L'any 1908 la família Vilaseca va obrir una fleca de barri a la cantonada de la Rambla Catalunya amb Aragó que, amb el pas dels anys, esdevindria pastisseria i confiteria i més tard botiga de queviures, després de canviar successivament de propietaris. A començaments dels anys 1920's el negoci figurava a nom de Manuel Biosca
Va ser a l'any 1947 quan el botiguer Julián Quílez, nascut a Valladolid i afincat a Catalunya, es fa càrrec de la botiga de queviures i la transformà en el Colmado Quílez. En aquella època de mancances, aquesta botiga de queviures va esdevenir ben aviat un referent a la ciutat per tots aquells que es podien permetre el luxe de disposar d'alguns productes difícilment accessibles. El cas és que la botiga, que encara continuava venent productes d'adrogueria no alimentaris, va anar adquirint fama entre els barcelonins.
*1948.- En aquells anys de la posguerra al Colmado Quílez s'hi venien també productes d'adrogueria. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
*1950.- El tendal del Colmado Quilez protegint del sol els aparadors en aquells seus primers anys de funcionament (Foto: © Faustino Muñoz)
*1960.- L'interior de l'establiment aplegava una immensa quantitat de productes escrupulosament ordenats a les prestatgeries i taulells. (Foto: © Faustino Muñoz)
Quan Quílez va deixar el negoci va voler posar-lo en mans d'alguna persona experta que mantingués la mateixa filosofia que ell havia impregnat al seu colmado. I paradoxalment acabaria posant-lo en mans de qui havia estat la competència. Així doncs, al 1974 la botiga va passar a ser gestionada per Andrés Lafuente, un home ja força bregat en el ram dels comerços d'alimentació a través de Mantequerías Leonesas, que va mantenir el nom al local en atenció a la fama i la popularitat que ja tenia entre la seva clientela.
De la botiga en destacaven especialment els grans aparadors atapeïts de productes perfectament col·locats que donaven una imatge d'abundor, diversitat i qualitat.
L'històric Colmado Quílez però, tampoc va poder sobreviure al canvi de condicions en els lloguers dels locals comercials del centre de la ciutat. Amb l'acabament de l'any 2014 els propietaris van exigir una renta molt més alta a la que Lafuente no podia fer front.
En el moment del tancament l'establiment disposava d'una superficie útil de 500 metres quadrats, comptats tots els diferents nivells que abastava en una superficie distribuïda entre dues finques. Tot plegat suposava 16 mostradors i vitrines, 200 marques d'aigua mineral, 245 tipus d'olis, més de 300 marques de cervesa, 1.000 de whisky i 3.500 vins.
Uns mesos després el Quílez va tornar obrir a la part del local amb entrada a Rambla Catalunya, havent reduit considerablement les seves dimensions i ja sense l'històric disseny interior, mentre una botiga de moda ocupava la resta del local.
*2013.- Els aparadors del Colmado Quílez en els seus últims anys.
Uns mesos després el Quílez va tornar obrir a la part del local amb entrada a Rambla Catalunya, havent reduit considerablement les seves dimensions i ja sense l'històric disseny interior, mentre una botiga de moda ocupava la resta del local.
*2013.- Els aparadors del Colmado Quílez en els seus últims anys.
De toda la vida.
ResponElimina