CAFETÍN MUSIQUERO. C. Santaló (1971-1981)

Agraïments a MARJO VIDAL-RIBAS

A començaments dels anys 1970's es va obrir a la part baixa del carrer Santaló un local que ben aviat es consolidaria com un reducte màgic de trobada dels amants de la música sudamericana. El seu nom era Cafetín Musiquero. S'afegia a la llista d'altres locals barcelonins (El Candil, Rancho 1...) promoguts i freqüentats per sudamericans que oferien música en viu de cantautors i grups d'aquelles contrades.

Durant aquella vibrant dècada dels anys 1970's, la dura repressió exercida pels governs dictatorials sudamericans va provocar l'arribada a Barcelona d'una important colònia de xilens, uruguaians i argentins, que varen trobar en El Cafetín un lloc idoni de reunió. L'imminent final de la dictadura a Espanya va afavorir també que el local tingués una bona acollida entre els barcelonins, en un ambient de progressia i d'intel·lectualitat d'esquerra, mentre al petit soterrani, entre núvols de fum, la gent cantava i escoltava temes d'aquelles terres llunyanes com Te recuerdo Amanda, A desalambrar, La zamba de la esperanza, La Muralla, Canción con todos o la sempre imprescindible Hasta siempre comandante.
El Cafetín Musiquero havia estat obert per Jordi Torrens. Uns anys després  el va traspassar a Santi Loren i Marjo Vidal-Ribas, que juntament amb Julián Córdoba van formar un trio de notable èxit que actuava regularment al local. Posteriorment el músic xilè Guillermo Willy Bascuñán, creador del grup América Joven, i Ricardo Novo es van fer càrrec del local.

*1970.- El grup format per Marjo, Santi i Julián

Tot just traspassar la porta d'entrada hi havia una barra a mà esquerra amb unes escales que portaven al pis inferior. Era allà al soterrani on es feien les actuacions musicals amb un petit escenari amb piano i una estesa de coixins i pufs a ras de terra on la gent s'acomodava com podia a ras de terra. Els cambrers Dani i Eugenio servien les copes trepitjant pràcticament als assistents.
Al llarg d'aquella dècada prodigiosa desfilarien pel cafetín tot un seguit de noms de cantautors i virtuosos de la cançó sudamericana, que van deixar una empremta inoblidable amb les seves cançons de lluita i reivindicació social. També n'eren habituals algunes figures de la cançó catalana i espanyola com Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, José Antonio Labordeta, Luis Eduardo Aute, o la brasilera Maria Bethânia entre d'altres. Fins i tot Salvador Dalí hi havia fet cap més d'una vegada.
El local va ser finalment venut a la botiga veïna de joguines Nap-Buf, que va poder ampliar les seves instal·lacions.