix el gimnàs d'Estrany.

*1857.- Nota publicada per Juan Estrany a l'edició de Diario de Barcelona del 15 de novembre d'aquell any, on predicava les excel·lències i els grans beneficis que comportava per a la salut la pràctica de la gimnàstica, tot anunciant la posada en marxa de les seves sessions gimnàstiques a la plaça del Beat Oriol, davant de la façana lateral de l'Església del Pi.    

*1863.- Juan Estrany anunciant el seu Gimnàs Higiènic per començar la temporada el 15 d'octubre d'aquell any (Font: ARCA/Diario de Barcelona).

D'altra banda, Estrany presumia d'haver viatjat i visitat els millors gimnasos d'Europa i ser l'encarregat  de les classes d'educació física dels principals col·legis de Barcelona. També presentava, en exhibicions públiques dels seus alumnes als teatres, els mètodes emprats i era fàcil veure'l els diumenges al matí al Saló de Sant Joan practicant exercicis amb els seus alumnes

Posteriorment, Estrany va habilitar un gimnàs de dimensions més grans, dotat de cordes, anelles i altres elements per a la pràctica de l'exercici físic i el va situar al primer pis del número 31 del carrer de la Canuda, fent cantonada amb Ventrallans, on anys després s'hi emplaçaria la Sala Mozart. El nou gimnàs d'Estrany rivalitzava amb d'altres establiments com el Gimnàs Higiènic i Ortopèdic de Carlos Berthier a la plaça de Sant Sebastià núm. 15 o el d'Emmanuelle Vall al carrer Ataülf número 8.

*1879.- Portada del número 10 de la Revista Universal Ilustrada que recull un anunci del Gimnàs Estrany al carrer de la Canuda número 31

Al 15 de novembre de 1881 i per un espai curt de temps que no arribaria als 2 anys, Estrany va traslladar el gimnàs als baixos de la Casa Vives de la Plaça Catalunya quan encara estava identificada amb el número 6 de la Rambla de Catalunya, just al costat del Teatre Eldorado.

L'estada a l'emergent Plaça de Catalunya va ser doncs breu i el 1883, mentre pretenia també instruir en gimnàstica als bombers graciencs, el seu gimnàs ja s'anunciava a la premsa situat al número 3 de la Rambla dels Estudis, el seu últim emplaçament on estigué fins a la seva mort esdevinguda al 1887.

*1883.- Informació apareguda a El Busilis el 16 de desembre d'aquell any, segons la qual Estrany sol·licitava estendre la seva instrucció gimnàstica als bombers de Gràcia.

*1887.- Esquela de Juan Estrany i Xairó publicada a El Diluvio del 26 de maig d'aquell any. 

____________

[1].- Torrabadella Flix, Xavier. Los gimnasios de Barcelona durante el reinado de Isabel II (1837-1868). Universitat Autònoma de Barcelona. ISSN: 1989-9289