*1915.- Vista general dels tallers dels Magatzems El Águila a la cantonada dels carrers Sepúlveda i Rocafort.
Projectat per l'arquitecte Josep Domènech i Estapà (1858-1917), aquest edifici industrial d'estil marcadament noucentista es va aixecar a la cantonada dels carrers Sepúlveda i Rocafort.
L'accés de la cantonada formava un pati d'entrada triangular protegit per un mur amb reixa i delimitat per vuit àmplies finestres. quatre per cadascún dels dos cossos de l'edifici, que s'interseccionaven en la porta d'entrada a la que s'accedia per unes escales externes. Aquesta porta principal era flanquejada per dues esbeltes columnes i coronada per un frontó circular. Al carrer Sepúlveda hi havia una altra porta per l'accés dels treballadors.
De l'interior del complex hi destacaven les grans naus on eren instal·lats els tallers de sasteria i costureria dels grans magatzems amb els corresponents vestidors (força més àmpli el de les dones, que conformaven la major part de la plantilla). La banda del carrer Rocafort era dedicada bàsicament a oficines, mostrari, exposició i venda a l'engròs. L'any 1918 ja hi treballaven 500 empleats.
L'activitat generada en aquest edifici va donar suport logistic i comercial als populars magatzems des de la seva originària botiga de la plaça Reial, d'abans d'obrir-se el gran edifici de El Águila a la plaça Universitat el 1925. Avui en el seu lloc, com en molts altres xamfrans del barri de Sant Antoni, hi ha un d'aquestst edificis d'habitatges despersonalitzats i repetitius del senyor Núñez i Navarro, aixecat a finals dels anys 1960's, amb cortines de color taronja als balcons.
L'activitat generada en aquest edifici va donar suport logistic i comercial als populars magatzems des de la seva originària botiga de la plaça Reial, d'abans d'obrir-se el gran edifici de El Águila a la plaça Universitat el 1925. Avui en el seu lloc, com en molts altres xamfrans del barri de Sant Antoni, hi ha un d'aquestst edificis d'habitatges despersonalitzats i repetitius del senyor Núñez i Navarro, aixecat a finals dels anys 1960's, amb cortines de color taronja als balcons.
*1915.- Una vista de la reixa que separava el pati d'accés del carrer.
*1915.- La porta principal d'accés a l'edifici flanquejada per dues columnes i coronada per un frontó circular
*1915.- Façana del carrer Sepúlveda.
*1933.- Un plànol municipal en el que s'ha identificat en un cercle vermell l'emplaçament dels Tallers El Àguila al barri de Sant Antoni. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. Cliqueu a sobre per ampliar)
Vivo a dos pasos de allí y no tenía ni señales de vida de este monumento derribado ¡¡
ResponEliminaOstres, no en tenia notícia d'aquest edifici! Era molt a prop de casa dels meus avis. Va ser enderrocat el mateix any 1963 o més tard?
ResponEliminaHe viscut molts anys en aquesta zona d l'eixample i si va ser enderrocat durant la dècada del 60's quadraria ja que tinc un visisió difusa d'aquesta cantonada quan jo era molt petit.
ResponEliminaGràcies Josep pels teus records. De fet, no m'ha estat possible concretar amb absoluta certesa la data en que fou enderrocat aquest edifici i ningú me'n ha donat referències concretes. He pogut comprovar que fins a l'any 1963 La Vanguardia va incloure a la seva secció d'anuncis classificats ofertes de treball pels magatzems El Aguila, en els que es citava als candidats a Rocafort 50 que és on era aquest edifici.
ResponEliminaNi idea que existís aquest edifici i aquest taller, si en la dècada dels 60 estava, encara que jo era molt petita, ho hauria de recordar perquè no vivia lluny d'allí, però res de res.
ResponEliminaUna vegada més felicitats per tota la informació que rebem a través del blog.
Recordó perfectament aquest edifici, passava cada día pero davant per anar i venir de l' escola M.Auxiliadora, de les monges salesianes que es trobava en el n.65 del c.Sepúlveda.
ResponEliminaI quan feia 4t.de primària, és a dir, Durant el curs 1964-65 recordó mirar per la Finestra de la nostra aula la zona dels talleres, que tenien una façana amb tot de finestres al capdamunt de la gran parte, imagino que per obtenir la llum natural Durant el día. I alguna vegada També hi havia vist alguna treballadora amb bata de color blau fosc.
No he oblidat mai aquest espai que ja només viu en la memòria. La canalla hi jugàvem a enfilar-nos a les reixes de ferro. Era ben entretingut mentres les mares feien petar la cerrada en aquella ammpla cantonada