dijous, 17 de novembre de 2011

CINEMA MIRIA. Passatge Mercader / Provença (1924-1962)

Agraïments a MIQUEL F. PACHA

*1928.- Vista del cinema Miria a la cantonada passatge Mercader - Provença

Situat en una cruïlla molt cèntrica, com és la del carrer Provença amb el Passatge Mercader (entre Balmes i Rambla de Catalunya), el cinema Miria va obrir portes a finals del mes de març de 1924 i durant els seus primers anys de vida era anunciat a les cartelleres dels diaris com Aristocrático Cine Miria gestionat per l'empresa Cinaes.

*1928.- Una entrada del Cinema Míria. (Col.lecció Rudolf Aguado)


*1934.- L'embocadura del passatge Mercader al carrer Provença amb el cine Míria a la dreta de la imatge. (Foto: Sánchez Catalá. La Vanguardia [1]

Durant l'etapa republicana el local va ser protagonista d'un succés luctuós. El diumenge 25 de març de 1934, a l'hora de recollir la recaptació del cinema, dos cotxes creuats a la calçada impediren el pas als agents del cotxe de l'empresa Cinaes, després de recollir els diners obtinguts a la taquilla. Tot seguit un grup d'individus va obrir foc contra els seus ocupants. El resultat fou d'un mort i  dos de ferits.
Els atracadors es van endur 17.733 pessetes.

*1934.- L'atracament del Miria a les planes de La Vanguardia. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)


Acabada la Guerra Civil, el Miria no va trigar gens en reobrir les seves portes el mateix 1939. Durant el franquisme es va mantenir com a sala de reestrena amb programes dobles. Era freqüentat bàsicament pels veins del barri fins l'any 1962 que ser tancat i ràpidament enderrocat. En el seu lloc es va aixecar un edifici d'oficines amb façana de vidre i grans aparadors a la planta baixa.  

*1960.- Publicitat d'una matinal benèfica al cine Miria apareguda a La Vanguardia


*1960's.- Una imatge del Cine Miria poc abans de la seva desaparició. (Foto Ferran / ANC)

[1].- L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) atribueix aquesta fotografia a Pérez de Rozas.

2 comentaris:

  1. ostras ¡¡¡ no lo recuerdo ¡¡¡¡¡ que foto tan bonita ¡¡

    ResponElimina
  2. Quants records! Jo vivia a la cantonada i era el cine "de capçalera" de la família. Alli vaig plorar Fray Escoba com una madalena. Curiosament se m'havia esborrat l'edifici(que no el cine) de la memòria

    ResponElimina