diumenge, 2 d’abril de 2017

PAVELLÓ DE LA COMPANYIA TRANSATLÀNTICA I TORRE-FAR. Secció Marítima de l'Exposició Universal de 1888.

Agraïments a VALENTÍ PONS TOUJOUSE, CARME GRANDAS,  ELOY FC i ENRIC COMAS i PARER
 
 
*1888.- Plànol de la Secció Marítima annexa al recinte de l'Exposició Universal de la Ciutadella. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
 
La Secció Marítima de l'Exposició Universal de 1888 quedava lleugerament apartada del recinte central situat a l'interior del Parc de la Ciutadella. Un pont que salvava les vies del ferrocarril  permetia enllaçar ambdues zones.
El recinte assignat a la Secció Marítima no era molt gran i tenia dos elements singulars que destacaven sobre la resta. D'una banda, el pavelló de la Companyia Transatlàntica, que era la principal empresa de transports marítims transoceànics. Havia estat fundada a Cuba el 1850 per Antonio López (1817-1883) i havia passat a mans del seu fill Claudi López Bru (1853-1925), segon marquès de Comillas, i cunyat d'Eusebi Güell, un dels principals mecenes de Gaudí. L'altre element destacat era una torreta coronada per un far construida amb materials extrets d'una mina de carbó de la localitat asturiana d'Aller.
 
*1888.- Gravat de Serra Pausas en el que es pot veure el pavelló i el far en construcció a la Secció Marítima (Font: La Ilustración Ibérica núm. 278, de 28 d'abril)
 
*1888.- El pavelló de la Companyia Transatlàntica amb la torre-far al seu costat. (Foto: Pau Audouard / AFB)

*1888.- Gravat del pavelló amb vista de l'entrada principal.

Gaudí havia rebut l'encàrrec de projectar un pavelló per l'esmentada Companyia Transatlántica. Finalment però, es va decidir reproduir el mateix pavelló que un any abans havia estat present per l'empresa naviliera a l'Exposició Naval de Cadis de 1887. Era un edifici projectat pel mestre d'obres murcià Adolfo García Cabezas.

1887.- El pavelló de García Cabezas a l'Exposició Naval de Cadis un any abans.

Aquest detall és l'origen de la polèmica sobre la veritable paternitat gaudiniana d'aquest pavelló. Una polèmica que va fer-se palesa als anys 1960's amb les opinions oposades, que Joan Bassegoda [1] i Cèsar Martinell [2] van exposar en sengles articles a les pàgines de La Vanguardia. Mentre el primer defensa que el pavelló és obra de Gaudí, Martinell argumenta que en realitat no és un projecte del creador de la Sagrada Família, sino una adaptació del pavelló de Cadis, que era desmuntable. Segons Martinell l'encàrrec no va ser de fer nou pavelló, sino d'adaptar i reformar el de Garcia Cabezas.
 
*1888.- Vista de la Secció Marítima amb el pont que l'enllaçava amb el Parc de la Ciutadella en primer terme. Al fons, dins el quadre groc, veiem el pavelló de la Companyia Transatlántica i la torreta-far. (Foto: Pau Audouard / AFB)
 
El pavelló de Cadis tenia unes dimensions de 30 per 14 metres amb un interior estructurat en tres salons, un de central i dos laterals amb una cúpula central coberta de teules de ceràmica en forma d'escates de peix [3].
Altrament, al pavelló de l'Exposició Universal barcelonina de 1888, la intervenció de Gaudí va ser força interessant. L'edifici va ser redissenyat en estil nassarita granadí, evocant l'Alhambra, amb arcs de ferradura i parets i sostres d'estuc. Gaudí va canviar l'entrada i el pòrtic i va afegir-hi quatre torres, a manera de minarets, adornades amb arabescs i coronades amb una doble cornisa de permòdols i merlets. Exteriorment, les persianes basculants de fusta i els màstils amb gallardets completaven la façana i van acabar de donar una personalitat diferent al pavelló amb la intervenció gaudiniana [3]. 
Un detall poc explorat de la història d'aquest edifici és el de la data de la seva desaparició. L'escassedat de fotografies de la zona a partir de la clausura de l'Exposició de 1888 ens obliguen a plantejar tres hipòtesis.
La primera seria que el pavelló ja fou desmuntat, almenys en part, en acabar el certamen, tot i que el manteniment durant anys d'aquella zona amb caràcter lúdic accessible a través del pont des de la ciutadella ens inclina a construir una segona hipòtesi segons la qual el pavelló romandria al seu lloc sense les quatre torres-minaret fins al 1914. Aquell any l'ajuntament va habilitar diverses instal·lacions de la Secció Marítima de l'Exposició de 1888 per acollir els malalts de febre tifoide de l'epidèmia que va afectar Barcelona en una operació que va ser l'origen de l'hospital d'infecciosos. A partir d'aquell moment l'ús lúdic que havia tingut la zona va passar a ser reemplaçat per un ús sanitari. La darrera hipòtesi és que el pavelló va ser enderrocat quan es va executar el projecte de reforma i ampliació de l'Hospital d'Infecciosos (actual Hospital del Mar) a mitjans de la dècada dels 1920's, seguint un projecte de Josep Plantada. Pel que fa a al far la documentació gràfica consultada fa pensar que va desaparèixer d'aquell indret poc després de la clausura de l'exposició.

*1890's.- L'entrada al pavelló en els anys posteriors a l'Exposició. Com es pot apreciar les quatre torres ja havien estat suprimides i l'edifici presentava clares mostres d'abandonament. (Foto: Frederic Bordas i Altarriba. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.)

En qualsevol cas, l'emplaçament del pavelló i la torre-far coincidirien actualment amb el passeig marítim i l'entrada a l'esmentat recinte hospitalari.

[1].- Bassegoda Nonell, Joan. La Vanguardia. Edició del dia 27 de març de 1968. Pàg. 47. 
[2].- Martinell Brunet, César.- La Vanguardia. Edició del dia 15 d'agost de 1968. Pàg. 27.
[3].- Bassegoda Nonell, Joan. El gran Gaudí. Edicions Ausa. 1989.

1 comentari: