MIQUEL BARCELONAUTA
La construcció a l'any 1968 del túnel soterrat de la plaça d'Espanya, que facilitava als cotxes travessar-la seguint el curs de la Gran Via en sentit Llobregat cap a Besòs, va deixar a la superficie, un seguit de modificacions entre les qual la més important va ser l'eliminació de l'accés dels vianants a l'espai central de la plaça. Així doncs, el públic es va veure privat de la possibilitat d'admirar des d'aprop la monumental font de Jujol així com dels seus salts d'aigua i de les escultures que l'envolten.
Però paral·lelament, i seguint una moda que s'estendria fins a la dècada següent, aquesta obra ens va portar un nou revestiment de les amples voreres de tot l'entorn de la plaça. Els terres coberts de panots o de superfícies simplement asfaltades, van donat pas a un nou revestiment amb peces de terratzo d'un color lleugerament rosa integrat per rajols de 50 x 50 centímetres, que dibuixaven una trama de línies corbes i que va donar un nou aspecte a la plaça. Un model que ja s'havia assatjat a les voreres del carrer Pelai i al passeig central de la Rambla.
Curiosament, aquest mateix model de rajol també va ser utilitzat per revestir algunes de les entrades a peu de carrer dels edificis de la immobiliària Núñez i Navarro construïts en aquella època.
Aquest revestiment va ser progressivament eliminat de la plaça a mesura que s'executaven noves obres públiques i, molt especialment, a partir de la dècada dels 2020's amb l'ampliació i reforma dels accessos a les línies de metro i ferrocarril.
